Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pastenaga" dins totes les àrees temàtiques

apagallums apagallums

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apagallums, n m
  • ca  bastanaga, n f alt. sin.
  • ca  bastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  bufanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  carlota, n f alt. sin.
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga (arrel), n f alt. sin.
  • ca  pastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  pastanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  pastanagueta, n f alt. sin.
  • ca  safanòria, n f alt. sin.
  • ca  xerevia, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bastonaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaguera, n f var. ling.
  • ca  besteneguera, n f var. ling.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  mastanaga, n f var. ling.
  • ca  partanaga, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  pastenagues, n f pl var. ling.
  • ca  pastenagueta, n f var. ling.
  • ca  pastinaga, n f var. ling.
  • ca  pastonaga, n f var. ling.
  • ca  postenaga, n f var. ling.
  • ca  safranària, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apagallums, n m
  • ca  bastanaga, n f alt. sin.
  • ca  bastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  bufanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  carlota, n f alt. sin.
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga (arrel), n f alt. sin.
  • ca  pastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  pastanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  pastanagueta, n f alt. sin.
  • ca  safanòria, n f alt. sin.
  • ca  xerevia, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bastonaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaguera, n f var. ling.
  • ca  besteneguera, n f var. ling.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  mastanaga, n f var. ling.
  • ca  partanaga, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  pastenagues, n f pl var. ling.
  • ca  pastenagueta, n f var. ling.
  • ca  pastinaga, n f var. ling.
  • ca  pastonaga, n f var. ling.
  • ca  postenaga, n f var. ling.
  • ca  safranària, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufanaga, n f
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga borda, n f alt. sin.
  • ca  xerevia, n f alt. sin.
  • ca  xirivia, n f alt. sin.
  • ca  xirivia borda, n f alt. sin.
  • ca  xirivia silvestre, n f alt. sin.
  • ca  carota, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  xaravia, n f var. ling.
  • ca  xaravilla, n f var. ling.
  • ca  xarvia, n f var. ling.
  • ca  xerivia, n f var. ling.
  • ca  xerovia, n f var. ling.
  • ca  xeruvia, n f var. ling.
  • ca  xervia, n f var. ling.
  • ca  xoravia, n f var. ling.
  • ca  xorobies, n f pl var. ling.
  • ca  xorovia, n f var. ling.
  • ca  xurivia, n f var. ling.
  • ca  xuruvia, n f var. ling.
  • nc  Pastinaca sativa L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

bufanaga bufanaga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bufanaga, n f
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga borda, n f alt. sin.
  • ca  xerevia, n f alt. sin.
  • ca  xirivia, n f alt. sin.
  • ca  xirivia borda, n f alt. sin.
  • ca  xirivia silvestre, n f alt. sin.
  • ca  carota, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  xaravia, n f var. ling.
  • ca  xaravilla, n f var. ling.
  • ca  xarvia, n f var. ling.
  • ca  xerivia, n f var. ling.
  • ca  xerovia, n f var. ling.
  • ca  xeruvia, n f var. ling.
  • ca  xervia, n f var. ling.
  • ca  xoravia, n f var. ling.
  • ca  xorobies, n f pl var. ling.
  • ca  xorovia, n f var. ling.
  • ca  xurivia, n f var. ling.
  • ca  xuruvia, n f var. ling.
  • nc  Pastinaca sativa L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pastanaga, n f
  • ca  bastanaga, n f sin. compl.
  • ca  bastanaga (arrel), n f sin. compl.
  • ca  carrota, n f sin. compl.
  • ca  pastanaga (arrel), n f sin. compl.
  • ca  safanòria, n f sin. compl.
  • ca  bastanaga cultivada, n f alt. sin.
  • ca  bastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  carlota, n f alt. sin.
  • ca  carrotes, n f pl alt. sin.
  • ca  pastanaga vera, n f alt. sin.
  • ca  safanòria conreada, n f alt. sin.
  • ca  bastenaga, n f var. ling.
  • ca  bastenaga cultivada, n f var. ling.
  • ca  bastonaga, n f var. ling.
  • ca  bastunaga, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  safanària, n f var. ling.
  • ca  safranària, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • ca  sanaòria, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L. subsp. sativus (Hoffm.) Arcang.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

