Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "patufell" dins totes les àrees temàtiques
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca atuell, n m
- es cacharro
- fr pot
- fr vaisseau
- fr vase
- en vessel
<Utillatge de cuina>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pagell, n m
- ca auradella, n f sin. compl.
- ca calet, n m sin. compl.
- ca cotorrer, n m sin. compl.
- ca gurrama de pagellet, n f sin. compl.
- ca vaca serrà, n f sin. compl.
- ca able, n m var. ling.
- ca breca, n f var. ling.
- ca gurrama de pegellet, n m var. ling.
- ca pagel, n m var. ling.
- ca paigell, n m var. ling.
- ca pajell, n m var. ling.
- ca patgell, n m var. ling.
- ca patjell, n m var. ling.
- ca paxéll, n m var. ling.
- ca pegell, n m var. ling.
- ca peigell, n m var. ling.
- ca peixell, n m var. ling.
- ca pinzell, n m var. ling.
- ca pitgell, n m var. ling.
- ca pitjell, n m var. ling.
- ca pitxell, n m var. ling.
- ca vaca serra, n f var. ling.
- nc Pagellus erythrinus
- nc Pagellus canariensis var. ling.
- nc Pagellus enythrinus var. ling.
- nc Sparus Erythrinus var. ling.
- nc Sparus erythriuns var. ling.
- es able
- es besuguete
- es breca
- es pagel
- fr pageau
- fr pagel
- fr pageot commun
- it fragolino
- en common pandora
- en pandora
- en sea bream
- de Meerbrassen
<Peixos > Espàrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pagell, n m
- ca auradella, n f sin. compl.
- ca calet, n m sin. compl.
- ca cotorrer, n m sin. compl.
- ca gurrama de pagellet, n f sin. compl.
- ca vaca serrà, n f sin. compl.
- ca able, n m var. ling.
- ca breca, n f var. ling.
- ca gurrama de pegellet, n m var. ling.
- ca pagel, n m var. ling.
- ca paigell, n m var. ling.
- ca pajell, n m var. ling.
- ca patgell, n m var. ling.
- ca patjell, n m var. ling.
- ca paxéll, n m var. ling.
- ca pegell, n m var. ling.
- ca peigell, n m var. ling.
- ca peixell, n m var. ling.
- ca pinzell, n m var. ling.
- ca pitgell, n m var. ling.
- ca pitjell, n m var. ling.
- ca pitxell, n m var. ling.
- ca vaca serra, n f var. ling.
- nc Pagellus erythrinus
- nc Pagellus canariensis var. ling.
- nc Pagellus enythrinus var. ling.
- nc Sparus Erythrinus var. ling.
- nc Sparus erythriuns var. ling.
- es able
- es besuguete
- es breca
- es pagel
- fr pageau
- fr pagel
- fr pageot commun
- it fragolino
- en common pandora
- en pandora
- en sea bream
- de Meerbrassen
<Peixos > Espàrids>
