Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "paula" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàbol, n m
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca afrontapagesos, n m alt. sin.
- ca amor de pagès, n m/f alt. sin.
- ca capellans, n m pl alt. sin.
- ca colet, n m alt. sin.
- ca coleta, n f alt. sin.
- ca cresta de gall, n f alt. sin.
- ca farots, n m pl alt. sin.
- ca floreta, n f alt. sin.
- ca floreta blanca, n f alt. sin.
- ca guixes, n f pl alt. sin.
- ca herba apoderada, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca morrissà gros, n m alt. sin.
- ca morritort, n m alt. sin.
- ca muixos, n m pl alt. sin.
- ca pàpola, n f alt. sin.
- ca pàpoles, n f pl alt. sin.
- ca paula, n f alt. sin.
- ca pelitre, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca amor de pagés, n m/f var. ling.
- ca babol, n m var. ling.
- ca babols, n m pl var. ling.
- ca palitra, n f var. ling.
- ca papol, n m var. ling.
- ca papola, n f var. ling.
- ca papoles, n f pl var. ling.
- nc Lepidium draba L.
- nc Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
- TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bàbol, n m
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca afrontapagesos, n m alt. sin.
- ca amor de pagès, n m/f alt. sin.
- ca capellans, n m pl alt. sin.
- ca colet, n m alt. sin.
- ca coleta, n f alt. sin.
- ca cresta de gall, n f alt. sin.
- ca farots, n m pl alt. sin.
- ca floreta, n f alt. sin.
- ca floreta blanca, n f alt. sin.
- ca guixes, n f pl alt. sin.
- ca herba apoderada, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca morrissà gros, n m alt. sin.
- ca morritort, n m alt. sin.
- ca muixos, n m pl alt. sin.
- ca pàpola, n f alt. sin.
- ca pàpoles, n f pl alt. sin.
- ca paula, n f alt. sin.
- ca pelitre, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca amor de pagés, n m/f var. ling.
- ca babol, n m var. ling.
- ca babols, n m pl var. ling.
- ca palitra, n f var. ling.
- ca papol, n m var. ling.
- ca papola, n f var. ling.
- ca papoles, n f pl var. ling.
- nc Lepidium draba L.
- nc Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
- TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca lluerna roja, n f
- ca gallineta, n f sin. compl.
- ca lluerna, n f sin. compl.
- ca lluerna pogona, n f sin. compl.
- ca paona, n f sin. compl.
- ca paula, n f sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- es arete
- es cuco
- fr grondin rouge
- en red gurnard
- nc Chelidonichthys (Aspitrigla) cuculus
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lluerna roja, n f
- ca borratxo, n m sin. compl.
- ca bovo, n m sin. compl.
- ca bòvol, n m sin. compl.
- ca clavilló, n m sin. compl.
- ca clavilló [juvenil], n m sin. compl.
- ca gallineta, n f sin. compl.
- ca juliol, n m sin. compl.
- ca lluerna, n f sin. compl.
- ca lluerna paona, n f sin. compl.
- ca lluernera, n f sin. compl.
- ca paona, n f sin. compl.
- ca paula, n f sin. compl.
- ca peix de Sant Rafel, n m sin. compl.
- ca polla, n f sin. compl.
- ca rafel, n m sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- ca roget, n m sin. compl.
- ca viret, n m sin. compl.
- ca arete, n m var. ling.
- ca bobo, n m var. ling.
- ca cuco, n m var. ling.
- ca gallinetes, n f pl var. ling.
- ca lluerna pagona, n f var. ling.
- ca lluerna pogona, n f var. ling.
- ca pahona, n f var. ling.
- ca peix de Sant Rafael, n m var. ling.
- ca peona, n f var. ling.
- ca pex de S. Rafel, n m var. ling.
- ca pugona, n f var. ling.
- ca rafech, n m var. ling.
- ca rafelets, n m pl var. ling.
- ca ràfet, n m var. ling.
- ca roiget, n m var. ling.
- ca rubios, n m pl var. ling.
- nc Chelidonichthys cuculus
- nc Aspitrigla cuculus var. ling.
- nc Chelidonichthys (Aspitrigla) cuculus var. ling.
- nc Trigla cuculus var. ling.
- nc Trigla pini var. ling.
- nc Triglia pini var. ling.