pastanaga pastanaga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pastanaga, n f
  • ca  bastanaga, n f sin. compl.
  • ca  bastanaga (arrel), n f sin. compl.
  • ca  carrota, n f sin. compl.
  • ca  pastanaga (arrel), n f sin. compl.
  • ca  safanòria, n f sin. compl.
  • ca  bastanaga cultivada, n f alt. sin.
  • ca  bastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  carlota, n f alt. sin.
  • ca  carrotes, n f pl alt. sin.
  • ca  pastanaga vera, n f alt. sin.
  • ca  safanòria conreada, n f alt. sin.
  • ca  bastenaga, n f var. ling.
  • ca  bastenaga cultivada, n f var. ling.
  • ca  bastonaga, n f var. ling.
  • ca  bastunaga, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  safanària, n f var. ling.
  • ca  safranària, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • ca  sanaòria, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L. subsp. sativus (Hoffm.) Arcang.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

tord lloro [mascle] tord lloro [mascle]

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tord lloro [mascle], n m
  • ca  tord pastanaga [femella], n m
  • ca  bestenaga [femella], n f sin. compl.
  • ca  carall de rei, n m sin. compl.
  • ca  gallet del rei, n m sin. compl.
  • ca  griva, n f sin. compl.
  • ca  grívia [femella], n f sin. compl.
  • ca  joglar, n m sin. compl.
  • ca  lloro, n m sin. compl.
  • ca  massot, n m sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  músic [femella], n m sin. compl.
  • ca  músic de fora [mascle], n m sin. compl.
  • ca  papagai, n m sin. compl.
  • ca  pastanaga, n f sin. compl.
  • ca  pastanaga [femella], n f sin. compl.
  • ca  roquer, n m sin. compl.
  • ca  sanut, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord blanc, n m sin. compl.
  • ca  tord ver, n m sin. compl.
  • ca  xucla, n f sin. compl.
  • ca  xuclà, n m sin. compl.
  • ca  xucla blanqueta, n f sin. compl.
  • ca  bastenaga, n f var. ling.
  • ca  cenit, n m var. ling.
  • ca  grèvies, n f pl var. ling.
  • ca  grivi, n f var. ling.
  • ca  grivia, n f var. ling.
  • ca  grivies, n f pl var. ling.
  • ca  jular, n m var. ling.
  • ca  music, n m var. ling.
  • ca  papagall, n m var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  pastenague, n f var. ling.
  • ca  ruqué, n m var. ling.
  • ca  sanit, n m var. ling.
  • ca  senit, n m var. ling.
  • ca  sucla, n f var. ling.
  • ca  sucla blanqueta, n f var. ling.
  • ca  suda blanqueta, n f var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tort blanc, n m var. ling.
  • ca  tort blanch, n m var. ling.
  • ca  xuclá, n m var. ling.
  • ca  xular, n m var. ling.
  • nc  Labrus mixtus
  • nc  Labrus bimaculatus var. ling.
  • nc  Labrus carneus var. ling.
  • nc  Labrus quadrimaculatus var. ling.
  • nc  Labrus trimaculatus var. ling.
  • es  gallano
  • es  gallito de rey
  • es  gallito del rey
  • es  gargano
  • es  martina
  • es  tordo de mar
  • es  zorzal
  • fr  coquette
  • fr  labre môlé
  • fr  vieille coquette
  • it  labro pavone
  • en  cucko wrasse
  • en  cuckoo-wrasse
  • de  gemeiner Lippfisch
  • de  Streifenlippfisch

<Peixos > Làbrids>

tord lloro [mascle] tord lloro [mascle]

