Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "pel" dins totes les àrees temàtiques

falguereta

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca falguereta, n f
ca falguereta pèl-roja, n f alt. sin.
nc Cheilanthes marantae (L.) Domin
nc Notholaena marantae (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > polipodiàcies>

falguereta

<Ciències de la vida>

ca falguereta, n f
ca falguereta pèl-roja, n f alt. sin.
nc Cheilanthes marantae (L.) Domin
nc Notholaena marantae (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > polipodiàcies>

fenàs de bosc

<Botànica>

ca fenàs de bosc, n m
ca pèl de cavall, n m alt. sin.
nc Festuca arundinacea Schreber subsp. fenas (Lag.) Arcang.

<Botànica > gramínies / poàcies>

fenàs de bosc

<Ciències de la vida>

ca fenàs de bosc, n m
ca pèl de cavall, n m alt. sin.
nc Festuca arundinacea Schreber subsp. fenas (Lag.) Arcang.

<Botànica > gramínies / poàcies>

fol·licle pilós

<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Dermatologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca fol·licle pilós, n m
ca vagina del pèl, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Dermatologia>

Definició

Invaginació tubular de la pell on s'implanta l'arrel d'un pèl, constituïda, com la pell, per l'epidermis i el derma. La part epidèrmica del fol·licle forma les beines de l'arrel del pèl i és envoltada per la porció dèrmica o fol·licle pilós conjuntiu que dona inserció als músculs erectors del pèl. En el coll del fol·licle desemboquen una o més glàndules sebàcies. Del fons de la cavitat fol·licular s'aixeca una eminència còrnia, anomenada papil·la pilosa.

ful

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca ful
ca fula sin. compl.
ca fulani sin. compl.
ca fulbe sin. compl.
ca fulfulde sin. compl.
ca futa-jalon sin. compl.
ca pël sin. compl.
ca peul sin. compl.
ca pulaar sin. compl.
cod fulfulde
cod pulaar
ar فول
cy Ful
cy Fula sin. compl.
cy Fulani sin. compl.
cy Fulbe sin. compl.
cy Fulfulde sin. compl.
cy Futa-jalon sin. compl.
cy Pël sin. compl.
cy Peul sin. compl.
cy Pulaar sin. compl.
de Ful
de Fula sin. compl.
de Fulani sin. compl.
de Fulbe sin. compl.
de Fulfulde sin. compl.
de Futa-Jalon sin. compl.
de Pël sin. compl.
de Peul sin. compl.
de Pulaar sin. compl.
en Fula
en Fulani sin. compl.
en Fulbe sin. compl.
en Fulfulde sin. compl.
en Futa-Jalon sin. compl.
en Pël sin. compl.
en Peul sin. compl.
en Pulaar sin. compl.
es fulaní
es fula sin. compl.
es fulani sin. compl.
es fulbe sin. compl.
es fulfulde sin. compl.
es futa-jalon sin. compl.
es pël sin. compl.
es peul sin. compl.
es pulaar sin. compl.
es pular sin. compl.
eu fulaniera
eu ful sin. compl.
eu fula sin. compl.
eu fulani sin. compl.
eu fulbe sin. compl.
eu fulfulde sin. compl.
eu futa-jalon sin. compl.
eu pël sin. compl.
eu peul sin. compl.
eu pulaar sin. compl.
fr peul
fr fouta djalon sin. compl.
fr fula sin. compl.
fr fulani sin. compl.
fr fulbe sin. compl.
fr fulfulde sin. compl.
fr pël sin. compl.
fr peulh sin. compl.
fr poular sin. compl.
fr pulaar sin. compl.
fr pular sin. compl.
gl fulbe
gl ful sin. compl.
gl fula sin. compl.
gl fulani sin. compl.
gl fulfulde sin. compl.
gl futa-jalon sin. compl.
gl pël sin. compl.
gl peul sin. compl.
gl pulaar sin. compl.
gn fulani
gn fula sin. compl.
gn fulani sin. compl.
gn fulfulde sin. compl.
gn fulve sin. compl.
gn futa-jalon sin. compl.
gn pël sin. compl.
gn peul sin. compl.
gn pulaar sin. compl.
it ful
it fula sin. compl.
it fulani sin. compl.
it fulbe sin. compl.
it fulfulde sin. compl.
it futa-jalon sin. compl.
it pël sin. compl.
it peul sin. compl.
it pulaar sin. compl.
ja フラニ語
ja フラ sin. compl.
ja プル sin. compl.
ja フルベ sin. compl.
ja プール sin. compl.
ja フルフベ sin. compl.
nl Ful
nl Fula sin. compl.
nl Fulani sin. compl.
nl Fulbe sin. compl.
nl Fulfulde sin. compl.
nl Futa-Jalon sin. compl.
nl Pël sin. compl.
nl Peul sin. compl.
nl Pulaar sin. compl.
pt ful
pt fula sin. compl.
pt fulani sin. compl.
pt fulbe sin. compl.
pt fulfulde sin. compl.
pt futa-jalon sin. compl.
pt pël sin. compl.
pt peul sin. compl.
pt pulaar sin. compl.
ru Фула
ru Фуль sin. compl.
ru Пёль sin. compl.
ru Пулар sin. compl.
ru Фулани sin. compl.
ru Фульбе sin. compl.
ru Тукулор sin. compl.
ru Фульфульде sin. compl.
ru Фута-джалон sin. compl.
zh 弗尔语
zh 弗尔贝、弗拉尼、弗拉、弗尔弗尔德、普拉尔、弗塔－加隆、佩乌尔、佩尔 sin. compl.
scr Alfabet aràbic
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional>, <Àfrica > Benín>, <Àfrica > Burkina Faso>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Ghana>, <Àfrica > Guinea>, <Àfrica > Guinea Bissau>, <Àfrica > Mali>, <Àfrica > Mauritània>, <Àfrica > Níger>, <Àfrica > Nigèria>, <Àfrica > República Centreafricana>, <Àfrica > Senegal>, <Àfrica > Togo>, <Àfrica > Txad>

