Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pe��" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gaiol, n m
- ca carquèxia, n f sin. compl.
- ca gíjol, n m sin. compl.
- ca llitja, n f sin. compl.
- ca ginesta, n f alt. sin.
- ca ginestella, n f alt. sin.
- ca carguexia, n f var. ling.
- ca gijol, n m var. ling.
- ca ginestra, n f var. ling.
- ca ginistella, n f var. ling.
- ca iaiol, n m var. ling.
- ca ieiol, n m var. ling.
- ca ijol, n m var. ling.
- ca llitza, n f var. ling.
- ca niol, n m var. ling.
- ca retama, n f var. ling.
- ca retrama, n f var. ling.
- ca ujol, n m var. ling.
- nc Chamaespartium sagittale (L.) P.E. Gibbs
- nc Genista sagittalis L. sin. compl.
- nc Pterospartum sagittale (L.) Willk. sin. compl.
- nc Genistella sagittalis (L.) Gams in Hegi var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gaiol, n m
- ca carquèxia, n f sin. compl.
- ca gíjol, n m sin. compl.
- ca llitja, n f sin. compl.
- ca ginesta, n f alt. sin.
- ca ginestella, n f alt. sin.
- ca carguexia, n f var. ling.
- ca gijol, n m var. ling.
- ca ginestra, n f var. ling.
- ca ginistella, n f var. ling.
- ca iaiol, n m var. ling.
- ca ieiol, n m var. ling.
- ca ijol, n m var. ling.
- ca llitza, n f var. ling.
- ca niol, n m var. ling.
- ca retama, n f var. ling.
- ca retrama, n f var. ling.
- ca ujol, n m var. ling.
- nc Chamaespartium sagittale (L.) P.E. Gibbs
- nc Genista sagittalis L. sin. compl.
- nc Pterospartum sagittale (L.) Willk. sin. compl.
- nc Genistella sagittalis (L.) Gams in Hegi var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ginesta, n f
- ca ginestell cineri mallorquí, n m alt. sin.
- nc Genista cinerea (Vill.) DC. in Lam. et DC. subsp. leptoclada (Willk.) P.E. Gibbs
- nc Genista cinerea var. leptoclada Willk. sin. compl.
- nc Genista majorica Cantó et M.J. Sánchez sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ginesta, n f
- ca ginestell cineri mallorquí, n m alt. sin.
- nc Genista cinerea (Vill.) DC. in Lam. et DC. subsp. leptoclada (Willk.) P.E. Gibbs
- nc Genista cinerea var. leptoclada Willk. sin. compl.
- nc Genista majorica Cantó et M.J. Sánchez sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca habitant equivalent, n m
- ca HE, n m sigla
- es equivalente habitante
- es habitante equivalente
- es e-h abrev.
- fr équivalent habitant
- fr EH sigla
- fr éq.-hab. abrev.
- en inhabitant equivalent
- en population equivalent
- en PE sigla
- en inh. eq. abrev.
- en p. e. abrev.
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües > Mostreig i anàlisi>
Definició
Nota
-
1. El plural de habitant equivalent és habitants equivalents.
2. La càrrega contaminant es mesura de manera indirecta a través de la demanda biològica d'oxigen en cinc dies (DBO5), és a dir, del volum d'oxigen que els microorganismes consumeixen durant cinc dies de biodegradació de la matèria orgànica present a l'aigua.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca habitant equivalent, n m
- ca HE, n m sigla
- es equivalente habitante
- es habitante equivalente
- es e-h abrev.
- fr équivalent habitant
- fr EH sigla
- fr éq.-hab. abrev.
- en inhabitant equivalent
- en population equivalent
- en PE sigla
- en inh. eq. abrev.
- en p. e. abrev.
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües > Mostreig i anàlisi>
Definició
Nota
-
1. El plural de habitant equivalent és habitants equivalents.
2. La càrrega contaminant es mesura de manera indirecta a través de la demanda biològica d'oxigen en cinc dies (DBO5), és a dir, del volum d'oxigen que els microorganismes consumeixen durant cinc dies de biodegradació de la matèria orgànica present a l'aigua.
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca habitant equivalent, n m
- ca HE, n m sigla
- es equivalente habitante, n m
- es habitante equivalente, n m
- es e-h, n m abrev.
- fr équivalent habitant, n m
- fr équivalent-habitant, n m var. ling.
- fr EH, n m sigla
- fr éq.-hab., n m abrev.
- it abitante equivalente, n m
- it a. e., n m abrev.
- pt equivalente de população, n m
- pt e. p., n m abrev.
- en inhabitant equivalent, n
- en population equivalent, n
- en unit per capita loading, n
- en PE, n sigla
- en inh. eq., n abrev.
- en p. e., n abrev.
- de Einwohnergleichwert, n m
- de Einwohnerwert, n m
- de EW, n m sigla
<Medi ambient > Gestió ambiental>
Definició
Nota
- 1. El plural de habitant equivalent és habitants equivalents.
- 2. La càrrega contaminant es mesura de manera indirecta a través de la demanda biològica d'oxigen en cinc dies (DBO5), és a dir, del volum d'oxigen que els microorganismes consumeixen durant cinc dies de biodegradació de la matèria orgànica present a l'aigua.
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca habitant equivalent, n m
- ca HE, n m sigla
- es equivalente habitante, n m
- es habitante equivalente, n m
- es e-h, n m abrev.
- fr équivalent habitant, n m
- fr équivalent-habitant, n m var. ling.
- fr EH, n m sigla
- fr éq.-hab., n m abrev.
- it abitante equivalente, n m
- it a. e., n m abrev.
- pt equivalente de população, n m
- pt e. p., n m abrev.
- en inhabitant equivalent, n
- en population equivalent, n
- en unit per capita loading, n
- en PE, n sigla
- en inh. eq., n abrev.
- en p. e., n abrev.
- de Einwohnergleichwert, n m
- de Einwohnerwert, n m
- de EW, n m sigla
<Medi ambient > Gestió ambiental>
Definició
Nota
- 1. El plural de habitant equivalent és habitants equivalents.
- 2. La càrrega contaminant es mesura de manera indirecta a través de la demanda biològica d'oxigen en cinc dies (DBO5), és a dir, del volum d'oxigen que els microorganismes consumeixen durant cinc dies de biodegradació de la matèria orgànica present a l'aigua.
<Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.
- ca n m
- es n m
- en n
- sbl
<Química > Enginyeria química>
Definició
Nota
<Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.
- ca n m
- es n m
- en n
- sbl
<Química > Enginyeria química>