Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "peig" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fartet, n m
- ca samaruc, n m
- ca fartonet, n m sin. compl.
- ca peix de sequiol, n m sin. compl.
- ca peixet de sequiol, n m sin. compl.
- ca peixet del prat, n m sin. compl.
- nc Aphanius iberus
- nc Cyprinodon iberus var. ling.
- es fartet
- fr aphanius d'Espagne
- en Iberian killifish
- en Spanish pupfish
- en Spanish toothcarp
<Peixos > Ciprinodòntids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fartet, n m
- ca samaruc, n m
- ca fartonet, n m sin. compl.
- ca peix de sequiol, n m sin. compl.
- ca peixet de sequiol, n m sin. compl.
- ca peixet del prat, n m sin. compl.
- nc Aphanius iberus
- nc Cyprinodon iberus var. ling.
- es fartet
- fr aphanius d'Espagne
- en Iberian killifish
- en Spanish pupfish
- en Spanish toothcarp
<Peixos > Ciprinodòntids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca forcadella, n f
- ca abella, n f sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabudet, n m sin. compl.
- ca cabut, n m sin. compl.
- ca dentó, n m sin. compl.
- ca estudiant, n m sin. compl.
- ca forcadella roja, n f sin. compl.
- ca llevanassa, n f sin. compl.
- ca músic vermell, n m sin. compl.
- ca peix rei, n m sin. compl.
- ca reget, n m sin. compl.
- ca somera, n f sin. compl.
- ca somera vermella, n f sin. compl.
- ca borriquete, n m var. ling.
- ca cabezudo, n m var. ling.
- ca furcadella roija, n f var. ling.
- ca raget, n m var. ling.
- ca reixet, n m var. ling.
- ca rexet, n m var. ling.
- nc Anthias anthias
- nc Anthias sacer var. ling.
- nc Labrus Anthias var. ling.
- es tres colas
- fr barbier
- fr barbier hirondelle
- fr barbier-hirodelle
- it castagnola rossa
- en swallowtail sea perch
- en swallowtail seaperch
- en vermilion fish
- de Drei Schwänze
<Peixos > Serrànids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca forcadella, n f
- ca abella, n f sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabudet, n m sin. compl.
- ca cabut, n m sin. compl.
- ca dentó, n m sin. compl.
- ca estudiant, n m sin. compl.
- ca forcadella roja, n f sin. compl.
- ca llevanassa, n f sin. compl.
- ca músic vermell, n m sin. compl.
- ca peix rei, n m sin. compl.
- ca reget, n m sin. compl.
- ca somera, n f sin. compl.
- ca somera vermella, n f sin. compl.
- ca borriquete, n m var. ling.
- ca cabezudo, n m var. ling.
- ca furcadella roija, n f var. ling.
- ca raget, n m var. ling.
- ca reixet, n m var. ling.
- ca rexet, n m var. ling.
- nc Anthias anthias
- nc Anthias sacer var. ling.
- nc Labrus Anthias var. ling.
- es tres colas
- fr barbier
- fr barbier hirondelle
- fr barbier-hirodelle
- it castagnola rossa
- en swallowtail sea perch
- en swallowtail seaperch
- en vermilion fish
- de Drei Schwänze
<Peixos > Serrànids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gall, n m
- ca gall de la mar, n m sin. compl.
- ca gall de mar, n m sin. compl.
- ca gall de Sant Pere, n m sin. compl.
- ca peix de Sant Pere, n m sin. compl.
- ca gall de San Pedro, n m var. ling.
- ca gall de San Pere, n m var. ling.
- ca gallo, n m var. ling.
- ca san martiño, n m var. ling.
- nc Zeus faber
- nc Zeux faber var. ling.
- es gallo marino
- es pez de San Pedro
- fr Saint Pierre
- fr saint-pierre
- en atlantic John Dory
- en john dory
<Peixos > Zeids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gall, n m
- ca gall de la mar, n m sin. compl.
- ca gall de mar, n m sin. compl.
- ca gall de Sant Pere, n m sin. compl.
- ca peix de Sant Pere, n m sin. compl.
- ca gall de San Pedro, n m var. ling.
- ca gall de San Pere, n m var. ling.
- ca gallo, n m var. ling.
- ca san martiño, n m var. ling.
- nc Zeus faber
- nc Zeux faber var. ling.
- es gallo marino
- es pez de San Pedro
- fr Saint Pierre
- fr saint-pierre
- en atlantic John Dory
- en john dory
<Peixos > Zeids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gallina tacada, n f
- ca peix elèctric, n m sin. compl.
- ca torpede, n m sin. compl.
- ca tremolenca, n f sin. compl.
- ca tremoló, n m sin. compl.
- ca tremoloia, n f sin. compl.
- ca tremoloia d'ulls, n f sin. compl.
- ca tremolosa, n f sin. compl.
- ca tremolosa ocel·lada, n f sin. compl.
