Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "pel" dins totes les àrees temàtiques

blat de moro

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blat de moro, n m
ca blat de l'Índia, n m sin. compl.
ca dacsa, n f sin. compl.
ca espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
ca milloc, n m sin. compl.
ca milloca, n f sin. compl.
ca moresc, n m sin. compl.
ca palló (palla), n m sin. compl.
ca panís, n m sin. compl.
ca panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
ca panolla (infructescència), n f sin. compl.
ca panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
ca panotxa (infructescència), n f sin. compl.
ca barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca blat de les Indies, n m alt. sin.
ca blat dindi, n m alt. sin.
ca blat moresc, n m alt. sin.
ca cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
ca camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
ca canoques (tija), n f pl alt. sin.
ca canyot (tija), n m alt. sin.
ca cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca capça (infructescència), n f alt. sin.
ca capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
ca capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
ca clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca dacsera, n f alt. sin.
ca espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca farratjó, n m alt. sin.
ca floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca forment de l'Índia, n m alt. sin.
ca fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca fusada (infructescència), n f alt. sin.
ca milloquera, n f alt. sin.
ca monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca moriscassa (tija), n f alt. sin.
ca moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
ca notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
ca panís (gra), n m alt. sin.
ca panís de l'Índia, n m alt. sin.
ca panís de les Índies, n m alt. sin.
ca panissera, n f alt. sin.
ca panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
ca pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
ca pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
ca plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barba de blat d'Indi (estils i estigmes), n f var. ling.
ca barba-pinya de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
ca blat d'Indi, n m var. ling.
ca blat de l'Indi, n m var. ling.
ca blatdindi, n m var. ling.
ca frument de l'Índia, n m var. ling.
ca maís, n m var. ling.
ca mallorquer, n m var. ling.
ca millot, n m var. ling.
ca pallarofa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
ca palleroc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca pallerot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca palloc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca pallofes (bràctees de la inflorescència), n f pl var. ling.
ca pallorfa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
ca pallot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca pèl de panoja, n m var. ling.
ca pinya de blat d'indi (infructescència), n f var. ling.
ca seda de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
nc Zea mays L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al "blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar" (DIEC2).
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.

còrtex del pèl

<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Histologia>, <Dermatologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca còrtex del pèl, n m

<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Histologia>, <Dermatologia>

Definició

Capa intermèdia de la matriu pilosa, situada entre la medul·la i la cutícula, formada per cèl·lules allargades, longitudinals, que contenen melanina i ceratina.

cabells d'àngel

<Ciències de la vida>

ca cabells d'àngel, n m pl
ca cabells, n m pl sin. compl.
ca cuscuta, n f sin. compl.
ca pèl de nuvi, n m sin. compl.
ca pèls, n m pl sin. compl.
ca tinya, n f sin. compl.
ca barba de caputxí, n f alt. sin.
ca barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
ca cabell d'àngel, n m alt. sin.
ca cabell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca cabellera, n f alt. sin.
ca cabellera d'àngel, n f alt. sin.
ca cabellets, n m pl alt. sin.
ca cabells de Déu Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca cabells de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cabells de romaní, n m pl alt. sin.
ca pèls de nuvi, n m pl alt. sin.
ca seda, n f alt. sin.
ca cúscuta, n f var. ling.
nc Cuscuta sp. pl.

<Botànica > convolvulàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions cabells d'àngel, cabells, cuscuta, pèl de nuvi, pèls, barba de caputxí, cabell de la Mare de Déu, cabellera, cabellera d'àngel, cabellets, cabells de Déu Nostre Senyor, cabells de la Mare de Déu, cabells de Nostre Senyor, pèls de nuvi i seda per a Cuscuta sp. pl. (principalment C. epithymum).

cabells d'àngel

<Botànica>

ca cabells d'àngel, n m pl
ca cabells, n m pl sin. compl.
ca cuscuta, n f sin. compl.
ca pèl de nuvi, n m sin. compl.
ca pèls, n m pl sin. compl.
ca tinya, n f sin. compl.
ca barba de caputxí, n f alt. sin.
ca barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
ca cabell d'àngel, n m alt. sin.
ca cabell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca cabellera, n f alt. sin.
ca cabellera d'àngel, n f alt. sin.
ca cabellets, n m pl alt. sin.
ca cabells de Déu Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca cabells de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cabells de romaní, n m pl alt. sin.
ca pèls de nuvi, n m pl alt. sin.
ca seda, n f alt. sin.
ca cúscuta, n f var. ling.
nc Cuscuta sp. pl.

