Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca estora, n f
ca pelut, n m
es felpudo

Definició

Catifa gruixuda que s'utilitza principalment a l'entrada de la casa, per a netejar les sabates.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca garneu, n m
ca ase, n m sin. compl.
ca burro, n m sin. compl.
ca clau, n m sin. compl.
ca gatneu fotaire [petit], n m sin. compl.
ca juliola, n f sin. compl.
ca llastic, n m sin. compl.
ca paona, n f sin. compl.
ca pelut, n m sin. compl.
ca rafel, n m sin. compl.
ca rafelet, n m sin. compl.
ca rafet, n m sin. compl.
ca cachorrubio, n m var. ling.
ca escacho, n m var. ling.
ca garneo, n m var. ling.
ca garranyeu, n m var. ling.
ca gatneu, n m var. ling.
ca gatneu futaire [cria], n m var. ling.
ca graneo, n m var. ling.
ca graneu, n m var. ling.
ca grinyeu, n m var. ling.
ca juriola, n f var. ling.
ca rafalet, n m var. ling.
ca raflet, n m var. ling.
ca tonto, n m var. ling.
nc Trigla lyra
es cabra de mar
es cachorrubio
es escarcho
es gallina de mar
es gallinita
es gallinita de mar
es garneo
es rubio
fr grondin lyre
fr grondin-lyre
en piper gurnard

<Peixos > Tríglids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca garneu, n m
ca ase, n m sin. compl.
ca burro, n m sin. compl.
ca clau, n m sin. compl.
ca gatneu fotaire [petit], n m sin. compl.
ca juliola, n f sin. compl.
ca llastic, n m sin. compl.
ca paona, n f sin. compl.
ca pelut, n m sin. compl.
ca rafel, n m sin. compl.
ca rafelet, n m sin. compl.
ca rafet, n m sin. compl.
ca cachorrubio, n m var. ling.
ca escacho, n m var. ling.
ca garneo, n m var. ling.
ca garranyeu, n m var. ling.
ca gatneu, n m var. ling.
ca gatneu futaire [cria], n m var. ling.
ca graneo, n m var. ling.
ca graneu, n m var. ling.
ca grinyeu, n m var. ling.
ca juriola, n f var. ling.
ca rafalet, n m var. ling.
ca raflet, n m var. ling.
ca tonto, n m var. ling.
nc Trigla lyra
es cabra de mar
es cachorrubio
es escarcho
es gallina de mar
es gallinita
es gallinita de mar
es garneo
es rubio
fr grondin lyre
fr grondin-lyre
en piper gurnard

<Peixos > Tríglids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llenguado, n m
ca llenguada, n f sin. compl.
ca llenguados, n m pl sin. compl.
ca llenguat, n m sin. compl.
ca palaí, n m sin. compl.
ca palaia, n f sin. compl.
ca pelaí, n m sin. compl.
ca pelaí [petit], n m sin. compl.
ca pelaia, n f sin. compl.
ca peluda, n f sin. compl.
ca pelut, n m sin. compl.
ca ruarda, n f sin. compl.
ca lenguado, n m var. ling.
ca llengado, n m var. ling.
ca llengüado, n m var. ling.
ca llongard, n m var. ling.
ca palai, n m var. ling.
ca palaya, n f var. ling.
ca peláya, n f var. ling.
ca pelayí [petit], n m var. ling.
ca pelude, n f var. ling.
nc Solea solea
nc Pleuronectes solea var. ling.
nc Solea vulgaris var. ling.
nc Solea vulgaris vulgaris var. ling.
es lenguado
es lenguado común
fr sole
fr sole commune
it sagliola
en common sole
en Dover sole
de Seezunge

<Peixos > Soleids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llenguado, n m
ca llenguada, n f sin. compl.
ca llenguados, n m pl sin. compl.
ca llenguat, n m sin. compl.
ca palaí, n m sin. compl.
ca palaia, n f sin. compl.
ca pelaí, n m sin. compl.
ca pelaí [petit], n m sin. compl.
ca pelaia, n f sin. compl.
ca peluda, n f sin. compl.
ca pelut, n m sin. compl.
ca ruarda, n f sin. compl.
ca lenguado, n m var. ling.
ca llengado, n m var. ling.
ca llengüado, n m var. ling.
ca llongard, n m var. ling.
ca palai, n m var. ling.
ca palaya, n f var. ling.
ca peláya, n f var. ling.
ca pelayí [petit], n m var. ling.
ca pelude, n f var. ling.
nc Solea solea
nc Pleuronectes solea var. ling.
nc Solea vulgaris var. ling.
nc Solea vulgaris vulgaris var. ling.
es lenguado
es lenguado común
fr sole
fr sole commune
it sagliola
en common sole
en Dover sole
de Seezunge

