Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pena" dins totes les àrees temàtiques
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agreujament de la pena, n m
- es agravante de la pena
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La finalitat de regular les circumstàncies que agreugen la pena es justifica per dues raons. En primer lloc, per adequar la pena al delicte concret tenint en compte les circumstàncies específiques del cas, la gravetat dels fets o les accions del delinqüent, entre d'altres. En segon lloc, per la idea de justícia.
Les circumstàncies agreujants poden ser genèriques i específiques. Les genèriques són recollides en l'article 22 del Codi penal i es poden aplicar a tots els delictes i faltes. Hi ha vuit circumstàncies genèriques: a) executar el fet amb traïdoria; b) executar el fet disfressat o disfressada, amb abús de superioritat o aprofitant les circumstàncies del lloc, el temps o l'auxili d'altres persones que afebleixen la defensa de la persona ofesa o faciliten la impunitat del delinqüent; c) executar el fet per preu, recompensa o promesa; d) cometre el delicte per motius racistes, antisemites o una altra classe de discriminació referent a la ideologia, la religió, les creences, l'ètnia, la raça o la nació, el sexe, l'orientació o la identitat sexual de la víctima, o referent a una malaltia o discapacitat que aquesta pateixi; e) augmentar deliberadament i inhumana el patiment de la víctima de manera innecessària per a l'execució del delicte; f) obrar amb abús de confiança; g) prevaler-se del caràcter públic del culpable, i h) ser reincident.
En canvi, no existeix una llista de circumstàncies agreujants específiques, sinó que el CP les estableix únicament per a alguns delictes en concret. Així, per exemple, l'homicidi esdevé un delicte d'assassinat si es dona alguna de les circumstàncies agreujants específiques que recull l'article 139 del CP: a) la traïdoria; b) el preu, la recompensa o la promesa, o c) l'acarnissament de manera que augmenti deliberadament i inhumana el dolor de la persona ofesa.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca asperació de la pena, n f
- es asperación de la pena, n f
- es exasperación de la pena, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca capacitat de pena, n f
- es capacidad de pena, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca card sant, n m
- es cardo de Denia
- es cardo de peña
- es cardo del Montgó
- nc Carduncellus dianius
<Botànica>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca compliment de la condemna, n m
- ca compliment de la pena, n m
- es cumplimiento de la condena, n m
- es cumplimiento de la pena, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>, <Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca compliment de la pena, n m
- es cumplimiento de la pena
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
És equiparable a l'expressió compliment de la condemna i, malgrat que el Codi penal (CP) regula diverses institucions que incideixen directament en el compliment de la pena, el significat jurídic real que té es troba en el context del procés. En efecte, la jurisdiccionalitat de la pena es posa de manifest no només en el fet que tan sols pot ser imposada per un tribunal penal, sinó també en el fet que és a aquest tribunal a que correspon l'exigència i el control del compliment de la pena, és a dir, el deure constitucional i legal de «fer executar el que ha estat jutjat» (art. 117 Constitució espanyola i art. 9 Llei d'enjudiciament criminal [LECr]). En conseqüència, l'expressió legal integra la major part del contingut de la fase d'execució del procés penal disciplinada en el llibre VII de la LECr, concretament en els articles 983 al 998, i en el desenvolupament és quan adquireix sentit la garantia d'execució recollida en l'article 3.1. del CP, l'article 18 de la Llei orgànica del poder judicial i l'article 21 de la Llei general penitenciària, pel que fa a les penes privatives de llibertat.
Des d'aquest punt de vista, pot ser definida, de manera general, com el compliment del deure de sotmetre's a la pena, coactivament exigible a la persona condemnada, de la manera legalment establerta i en el marc de les formes i garanties determinades, tot i que el compliment presenta les diferències lògiques i les particularitats derivades de la naturalesa de la pena imposada.
Així, les penes pecuniàries es compleixen amb el pagament de la multa imposada en la forma establerta en la sentència (art. 50 i 51 CP), bé voluntàriament, bé per la via de constrenyiment (art. 53 CP i art. 919 i s. LECr, supletòriament aplicable), i, en darrer terme, fent efectiva la responsabilitat personal subsidiària de l'article 53 del CP, pena que es pot substituir per treballs en benefici de la comunitat.
Les penes privatives de drets (art. 39 al 49 CP) es compleixen amb l'abstenció del penat de l'exercici del dret corresponent durant el període de temps fixat en la sentència.
La complexitat del compliment de les penes privatives de llibertat, a causa de l'ingrés tradicionalment necessari dels condemnats en un centre penitenciari i de la dificultat d'equilibrar les restriccions legítimes de drets fonamentals dels reclusos que la pena comporta amb l'exercici dels drets no afectats per la condemna, ha originat un corpus normatiu (molt formalitzat i reglamentat, i que ha esdevingut autònom respecte de les regles legals generals sobre execució de sentències penals, en la LECr) que regula tots els aspectes referents al compliment material de la pena en establiments penitenciaris, doctrinalment denominat dret penitenciari, i articulat, en el sistema legislatiu espanyol, per la Llei general penitenciària, del 26 de setembre de 1979, i pel Reglament penitenciari, del 9 de febrer de 1996, així com pel Reial decret del 26 d'abril de 1996, que estableix disposicions específiques per al compliment de les penes privatives de llibertat d'arrest de cap de setmana i dels treballs en benefici de la comunitat.
El CP, a més d'establir el compliment de la pena o condemna com una causa d'extinció de la responsabilitat criminal (art. 130.2), regula tres instruments jurídics que afecten directament el compliment de la pena privativa de llibertat: a) la suspensió de l'execució de la pena (art. 80 al 87), que es caracteritza essencialment per sotmetre el compliment efectiu de la pena (que se suspèn) al compliment d'una condició per part de la persona condemnada (no delinquir en el termini fixat pel tribunal) i també, en els casos legalment previstos, a l'acatament de les regles de conducta que el tribunal li imposi; b) la llibertat condicional (art. 90 al 93), institució en virtut de la qual els condemnats classificats en tercer grau penitenciari i respecte dels quals es pot fer un pronòstic favorable de reinserció que han complert les tres quartes parts de la pena privativa de llibertat imposada -les dues terceres parts en casos excepcionals o les tres quartes parts si compleixen setanta anys-, poden complir el que resta del termini en llibertat, sempre que no delinqueixin en aquest període i compleixin, si se'ls n'imposa cap, les regles de conducta de l'article 105 del CP; c) la limitació jurídica al principi d'exasperació material en l'aplicació de les penes (art. 76) determina que, si hi ha cap connexió entre els fets pels quals s'ha condemnat (connexió processal, art. 17 LECr), el compliment efectiu de la pena no pot ser superior al triple de la durada de la pena més greu de les imposades.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca compliment de la pena, n m
- ca compliment de la condemna, n m sin. compl.
- es cumplimiento de la condena
- es cumplimiento de la pena
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
És equiparable a l'expressió compliment de la condemna i, malgrat que el Codi penal (CP) regula diverses institucions que incideixen directament en el compliment de la pena, el significat jurídic real que té es troba en el context del procés. En efecte, la jurisdiccionalitat de la pena es posa de manifest no només en el fet que tan sols pot ser imposada per un tribunal penal, sinó també en el fet que és a aquest tribunal a que correspon l'exigència i el control del compliment de la pena, és a dir, el deure constitucional i legal de «fer executar el que ha estat jutjat» (art. 117 Constitució espanyola i art. 9 Llei d'enjudiciament criminal [LECr]). En conseqüència, l'expressió legal integra la major part del contingut de la fase d'execució del procés penal disciplinada en el llibre VII de la LECr, concretament en els articles 983 al 998, i en el desenvolupament és quan adquireix sentit la garantia d'execució recollida en l'article 3.1. del CP, l'article 18 de la Llei orgànica del poder judicial i l'article 21 de la Llei general penitenciària, pel que fa a les penes privatives de llibertat.