<Botànica > convolvulàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions cabells d'àngel, cabells, cuscuta, pèl de nuvi, pèls, barba de caputxí, cabell de la Mare de Déu, cabellera, cabellera d'àngel, cabellets, cabells de Déu Nostre Senyor, cabells de la Mare de Déu, cabells de Nostre Senyor, pèls de nuvi i seda per a Cuscuta sp. pl. (principalment C. epithymum).

caràcter limitat pel sexe

<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Herència>

ca caràcter limitat pel sexe, n m
es carácter limitado por el sexo, n m
fr caractère limité par le sexe, n m
en sex-limited character, n

<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Herència>

Definició

Caràcter que només es manifesta fenotípicament en un sexe, malgrat que la seva transmissió hereditària no està lligada al sexe.

caràcter modificat pel sexe

<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Herència>

ca caràcter modificat pel sexe, n m
es carácter modificado por el sexo, n m
fr caractère contrôlé par le sexe, n m
en sex-controlled character, n

<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Herència>

Definició

Caràcter hereditari no lligat al sexe però que s'expressa de manera diferent, ja sigui en grau o en freqüència, en tots dos sexes.

concordança pel sentit

<Llengua > Lingüística>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca concordança pel sentit, n f
ca concordança ad sensum [ad sensum: la], n f sin. compl.
ca concordança de sentit, n f sin. compl.
es concordancia ad sensum
es concordancia de sentido
fr accord ad sensum
fr accord semantique
en agreement ad sensum
en semantic agreement

<Lingüística>

Definició

Concordança que no es basa en la forma gramatical sinó en el contingut o significat.

Nota

El terme concordança pel sentit s'utilitza sobretot per als casos de discordança de nombre entre el subjecte i el predicat d'una oració quan el subjecte és singular però el verb presenta forma plural pel fet que aquell designa una entitat col·lectiva. La concordança pel sentit es dona amb subjectes formats per sintagmes nominals amb un nom col·lectiu, especialment si es troba separat del predicat (com en Tota la gent que hi participava, després d'hores i hores de debat, decidiren donar per bona la proposta) o es troba implícit o expressat per un relatiu (com en la segona oració coordinada de La comitiva entrà cridant, però després d'un moment es tranquil·litzaren). Les construccions que presenten aquest tipus de concordança reben el nom de construcció de sentit o construcció 'ad sensum'.

cotó hidròfil

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca cotó hidròfil, n m
ca cotó absorbent, n m sin. compl.
ca cotó en floca, n m sin. compl.
ca cotó en pèl, n m sin. compl.
ca cotó fluix, n m sin. compl.
ca cotó purificat, n m sin. compl.

Definició

Cotó desgreixat, blanquejat i cardat de manera que els filaments restin més o menys ordenats i disposats en capes homogènies. La longitud de les fibres (uns 2 o 3 mm) li dona una certa resistència a la tracció. En comprimir-lo amb la mà no ha de cruixir, i ha d'absorbir l'aigua d'una manera uniforme i instantània. És molt emprat per a l'aplicació de medicaments i per a la confecció de gasa per a apòsits, benes, etc.

crin de Florència

<.FITXA MODIFICADA>, <Cirurgia > Conceptes generals>, <Terminologia històrica > Cirurgia>

ca crin de Florència, n f
ca pèl de cuc, n m sin. compl.
ca pèl de cuca, n m sin. compl.
ca pèl de pescar, n m sin. compl.
es crin de Florencia, n f
fr crin de Florence, n m
en silkworm gut, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Cirurgia > Conceptes generals>, <Terminologia històrica > Cirurgia>

Definició

Fil resistent format per la reunió de nombrosos tubs sericígens del cuc de seda amb el seu contingut, que ha estat utilitzat com a material de sutura no reabsorbible dels plans musculoaponeuròtics de la paret abdominal i com a element de drenatge superficial.

Nota

Actualment en desús, s'obtenia després de matar el cuc de seda i mantenir-lo en remull en un recipient que contenia vinagre.

<Física>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

ca n f
ca n m sin. compl.
es n f
es n m
fr n f
en n

<Física > Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia>