Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pastera" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lístera, n f
- ca listera, n f var. ling.
- nc Listera R. Br.
<Botànica > orquidàcies>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca limanda de Nova Zelanda, n f
- fr limande-sole de Nouvelle-Zélande
- it passera neozelandese
- en flounder
- en lemon sole
- en Southern lemon sole
- de neuseeländische Limande
- nc Pelotretis flaviatus
<Zoologia > Peixos>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca llevador | llevadora, n m, f
- ca infermer obstetricoginecològic | infermera obstetricoginecològica, n m, f sin. compl.
- es comadrón
- es enfermero obstetricoginecológico
- es partero
- en professional midwife
<Ciències de la salut>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca llevador | llevadora, n m, f
- es comadrona, n f
- es partero | partera, n m, f
- fr sage-femme, n f
- en midwife [f], n
<Infermeria>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca maltès
- cod malti
- ar المالطية
- cy Malteg
- cy Meliteg sin. compl.
- de Maltesisch
- en Maltese
- es maltés
- eu maltera
- fr maltais
- gl maltés
- gn maltes
- it maltese
- ja マルタ語
- nl Maltees
- oc maltés
- pt maltês
- ru Мальтийский язык
- sw Maltese
- tmh Tamaltist
- zh 马耳他语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Afroasiàtica > Semítica > Occidental>, <Europa > Malta>
Definició
Tot i que el primer text maltès conservat data de la segona meitat del segle XV, no es va començar a escriure en aquesta llengua de manera continuada fins cap al final del XVIII.
El maltès comparteix molts trets amb els dialectes àrabs contemporanis, especialment magribins, que no es troben en l'àrab clàssic. No es pot considerar, però, una varietat àrab: a banda del fet que s'escriu amb l'alfabet llatí -és l'única llengua afroasiàtica que el fa servir- i que els maltesos no entenen l'àrab parlat, el maltès presenta diferències fonètiques notables respecte als parlars àrabs, comparat amb els quals de vegades és, pel que fa a la gramàtica, conservador i de vegades innovador, això darrer sovint per influència romànica.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margalló, n m
- ca bargalló, n m sin. compl.
- ca garballó, n m sin. compl.
- ca palmerola, n f sin. compl.
- ca bargalló (lluc tendre), n m alt. sin.
- ca clin (fibres de la tija), n m/f alt. sin.
- ca dàtil bord (fruit), n m alt. sin.
- ca dàtils de rabosa (fruit), n m pl alt. sin.
- ca garballonera, n f alt. sin.
- ca gínjol (fruit), n m alt. sin.
- ca guitarra (fulla), n f alt. sin.
- ca margallonera, n f alt. sin.
- ca margallons, n m pl alt. sin.
- ca pa de guineu (fruit), n m alt. sin.
- ca pa de llop (fruit), n m alt. sin.
- ca pa de rabosa (fruit), n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca palma (fulla), n f alt. sin.
- ca palma baixa, n f alt. sin.
- ca palma borda, n f alt. sin.
- ca palma d'escombres, n f alt. sin.
- ca palma de fer graneres, n f alt. sin.
- ca palma de garballó, n f alt. sin.
- ca palma margallonera, n f alt. sin.
- ca palma nana, n f alt. sin.
- ca palmella, n f alt. sin.
- ca palmer, n m alt. sin.
- ca palmera, n f alt. sin.
- ca palmera borda, n f alt. sin.
- ca palmera d'escombres, n f alt. sin.
- ca palmereta de secà, n f alt. sin.
- ca palmissó, n m alt. sin.
- ca plomissoner, n m alt. sin.
- ca ullol (fulla), n f alt. sin.
- ca violes de palmera (flor), n f pl alt. sin.
- ca bargaió, n m var. ling.
- ca gararió, n m var. ling.
- ca garbaió, n m var. ling.
- ca garbó, n m var. ling.
