Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pel" dins totes les àrees temàtiques

margall bord margall bord

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  margall bord, n m
  • ca  blat de formiga, n m sin. compl.
  • ca  blat de gos, n m sin. compl.
  • ca  blat de Sant Joan, n m sin. compl.
  • ca  cua de rata, n f sin. compl.
  • ca  espigatrencat, n m sin. compl.
  • ca  pèl de ca, n m sin. compl.
  • ca  pèl de rata, n m sin. compl.
  • ca  blat bord, n m alt. sin.
  • ca  blat del diable, n m alt. sin.
  • ca  capellanets, n m pl alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  civadella, n f alt. sin.
  • ca  civadeta, n f alt. sin.
  • ca  civadeta borda, n f alt. sin.
  • ca  coa d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  espigadell, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  farratge, n f alt. sin.
  • ca  fletxes, n f pl alt. sin.
  • ca  forment agrest, n m alt. sin.
  • ca  forment bord, n m alt. sin.
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  ordi salvatge, n m alt. sin.
  • ca  peret (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pixagós, n m alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  rectorets, n m pl alt. sin.
  • ca  rompsac, n m alt. sin.
  • ca  trapa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sac, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sacs, n m alt. sin.
  • ca  amargall, n m var. ling.
  • ca  civadilla, n f var. ling.
  • ca  coa d'ego, n f var. ling.
  • ca  coa d'egu, n f var. ling.
  • ca  espiga trencat, n m var. ling.
  • ca  forment areste, n m var. ling.
  • ca  maragall, n m var. ling.
  • ca  novios, n m pl var. ling.
  • ca  novios (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  retorets, n m pl var. ling.
  • ca  rumpisac, n m var. ling.
  • ca  trapassacs, n m var. ling.
  • ca  trauca sacs, n m var. ling.
  • ca  troca-sac, n m var. ling.
  • nc  Hordeum murinum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).
margall bord margall bord

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  margall bord, n m
  • ca  blat de formiga, n m sin. compl.
  • ca  blat de gos, n m sin. compl.
  • ca  blat de Sant Joan, n m sin. compl.
  • ca  cua de rata, n f sin. compl.
  • ca  espigatrencat, n m sin. compl.
  • ca  pèl de ca, n m sin. compl.
  • ca  pèl de rata, n m sin. compl.
  • ca  blat bord, n m alt. sin.
  • ca  blat del diable, n m alt. sin.
  • ca  capellanets, n m pl alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  civadella, n f alt. sin.
  • ca  civadeta, n f alt. sin.
  • ca  civadeta borda, n f alt. sin.
  • ca  coa d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'euga, n f alt. sin.
  • ca  espigadell, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  farratge, n f alt. sin.
  • ca  fletxes, n f pl alt. sin.
  • ca  forment agrest, n m alt. sin.
  • ca  forment bord, n m alt. sin.
  • ca  margall, n m alt. sin.
  • ca  ordi salvatge, n m alt. sin.
  • ca  peret (fruit), n m alt. sin.
  • ca  pixagós, n m alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  rectorets, n m pl alt. sin.
  • ca  rompsac, n m alt. sin.
  • ca  trapa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sac, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sacs, n m alt. sin.
  • ca  amargall, n m var. ling.
  • ca  civadilla, n f var. ling.
  • ca  coa d'ego, n f var. ling.
  • ca  coa d'egu, n f var. ling.
  • ca  espiga trencat, n m var. ling.
  • ca  forment areste, n m var. ling.
  • ca  maragall, n m var. ling.
  • ca  novios, n m pl var. ling.
  • ca  novios (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  retorets, n m pl var. ling.
  • ca  rumpisac, n m var. ling.
  • ca  trapassacs, n m var. ling.
  • ca  trauca sacs, n m var. ling.
  • ca  troca-sac, n m var. ling.
  • nc  Hordeum murinum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).
mona aranya de pèl llarg mona aranya de pèl llarg