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tord lloro [mascle], n m
  • ca  tord pastanaga [femella], n m
  • ca  bestenaga [femella], n f sin. compl.
  • ca  carall de rei, n m sin. compl.
  • ca  gallet del rei, n m sin. compl.
  • ca  griva, n f sin. compl.
  • ca  grívia [femella], n f sin. compl.
  • ca  joglar, n m sin. compl.
  • ca  lloro, n m sin. compl.
  • ca  massot, n m sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  músic [femella], n m sin. compl.
  • ca  músic de fora [mascle], n m sin. compl.
  • ca  papagai, n m sin. compl.
  • ca  pastanaga, n f sin. compl.
  • ca  pastanaga [femella], n f sin. compl.
  • ca  roquer, n m sin. compl.
  • ca  sanut, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  tord blanc, n m sin. compl.
  • ca  tord ver, n m sin. compl.
  • ca  xucla, n f sin. compl.
  • ca  xuclà, n m sin. compl.
  • ca  xucla blanqueta, n f sin. compl.
  • ca  bastenaga, n f var. ling.
  • ca  cenit, n m var. ling.
  • ca  grèvies, n f pl var. ling.
  • ca  grivi, n f var. ling.
  • ca  grivia, n f var. ling.
  • ca  grivies, n f pl var. ling.
  • ca  jular, n m var. ling.
  • ca  music, n m var. ling.
  • ca  papagall, n m var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  pastenague, n f var. ling.
  • ca  ruqué, n m var. ling.
  • ca  sanit, n m var. ling.
  • ca  senit, n m var. ling.
  • ca  sucla, n f var. ling.
  • ca  sucla blanqueta, n f var. ling.
  • ca  suda blanqueta, n f var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  tort blanc, n m var. ling.
  • ca  tort blanch, n m var. ling.
  • ca  xuclá, n m var. ling.
  • ca  xular, n m var. ling.
  • nc  Labrus mixtus
  • nc  Labrus bimaculatus var. ling.
  • nc  Labrus carneus var. ling.
  • nc  Labrus quadrimaculatus var. ling.
  • nc  Labrus trimaculatus var. ling.
  • es  gallano
  • es  gallito de rey
  • es  gallito del rey
  • es  gargano
  • es  martina
  • es  tordo de mar
  • es  zorzal
  • fr  coquette
  • fr  labre môlé
  • fr  vieille coquette
  • it  labro pavone
  • en  cucko wrasse
  • en  cuckoo-wrasse
  • de  gemeiner Lippfisch
  • de  Streifenlippfisch

<Peixos > Làbrids>

tord lloro [mascle] tord lloro [mascle]

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  tord lloro [mascle], n m
  • ca  tord pastanaga [femella], n m
  • ca  bestenaga, n f sin. compl.
  • ca  carall de rei, n m sin. compl.
  • ca  gallet del rei, n m sin. compl.
  • ca  grívia [femella], n f sin. compl.
  • ca  lloro, n m sin. compl.
  • ca  papagall, n m sin. compl.
  • ca  pastanaga, n f sin. compl.
  • ca  pastenaga, n f sin. compl.
  • ca  sanut, n m sin. compl.
  • ca  tord blanc, n m sin. compl.
  • ca  tord pastanaga, n m sin. compl.
  • ca  tord ver, n m sin. compl.
  • ca  xuclà, n m sin. compl.
  • ca  xular, n m sin. compl.
  • es  gallano, n m
  • es  gallito de rey, n m
  • fr  labre môlé, n m
  • it  labro pavone, n m
  • en  cuckoo-wrasse, n
  • de  Kuckuckslippfisch, n m
  • de  Streifenlippfisch, n m
  • nc  Labrus bimaculatus
  • nc  Labrus mixtus

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix perciforme de la família dels làbrids, de colors molt vius i un dimorfisme sexual marcat, que habita en els alguers i llocs rocallosos.

Nota

  • El tord lloro, el mascle d'aquesta espècie de peix, fa de 30 a 35 centímetres de llargada i té el dors verdós, groc a la part posterior del cos i del ventre, amb taques i ratlles blaves. El tord pastanaga, la femella, fa de 20 a 30 centímetres de llargada i és de color taronja o vermellós amb dues taques negres a la base de la segona aleta dorsal i una taca negra al peduncle caudal.