- ca guiterra (fulla), n f var. ling.
- ca palmereta de monte, n f var. ling.
- ca palmito, n m var. ling.
- ca pauma, n f var. ling.
- ca pauma de fer graneres, n f var. ling.
- ca paumera, n f var. ling.
- ca paumera borda, n f var. ling.
- nc Chamaerops humilis L.
<Botànica > palmes / arecàcies>
Nota
- Les denominacions guitarra i ullol fan referència a la fulla adulta desplegada i a la fulla naixent plegada, respectivament. La denominació violes fa referència als ramells florals.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca margalló, n m
- ca bargalló, n m sin. compl.
- ca garballó, n m sin. compl.
- ca palmerola, n f sin. compl.
- ca bargalló (lluc tendre), n m alt. sin.
- ca clin (fibres de la tija), n m/f alt. sin.
- ca dàtil bord (fruit), n m alt. sin.
- ca dàtils de rabosa (fruit), n m pl alt. sin.
- ca garballonera, n f alt. sin.
- ca gínjol (fruit), n m alt. sin.
- ca guitarra (fulla), n f alt. sin.
- ca margallonera, n f alt. sin.
- ca margallons, n m pl alt. sin.
- ca pa de guineu (fruit), n m alt. sin.
- ca pa de llop (fruit), n m alt. sin.
- ca pa de rabosa (fruit), n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca palma (fulla), n f alt. sin.
- ca palma baixa, n f alt. sin.
- ca palma borda, n f alt. sin.
- ca palma d'escombres, n f alt. sin.
- ca palma de fer graneres, n f alt. sin.
- ca palma de garballó, n f alt. sin.
- ca palma margallonera, n f alt. sin.
- ca palma nana, n f alt. sin.
- ca palmella, n f alt. sin.
- ca palmer, n m alt. sin.
- ca palmera, n f alt. sin.
- ca palmera borda, n f alt. sin.
- ca palmera d'escombres, n f alt. sin.
- ca palmereta de secà, n f alt. sin.
- ca palmissó, n m alt. sin.
- ca plomissoner, n m alt. sin.
- ca ullol (fulla), n f alt. sin.
- ca violes de palmera (flor), n f pl alt. sin.
- ca bargaió, n m var. ling.
- ca gararió, n m var. ling.
- ca garbaió, n m var. ling.
- ca garbó, n m var. ling.
- ca guiterra (fulla), n f var. ling.
- ca palmereta de monte, n f var. ling.
- ca palmito, n m var. ling.
- ca pauma, n f var. ling.
- ca pauma de fer graneres, n f var. ling.
- ca paumera, n f var. ling.
- ca paumera borda, n f var. ling.
- nc Chamaerops humilis L.
<Botànica > palmes / arecàcies>
Nota
- Les denominacions guitarra i ullol fan referència a la fulla adulta desplegada i a la fulla naixent plegada, respectivament. La denominació violes fa referència als ramells florals.
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca pàtera, n f
- es pátera
- en patera
<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>, <Arqueologia > Treball de laboratori > Metal·lúrgia>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca pàtera, n f
- es pátera, n f
- fr patère, n f
- eu patera, n
<Fusteria > Construccions>, <Fusteria > Mobles>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca páez
- cod nasa yuwe
- ar بايزية
- cy Páez
- de Páez
- en Páez
- es páez
- eu paezera
- fr paez
- gl páez
- gn páes
- it páez
- ja パエス語
- nl Páez
- pt páez
- ru Паэс
- sw Páez
- tmh Tapazt
- zh 帕埃兹
<Paez>, <Amèrica > Colòmbia>
Definició
La llengua páez està patint un fort retrocés, tot i que encara és força parlada. S'estan fent esforços importants de revitalització impulsats des d'organitzacions indígenes regionals.
Malgrat que alguns autors l'inclouen dins la família txibtxa, el páez es considera majoritàriament una llengua aïllada.
