Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pelada" dins totes les àrees temàtiques

alopècia areata alopècia areata

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Dermatologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  alopècia areata, n f
  • ca  alopècia circumscrita, n f sin. compl.
  • ca  alopècia de Cels, n f sin. compl.
  • ca  alopècia de Jonston, n f sin. compl.
  • ca  alopècia pelada, n f sin. compl.
  • ca  pelada, n f sin. compl.
  • ca  porrigen decalvant, n m sin. compl.
  • ca  vitiligen de Cazenave, n m sin. compl.
  • ca  vitiligen de Cels, n m sin. compl.
  • ca  vitiligen del cap, n m sin. compl.
  • fr  pelade, n f
  • en  alopecia areata, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Semiologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Dermatologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definició
Alopècia inflamatòria reversible amb absència completa de cabells en àrees circumscrites i ben delimitades.

Nota

  • Pot afectar a cuir pilós, barba o altres zones piloses del cos. Els pèls marginals de la lesió són distròfics (pèls pelàdics) i presenten un aprimament terminal (pèls en signe d'admiració). En alguns casos es pot produir pèrdua total dels cabells (alopècia universal). La seva causa s'ha relacionat amb focus infecciosos, associacions sindròmiques i estrès emocional.
depilació depilació

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  depilació, n f
  • ca  pelada, n f
  • es  depilado
  • es  pelado

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Operació de depilar les pells i els cuirs a mà o a màquina.
encetada encetada

<Esport > Atletisme > Curses populars>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les curses populars [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/215/>

  • ca  encetada, n f
  • ca  escaldada, n f
  • ca  escaldadura, n f
  • ca  irritació, n f
  • ca  pelada, n f
  • es  rozadura, n f
  • fr  écorchure, n f
  • fr  égratignure, n f
  • fr  éraflure, n f
  • it  abrasione, n f
  • it  escoriazione, n f
  • it  escoriazione, n f
  • en  abrasion, n
  • en  chafing, n
  • en  graze, n

<Curses populars > Salut>

Definició
Erosió de la pell causada pel fregament.

Nota

  • Les encetades dels corredors es produeixen en zones en què una part del cos frega repetidament contra una altra, com ara a l'engonal o a les aixelles, o bé amb la roba, com en els mugrons o els peus.
encetada encetada

<02 Medicina de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  encetada, n f
  • ca  escaldada, n f
  • ca  escaldadura, n f
  • ca  irritació, n f
  • ca  pelada, n f
  • es  rozadura, n f
  • fr  écorchure, n f
  • fr  égratignure, n f
  • fr  éraflure, n f
  • it  abrasione, n f
  • it  escoriazione, n f
  • en  abrasion, n
  • en  chafing, n
  • en  graze, n

<Esport > 02 Medicina de l'esport>

Definició
Erosió de la pell causada pel fregament entre dues parts del cos o bé entre una part del cos i la roba, el calçat o un aparell en el transcurs d'un entrenament, una prova o un encontre.
llengua de gat llengua de gat

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llengua de gat, n f
  • ca  pelada, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  rèmol blanc, n m sin. compl.
  • es  pelada
  • es  peluda
  • fr  plagusie sombre
  • en  spotted tonguesole
  • nc  Symphurus nigrescens

<Peixos>

llengua de gat llengua de gat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua de gat, n f
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  pelada, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  rèmol blanc, n m sin. compl.
  • ca  palaya, n f var. ling.
  • ca  peláda, n f var. ling.
  • ca  rèmol blanch, n m var. ling.
  • nc  Symphurus nigrescens
  • nc  Plagiusa lactea var. ling.
  • es  pelada
  • es  peluda
  • fr  plagusie sombre
  • en  spotted tonguesole
  • en  tonguesole

<Peixos > Cinoglòssids>

llengua de gat llengua de gat

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua de gat, n f
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  pelada, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  rèmol blanc, n m sin. compl.
  • ca  palaya, n f var. ling.
  • ca  peláda, n f var. ling.
  • ca  rèmol blanch, n m var. ling.
  • nc  Symphurus nigrescens
  • nc  Plagiusa lactea var. ling.
  • es  pelada
  • es  peluda
  • fr  plagusie sombre
  • en  spotted tonguesole
  • en  tonguesole

