Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "peníscola" dins totes les àrees temàtiques

agram amarg agram amarg

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agram amarg, n m
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  gram d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  mill bord, n m alt. sin.
  • ca  mill de riu, n m alt. sin.
  • ca  mill rèptil, n m alt. sin.
  • ca  panissola, n f alt. sin.
  • ca  panissola repent, n f alt. sin.
  • ca  pedrenca, n f alt. sin.
  • ca  sescall, n m alt. sin.
  • ca  cescall, n m var. ling.
  • nc  Panicum repens L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agram amarg, n m
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  gram d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  mill bord, n m alt. sin.
  • ca  mill de riu, n m alt. sin.
  • ca  mill rèptil, n m alt. sin.
  • ca  panissola, n f alt. sin.
  • ca  panissola repent, n f alt. sin.
  • ca  pedrenca, n f alt. sin.
  • ca  sescall, n m alt. sin.
  • ca  cescall, n m var. ling.
  • nc  Panicum repens L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

arenícola arenícola

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arenícola, n f
  • es  arenicola
  • en  lugworm
  • nc  Arenicola sp.

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

arenícola arenícola

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  arenícola, adj
  • es  arenícola
  • fr  arénicole
  • en  arenicolous

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Dit de l'organisme que viu en terrenys arenosos.
arenícola arenícola

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  arenícola, adj
  • es  arenícola
  • fr  arénicole
  • en  arenicolous

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Dit de l'organisme que viu en terrenys arenosos.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blanquiella, n f
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  card estrellat, n m alt. sin.
  • ca  centàurea, n f alt. sin.
  • ca  centàurea solsticial, n f alt. sin.
  • ca  narrioles, n f pl alt. sin.
  • ca  oriola, n f alt. sin.
  • ca  arniola, n f var. ling.
  • ca  auraiola, n f var. ling.
  • ca  auraioles, n f pl var. ling.
  • ca  auriola, n f var. ling.
  • ca  centaura, n f var. ling.
  • ca  centaura solsticial, n f var. ling.
  • ca  marriola, n f var. ling.
  • ca  raniola, n f var. ling.
  • ca  renicuoles, n f pl var. ling.
  • ca  renigrola, n f var. ling.
  • ca  reniquiola, n f var. ling.
  • ca  reoles, n f pl var. ling.
  • ca  riola, n f var. ling.
  • nc  Centaurea solstitialis L. subsp. solstitialis

<Botànica > compostes / asteràcies>

blanquiella blanquiella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blanquiella, n f
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  card estrellat, n m alt. sin.
  • ca  centàurea, n f alt. sin.
  • ca  centàurea solsticial, n f alt. sin.
  • ca  narrioles, n f pl alt. sin.
  • ca  oriola, n f alt. sin.
  • ca  arniola, n f var. ling.
  • ca  auraiola, n f var. ling.
  • ca  auraioles, n f pl var. ling.
  • ca  auriola, n f var. ling.
  • ca  centaura, n f var. ling.
  • ca  centaura solsticial, n f var. ling.
  • ca  marriola, n f var. ling.
  • ca  raniola, n f var. ling.
  • ca  renicuoles, n f pl var. ling.
  • ca  renigrola, n f var. ling.
  • ca  reniquiola, n f var. ling.
  • ca  reoles, n f pl var. ling.
  • ca  riola, n f var. ling.
  • nc  Centaurea solstitialis L. subsp. solstitialis

<Botànica > compostes / asteràcies>

cerrell cerrell

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cerrell, n m
  • ca  mill blanc, n m alt. sin.
  • ca  panissola, n f alt. sin.
  • ca  peu de gall, n m alt. sin.
  • ca  peu de gallina, n m alt. sin.
  • ca  pota de gall, n f alt. sin.
  • ca  pota de gallina, n f alt. sin.
  • ca  serreig, n m alt. sin.
  • ca  serreig d'arròs, n m alt. sin.
  • ca  serreig de creueta, n m alt. sin.
  • ca  serreig de pota de gall, n m alt. sin.
  • ca  serreig de ribera, n m alt. sin.
  • ca  xereix de pota de gall, n m alt. sin.
  • ca  cerreig, n m var. ling.
  • ca  cerreig d'arròs, n m var. ling.
  • ca  cerreig de creueta, n m var. ling.
  • ca  cerreig de pota de gall, n m var. ling.
  • ca  cerreig de ribera, n m var. ling.
  • ca  sarreig, n m var. ling.
  • nc  Echinochloa crus-galli (L.) P. Beauv. subsp. oryzoides (Ard.) O. Bolòs et Masclans
  • nc  Echinochloa oryzoides (Ard.) Fritsch sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cerrell, n m
  • ca  mill blanc, n m alt. sin.
  • ca  panissola, n f alt. sin.
  • ca  peu de gall, n m alt. sin.
  • ca  peu de gallina, n m alt. sin.
  • ca  pota de gall, n f alt. sin.
  • ca  pota de gallina, n f alt. sin.
  • ca  serreig, n m alt. sin.
  • ca  serreig d'arròs, n m alt. sin.
  • ca  serreig de creueta, n m alt. sin.
  • ca  serreig de pota de gall, n m alt. sin.
  • ca  serreig de ribera, n m alt. sin.
  • ca  xereix de pota de gall, n m alt. sin.
  • ca  cerreig, n m var. ling.
  • ca  cerreig d'arròs, n m var. ling.
  • ca  cerreig de creueta, n m var. ling.
  • ca  cerreig de pota de gall, n m var. ling.
  • ca  cerreig de ribera, n m var. ling.
  • ca  sarreig, n m var. ling.
  • nc  Echinochloa crus-galli (L.) P. Beauv. subsp. oryzoides (Ard.) O. Bolòs et Masclans
  • nc  Echinochloa oryzoides (Ard.) Fritsch sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cerrell, n m
  • ca  panissola, n f alt. sin.
  • ca  panissola peu de gall, n f alt. sin.
  • ca  peu de gall, n m alt. sin.
  • ca  pota de gall, n f alt. sin.
  • ca  pota de gallina, n f alt. sin.
  • ca  serreig, n m alt. sin.
  • ca  serreig de pota de gall, n m alt. sin.
  • ca  cerreig, n m var. ling.
  • ca  cerreig de pota de gall, n m var. ling.
  • ca  pota-de-gall, n f var. ling.
  • ca  sarreig, n m var. ling.
  • nc  Echinochloa crus-galli (L.) P. Beauv. subsp. crus-galli

<Botànica > gramínies / poàcies>