Definició

El poble nòmada ramader dels fuls habita una àmplia zona de l'Àfrica occidental, de Senegàmbia i Guinea al Sudan i el Camerun.

El ful és la llengua del poble que s'autodenomina fulɓe. Els hausses els anomenen fulani, els mandings fula i els wòlof pël.

Els fuls anomenen la seva llengua fulfulde en els dialectes centrals i orientals, i pulaar en els dialectes occidentals.

L'origen geogràfic dels fuls ha estat objecte de llargues discussions entre els africanistes i alhora és objecte de llegendes entre els fuls mateixos i entre els pobles veïns. Actualment es creu que són originaris de l'actual Senegal. A partir d'aquest origen occidental s'hauria produït l'expansió dels fuls cap a l'est al segle XVI.

Malgrat la dispersió geogràfica, les diferències dialectals del ful no són gaire accentuades. Es distingeixen quatre blocs dialectals principals: dialectes del centre-est (fulfulde de l'oest del Níger, centre-est del Níger i Nigèria), dialectes orientals (fulfulde adamawa del Camerun, el Txad i el Sudan; el fulfulde bagirmi del Txad i la República Centreafricana), dialectes del centre-oest (fulfulde massina de Mali i de Ghana, fulfulde borgu de Benín i Togo, i el pular de Guinea, Mali, el Senegal i Sierra Leone) i dialectes occidentals (pulaar de Mauritània, el Senegal i Gàmbia).

En algunes regions, com ara al nord del Camerun, el ful és emprat com a llengua franca. La majoria de fuls són plurilingües.

gris -a

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca gris -a, adj
ca pèl de rata, adj
es gris
es ratonero
fr gris
fr poil de souris
fr souris
en gray
en mouse
en mouse-grey

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Definició

Dit del pelatge o del plomatge que és entre blanc i negre.

Nota

S'aplica, especialment, als quadrúpedes i els ocells. Els quadrúpedes que tenen el pelatge gris tenen la cua i les extremitats d'aquest mateix color; en el cas dels equins, la crinera és negra.

gris -a

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

ca gris -a, adj
ca pèl de rata, adj
es gris
es ratonero
fr gris
fr poil de souris
fr souris
en gray
en mouse
en mouse-grey

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Definició

Dit del pelatge o del plomatge que és entre blanc i negre.

Nota

S'aplica, especialment, als quadrúpedes i els ocells. Els quadrúpedes que tenen el pelatge gris tenen la cua i les extremitats d'aquest mateix color; en el cas dels equins, la crinera és negra.

herba de prat

<Botànica>

ca herba de prat, n f
ca maimort, n m alt. sin.
ca pèl de ca, n m alt. sin.
ca poa de prat, n f alt. sin.
ca poa pratense, n f alt. sin.
nc Poa pratensis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

herba de prat

<Ciències de la vida>

ca herba de prat, n f
ca maimort, n m alt. sin.
ca pèl de ca, n m alt. sin.
ca poa de prat, n f alt. sin.
ca poa pratense, n f alt. sin.
nc Poa pratensis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>