<Peixos > Soleids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llenguado d'arena, n m
ca golleta, n f sin. compl.
ca llenguado, n m sin. compl.
ca llenguado de sorra, n m sin. compl.
ca llenguado pelut, n m sin. compl.
ca peluda, n f sin. compl.
ca peludet, n m sin. compl.
ca pelut, n m sin. compl.
ca soldat, n m sin. compl.
ca lenguado, n m var. ling.
ca pelude, n f var. ling.
nc Microchirus variegatus
nc Microchirus lingula var. ling.
nc Solea variegata var. ling.
es golleta
fr sole-perdrix commune
en thickback sole

<Peixos > Soleids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llenguado d'arena, n m
ca golleta, n f sin. compl.
ca llenguado, n m sin. compl.
ca llenguado de sorra, n m sin. compl.
ca llenguado pelut, n m sin. compl.
ca peluda, n f sin. compl.
ca peludet, n m sin. compl.
ca pelut, n m sin. compl.
ca soldat, n m sin. compl.
ca lenguado, n m var. ling.
ca pelude, n f var. ling.
nc Microchirus variegatus
nc Microchirus lingula var. ling.
nc Solea variegata var. ling.
es golleta
fr sole-perdrix commune
en thickback sole

<Peixos > Soleids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llenguado de fonera, n m
ca misèria, n f sin. compl.
ca peluda, n f sin. compl.
ca peluda d'alga, n f sin. compl.
ca peluda raballa, n f sin. compl.
ca pelut, n m sin. compl.
ca pelut d'alga, n m sin. compl.
ca ruarda peluda, n f sin. compl.
ca sanremus, n m sin. compl.
ca soldat, n m sin. compl.
ca llenguado de fonéra, n m var. ling.
ca mesèria, n f var. ling.
ca rodaballo, n m var. ling.
ca salremos, n m var. ling.
ca sauremus, n m var. ling.
ca soldado, n m var. ling.
nc Monochirus hispidus
nc Solea hispida var. ling.
nc Solea monochir var. ling.
es soldado
fr sole velue
en whiskered sole

<Peixos > Soleids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llenguado de fonera, n m
ca misèria, n f sin. compl.
ca peluda, n f sin. compl.
ca peluda d'alga, n f sin. compl.
ca peluda raballa, n f sin. compl.
ca pelut, n m sin. compl.
ca pelut d'alga, n m sin. compl.
ca ruarda peluda, n f sin. compl.
ca sanremus, n m sin. compl.
ca soldat, n m sin. compl.
ca llenguado de fonéra, n m var. ling.
ca mesèria, n f var. ling.
ca rodaballo, n m var. ling.
ca salremos, n m var. ling.
ca sauremus, n m var. ling.
ca soldado, n m var. ling.
nc Monochirus hispidus
nc Solea hispida var. ling.
nc Solea monochir var. ling.
es soldado
fr sole velue
en whiskered sole

<Peixos > Soleids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llenguado menut, n m
ca golleta, n f sin. compl.
ca llenguado, n m sin. compl.
ca llenguado d'arena, n m sin. compl.
ca llenguado xic, n m sin. compl.
ca palaí, n m sin. compl.
ca palaí [petit], n m sin. compl.
ca palaí xic, n m sin. compl.
ca pelaí, n m sin. compl.
ca pelut, n m sin. compl.
ca galeta, n f var. ling.
ca galleta, n f var. ling.
ca palai xic, n m var. ling.
ca pelayí [petit], n m var. ling.
nc Buglossidium luteum
nc Buglossidum luteum var. ling.
nc Microchirus luteus var. ling.
nc Solea lutea var. ling.
es lenguado
es platija
es tambor
fr petite sole jaune
en solenette

<Peixos > Soleids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "pelut" dins totes les àrees temàtiques

Definició