Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pe��" dins totes les àrees temàtiques

capital d'inversió capital d'inversió

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  capital d'inversió, n m
  • es  capital de inversión
  • es  capital inversión
  • es  private equity
  • fr  capital-investissement
  • fr  private equity
  • en  investment capital
  • en  private equity
  • en  PE sigla

<Mercats financers > Anàlisi d'actius i emissors>

Definició
Capital que una entitat financera inverteix, generalment a llarg termini, en una empresa que no cotitza a la borsa.
capital d'inversió capital d'inversió

<Economia > Finances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  capital d'inversió, n m
  • es  capital de inversión
  • es  capital inversión
  • es  private equity
  • fr  capital-investissement
  • it  private equity
  • pt  private equity
  • en  investment capital
  • en  private equity
  • en  PE sigla
  • de  privates Beteiligungskapital

<Economia > Finances>

Definició
Capital que una entitat financera inverteix, generalment a llarg termini, en una empresa que no cotitza a la borsa.
capital d'inversió capital d'inversió

<Economia > Crisi econòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>

  • ca  capital d'inversió, n m
  • es  capital inversión
  • es  fondo de capital privado
  • es  private equity
  • es  valores privados
  • fr  capital-investissement
  • fr  private equity
  • it  private equity
  • pt  capitais não abertos à subscrição pública
  • pt  fundos de capitais de investimento
  • pt  investimento em capital fechado
  • en  investment capital
  • en  private equity
  • en  PE sigla
  • de  private Beteiligung
  • de  privates Beteiligungskapital

<Crisi econòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carquèxia, n f
  • ca  gíjol, n m alt. sin.
  • ca  llitja, n f alt. sin.
  • nc  Chamaespartium sagittale (L.) P.E. Gibbs subsp. delphinense (B. Verl.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Genista delphinensis B. Verl. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carquèxia, n f
  • ca  llitja, n f alt. sin.
  • ca  ruac, n m alt. sin.
  • nc  Chamaespartium tridentatum (L.) P.E. Gibbs
  • nc  Genista tridentata L. sin. compl.
  • nc  Pterospartum tridentatum (L.) Willk. sin. compl.
  • nc  Genistella tridentata (L.) Samp. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

col xinesa col xinesa

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Glossari de sabors del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201/>

  • ca  col xinesa, n f
  • es  col china
  • es  pe-tsai
  • fr  chou chinois
  • fr  chou de Shanton
  • fr  pé-tsaï
  • it  cavolo cinese
  • pt  couve chinesa
  • en  celery cabbage
  • en  Chinese cabbage
  • en  napa
  • en  pe-tsai
  • nc  Brassica campestris var. pekinensis
  • nc  Brassica rapa var. pekinensis

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definició
Hortalissa de la família de les crucíferes, originària de l'Àsia, de fulles allargades, dentades i lleugerament arrugades, de color verd clar, disposades en forma de cabdell oblong, amb el limbe que es prolonga fins a la base del pecíol, alat, blanc i molt desenvolupat, la qual és especialment utilitzada en la cuina xinesa.
col xinesa col xinesa

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  col xinesa, n f
  • es  col china
  • es  pe-tsai
  • fr  chou chinois
  • fr  chou de Shanton
  • fr  pé-tsaï
  • it  cavolo cinese
  • pt  couve chinesa
  • en  celery cabbage
  • en  Chinese cabbage
  • en  napa
  • en  pe-tsai
  • zh  báicài
  • zh  dàbáicài
  • nc  Brassica campestris var. pekinensis
  • nc  Brassica rapa var. pekinensis

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definició
Hortalissa de la família de les crucíferes, originària de l'Àsia, de fulles allargades, dentades i lleugerament arrugades, de color verd clar, disposades en forma de cabdell oblong, amb el limbe que es prolonga fins a la base del pecíol, alat, blanc i molt desenvolupat, la qual és especialment utilitzada en la cuina xinesa.
col xinesa col xinesa

<Agricultura > Horticultura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  col xinesa, n f
  • es  col china
  • es  pe-tsai
  • fr  chou chinois
  • fr  chou de Shanton
  • fr  pé-tsaï
  • it  cavolo cinese
  • pt  couve chinesa
  • en  celery cabbage
  • en  Chinese cabbage
  • en  napa
  • en  pe-tsai
  • zh  báicài
  • zh  dàbáicài
  • nc  Brassica campestris var. pekinensis
  • nc  Brassica rapa var. pekinensis

<Agricultura > Horticultura>

Definició
Hortalissa de la família de les crucíferes, originària de l'Àsia, de fulles allargades, dentades i lleugerament arrugades, de color verd clar, disposades en forma de cabdell oblong, amb el limbe que es prolonga fins a la base del pecíol, alat, blanc i molt desenvolupat, la qual és especialment utilitzada en la cuina xinesa.
competències del PE competències del PE

<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).

© Communautés européennes, 2004

La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.

  • ca  competències del PE, n f pl
  • ca  poders del PE, n f pl
  • es  competencias del PE
  • es  poderes del PE
  • fr  compétence du PE
  • fr  pouvoirs du PE
  • en  powers of the EP

<Comunitats europees > Institucions de la Unió Europea i funció pública europea>

Nota

  • Tot i que en alguns textos es poden utilitzar indistintament, la denominació competències és pròpia de l'àmbit jurídic, mentre que la denominació poders és pròpia de l'àmbit polític.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  corísia, n f
  • nc  Ceiba insignis (Kunth) P.E. Gibbs et Semir
  • nc  Chorisia insignis Kunth sin. compl.

<Botànica > bombacàcies>