Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pe��" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gaiol, n m
  • ca  carquèxia, n f sin. compl.
  • ca  gíjol, n m sin. compl.
  • ca  llitja, n f sin. compl.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginestella, n f alt. sin.
  • ca  carguexia, n f var. ling.
  • ca  gijol, n m var. ling.
  • ca  ginestra, n f var. ling.
  • ca  ginistella, n f var. ling.
  • ca  iaiol, n m var. ling.
  • ca  ieiol, n m var. ling.
  • ca  ijol, n m var. ling.
  • ca  llitza, n f var. ling.
  • ca  niol, n m var. ling.
  • ca  retama, n f var. ling.
  • ca  retrama, n f var. ling.
  • ca  ujol, n m var. ling.
  • nc  Chamaespartium sagittale (L.) P.E. Gibbs
  • nc  Genista sagittalis L. sin. compl.
  • nc  Pterospartum sagittale (L.) Willk. sin. compl.
  • nc  Genistella sagittalis (L.) Gams in Hegi var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gaiol, n m
  • ca  carquèxia, n f sin. compl.
  • ca  gíjol, n m sin. compl.
  • ca  llitja, n f sin. compl.
  • ca  ginesta, n f alt. sin.
  • ca  ginestella, n f alt. sin.
  • ca  carguexia, n f var. ling.
  • ca  gijol, n m var. ling.
  • ca  ginestra, n f var. ling.
  • ca  ginistella, n f var. ling.
  • ca  iaiol, n m var. ling.
  • ca  ieiol, n m var. ling.
  • ca  ijol, n m var. ling.
  • ca  llitza, n f var. ling.
  • ca  niol, n m var. ling.
  • ca  retama, n f var. ling.
  • ca  retrama, n f var. ling.
  • ca  ujol, n m var. ling.
  • nc  Chamaespartium sagittale (L.) P.E. Gibbs
  • nc  Genista sagittalis L. sin. compl.
  • nc  Pterospartum sagittale (L.) Willk. sin. compl.
  • nc  Genistella sagittalis (L.) Gams in Hegi var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

ginesta ginesta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ginesta, n f
  • ca  ginestell cineri mallorquí, n m alt. sin.
  • nc  Genista cinerea (Vill.) DC. in Lam. et DC. subsp. leptoclada (Willk.) P.E. Gibbs
  • nc  Genista cinerea var. leptoclada Willk. sin. compl.
  • nc  Genista majorica Cantó et M.J. Sánchez sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ginesta, n f
  • ca  ginestell cineri mallorquí, n m alt. sin.
  • nc  Genista cinerea (Vill.) DC. in Lam. et DC. subsp. leptoclada (Willk.) P.E. Gibbs
  • nc  Genista cinerea var. leptoclada Willk. sin. compl.
  • nc  Genista majorica Cantó et M.J. Sánchez sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

habitant equivalent habitant equivalent

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  habitant equivalent, n m
  • ca  HE, n m sigla
  • es  equivalente habitante
  • es  habitante equivalente
  • es  e-h abrev.
  • fr  équivalent habitant
  • fr  EH sigla
  • fr  éq.-hab. abrev.
  • en  inhabitant equivalent
  • en  population equivalent
  • en  PE sigla
  • en  inh. eq. abrev.
  • en  p. e. abrev.

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües > Mostreig i anàlisi>

Definició
Unitat de població equivalent que correspon a la càrrega contaminant mitjana de les aigües residuals, establerta en 60 g de matèria orgànica per habitant i dia.

Nota

  • 1. El plural de habitant equivalent és habitants equivalents.
    2. La càrrega contaminant es mesura de manera indirecta a través de la demanda biològica d'oxigen en cinc dies (DBO5), és a dir, del volum d'oxigen que els microorganismes consumeixen durant cinc dies de biodegradació de la matèria orgànica present a l'aigua.
habitant equivalent habitant equivalent

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  habitant equivalent, n m
  • ca  HE, n m sigla
  • es  equivalente habitante
  • es  habitante equivalente
  • es  e-h abrev.
  • fr  équivalent habitant
  • fr  EH sigla
  • fr  éq.-hab. abrev.
  • en  inhabitant equivalent
  • en  population equivalent
  • en  PE sigla
  • en  inh. eq. abrev.
  • en  p. e. abrev.

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües > Mostreig i anàlisi>

Definició
Unitat de població equivalent que correspon a la càrrega contaminant mitjana de les aigües residuals, establerta en 60 g de matèria orgànica per habitant i dia.

Nota

  • 1. El plural de habitant equivalent és habitants equivalents.
    2. La càrrega contaminant es mesura de manera indirecta a través de la demanda biològica d'oxigen en cinc dies (DBO5), és a dir, del volum d'oxigen que els microorganismes consumeixen durant cinc dies de biodegradació de la matèria orgànica present a l'aigua.
habitant equivalent habitant equivalent

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  habitant equivalent, n m
  • ca  HE, n m sigla
  • es  equivalente habitante, n m
  • es  habitante equivalente, n m
  • es  e-h, n m abrev.
  • fr  équivalent habitant, n m
  • fr  équivalent-habitant, n m var. ling.
  • fr  EH, n m sigla
  • fr  éq.-hab., n m abrev.
  • it  abitante equivalente, n m
  • it  a. e., n m abrev.
  • pt  equivalente de população, n m
  • pt  e. p., n m abrev.
  • en  inhabitant equivalent, n
  • en  population equivalent, n
  • en  unit per capita loading, n
  • en  PE, n sigla
  • en  inh. eq., n abrev.
  • en  p. e., n abrev.
  • de  Einwohnergleichwert, n m
  • de  Einwohnerwert, n m
  • de  EW, n m sigla

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Definició
Unitat de població equivalent que correspon a la càrrega contaminant mitjana de les aigües residuals, establerta en 60 g de matèria orgànica per habitant i dia.

Nota

  • 1. El plural de habitant equivalent és habitants equivalents.
  • 2. La càrrega contaminant es mesura de manera indirecta a través de la demanda biològica d'oxigen en cinc dies (DBO5), és a dir, del volum d'oxigen que els microorganismes consumeixen durant cinc dies de biodegradació de la matèria orgànica present a l'aigua.
habitant equivalent habitant equivalent

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  habitant equivalent, n m
  • ca  HE, n m sigla
  • es  equivalente habitante, n m
  • es  habitante equivalente, n m
  • es  e-h, n m abrev.
  • fr  équivalent habitant, n m
  • fr  équivalent-habitant, n m var. ling.
  • fr  EH, n m sigla
  • fr  éq.-hab., n m abrev.
  • it  abitante equivalente, n m
  • it  a. e., n m abrev.
  • pt  equivalente de população, n m
  • pt  e. p., n m abrev.
  • en  inhabitant equivalent, n
  • en  population equivalent, n
  • en  unit per capita loading, n
  • en  PE, n sigla
  • en  inh. eq., n abrev.
  • en  p. e., n abrev.
  • de  Einwohnergleichwert, n m
  • de  Einwohnerwert, n m
  • de  EW, n m sigla

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Definició
Unitat de població equivalent que correspon a la càrrega contaminant mitjana de les aigües residuals, establerta en 60 g de matèria orgànica per habitant i dia.

Nota

  • 1. El plural de habitant equivalent és habitants equivalents.
  • 2. La càrrega contaminant es mesura de manera indirecta a través de la demanda biològica d'oxigen en cinc dies (DBO5), és a dir, del volum d'oxigen que els microorganismes consumeixen durant cinc dies de biodegradació de la matèria orgànica present a l'aigua.

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   n m
  • es   n m
  • en   n
  • sbl  

<Química > Enginyeria química>

Definició

Nota

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   n m
  • es   n m
  • en   n
  • sbl  

<Química > Enginyeria química>

Definició

Nota