Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "peig" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fartet, n m
  • ca  samaruc, n m
  • ca  fartonet, n m sin. compl.
  • ca  peix de sequiol, n m sin. compl.
  • ca  peixet de sequiol, n m sin. compl.
  • ca  peixet del prat, n m sin. compl.
  • nc  Aphanius iberus
  • nc  Cyprinodon iberus var. ling.
  • es  fartet
  • fr  aphanius d'Espagne
  • en  Iberian killifish
  • en  Spanish pupfish
  • en  Spanish toothcarp

<Peixos > Ciprinodòntids>

fartet fartet

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fartet, n m
  • ca  samaruc, n m
  • ca  fartonet, n m sin. compl.
  • ca  peix de sequiol, n m sin. compl.
  • ca  peixet de sequiol, n m sin. compl.
  • ca  peixet del prat, n m sin. compl.
  • nc  Aphanius iberus
  • nc  Cyprinodon iberus var. ling.
  • es  fartet
  • fr  aphanius d'Espagne
  • en  Iberian killifish
  • en  Spanish pupfish
  • en  Spanish toothcarp

<Peixos > Ciprinodòntids>

forcadella forcadella

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  forcadella, n f
  • ca  abella, n f sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabudet, n m sin. compl.
  • ca  cabut, n m sin. compl.
  • ca  dentó, n m sin. compl.
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  forcadella roja, n f sin. compl.
  • ca  llevanassa, n f sin. compl.
  • ca  músic vermell, n m sin. compl.
  • ca  peix rei, n m sin. compl.
  • ca  reget, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  somera vermella, n f sin. compl.
  • ca  borriquete, n m var. ling.
  • ca  cabezudo, n m var. ling.
  • ca  furcadella roija, n f var. ling.
  • ca  raget, n m var. ling.
  • ca  reixet, n m var. ling.
  • ca  rexet, n m var. ling.
  • nc  Anthias anthias
  • nc  Anthias sacer var. ling.
  • nc  Labrus Anthias var. ling.
  • es  tres colas
  • fr  barbier
  • fr  barbier hirondelle
  • fr  barbier-hirodelle
  • it  castagnola rossa
  • en  swallowtail sea perch
  • en  swallowtail seaperch
  • en  vermilion fish
  • de  Drei Schwänze

<Peixos > Serrànids>

forcadella forcadella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  forcadella, n f
  • ca  abella, n f sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabudet, n m sin. compl.
  • ca  cabut, n m sin. compl.
  • ca  dentó, n m sin. compl.
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  forcadella roja, n f sin. compl.
  • ca  llevanassa, n f sin. compl.
  • ca  músic vermell, n m sin. compl.
  • ca  peix rei, n m sin. compl.
  • ca  reget, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  somera vermella, n f sin. compl.
  • ca  borriquete, n m var. ling.
  • ca  cabezudo, n m var. ling.
  • ca  furcadella roija, n f var. ling.
  • ca  raget, n m var. ling.
  • ca  reixet, n m var. ling.
  • ca  rexet, n m var. ling.
  • nc  Anthias anthias
  • nc  Anthias sacer var. ling.
  • nc  Labrus Anthias var. ling.
  • es  tres colas
  • fr  barbier
  • fr  barbier hirondelle
  • fr  barbier-hirodelle
  • it  castagnola rossa
  • en  swallowtail sea perch
  • en  swallowtail seaperch
  • en  vermilion fish
  • de  Drei Schwänze

<Peixos > Serrànids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gall, n m
  • ca  gall de la mar, n m sin. compl.
  • ca  gall de mar, n m sin. compl.
  • ca  gall de Sant Pere, n m sin. compl.
  • ca  peix de Sant Pere, n m sin. compl.
  • ca  gall de San Pedro, n m var. ling.
  • ca  gall de San Pere, n m var. ling.
  • ca  gallo, n m var. ling.
  • ca  san martiño, n m var. ling.
  • nc  Zeus faber
  • nc  Zeux faber var. ling.
  • es  gallo marino
  • es  pez de San Pedro
  • fr  Saint Pierre
  • fr  saint-pierre
  • en  atlantic John Dory
  • en  john dory

<Peixos > Zeids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gall, n m
  • ca  gall de la mar, n m sin. compl.
  • ca  gall de mar, n m sin. compl.
  • ca  gall de Sant Pere, n m sin. compl.
  • ca  peix de Sant Pere, n m sin. compl.
  • ca  gall de San Pedro, n m var. ling.
  • ca  gall de San Pere, n m var. ling.
  • ca  gallo, n m var. ling.
  • ca  san martiño, n m var. ling.
  • nc  Zeus faber
  • nc  Zeux faber var. ling.
  • es  gallo marino
  • es  pez de San Pedro
  • fr  Saint Pierre
  • fr  saint-pierre
  • en  atlantic John Dory
  • en  john dory

