Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca barballera, n f
ca galtera, n f
es barboquejo
fr bride
fr mentonnière
en chin strap

<Esport > 12 Esports eqüestres > 03 Polo>, <Esport > 17 Esports d'hivern>

Definició

Corretja que subjecta el casc o la gorra per sota la barbeta.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca bastela, n f
es bastela
es pastilla
fr pastilla
en bastela
en bastila
en pastilla

Definició

Pastís de pasta de full típic del Marroc, farcit tradicionalment de carn de colomí, ametlles i espècies, que se serveix empolsat de sucre i canyella, i que es menja com a plat principal.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Glossari de sabors del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201/>

ca bastela, n f
es bastela, n f
es pastilla, n f
fr pastilla, n f
en bastela, n
en bastila, n
en pastilla, n

<Carn. Aviram. Caça. Menuts > Producte elaborat>

Definició

Pastís de pasta bric, farcit tradicionalment de carn de colomí, ametlles i espècies, que se serveix empolsat de sucre i canyella, i que es menja com a plat principal.

Nota

La bastela és un pastís típic del Marroc.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca baster | bastera, n m, f
ca guarnimenter | guarnimentera, n m, f
es albardero
es guarnicionero
fr bourrelier
en harness maker

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ocupacions>

Definició

Persona que confecciona, adoba o ven corretges, brides, collars i altres arreus i guarniments per als animals de bast, especialment per als cavalls.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca basteta, n f

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició

Conjunt de petites bastes pròximes i regulars, emprades especialment per a fer arrufats.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca biga mestra, n f
ca jàssera, n f
es jácena
es viga maestra
fr poutre maîtresse
fr poutre principale
en main beam
en main girder
de Hauptträger

<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja, n f
ca botja bovera, n f alt. sin.
ca botja pansera, n f alt. sin.
ca botja rossa, n f alt. sin.
ca donzell salvatge, n m alt. sin.
ca herba escaldadora, n f alt. sin.
ca herba pansera, n f alt. sin.
ca herba platera, n f alt. sin.
ca llemenosa, n f alt. sin.
ca llemenoses, n f pl alt. sin.
ca pinzell, n m alt. sin.
ca platera, n f alt. sin.
ca boja pansera, n f var. ling.
ca botja bobera, n f var. ling.
ca herba escaldaora, n f var. ling.
ca llemanosa, n f var. ling.
nc Artemisia campestris L. subsp. glutinosa (J. Gay ex Besser.) Batt. in Batt. et Trab.
nc Artemisia glutinosa J. Gay ex Besser. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja, n f
ca botja bovera, n f alt. sin.
ca botja pansera, n f alt. sin.
ca botja rossa, n f alt. sin.
ca donzell salvatge, n m alt. sin.
ca herba escaldadora, n f alt. sin.
ca herba pansera, n f alt. sin.
ca herba platera, n f alt. sin.
ca llemenosa, n f alt. sin.
ca llemenoses, n f pl alt. sin.
ca pinzell, n m alt. sin.
ca platera, n f alt. sin.
ca boja pansera, n f var. ling.
ca botja bobera, n f var. ling.
ca herba escaldaora, n f var. ling.
ca llemanosa, n f var. ling.
nc Artemisia campestris L. subsp. glutinosa (J. Gay ex Besser.) Batt. in Batt. et Trab.
nc Artemisia glutinosa J. Gay ex Besser. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja peluda, n f
ca herba de les set sagnies, n f sin. compl.
ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
ca herba negra, n f sin. compl.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja abellera, n f alt. sin.
ca cantamissa, n f alt. sin.
ca cantamisses, n f pl alt. sin.
ca coronella, n f alt. sin.
ca cruixidor, n m alt. sin.
ca gafarró, n m alt. sin.
ca guixola, n f alt. sin.
ca herba de l'estómac, n f alt. sin.
ca herba de les morenes, n f alt. sin.
ca herba de pastor, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca herba del pastor, n f alt. sin.
ca herba febrera, n f alt. sin.
ca herba morenera, n f alt. sin.
ca herba pastoral, n f alt. sin.
ca herba peluda, n f alt. sin.
ca herba ronyonera, n f alt. sin.
ca pastoral, n f alt. sin.
ca poteta de gat, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca socarells, n m pl alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca trèvol pelut, n m alt. sin.
ca cornel·la, n f var. ling.
ca coronela, n f var. ling.
ca coronel·la, n f var. ling.
ca hierba de la sang, n f var. ling.
ca hierba de setge, n f var. ling.
nc Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
nc Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja peluda, n f
ca herba de les set sagnies, n f sin. compl.
ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
ca herba negra, n f sin. compl.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja abellera, n f alt. sin.
ca cantamissa, n f alt. sin.
ca cantamisses, n f pl alt. sin.
ca coronella, n f alt. sin.
ca cruixidor, n m alt. sin.
ca gafarró, n m alt. sin.
ca guixola, n f alt. sin.
ca herba de l'estómac, n f alt. sin.
ca herba de les morenes, n f alt. sin.
ca herba de pastor, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca herba del pastor, n f alt. sin.
ca herba febrera, n f alt. sin.
ca herba morenera, n f alt. sin.
ca herba pastoral, n f alt. sin.
ca herba peluda, n f alt. sin.
ca herba ronyonera, n f alt. sin.
ca pastoral, n f alt. sin.
ca poteta de gat, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca socarells, n m pl alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca trèvol pelut, n m alt. sin.
ca cornel·la, n f var. ling.
ca coronela, n f var. ling.
ca coronel·la, n f var. ling.
ca hierba de la sang, n f var. ling.
ca hierba de setge, n f var. ling.
nc Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
nc Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "pastera" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició