Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pastera" dins totes les àrees temàtiques

galtera galtera

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  galtera, n f

<Navegació tradicional>

Definició
Peça foradada que es posa a proa i a popa de l'espigó de l'arbre d'una barca o d'un llagut, perquè per dins hi passi l'enflonc.
galtera galtera

<Ciències socials > Antropologia > Festes populars>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:

MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.

D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  galtera, n f

<Festes de Menorca > Elements materials > Ornaments dels cavalls>

Definició
Peça dels guarniments del cavall que li tapa les galtes i que va adornada amb flocadures.
galtera galtera

<12 Esports eqüestres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  galtera, n f
  • es  carrillera
  • es  quijera
  • fr  montant de bride
  • en  cheek strap

<Esport > 12 Esports eqüestres>

Definició
Cadascuna de les dues corretges d'una brida que subjecten el fre passant per sobre les galtes d'un cavall.
galzeran galzeran

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  galzeran, n m
  • ca  boix marí, n m sin. compl.
  • ca  brusc, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de Betlem, n m sin. compl.
  • ca  cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirereta del bon pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  gallaret, n m sin. compl.
  • ca  galleran, n m sin. compl.
  • ca  herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
  • ca  mataaranyes, n f sin. compl.
  • ca  boix mascle, n m alt. sin.
  • ca  brusc punxenc, n m alt. sin.
  • ca  bruscol, n m alt. sin.
  • ca  búfol, n m alt. sin.
  • ca  cirer de Betlem, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de guinda, n m alt. sin.
  • ca  cirereta del bon pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Betlem, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes guindes, n f pl alt. sin.
  • ca  coeta, n f alt. sin.
  • ca  cuetes de tro, n f pl alt. sin.
  • ca  gallerans, n m pl alt. sin.
  • ca  galzeran petit, n m alt. sin.
  • ca  galzerans, n m pl alt. sin.
  • ca  gamó tronador, n m alt. sin.
  • ca  guindes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de l'erisipela, n f alt. sin.
  • ca  herba erisipelera, n f alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  mata marina, n f alt. sin.
  • ca  picaaranyes, n f alt. sin.
  • ca  picapuces, n m/f alt. sin.
  • ca  rusc, n m alt. sin.
  • ca  brusca, n f var. ling.
  • ca  brusco, n m var. ling.
  • ca  ciderer de betlem, n m var. ling.
  • ca  cideretes del bon pastor, n f pl var. ling.
  • ca  cideretes guindes, n f pl var. ling.
  • ca  cirerer de guinga, n m var. ling.
  • ca  cireretes gringues, n f pl var. ling.
  • ca  cireretes guingues, n f pl var. ling.
  • ca  datzerà, n m var. ling.
  • ca  galceran, n m var. ling.
  • ca  gallagans, n m pl var. ling.
  • ca  gallaran, n m var. ling.
  • ca  gallaranc, n m var. ling.
  • ca  gallarancs, n m pl var. ling.
  • ca  galleranc, n m var. ling.
  • ca  galserà, n m var. ling.
  • ca  galseran, n m var. ling.
  • ca  galtzeran, n m var. ling.
  • ca  galzerà, n m var. ling.
  • ca  gamó tronaor, n m var. ling.
  • ca  garseran, n m var. ling.
  • ca  gaseran, n m var. ling.
  • ca  gassarà, n m var. ling.
  • ca  gasserà, n m var. ling.
  • ca  gatzeran, n m var. ling.
  • ca  guingues del bon pastor, n f pl var. ling.
  • ca  herba de la erisipela, n f var. ling.
  • ca  herba disipelera, n f var. ling.
  • ca  herba erisispelera, n f var. ling.
  • ca  mataranyes, n f var. ling.
  • ca  trebo, n m var. ling.
  • nc  Ruscus aculeatus L.