Des d'aquest punt de vista, pot ser definida, de manera general, com el compliment del deure de sotmetre's a la pena, coactivament exigible a la persona condemnada, de la manera legalment establerta i en el marc de les formes i garanties determinades, tot i que el compliment presenta les diferències lògiques i les particularitats derivades de la naturalesa de la pena imposada.
Així, les penes pecuniàries es compleixen amb el pagament de la multa imposada en la forma establerta en la sentència (art. 50 i 51 CP), bé voluntàriament, bé per la via de constrenyiment (art. 53 CP i art. 919 i s. LECr, supletòriament aplicable), i, en darrer terme, fent efectiva la responsabilitat personal subsidiària de l'article 53 del CP, pena que es pot substituir per treballs en benefici de la comunitat.
Les penes privatives de drets (art. 39 al 49 CP) es compleixen amb l'abstenció del penat de l'exercici del dret corresponent durant el període de temps fixat en la sentència.
La complexitat del compliment de les penes privatives de llibertat, a causa de l'ingrés tradicionalment necessari dels condemnats en un centre penitenciari i de la dificultat d'equilibrar les restriccions legítimes de drets fonamentals dels reclusos que la pena comporta amb l'exercici dels drets no afectats per la condemna, ha originat un corpus normatiu (molt formalitzat i reglamentat, i que ha esdevingut autònom respecte de les regles legals generals sobre execució de sentències penals, en la LECr) que regula tots els aspectes referents al compliment material de la pena en establiments penitenciaris, doctrinalment denominat dret penitenciari, i articulat, en el sistema legislatiu espanyol, per la Llei general penitenciària, del 26 de setembre de 1979, i pel Reglament penitenciari, del 9 de febrer de 1996, així com pel Reial decret del 26 d'abril de 1996, que estableix disposicions específiques per al compliment de les penes privatives de llibertat d'arrest de cap de setmana i dels treballs en benefici de la comunitat.
El CP, a més d'establir el compliment de la pena o condemna com una causa d'extinció de la responsabilitat criminal (art. 130.2), regula tres instruments jurídics que afecten directament el compliment de la pena privativa de llibertat: a) la suspensió de l'execució de la pena (art. 80 al 87), que es caracteritza essencialment per sotmetre el compliment efectiu de la pena (que se suspèn) al compliment d'una condició per part de la persona condemnada (no delinquir en el termini fixat pel tribunal) i també, en els casos legalment previstos, a l'acatament de les regles de conducta que el tribunal li imposi; b) la llibertat condicional (art. 90 al 93), institució en virtut de la qual els condemnats classificats en tercer grau penitenciari i respecte dels quals es pot fer un pronòstic favorable de reinserció que han complert les tres quartes parts de la pena privativa de llibertat imposada -les dues terceres parts en casos excepcionals o les tres quartes parts si compleixen setanta anys-, poden complir el que resta del termini en llibertat, sempre que no delinqueixin en aquest període i compleixin, si se'ls n'imposa cap, les regles de conducta de l'article 105 del CP; c) la limitació jurídica al principi d'exasperació material en l'aplicació de les penes (art. 76) determina que, si hi ha cap connexió entre els fets pels quals s'ha condemnat (connexió processal, art. 17 LECr), el compliment efectiu de la pena no pot ser superior al triple de la durada de la pena més greu de les imposades.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca compliment de la pena, n m
- es cumplimiento de la pena
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
És equiparable a l'expressió compliment de la condemna i, malgrat que el Codi penal (CP) regula diverses institucions que incideixen directament en el compliment de la pena, el significat jurídic real que té es troba en el context del procés. En efecte, la jurisdiccionalitat de la pena es posa de manifest no només en el fet que tan sols pot ser imposada per un tribunal penal, sinó també en el fet que és a aquest tribunal a que correspon l'exigència i el control del compliment de la pena, és a dir, el deure constitucional i legal de «fer executar el que ha estat jutjat» (art. 117 Constitució espanyola i art. 9 Llei d'enjudiciament criminal [LECr]). En conseqüència, l'expressió legal integra la major part del contingut de la fase d'execució del procés penal disciplinada en el llibre VII de la LECr, concretament en els articles 983 al 998, i en el desenvolupament és quan adquireix sentit la garantia d'execució recollida en l'article 3.1. del CP, l'article 18 de la Llei orgànica del poder judicial i l'article 21 de la Llei general penitenciària, pel que fa a les penes privatives de llibertat.
Des d'aquest punt de vista, pot ser definida, de manera general, com el compliment del deure de sotmetre's a la pena, coactivament exigible a la persona condemnada, de la manera legalment establerta i en el marc de les formes i garanties determinades, tot i que el compliment presenta les diferències lògiques i les particularitats derivades de la naturalesa de la pena imposada.
Així, les penes pecuniàries es compleixen amb el pagament de la multa imposada en la forma establerta en la sentència (art. 50 i 51 CP), bé voluntàriament, bé per la via de constrenyiment (art. 53 CP i art. 919 i s. LECr, supletòriament aplicable), i, en darrer terme, fent efectiva la responsabilitat personal subsidiària de l'article 53 del CP, pena que es pot substituir per treballs en benefici de la comunitat.
Les penes privatives de drets (art. 39 al 49 CP) es compleixen amb l'abstenció del penat de l'exercici del dret corresponent durant el període de temps fixat en la sentència.
La complexitat del compliment de les penes privatives de llibertat, a causa de l'ingrés tradicionalment necessari dels condemnats en un centre penitenciari i de la dificultat d'equilibrar les restriccions legítimes de drets fonamentals dels reclusos que la pena comporta amb l'exercici dels drets no afectats per la condemna, ha originat un corpus normatiu (molt formalitzat i reglamentat, i que ha esdevingut autònom respecte de les regles legals generals sobre execució de sentències penals, en la LECr) que regula tots els aspectes referents al compliment material de la pena en establiments penitenciaris, doctrinalment denominat dret penitenciari, i articulat, en el sistema legislatiu espanyol, per la Llei general penitenciària, del 26 de setembre de 1979, i pel Reglament penitenciari, del 9 de febrer de 1996, així com pel Reial decret del 26 d'abril de 1996, que estableix disposicions específiques per al compliment de les penes privatives de llibertat d'arrest de cap de setmana i dels treballs en benefici de la comunitat.
El CP, a més d'establir el compliment de la pena o condemna com una causa d'extinció de la responsabilitat criminal (art. 130.2), regula tres instruments jurídics que afecten directament el compliment de la pena privativa de llibertat: a) la suspensió de l'execució de la pena (art. 80 al 87), que es caracteritza essencialment per sotmetre el compliment efectiu de la pena (que se suspèn) al compliment d'una condició per part de la persona condemnada (no delinquir en el termini fixat pel tribunal) i també, en els casos legalment previstos, a l'acatament de les regles de conducta que el tribunal li imposi; b) la llibertat condicional (art. 90 al 93), institució en virtut de la qual els condemnats classificats en tercer grau penitenciari i respecte dels quals es pot fer un pronòstic favorable de reinserció que han complert les tres quartes parts de la pena privativa de llibertat imposada -les dues terceres parts en casos excepcionals o les tres quartes parts si compleixen setanta anys-, poden complir el que resta del termini en llibertat, sempre que no delinqueixin en aquest període i compleixin, si se'ls n'imposa cap, les regles de conducta de l'article 105 del CP; c) la limitació jurídica al principi d'exasperació material en l'aplicació de les penes (art. 76) determina que, si hi ha cap connexió entre els fets pels quals s'ha condemnat (connexió processal, art. 17 LECr), el compliment efectiu de la pena no pot ser superior al triple de la durada de la pena més greu de les imposades.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca determinació absoluta de la pena, n f
- es determinación absoluta de la pena, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca determinació de la pena, n f
- es determinación de la pena, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