- ca vaca, n f sin. compl.
- ca vaca comuna, n f sin. compl.
- ca vaca enrampadora, n f sin. compl.
- ca vaca tremolenca, n f sin. compl.
- ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
- ca vaca tremolosa ocel·lada, n f sin. compl.
- ca vaqueta, n f sin. compl.
- ca vaqueta elèctrica, n f sin. compl.
- ca baca, n f var. ling.
- ca peix eléctrich, n m var. ling.
- ca tremuló, n m var. ling.
- ca tremulosa, n f var. ling.
- nc Torpedo torpedo
- nc Raya Torpedo var. ling.
- nc Torpedo narcae var. ling.
- nc Torpedo narce var. ling.
- nc Torpedo ocelata var. ling.
- nc Torpedo ocellata var. ling.
- nc Torpedo oculata var. ling.
- es tremielga, n f
- es tremolina
- es tremolina común
- es trimielga
- es vaca temblon
- fr torpille ocellée
- en common torpedo
<Rajades i milanes > Torpedínids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gallina tacada, n f
- ca peix elèctric, n m sin. compl.
- ca torpede, n m sin. compl.
- ca tremolenca, n f sin. compl.
- ca tremoló, n m sin. compl.
- ca tremoloia, n f sin. compl.
- ca tremoloia d'ulls, n f sin. compl.
- ca tremolosa, n f sin. compl.
- ca tremolosa ocel·lada, n f sin. compl.
- ca vaca, n f sin. compl.
- ca vaca comuna, n f sin. compl.
- ca vaca enrampadora, n f sin. compl.
- ca vaca tremolenca, n f sin. compl.
- ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
- ca vaca tremolosa ocel·lada, n f sin. compl.
- ca vaqueta, n f sin. compl.
- ca vaqueta elèctrica, n f sin. compl.
- ca baca, n f var. ling.
- ca peix eléctrich, n m var. ling.
- ca tremuló, n m var. ling.
- ca tremulosa, n f var. ling.
- nc Torpedo torpedo
- nc Raya Torpedo var. ling.
- nc Torpedo narcae var. ling.
- nc Torpedo narce var. ling.
- nc Torpedo ocelata var. ling.
- nc Torpedo ocellata var. ling.
- nc Torpedo oculata var. ling.
- es tremielga, n f
- es tremolina
- es tremolina común
- es trimielga
- es vaca temblon
- fr torpille ocellée
- en common torpedo
<Rajades i milanes > Torpedínids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gat, n m
- ca gat de mar, n m sin. compl.
- ca gat marí, n m sin. compl.
- ca gat ver, n m sin. compl.
- ca gatet, n m sin. compl.
- ca gató, n m sin. compl.
- ca gatvaire, n m sin. compl.
- ca mussola, n f sin. compl.
- ca peix gat, n m sin. compl.
- ca pinta, n f sin. compl.
- ca pinta-roja, n f sin. compl.
- ca pintada, n f sin. compl.
- ca gal-vaire, n m var. ling.
- ca gat baire, n m var. ling.
- ca gatò, n m var. ling.
- ca pinta rotja, n f var. ling.
- ca pintarosa, n f var. ling.
- ca pintarossa, n f var. ling.
- ca pintarroja, n f var. ling.
- nc Scyliorhinus canicula
- nc Sciliorhinus canicula var. ling.
- nc Scylliorhinus canicula var. ling.
- nc Scyllium canicula var. ling.
- nc Scyllium canícula var. ling.
- nc Scyllum canicula var. ling.
- nc Squalus canicula var. ling.
- es lija, n f
- es pintarroja, n m
- es tollo, n m
- fr petite roussette
- en smallspotted catshark
<Taurons > Esciliorínids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gat, n m
- ca gat de mar, n m sin. compl.
- ca gat marí, n m sin. compl.
- ca gat ver, n m sin. compl.
- ca gatet, n m sin. compl.
- ca gató, n m sin. compl.
- ca gatvaire, n m sin. compl.
- ca mussola, n f sin. compl.
- ca peix gat, n m sin. compl.
- ca pinta, n f sin. compl.
- ca pinta-roja, n f sin. compl.
- ca pintada, n f sin. compl.
- ca gal-vaire, n m var. ling.
- ca gat baire, n m var. ling.
- ca gatò, n m var. ling.
- ca pinta rotja, n f var. ling.
- ca pintarosa, n f var. ling.
- ca pintarossa, n f var. ling.
- ca pintarroja, n f var. ling.
- nc Scyliorhinus canicula
- nc Sciliorhinus canicula var. ling.
- nc Scylliorhinus canicula var. ling.
- nc Scyllium canicula var. ling.
- nc Scyllium canícula var. ling.
- nc Scyllum canicula var. ling.
- nc Squalus canicula var. ling.
- es lija, n f
- es pintarroja, n m
- es tollo, n m
- fr petite roussette
- en smallspotted catshark
<Taurons > Esciliorínids>