Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "pebre" dins totes les àrees temàtiques

bitxer

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bitxer, n m
ca bitxera, n f alt. sin.
ca bitxo, n m alt. sin.
ca cirer bord, n m alt. sin.
ca coralera, n f alt. sin.
ca coralet (fruit), n m alt. sin.
ca coraletera, n f alt. sin.
ca pebre, n m alt. sin.
ca pebre de banyeta, n m alt. sin.
ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
ca pebre de cirereta, n m alt. sin.
ca pebrer, n m alt. sin.
ca pebrer de banyeta, n m alt. sin.
ca pebrer de cirereta, n m alt. sin.
ca pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
ca pebrera, n f alt. sin.
ca pebrera de coralet, n f alt. sin.
ca pebrerera, n f alt. sin.
ca pebreta (fruit), n f alt. sin.
ca pebretera, n f alt. sin.
ca pebrina (fruit), n f alt. sin.
ca pebrinera, n f alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca pebrot (fruit), n m alt. sin.
ca pebrot coent, n m alt. sin.
ca pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
ca pebrot picant, n m alt. sin.
ca pebroter, n m alt. sin.
ca pebrotera, n f alt. sin.
ca vit (fruit), n m alt. sin.
ca vitera, n f alt. sin.
ca vitet (fruit), n m alt. sin.
ca bitera, n f var. ling.
ca guindilla, n f var. ling.
ca pebre de Canyena, n m var. ling.
ca preba, n m var. ling.
ca prebe, n m var. ling.
nc Capsicum frutescens L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.

bitxer

<Ciències de la vida>

ca bitxer, n m
ca bitxera, n f alt. sin.
ca bitxo, n m alt. sin.
ca cirer bord, n m alt. sin.
ca coralera, n f alt. sin.
ca coralet (fruit), n m alt. sin.
ca coraletera, n f alt. sin.
ca pebre, n m alt. sin.
ca pebre de banyeta, n m alt. sin.
ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
ca pebre de cirereta, n m alt. sin.
ca pebrer, n m alt. sin.
ca pebrer de banyeta, n m alt. sin.
ca pebrer de cirereta, n m alt. sin.
ca pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
ca pebrera, n f alt. sin.
ca pebrera de coralet, n f alt. sin.
ca pebrerera, n f alt. sin.
ca pebreta (fruit), n f alt. sin.
ca pebretera, n f alt. sin.
ca pebrina (fruit), n f alt. sin.
ca pebrinera, n f alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca pebrot (fruit), n m alt. sin.
ca pebrot coent, n m alt. sin.
ca pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
ca pebrot picant, n m alt. sin.
ca pebroter, n m alt. sin.
ca pebrotera, n f alt. sin.
ca vit (fruit), n m alt. sin.
ca vitera, n f alt. sin.
ca vitet (fruit), n m alt. sin.
ca bitera, n f var. ling.
ca guindilla, n f var. ling.
ca pebre de Canyena, n m var. ling.
ca preba, n m var. ling.
ca prebe, n m var. ling.
nc Capsicum frutescens L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.

pebre

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca pebre, n m
es pimienta, n f
fr poivre, n m
pt pimenta, n f
en pepper, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Queviures>

pebrotera

<Botànica>

ca pebrotera, n f
ca bitxera, n f sin. compl.
ca bitxo, n m sin. compl.
ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
ca coralera, n f sin. compl.
ca pebrer, n m sin. compl.
ca pebrera, n f sin. compl.
ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
ca pebrerera, n f sin. compl.
ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
ca pebroter, n m sin. compl.
ca bajoca, n f alt. sin.
ca bajoquera, n f alt. sin.
ca banyeta, n f alt. sin.
ca bitxeta, n f alt. sin.
ca bitxo coent, n m alt. sin.
ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
ca coral, n m alt. sin.
ca coral de jardins, n m alt. sin.
ca coraler, n m alt. sin.
ca coralet, n m alt. sin.
ca coraleta, n f alt. sin.
ca pebràs, n m alt. sin.
ca pebre, n m alt. sin.
ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
ca pebre vermell, n m alt. sin.
ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
ca pebrina, n f alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca pebrot picant, n m alt. sin.
ca pebrots, n m pl alt. sin.
ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
ca pimentera, n f alt. sin.
ca pimentonera, n f alt. sin.
ca pimentons, n m pl alt. sin.
ca bitxero, n m var. ling.
ca pebre de Canyena, n m var. ling.
ca pebreres coentes, n f pl var. ling.
ca pestetes coentes, n f pl var. ling.
ca primentonera, n f var. ling.
nc Capsicum annuum L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.

pebrotera

<Ciències de la vida>

ca pebrotera, n f
ca bitxera, n f sin. compl.
ca bitxo, n m sin. compl.
ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
ca coralera, n f sin. compl.
ca pebrer, n m sin. compl.
ca pebrera, n f sin. compl.
ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
ca pebrerera, n f sin. compl.
ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
ca pebroter, n m sin. compl.
ca bajoca, n f alt. sin.
ca bajoquera, n f alt. sin.
ca banyeta, n f alt. sin.
ca bitxeta, n f alt. sin.
ca bitxo coent, n m alt. sin.
ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
ca coral, n m alt. sin.
ca coral de jardins, n m alt. sin.
ca coraler, n m alt. sin.
ca coralet, n m alt. sin.
ca coraleta, n f alt. sin.
ca pebràs, n m alt. sin.
ca pebre, n m alt. sin.
ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
ca pebre vermell, n m alt. sin.
ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
ca pebrina, n f alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca pebrot picant, n m alt. sin.
ca pebrots, n m pl alt. sin.
ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
ca pimentera, n f alt. sin.
ca pimentonera, n f alt. sin.
ca pimentons, n m pl alt. sin.
ca bitxero, n m var. ling.
ca pebre de Canyena, n m var. ling.
ca pebreres coentes, n f pl var. ling.
ca pestetes coentes, n f pl var. ling.
ca primentonera, n f var. ling.
nc Capsicum annuum L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.