Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca àcid p-aminohipúric, n m
ca p-aminobenzoïlglicina, n f sin. compl.
ca PAH, n m sigla

<Nefrologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Urologia>, <Disciplines de suport > Química>

Definició

La seva sal sòdica és emprada per a estudiar la circulació renal i la capacitat funcional dels mecanismes d'excreció tubular.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca arpa, n f
es zarpa
fr griffe
en paw

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca arpa, n f
es zarpa
fr griffe
en paw

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Monedes del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/243/>

ca balboa, n m
es balboa, n m
fr balboa, n m
en balboa, n
cod PAB

Definició

Unitat monetària de Panamà.

Nota

La denominació balboa prové de Vasco Núñez de Balboa, descobridor extremeny.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca bocí, n m
ca bocinet, n m
ca crostonet, n m
ca dau, n m
ca dauet, n m
ca retalló, n m
ca tros, n m
ca trosset, n m
es tropezón, n m

<Alimentació>

Nota

Les denominacions tros o bocí, o els diminutius trosset o bocinet són les formes d'aplicació més general; per exemple, trossets de xocolata en un gelat de nata o bocins de fruita seca en una crema de verdures. Les denominacions dau o dauet són adequades si el tros d'aliment té aquesta forma. Els retallons són generalment de pernil o de cansalada i els crostonets són de pa torrat o fregit.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.

ca catenària rígida, n f
es catenaria rígida, n f
fr caténaire rigide, n f
fr profil aérien de contact, n m
fr rail aérien de contact, n m
fr PAC, n m sigla
fr RAC, n m sigla
it linea di contatto rigida, n f
en overhead conductor rail, n

<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode ferroviari > Dispositius i propietats>

Definició

Estructura suspesa constituïda per un carril elevat paral·lel a la via que actua de suport, sovint un perfil d'alumini, i un fil metàl·lic conductor que hi va adherit, per a proveir electricitat als vehicles de motor elèctric i alimentació externa que circulen per sota seu mantenint-s'hi permanentment en contacte.

Nota

1. La catenària rígida millora l'eficiència energètica del subministrament d'electricitat respecte a una catenària, requereix un manteniment més petit i ocupa menys espai vertical (cosa que la fa útil, per exemple, per a túnels de poca altura).
2. Estrictament la catenària rígida no és un tipus de catenària sinó de línia aèria, ja que no té un fil metàl·lic de sustentació estès amb forma de catenària. Tot i això, és habitual referir-s'hi com a sistema de catenària.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca dau, n m
ca dipterocarp, n m alt. sin.
nc Dipterocarpus C.F. Gaertn.

<Botànica > dipterocarpàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca dau, n m
ca dipterocarp, n m alt. sin.
nc Dipterocarpus C.F. Gaertn.

<Botànica > dipterocarpàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca dau, n m
es dau

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <Esport > 24 Esports tradicionals>

Definició

Conjunt de dos quadrilàters adjacents de dos a tres metres per costat marcats en el camp del rest d'un trinquet, al costat dret de l'escala, l'un al frontó de baix i l'altre a terra, dintre el qual ha d'anar a parar la pilota en ferir en la modalitat d'escala i corda.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

ca document únic administratiu, n m
ca DUA, n m sigla
es documento único administrativo
es DUA sigla
fr document administratif unique
fr DAU sigla
it documento amministrativo unico
it DAU sigla
en single administrative document
en SAD sigla
ar وثيقة إدارية وحيدة

Definició

Document necessari per al despatx de duanes a la Unió Europea.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "pau" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició