Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "patge" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI pin, piu, patilla, disposició de pins o patillatge? 0 CRITERI pin, piu, patilla, disposició de pins o patillatge?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI pin, piu, patilla, disposició de pins o patillatge?
  • es  (disposició de pins [manera, descripció]) disposición de patillas, n f
  • es  (disposició de pins [manera, descripció]) disposición de pines, n f
  • es  (disposició de pins [manera, descripció]) patillaje, n m
  • es  (pin) patilla, n f
  • es  (pin) pin, n m
  • fr  (disposició de pins [manera, descripció]) brochage, n m
  • fr  (disposició de pins [manera, descripció]) configuration des broches, n f
  • fr  (disposició de pins [manera, descripció]) disposition des broches, n f
  • fr  (pin) broche, n f
  • fr  (pin) patte, n f
  • it  (pin) piedino, n m
  • it  (pin) pin, n m
  • pt  (pin) pino, n m
  • en  (disposició de pins [descrpció]) pinout diagram, n
  • en  (disposició de pins [manera, descripció]) pinout, n
  • en  (disposició de pins [manera]) pin configuration, n
  • en  (pin) lead, n
  • en  (pin) pin, n

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Electrònica>

Definició
Tant pin com disposició de pins es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *piu, *patilla i *patillatge.

- Un pin (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és cadascun dels terminals en forma de llengüeta o de fil rígid d'un dispositiu electrònic, especialment d'un connector o d'un circuit integrat.
. Els equivalents castellans són patilla i pin; els francesos, broche i patte; els itailans, piedino i pin; el portuguès, pino, i els anglesos, lead i pin.

- Disposició de pins (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT), de la seva banda, pot fer referència a dos significats diferents:
(a) Manera com estan col·locats els pins d'un dispositiu electrònic.
. Els equivalents castellans són disposición de patillas, disposición de pines i patillaje; els francesos, brochage, configuration des broches i disposition des broches, i els anglesos, pin configuration i pinout.
(b) Descripció, sovint en forma de diagrama, de la manera com estan col·locats els pins d'un dispositiu electrònic i de la funció que té cadascun.
. Els equivalents castellans són igualment disposición de patillas, disposición de pines i patillaje; els francesos, també brochage, configuration des broches i disposition des broches, i els anglesos, també pinout i, a més, pinout diagram.

Els motius de la tria de pin com a base de les formes normalitzades són els següents:
(1) És la forma utilitzada habitualment pels especialistes.
(2) Es documenta en molts textos d'especialitat i en algunes obres lexicogràfiques.
(3) Els especialistes consideren que, per la seva implantació, és difícilment substituïble.

En canvi, *piu (tot i ser una forma motivada i haver tingut una certa difusió) té l'inconvenient que en algunes zones del domini lingüístic té altres sentits que el fan poc aconsellable (especialment al País Valencià, on la forma piu s'associa a 'penis').

Nota

àrea de peatge àrea de peatge

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  àrea de peatge, n f
  • es  área de peaje
  • en  toll plaza
  • en  tollgate

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició
Zona d'una via de pagament en què se situen les instal·lacions destinades a cobrar el peatge.

Les autopistes de peatge es poden gestionar mitjançant sistemes oberts o bé mitjançant sistemes tancats. En els sistemes oberts, l'usuari troba les àrees de peatge al llarg de la via, de manera que en cadascuna d'aquestes àrees paga el dret de passar per un tram determinat de l'autopista. En els sistemes tancats l'usuari passa només per dues àrees de peatge: en la primera, situada a l'entrada a l'autopista, recull una targeta que indica el lloc per on ha entrat, i en la segona, situada a la sortida, paga segons el punt per on ha entrat.
a tota pàgina a tota pàgina

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  a tota pàgina, adj
  • es  a toda página
  • fr  plein papier
  • fr  pleine page
  • en  full page

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Mitjans > Mitjans de comunicació de massa>

Definició
Dit del format d'anunci de premsa o de revista que ocupa tota la superfície d'una pàgina o d'una doble pàgina.
alçada de pàgina alçada de pàgina

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alçada de pàgina, n f
  • es  altura de página
  • fr  hauteur de page
  • en  depth of page

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Mitjans > Mitjans de comunicació de massa>

Definició
Mesura de la caixa o de la taca d'impressió, en direcció vertical, d'una pàgina d'una publicació.
albellatge albellatge