<Peixos > Cinoglòssids>

llisèria llisèria

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llisèria, n f
  • ca  palaia misèries, n f sin. compl.
  • ca  palaia rossa, n f sin. compl.
  • ca  pelada, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  peluda amb randa, n f sin. compl.
  • ca  peluda vera, n f sin. compl.
  • ca  pelut amb randa, n m sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  tapaconys, n m sin. compl.
  • ca  lliseria, n f var. ling.
  • ca  llisseria, n f var. ling.
  • ca  palaya rosa, n f var. ling.
  • ca  palaya ròssa, n f var. ling.
  • ca  pelaia rosa, n f var. ling.
  • ca  pelaya rossa, n f var. ling.
  • ca  pelaya-miseries, n f var. ling.
  • ca  peluda en randa, n f var. ling.
  • ca  pelude, n f var. ling.
  • ca  pelut en randa, n m var. ling.
  • nc  Arnoglossus laterna
  • nc  Arnoglossus macrostoma var. ling.
  • nc  Pleuronectes arnoglossus var. ling.
  • es  peluda
  • es  peluda rosa
  • es  serrandel
  • es  serrandell
  • fr  fausse Limande
  • fr  fausse limande
  • en  scaldfish

<Peixos > Bòtids>

llisèria llisèria

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llisèria, n f
  • ca  palaia misèries, n f sin. compl.
  • ca  palaia rossa, n f sin. compl.
  • ca  pelada, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  peluda amb randa, n f sin. compl.
  • ca  peluda vera, n f sin. compl.
  • ca  pelut amb randa, n m sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  tapaconys, n m sin. compl.
  • ca  lliseria, n f var. ling.
  • ca  llisseria, n f var. ling.
  • ca  palaya rosa, n f var. ling.
  • ca  palaya ròssa, n f var. ling.
  • ca  pelaia rosa, n f var. ling.
  • ca  pelaya rossa, n f var. ling.
  • ca  pelaya-miseries, n f var. ling.
  • ca  peluda en randa, n f var. ling.
  • ca  pelude, n f var. ling.
  • ca  pelut en randa, n m var. ling.
  • nc  Arnoglossus laterna
  • nc  Arnoglossus macrostoma var. ling.
  • nc  Pleuronectes arnoglossus var. ling.
  • es  peluda
  • es  peluda rosa
  • es  serrandel
  • es  serrandell
  • fr  fausse Limande
  • fr  fausse limande
  • en  scaldfish

<Peixos > Bòtids>

palaia palaia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  palaia, n f
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  llenguado, n m sin. compl.
  • ca  palaia borda, n f sin. compl.
  • ca  palaia falsa, n f sin. compl.
  • ca  palaia fina, n f sin. compl.
  • ca  palaia guarda la vida, n f sin. compl.
  • ca  palaia rossa, n f sin. compl.
  • ca  pelaia, n f sin. compl.
  • ca  pelaia rossa, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  peluda de ravalla, n f sin. compl.
  • ca  rèmol, n m sin. compl.
  • ca  capellá, n m var. ling.
  • ca  palaia guarda-la-vida, n f var. ling.
  • ca  palaia-guarda-la-vida, n f var. ling.
  • ca  palaya, n f var. ling.
  • ca  palaya rosa, n f var. ling.
  • ca  pallaia, n f var. ling.
  • ca  parada, n f var. ling.
  • ca  pealla, n f var. ling.
  • ca  peialla, n f var. ling.
  • ca  pelada, n f var. ling.
  • ca  pelaies, n f pl var. ling.
  • ca  pelaya, n f var. ling.
  • ca  pelaya-guarda la vida, n f var. ling.
  • ca  rémol, n m var. ling.
  • ca  tremol, n m var. ling.
  • nc  Citharus linguatula
  • nc  Citharus macrolepidotus var. ling.
  • nc  Hypoglosus citharus var. ling.
  • nc  Pleuronectes citharus var. ling.
  • es  solleta
  • fr  feuille
  • en  spotted flounder

<Peixos > Citàrids>