<Peixos > Zeids>

gallina tacada gallina tacada

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gallina tacada, n f
  • ca  peix elèctric, n m sin. compl.
  • ca  torpede, n m sin. compl.
  • ca  tremolenca, n f sin. compl.
  • ca  tremoló, n m sin. compl.
  • ca  tremoloia, n f sin. compl.
  • ca  tremoloia d'ulls, n f sin. compl.
  • ca  tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  tremolosa ocel·lada, n f sin. compl.
  • ca  vaca, n f sin. compl.
  • ca  vaca comuna, n f sin. compl.
  • ca  vaca enrampadora, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolenca, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolosa ocel·lada, n f sin. compl.
  • ca  vaqueta, n f sin. compl.
  • ca  vaqueta elèctrica, n f sin. compl.
  • ca  baca, n f var. ling.
  • ca  peix eléctrich, n m var. ling.
  • ca  tremuló, n m var. ling.
  • ca  tremulosa, n f var. ling.
  • nc  Torpedo torpedo
  • nc  Raya Torpedo var. ling.
  • nc  Torpedo narcae var. ling.
  • nc  Torpedo narce var. ling.
  • nc  Torpedo ocelata var. ling.
  • nc  Torpedo ocellata var. ling.
  • nc  Torpedo oculata var. ling.
  • es  tremielga, n f
  • es  tremolina
  • es  tremolina común
  • es  trimielga
  • es  vaca temblon
  • fr  torpille ocellée
  • en  common torpedo

<Rajades i milanes > Torpedínids>

gallina tacada gallina tacada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gallina tacada, n f
  • ca  peix elèctric, n m sin. compl.
  • ca  torpede, n m sin. compl.
  • ca  tremolenca, n f sin. compl.
  • ca  tremoló, n m sin. compl.
  • ca  tremoloia, n f sin. compl.
  • ca  tremoloia d'ulls, n f sin. compl.
  • ca  tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  tremolosa ocel·lada, n f sin. compl.
  • ca  vaca, n f sin. compl.
  • ca  vaca comuna, n f sin. compl.
  • ca  vaca enrampadora, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolenca, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolosa, n f sin. compl.
  • ca  vaca tremolosa ocel·lada, n f sin. compl.
  • ca  vaqueta, n f sin. compl.
  • ca  vaqueta elèctrica, n f sin. compl.
  • ca  baca, n f var. ling.
  • ca  peix eléctrich, n m var. ling.
  • ca  tremuló, n m var. ling.
  • ca  tremulosa, n f var. ling.
  • nc  Torpedo torpedo
  • nc  Raya Torpedo var. ling.
  • nc  Torpedo narcae var. ling.
  • nc  Torpedo narce var. ling.
  • nc  Torpedo ocelata var. ling.
  • nc  Torpedo ocellata var. ling.
  • nc  Torpedo oculata var. ling.
  • es  tremielga, n f
  • es  tremolina
  • es  tremolina común
  • es  trimielga
  • es  vaca temblon
  • fr  torpille ocellée
  • en  common torpedo

<Rajades i milanes > Torpedínids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gat, n m
  • ca  gat de mar, n m sin. compl.
  • ca  gat marí, n m sin. compl.
  • ca  gat ver, n m sin. compl.
  • ca  gatet, n m sin. compl.
  • ca  gató, n m sin. compl.
  • ca  gatvaire, n m sin. compl.
  • ca  mussola, n f sin. compl.
  • ca  peix gat, n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  pinta-roja, n f sin. compl.
  • ca  pintada, n f sin. compl.
  • ca  gal-vaire, n m var. ling.
  • ca  gat baire, n m var. ling.
  • ca  gatò, n m var. ling.
  • ca  pinta rotja, n f var. ling.
  • ca  pintarosa, n f var. ling.
  • ca  pintarossa, n f var. ling.
  • ca  pintarroja, n f var. ling.
  • nc  Scyliorhinus canicula
  • nc  Sciliorhinus canicula var. ling.
  • nc  Scylliorhinus canicula var. ling.
  • nc  Scyllium canicula var. ling.
  • nc  Scyllium canícula var. ling.
  • nc  Scyllum canicula var. ling.
  • nc  Squalus canicula var. ling.
  • es  lija, n f
  • es  pintarroja, n m
  • es  tollo, n m
  • fr  petite roussette
  • en  smallspotted catshark

<Taurons > Esciliorínids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gat, n m
  • ca  gat de mar, n m sin. compl.
  • ca  gat marí, n m sin. compl.
  • ca  gat ver, n m sin. compl.
  • ca  gatet, n m sin. compl.
  • ca  gató, n m sin. compl.
  • ca  gatvaire, n m sin. compl.
  • ca  mussola, n f sin. compl.
  • ca  peix gat, n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  pinta-roja, n f sin. compl.
  • ca  pintada, n f sin. compl.
  • ca  gal-vaire, n m var. ling.
  • ca  gat baire, n m var. ling.
  • ca  gatò, n m var. ling.
  • ca  pinta rotja, n f var. ling.
  • ca  pintarosa, n f var. ling.
  • ca  pintarossa, n f var. ling.
  • ca  pintarroja, n f var. ling.
  • nc  Scyliorhinus canicula
  • nc  Sciliorhinus canicula var. ling.
  • nc  Scylliorhinus canicula var. ling.
  • nc  Scyllium canicula var. ling.
  • nc  Scyllium canícula var. ling.
  • nc  Scyllum canicula var. ling.
  • nc  Squalus canicula var. ling.
  • es  lija, n f
  • es  pintarroja, n m
  • es  tollo, n m
  • fr  petite roussette
  • en  smallspotted catshark

<Taurons > Esciliorínids>