Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pastera" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pèl de bou, n m
- ca espigueta, n f alt. sin.
- ca herba de negadiu, n f alt. sin.
- ca maimort, n m alt. sin.
- ca margall, n m alt. sin.
- ca pastura, n f alt. sin.
- ca pastura anual, n f alt. sin.
- ca pèl de boc, n m alt. sin.
- ca pèl de ca, n m alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca peu de boc, n m alt. sin.
- ca plomeret, n m alt. sin.
- ca poa anual, n f alt. sin.
- ca herba de neguediu, n f var. ling.
- nc Poa annua L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pèl de bou, n m
- ca espigueta, n f alt. sin.
- ca herba de negadiu, n f alt. sin.
- ca maimort, n m alt. sin.
- ca margall, n m alt. sin.
- ca pastura, n f alt. sin.
- ca pastura anual, n f alt. sin.
- ca pèl de boc, n m alt. sin.
- ca pèl de ca, n m alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca peu de boc, n m alt. sin.
- ca plomeret, n m alt. sin.
- ca poa anual, n f alt. sin.
- ca herba de neguediu, n f var. ling.
- nc Poa annua L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pèl de bou, n m
- ca pèl de ca, n m sin. compl.
- ca gram de pastor, n m alt. sin.
- ca pastura bulbosa, n f alt. sin.
- ca poa bulbosa, n f alt. sin.
- nc Poa bulbosa L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pèl de bou, n m
- ca pèl de ca, n m sin. compl.
- ca gram de pastor, n m alt. sin.
- ca pastura bulbosa, n f alt. sin.
- ca poa bulbosa, n f alt. sin.
- nc Poa bulbosa L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pagre, n m
- ca pàguera, n f sin. compl.
- es pargo
- fr pagre commun
- en common seabream
- nc Sparus pagrus
<Peixos>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pagre, n m
- ca pàguera, n f sin. compl.
- ca palomida, n f sin. compl.
- ca pargolí [juvenil], n m sin. compl.
- ca pargotí [juvenil], n m sin. compl.
- ca pargotí [petit], n m sin. compl.
- ca págara, n f var. ling.
- ca pàgara, n f var. ling.
- ca pagra, n m var. ling.
- ca págre, n m var. ling.
- ca pagro, n m var. ling.
- ca pàguar, n m var. ling.
- ca pàguer, n m var. ling.
- ca panxo [juvenil], n m var. ling.
- ca pargo, n m var. ling.
- ca pargó, n m var. ling.
- nc Pagrus pagrus
- nc Pagrus orphas var. ling.
- nc Pagrus pagrus pagrus var. ling.
- nc Pagrus vulgaris var. ling.
- nc Sparus pagrus var. ling.
- es bosinegro
- es pagara
- es pagro
- es pargo
- fr pagre
- fr pagre commun
- it dentice
- it pagrau
- en becker
- en common seabrem
- de sackbrasse
<Peixos > Espàrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pagre, n m
- ca pàguera, n f sin. compl.
- ca palomida, n f sin. compl.
- ca pargolí [juvenil], n m sin. compl.
- ca pargotí [juvenil], n m sin. compl.
- ca pargotí [petit], n m sin. compl.
- ca págara, n f var. ling.
- ca pàgara, n f var. ling.
- ca pagra, n m var. ling.
- ca págre, n m var. ling.
- ca pagro, n m var. ling.
- ca pàguar, n m var. ling.
- ca pàguer, n m var. ling.
- ca panxo [juvenil], n m var. ling.
- ca pargo, n m var. ling.
- ca pargó, n m var. ling.
- nc Pagrus pagrus
- nc Pagrus orphas var. ling.
- nc Pagrus pagrus pagrus var. ling.
- nc Pagrus vulgaris var. ling.
- nc Sparus pagrus var. ling.