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge, n m
  • ca  alba, n f alt. sin.
  • ca  albellatge gros, n m alt. sin.
  • ca  alga blanca, n f alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal alt, n m alt. sin.
  • ca  fenal de bou, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de bou, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cuca, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cuques, n m alt. sin.
  • ca  fenassa, n f alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  llistons, n m pl alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  albelage, n m var. ling.
  • ca  albelatge, n m var. ling.
  • ca  almelage, n m var. ling.
  • ca  almelatge, n m var. ling.
  • ca  almel·lage, n m var. ling.
  • ca  almel·latge, n m var. ling.
  • ca  almetlage, n m var. ling.
  • ca  ametlatge, n m var. ling.
  • ca  ammetlatge, n m var. ling.
  • ca  asbelatge, n m var. ling.
  • ca  atbellatge, n m var. ling.
  • ca  auvellatge, n m var. ling.
  • ca  balatge, n m var. ling.
  • ca  belage, n m var. ling.
  • ca  belatge, n m var. ling.
  • ca  bellatge, n m var. ling.
  • ca  beratge, n m var. ling.
  • ca  elbelatge, n m var. ling.
  • ca  esbalatge, n m var. ling.
  • ca  fanals, n m pl var. ling.
  • ca  fenàs de monte, n m var. ling.
  • ca  melage, n m var. ling.
  • ca  mel·latge, n m var. ling.
  • ca  metlatge, n m var. ling.
  • ca  obatge, n m var. ling.
  • ca  obellatge, n m var. ling.
  • ca  ovellatge, n m var. ling.
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
  • nc  Andropogon hirtus L. sin. compl.
  • nc  Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge, n m
  • ca  alba, n f alt. sin.
  • ca  albellatge gros, n m alt. sin.
  • ca  alga blanca, n f alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal alt, n m alt. sin.
  • ca  fenal de bou, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de bou, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cuca, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cuques, n m alt. sin.
  • ca  fenassa, n f alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  llistons, n m pl alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  albelage, n m var. ling.
  • ca  albelatge, n m var. ling.
  • ca  almelage, n m var. ling.
  • ca  almelatge, n m var. ling.
  • ca  almel·lage, n m var. ling.
  • ca  almel·latge, n m var. ling.
  • ca  almetlage, n m var. ling.
  • ca  ametlatge, n m var. ling.
  • ca  ammetlatge, n m var. ling.
  • ca  asbelatge, n m var. ling.
  • ca  atbellatge, n m var. ling.
  • ca  auvellatge, n m var. ling.
  • ca  balatge, n m var. ling.
  • ca  belage, n m var. ling.
  • ca  belatge, n m var. ling.
  • ca  bellatge, n m var. ling.
  • ca  beratge, n m var. ling.
  • ca  elbelatge, n m var. ling.
  • ca  esbalatge, n m var. ling.
  • ca  fanals, n m pl var. ling.
  • ca  fenàs de monte, n m var. ling.
  • ca  melage, n m var. ling.
  • ca  mel·latge, n m var. ling.
  • ca  metlatge, n m var. ling.
  • ca  obatge, n m var. ling.
  • ca  obellatge, n m var. ling.
  • ca  ovellatge, n m var. ling.
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
  • nc  Andropogon hirtus L. sin. compl.
  • nc  Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.
aleta aleta

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de beisbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 105 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 24)
ISBN 84-7739-274-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aleta, n f
  • es  aleta
  • fr  patte
  • en  wing

<Esport > Esports de pilota > Beisbol>

Definició
Peça acoblada a la part inferior de la canyellera, amb què el receptor es protegeix els turmells.
aleta aleta

<09 Esports de pilota > 09 Beisbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  aleta, n f
  • es  aleta
  • fr  patte
  • en  wing

<Esport > 09 Esports de pilota > 09 Beisbol>

Definició
Cadascuna de les dues peces de l'equip d'un receptor, acoblades a la part inferior de les canyelleres, per a protegir-se els turmells.
amplada de pàgina amplada de pàgina

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  amplada de pàgina, n f
  • es  ancho de página
  • es  anchura de página
  • en  page width
  • en  width of page

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Mitjans > Mitjans de comunicació de massa>

Definició
Mesura de la caixa o de la taca d'impressió, en direcció horitzontal, d'una pàgina d'una publicació.
anomena i desa la pàgina anomena i desa la pàgina

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  anomena i desa la pàgina
  • en  save page as

<Localització > Fraseologia>