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  mona aranya de pèl llarg, n f
  • ca  àteles de pèl llarg, n m sin. compl.
  • es  mono araña de vientre amarillo, n m
  • fr  atèle belzébuth, n m
  • en  white-bellied spider monkey, n
  • de  Weißbauch-Klammeraffe, n m
  • nc  Ateles belzebuth

<Mamífers > Primats > Atèlids>

mona aranya de pèl llarg mona aranya de pèl llarg

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  mona aranya de pèl llarg, n f
  • ca  àteles de pèl llarg, n m sin. compl.
  • es  mono araña de vientre amarillo, n m
  • fr  atèle belzébuth, n m
  • en  white-bellied spider monkey, n
  • de  Weißbauch-Klammeraffe, n m
  • nc  Ateles belzebuth

<Mamífers > Primats > Atèlids>

neu ventada neu ventada

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  neu ventada, n f
  • ca  neu transportada pel vent, n f sin. compl.
  • es  nieve transportada por el viento
  • es  nieve venteada
  • fr  neige soufflée
  • fr  neige transportée par le vent
  • fr  neige ventée
  • en  blown snow
  • en  drifted snow
  • en  wind-blown snow
  • en  wind-transported snow

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Neu i mantell nival>, <Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Transport de la neu pel vent>

Definició
Neu de cristalls parcialment trencats i arrodonits durant o després de la precipitació, que ha estat separada del mantell nival i desplaçada de la seva posició inicial pel vent.

Nota

  • Aquesta neu pot estar sotmesa a una sinterització molt ràpida. És la neu de les congestes, les cornises i els zastruguis.
neu ventada neu ventada

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  neu ventada, n f
  • ca  neu transportada pel vent, n f sin. compl.
  • es  nieve transportada por el viento
  • es  nieve venteada
  • fr  neige soufflée
  • fr  neige transportée par le vent
  • fr  neige ventée
  • en  blown snow
  • en  drifted snow
  • en  wind-blown snow
  • en  wind-transported snow

<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Neu i mantell nival>, <Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Transport de la neu pel vent>

Definició
Neu de cristalls parcialment trencats i arrodonits durant o després de la precipitació, que ha estat separada del mantell nival i desplaçada de la seva posició inicial pel vent.

Nota

  • Aquesta neu pot estar sotmesa a una sinterització molt ràpida. És la neu de les congestes, les cornises i els zastruguis.
o-goshi o-goshi

<08 Esports de combat > 02 Judo>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  o-goshi, n m
  • ca  projecció pel maluc, n f sin. compl.
  • es  gran cadera
  • es  o-goshi
  • fr  grande bascule de hanche
  • fr  o-goshi
  • en  major hip throw
  • en  o-goshi
  • en  over-the-hip throw

<Esport > 08 Esports de combat > 02 Judo>

Definició
Projecció amb els malucs en què es carrega l'uke a l'altura de l'abdomen amb la part posterior del maluc i se'l llança amb un gir de maluc i flexionant les cames.
pèl pèl

<Indústria > Indústria tèxtil > Fibres>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  pèl, n m
  • es  pelo
  • fr  poil
  • en  hair
  • de  Haar

<Indústria > Indústria tèxtil > Fibres>

Definició
Fibra animal rígida, sense escates, de longitud variable i d'aspecte brillant, que procedeix de diversos animals a excepció de les ovelles.
pèl pèl

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  pèl, n m
  • es  pelo

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Cadascun dels apèndixs filiformes de matèria còrnia que cobreixen la pell dels mamífers, protegint-la i evitant la pèrdua de calor.
pèl pèl

<Esport > Esports de pilota > Golf>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  pèl, n m
  • es  grano
  • es  pelo
  • fr  grain
  • en  grain
  • en  nap

<Esport > Esports de pilota > Golf>

Definició
Herba d'un camp de golf, especialment del green, en tant que factor que condiciona, segons la inclinació que pren, el rodolament de la bola.