<Botànica > liliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  galzeran, n m
  • ca  boix marí, n m sin. compl.
  • ca  brusc, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de Betlem, n m sin. compl.
  • ca  cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirereta del bon pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  gallaret, n m sin. compl.
  • ca  galleran, n m sin. compl.
  • ca  herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
  • ca  mataaranyes, n f sin. compl.
  • ca  boix mascle, n m alt. sin.
  • ca  brusc punxenc, n m alt. sin.
  • ca  bruscol, n m alt. sin.
  • ca  búfol, n m alt. sin.
  • ca  cirer de Betlem, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de guinda, n m alt. sin.
  • ca  cirereta del bon pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Betlem, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes guindes, n f pl alt. sin.
  • ca  coeta, n f alt. sin.
  • ca  cuetes de tro, n f pl alt. sin.
  • ca  gallerans, n m pl alt. sin.
  • ca  galzeran petit, n m alt. sin.
  • ca  galzerans, n m pl alt. sin.
  • ca  gamó tronador, n m alt. sin.
  • ca  guindes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de l'erisipela, n f alt. sin.
  • ca  herba erisipelera, n f alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  mata marina, n f alt. sin.
  • ca  picaaranyes, n f alt. sin.
  • ca  picapuces, n m/f alt. sin.
  • ca  rusc, n m alt. sin.
  • ca  brusca, n f var. ling.
  • ca  brusco, n m var. ling.
  • ca  ciderer de betlem, n m var. ling.
  • ca  cideretes del bon pastor, n f pl var. ling.
  • ca  cideretes guindes, n f pl var. ling.
  • ca  cirerer de guinga, n m var. ling.
  • ca  cireretes gringues, n f pl var. ling.
  • ca  cireretes guingues, n f pl var. ling.
  • ca  datzerà, n m var. ling.
  • ca  galceran, n m var. ling.
  • ca  gallagans, n m pl var. ling.
  • ca  gallaran, n m var. ling.
  • ca  gallaranc, n m var. ling.
  • ca  gallarancs, n m pl var. ling.
  • ca  galleranc, n m var. ling.
  • ca  galserà, n m var. ling.
  • ca  galseran, n m var. ling.
  • ca  galtzeran, n m var. ling.
  • ca  galzerà, n m var. ling.
  • ca  gamó tronaor, n m var. ling.
  • ca  garseran, n m var. ling.
  • ca  gaseran, n m var. ling.
  • ca  gassarà, n m var. ling.
  • ca  gasserà, n m var. ling.
  • ca  gatzeran, n m var. ling.
  • ca  guingues del bon pastor, n f pl var. ling.
  • ca  herba de la erisipela, n f var. ling.
  • ca  herba disipelera, n f var. ling.
  • ca  herba erisispelera, n f var. ling.
  • ca  mataranyes, n f var. ling.
  • ca  trebo, n m var. ling.
  • nc  Ruscus aculeatus L.

<Botànica > liliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  glast, n m
  • ca  herba de Sant Felip, n f sin. compl.
  • ca  herba del pastell, n f sin. compl.
  • ca  pastell, n m sin. compl.
  • ca  anyil, n m alt. sin.
  • ca  herba pastell, n f alt. sin.
  • ca  isàtide, n f alt. sin.
  • ca  pastell de tintorers, n m alt. sin.
  • ca  pastel, n m var. ling.
  • nc  Isatis tinctoria L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  glast, n m
  • ca  herba de Sant Felip, n f sin. compl.
  • ca  herba del pastell, n f sin. compl.
  • ca  pastell, n m sin. compl.
  • ca  anyil, n m alt. sin.
  • ca  herba pastell, n f alt. sin.
  • ca  isàtide, n f alt. sin.
  • ca  pastell de tintorers, n m alt. sin.
  • ca  pastel, n m var. ling.
  • nc  Isatis tinctoria L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

halter halter

<Esport > Halterofília>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'halterofília. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 71 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 22)
ISBN 84-7739-240-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  halter, n m
  • ca  barra, n f sin. compl.
  • es  barra
  • es  barra de carga
  • es  haltera
  • fr  barre
  • fr  haltère
  • en  bar
  • en  barbell

<Esport > Halterofília>

Definició
Aparell consistent en un nombre variable de discs en funció del pes que es vol aconseguir, units per unabarra.

Nota

  • És recomanable d'emprar el terme halter per a designar l'aparell i el terme barra per a designar l'eix que uneix els discos.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  halters, n m pl
  • ca  barra, n f sin. compl.
  • es  barra
  • es  barra de carga
  • es  haltera
  • fr  barre
  • fr  haltère
  • en  bar
  • en  barbell

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Material esportiu>

Nota

  • És recomanable d'emprar el terme halter per a designar l'aparell consistent en un nombre variable de discos en funció del pes que es vol aconseguir i el terme barra per a designar l'eix que uneix els discos.
halters halters

<04 Gimnàstica > Musculació>, <06 Halterofília>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  halters, n m pl
  • ca  barra, n f sin. compl.
  • es  barra
  • es  barra de carga
  • es  haltera
  • fr  barre
  • fr  haltère
  • en  bar
  • en  barbell

<Esport > 04 Gimnàstica > Musculació>, <Esport > 06 Halterofília>

Definició
Aparell consistent en un nombre de peces circulars variable segons el pes que es vol aixecar, un eix que els suporta als extrems i unes anelles intermèdies d'unió.

Nota

  • 1. Es recomana fer servir la denominació halters per a designar l'aparell i reservar la denominació barra per a designar l'eix d'unió, per a evitar l'ambigüitat.
  • 2. Uns halters estan formats pels discos, la barra i els collars.
  • 3. Els halters s'utilitzen en la pràctica de l'halterofília.