Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pedra" dins totes les àrees temàtiques
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca anus, n m
- ca forat del cul, n m sin. compl.
- ca hedra, n f sin. compl.
- ca orifici anal, n m sin. compl.
- ca ull del cul, n m sin. compl.
- es ano
- fr anus
- en anus
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>
Definició
Nota
- La denominació anus prové del llatí anus.
- La denominació hedra prové del grec hédra 'seient, base, fonament'.
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca artèria dorsal del peu, n f
- ca artèria pèdia, n f sin. compl.
- es arteria dorsal del pie
- es arteria pedia
- en dorsal artery of foot
- TA arteria dorsalis pedis
<Anatomia>
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>, <Podologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca artèria dorsal del peu, n f
- ca artèria pèdia, n f sin. compl.
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Angiologia>, <Podologia>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca flor de nit, n f
- ca meravella de nit, n f sin. compl.
- ca mirabajà, n m sin. compl.
- ca bella de nit, n f alt. sin.
- ca pere, n m alt. sin.
- ca santjoans, n m pl alt. sin.
- ca diego de nit, n m var. ling.
- ca diegos, n m pl var. ling.
- ca diegos de nit, n m pl var. ling.
- ca dompedro, n m var. ling.
- ca dompedros, n m pl var. ling.
- ca don diegos, n m pl var. ling.
- ca dondiego, n m var. ling.
- ca donpedrer, n m var. ling.
- ca donpedro, n m var. ling.
- ca llampedro, n m var. ling.
- ca mampedro, n m var. ling.
- ca pedro, n m var. ling.
- nc Mirabilis jalapa L.
<Botànica > nictaginàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca flor de nit, n f
- ca meravella de nit, n f sin. compl.
- ca mirabajà, n m sin. compl.
- ca bella de nit, n f alt. sin.
- ca pere, n m alt. sin.
- ca santjoans, n m pl alt. sin.
- ca diego de nit, n m var. ling.
- ca diegos, n m pl var. ling.
- ca diegos de nit, n m pl var. ling.
- ca dompedro, n m var. ling.
- ca dompedros, n m pl var. ling.
- ca don diegos, n m pl var. ling.
- ca dondiego, n m var. ling.
- ca donpedrer, n m var. ling.
- ca donpedro, n m var. ling.
- ca llampedro, n m var. ling.
- ca mampedro, n m var. ling.
- ca pedro, n m var. ling.
- nc Mirabilis jalapa L.
<Botànica > nictaginàcies>
<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca gossa, n f
- ca cussa, n f sin. compl.
- es perra
- fr chienne
- en bitch
<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca gossa, n f
- ca cussa, n f sin. compl.
- es perra
- fr chienne
- en bitch
<Veterinària i ramaderia > Animals de companyia>
Definició
<Angiologia>, <Traumatologia i ortopèdia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca hedra, n f
<Angiologia>, <Traumatologia i ortopèdia>
Definició
Nota
- La denominació hedra prové del grec hédra 'seient, base, fonament'.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca heura, n f
- ca hedra, n f sin. compl.
- ca heurera, n f sin. compl.
- ca hedrera, n f alt. sin.
- ca heura (fruit), n f alt. sin.
- ca heura forastera, n f alt. sin.
- ca heures, n f pl alt. sin.
- ca deura, n f var. ling.
- ca edra, n f var. ling.
- ca elres, n f pl var. ling.
- ca eubra, n f var. ling.
- ca eurera, n f var. ling.
- ca fedra, n f var. ling.
- ca gedra, n f var. ling.
- ca hèdera, n f var. ling.
- ca hedra trepadora, n f var. ling.
- ca helra, n f var. ling.
- ca lledrera, n f var. ling.
- ca lleura, n f var. ling.
- ca xedra, n f var. ling.
- nc Hedera helix L.
<Botànica > araliàcies>
Nota
- MOLL2004c indica que la denominació heura forastera s'aplica a diverses cultivars de Hedera helix emprades en jardineria.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca heura, n f
- ca hedra, n f sin. compl.
- ca heurera, n f sin. compl.
- ca hedrera, n f alt. sin.
- ca heura (fruit), n f alt. sin.
- ca heura forastera, n f alt. sin.
- ca heures, n f pl alt. sin.
- ca deura, n f var. ling.
- ca edra, n f var. ling.
- ca elres, n f pl var. ling.
- ca eubra, n f var. ling.
- ca eurera, n f var. ling.
- ca fedra, n f var. ling.
- ca gedra, n f var. ling.
- ca hèdera, n f var. ling.
- ca hedra trepadora, n f var. ling.
- ca helra, n f var. ling.
- ca lledrera, n f var. ling.
- ca lleura, n f var. ling.
- ca xedra, n f var. ling.
- nc Hedera helix L.
<Botànica > araliàcies>
Nota
- MOLL2004c indica que la denominació heura forastera s'aplica a diverses cultivars de Hedera helix emprades en jardineria.