- es arete
- es cuco
- es juliol
- es lucerna
- es milano
- es rubio
- fr grondin rouge
- en red gurnard
<Peixos > Tríglids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lluerna roja, n f
- ca borratxo, n m sin. compl.
- ca bovo, n m sin. compl.
- ca bòvol, n m sin. compl.
- ca clavilló, n m sin. compl.
- ca clavilló [juvenil], n m sin. compl.
- ca gallineta, n f sin. compl.
- ca juliol, n m sin. compl.
- ca lluerna, n f sin. compl.
- ca lluerna paona, n f sin. compl.
- ca lluernera, n f sin. compl.
- ca paona, n f sin. compl.
- ca paula, n f sin. compl.
- ca peix de Sant Rafel, n m sin. compl.
- ca polla, n f sin. compl.
- ca rafel, n m sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- ca roget, n m sin. compl.
- ca viret, n m sin. compl.
- ca arete, n m var. ling.
- ca bobo, n m var. ling.
- ca cuco, n m var. ling.
- ca gallinetes, n f pl var. ling.
- ca lluerna pagona, n f var. ling.
- ca lluerna pogona, n f var. ling.
- ca pahona, n f var. ling.
- ca peix de Sant Rafael, n m var. ling.
- ca peona, n f var. ling.
- ca pex de S. Rafel, n m var. ling.
- ca pugona, n f var. ling.
- ca rafech, n m var. ling.
- ca rafelets, n m pl var. ling.
- ca ràfet, n m var. ling.
- ca roiget, n m var. ling.
- ca rubios, n m pl var. ling.
- nc Chelidonichthys cuculus
- nc Aspitrigla cuculus var. ling.
- nc Chelidonichthys (Aspitrigla) cuculus var. ling.
- nc Trigla cuculus var. ling.
- nc Trigla pini var. ling.
- nc Triglia pini var. ling.
- es arete
- es cuco
- es juliol
- es lucerna
- es milano
- es rubio
- fr grondin rouge
- en red gurnard
<Peixos > Tríglids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca paona, n f
- ca borratxo, n m sin. compl.
- ca gallineta, n f sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca lluerna, n f sin. compl.
- ca lluerna ordinària, n f sin. compl.
- ca lluerna paona, n f sin. compl.
- ca paula, n f sin. compl.
- ca rafel, n m sin. compl.
- ca rafelet, n m sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- ca bovo, n m var. ling.
- ca lluerna pogona, n f var. ling.
- ca peona, n f var. ling.
- ca pogona, n f var. ling.
- ca rafalet, n m var. ling.
- ca tonto, n m var. ling.
- nc Trigloporus lastoviza
- nc Chelidonichthys (Trigloporus) lastoviza var. ling.
- nc Chelidonichthys lastoviza var. ling.
- nc Trigla adriatica var. ling.
- nc Trigla lastoviza var. ling.
- nc Trigla lineata var. ling.
- nc Trigloporus lastovitza var. ling.
- es borracho
- es escarcho
- es gallinita
- es rubio
- fr grondin camard
- fr grondin imbriago
- fr grondin strié
- en rock gurnard
- en streaked gurnard
- de Gestreifter Seehahn
<Peixos > Tríglids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca paona, n f
- ca borratxo, n m sin. compl.
- ca gallineta, n f sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca lluerna, n f sin. compl.
- ca lluerna ordinària, n f sin. compl.
- ca lluerna paona, n f sin. compl.
- ca paula, n f sin. compl.
- ca rafel, n m sin. compl.
- ca rafelet, n m sin. compl.
- ca rafet, n m sin. compl.
- ca bovo, n m var. ling.
- ca lluerna pogona, n f var. ling.
- ca peona, n f var. ling.
- ca pogona, n f var. ling.
- ca rafalet, n m var. ling.
- ca tonto, n m var. ling.
- nc Trigloporus lastoviza
- nc Chelidonichthys (Trigloporus) lastoviza var. ling.
- nc Chelidonichthys lastoviza var. ling.
- nc Trigla adriatica var. ling.
- nc Trigla lastoviza var. ling.
- nc Trigla lineata var. ling.
- nc Trigloporus lastovitza var. ling.
- es borracho
- es escarcho
- es gallinita
- es rubio
- fr grondin camard
- fr grondin imbriago
- fr grondin strié
- en rock gurnard
- en streaked gurnard
- de Gestreifter Seehahn
<Peixos > Tríglids>