Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pebre" dins totes les àrees temàtiques

ànec del delta de l'Ebre de salsa de prunes i poma caramel·litzada ànec del delta de l'Ebre de salsa de prunes i poma caramel·litzada

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  ànec del delta de l'Ebre de salsa de prunes i poma caramel·litzada
  • es  pato de El Delta del Ebro relleno de salsa de ciruelas y manzana caramelizada
  • fr  canard de El Delta de l'Ebre farci à la sauce aux prunes et à la pomme caremélisée
  • it  anatra di El Delta de l'Ebre farcita di salsa di prugne e mela caramellata
  • en  stuffed duck from El Delta de l'Ebre with prunes sauce and caramelized apple
  • de  gefüllte Ente aus El Delta de l'Ebre mit Pflaumensauce und karamellisiertem Apfel

<Plats a la carta. Carn>

Acanthurus sohal Acanthurus sohal

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Acanthurus sohal
  • es  espiga sohal
  • es  pez cirujano de Arabia
  • fr  chirurgien zébré
  • en  red sea clown surgeon
  • en  Sohal surgeonfish
  • nc  Acanthurus sohal

<Zoologia > Peixos>

Nota

  • Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
aristolòquia llarga aristolòquia llarga

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aristolòquia llarga, n f
  • ca  campanes, n f pl alt. sin.
  • ca  carabasseta de barranc, n f alt. sin.
  • ca  carabasseta de pobre, n f alt. sin.
  • ca  carbassó, n m alt. sin.
  • ca  carbassots pudents, n m pl alt. sin.
  • ca  corretjola borda, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  melonera, n f alt. sin.
  • ca  pudenta, n f alt. sin.
  • ca  brossa de sapo, n f var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  viborera, n f var. ling.
  • nc  Aristolochia longa L. subsp. paucinervis (Pomel) Batt. in Batt. et Trab.
  • nc  Aristolochia paucinervis Pomel sin. compl.

<Botànica > aristoloquiàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació brossa de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
arròs tebre arròs tebre

<Agricultura > Horticultura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  arròs tebre, n m

<Agricultura > Horticultura>

Definició
Varietat d'arròs rodó.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  art pobre, n m
  • es  arte pobre
  • fr  art pauvre
  • it  arte povera
  • en  impoverished art
  • en  poor art

<Art>

Definició
Tendència artística que es caracteritza per l'ús de materials senzills, generalment no industrials, i pel rebuig a la imatge i la forma com a finalitat estètica, sorgida durant la segona meitat dels anys seixanta del segle XX a Itàlia.

Nota

  • La denominació italiana arte povera fou encunyada pel crític Germano Celant.
bandat bandat

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  bandat, n m
  • es  bandeado
  • es  efecto de bandeado
  • fr  effet de lignage
  • fr  effet rayure
  • fr  effet zèbre
  • en  striping
  • en  striping effect

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció>

Definició
Defecte d'una imatge consistent en l'aparició de diverses franges disposades horitzontalment o verticalment, causat per una radiometria desigual en les files o en les columnes de la imatge.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bleda borda, n f
  • ca  ribot, n m sin. compl.
  • ca  bleda, n f alt. sin.
  • ca  bleda boscana, n f alt. sin.
  • ca  bleda de pobre, n f alt. sin.
  • ca  bleda marítima, n f alt. sin.
  • ca  bleda obscura, n f alt. sin.
  • ca  bleda porquina, n f alt. sin.
  • ca  bleda salvatge, n f alt. sin.
  • ca  bledera, n f alt. sin.
  • ca  bledera borda, n f alt. sin.
  • ca  espinac, n m alt. sin.
  • ca  blea porquina, n f var. ling.
  • nc  Beta vulgaris L. subsp. maritima (L.) Arcang.
  • nc  Beta maritima L. var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cafè bord, n m
  • ca  cafè de pobre, n m sin. compl.
  • ca  herba cafetera, n f sin. compl.
  • ca  cafè, n m alt. sin.
  • ca  cafenera borda, n f alt. sin.
  • ca  regalèssia de garrot, n f alt. sin.
  • nc  Astragalus boeticus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Calathea zebrina Calathea zebrina

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Calathea zebrina
  • es  planta cebra
  • fr  calathea zébré
  • fr  plante zèbre
  • en  zebra plant
  • nc  Calathea zebrina

<Botànica>

Nota

  • Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
cama de pobre cama de pobre

<Transports > Transport marítim>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cama de pobre, n f
  • ca  gassó, n m
  • ca  margarida, n f
  • es  margarita
  • fr  jambe de chien
  • it  nodo margherite
  • en  sheeps hank
  • de  lange Trompete

<Transports > Transport marítim>

Definició
Nus que es fa per escurçar provisionalment una corda o perquè deixi de treballar una certa part massa gastada.