- es bosinegro
- es pagara
- es pagro
- es pargo
- fr pagre
- fr pagre commun
- it dentice
- it pagrau
- en becker
- en common seabrem
- de sackbrasse
<Peixos > Espàrids>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca paixtu
- cod pəş'to
- ar بايشتو
- cy Pashtwn
- cy Pashto sin. compl.
- cy Pushtu sin. compl.
- de Paschtu
- de Paschto sin. compl.
- de Paschtunisch sin. compl.
- de Pashto sin. compl.
- en Pashto
- en Pakhto sin. compl.
- en Pashtu sin. compl.
- en Pushto sin. compl.
- en Pushtu sin. compl.
- es pasto
- es pashto sin. compl.
- es pushtu sin. compl.
- eu pashtoera
- eu pashto sin. compl.
- eu pushtu sin. compl.
- fr pachto
- fr pachtoune sin. compl.
- fr pashto sin. compl.
- fr pashtoune sin. compl.
- fr pasto sin. compl.
- fr paxto sin. compl.
- fr pushtu sin. compl.
- gl pashto
- gl afgán sin. compl.
- gl pushtu sin. compl.
- gn pasto
- gn pashto sin. compl.
- gn pushtu sin. compl.
- it pashtu
- it pashto sin. compl.
- it pushtu sin. compl.
- ja パシュトー語
- nl Pasjtoe
- nl Pashto sin. compl.
- nl Pushtu sin. compl.
- pt pachto
- pt pashto sin. compl.
- pt pashtun sin. compl.
- pt pastó sin. compl.
- pt pushtu sin. compl.
- ru Пушту
- ru Пашто sin. compl.
- ru Афганский sin. compl.
- ru Пуштунский sin. compl.
- zh 普什图语
- scr Alfabet aràbic
- num Sistema aràbic
<Indoeuropea > Indoirànica > Irànic>, <Àsia > Afganistan>, <Àsia > Iran>, <Àsia > Pakistan>, <Àsia > Turkmenistan>
Definició
Els primers textos en paixtu daten del segle XVI, però els principals autors de la literatura paixtu són del XVII. S'escriu en l'alfabet àrab amb les adaptacions del persa i altres grafemes per representar fonemes típics del paixtu.
El paixtu és llengua oficial de l'Afganistan des de 1936. Al Pakistan, on els paixtus són el segon grup ètnic i lingüístic, rere els panjabis, amb el 15,2 % de la població del país, les llengües oficials a nivell estatal són l'urdú i l'anglès; el paixtu només té l'estatus de llengua «provincial», igual que el panjabi i el balutxi. Actualment encara hi ha veus que demanen que el paixtu sigui declarat també llengua oficial del país, al costat de l'urdú.
Hi ha una comunitat paixtu significativa als Emirats Àrabs Units i al Regne Unit.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca palanca, n f
- ca passera, n f sin. compl.
- es pasarela, n f
- en footbridge, n
<Enginyeria forestal>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca palmera de dàtils, n f
- ca dàtil (fruit), n m sin. compl.
- ca datiler, n m sin. compl.
- ca datilera, n f sin. compl.
- ca fasser, n m sin. compl.
- ca palma, n f sin. compl.
- ca palma (fulla), n f sin. compl.
- ca palmera, n f sin. compl.
- ca fasser datiler, n m alt. sin.
- ca fasser de dàtils, n m alt. sin.
- ca palma datilera, n f alt. sin.
- ca palma vera, n f alt. sin.
- ca palmer, n m alt. sin.
- ca palmera datilera, n f alt. sin.
- ca palmes, n f pl alt. sin.
- ca andàtel (fruit), n m var. ling.
- ca jasser, n m var. ling.
- ca palmavera, n f var. ling.
- ca paumera, n f var. ling.
- nc Phoenix dactylifera L.
<Botànica > palmes / arecàcies>
Nota
- Andàtel és un nom alguerès provinent de l'italià antic andáttalo.
