Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pencar" dins totes les àrees temàtiques

pèntada pèntada

<Física > Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  pèntada, n f
  • es  pentada, n f
  • es  péntada, n f
  • fr  pentade, n f
  • fr  période pentadaire, n f
  • it  pentade, n f
  • en  pentad, n

<Física > Meteorologia>

Definició
Període de cinc dies consecutius.
pèntada pèntada

<Física > Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  pèntada, n f
  • es  pentada, n f
  • es  péntada, n f
  • fr  pentade, n f
  • fr  période pentadaire, n f
  • it  pentade, n f
  • en  pentad, n

<Física > Meteorologia>

Definició
Període de cinc dies consecutius.
péixer péixer

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  péixer, v tr
  • ca  peixar, v tr sin. compl.
  • es  alimentar
  • fr  nourrir
  • fr  paître
  • en  feed, to
  • en  nourish, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Fornir un animal de l'aliment necessari perquè es desenvolupi sa i fort i se n'obtingui un bon rendiment.
péixer péixer

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  péixer, v tr
  • ca  peixar, v tr sin. compl.
  • es  alimentar
  • fr  nourrir
  • fr  paître
  • en  feed, to
  • en  nourish, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Fornir un animal de l'aliment necessari perquè es desenvolupi sa i fort i se n'obtingui un bon rendiment.
péixer péixer

<Endocrinologia i nutrició>, <Odontoestomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  péixer, v tr
  • ca  peixar, v tr sin. compl.

<Endocrinologia i nutrició>, <Odontoestomatologia>

Definició
Fornir d'aliment donant el menjar a la boca.
palangre de penjar palangre de penjar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  palangre de penjar, n m

<Pesca>

panical panical

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  panical, n m
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  card girgoler, n m sin. compl.
  • ca  card panical, n m sin. compl.
  • ca  espinacal, n m sin. compl.
  • ca  herba capitana, n f sin. compl.
  • ca  cadernera, n f alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card corredor, n m alt. sin.
  • ca  card punxent, n m alt. sin.
  • ca  card sant, n m alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardiguera, n f alt. sin.
  • ca  cardina, n f alt. sin.
  • ca  cardinxes, n f pl alt. sin.
  • ca  cardot petit, n m alt. sin.
  • ca  centcaps, n m alt. sin.
  • ca  espinacals, n m pl alt. sin.
  • ca  espinacard, n m alt. sin.
  • ca  obriülls, n m alt. sin.
  • ca  panical comú, n m alt. sin.
  • ca  panical de camp, n m alt. sin.
  • ca  panical femella, n m alt. sin.
  • ca  panical punxent, n m alt. sin.
  • ca  panical ver, n m alt. sin.
  • ca  paniquera, n f alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  abreüll, n m var. ling.
  • ca  carc girgoler, n m var. ling.
  • ca  carc panical, n m var. ling.
  • ca  carcanical, n m var. ling.
  • ca  card de setes, n m var. ling.
  • ca  card parnical, n m var. ling.
  • ca  card perical, n m var. ling.
  • ca  card pernical, n m var. ling.
  • ca  card pinacal, n m var. ling.
  • ca  card seter, n m var. ling.
  • ca  cardo, n m var. ling.
  • ca  cardo panical, n m var. ling.
  • ca  cardo perical, n m var. ling.
  • ca  cent caps, n m var. ling.
  • ca  espanical, n m var. ling.
  • ca  espinacalça, n f var. ling.
  • ca  espinacan, n m var. ling.
  • ca  espinacau, n m var. ling.
  • ca  espinacaut, n m var. ling.
  • ca  espinical, n m var. ling.
  • ca  herba de la parrella, n f var. ling.
  • ca  panecal, n m var. ling.
  • ca  panecol, n m var. ling.
  • ca  panical de setes, n m var. ling.
  • ca  panicar, n m var. ling.
  • ca  panicard, n m var. ling.
  • ca  panicaut, n m var. ling.
  • ca  panival, n m var. ling.
  • ca  penical, n m var. ling.
  • ca  perical, n m var. ling.
  • ca  pericol, n m var. ling.
  • ca  punical, n m var. ling.
  • nc  Eryngium campestre L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • Tal com explica MASCLANS, aquesta planta es troba sovint parasitada pel bolet radicícola Pleurotus eryngii, anomenat precisament gírgola de panical. D'aquí el nom card girgoler o els noms recollits per NPLAG (que inclouen el castellanisme seta) card de setes, card seter i panical de setes.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  panical, n m
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  card girgoler, n m sin. compl.
  • ca  card panical, n m sin. compl.
  • ca  espinacal, n m sin. compl.
  • ca  herba capitana, n f sin. compl.
  • ca  cadernera, n f alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card corredor, n m alt. sin.
  • ca  card punxent, n m alt. sin.
  • ca  card sant, n m alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardiguera, n f alt. sin.
  • ca  cardina, n f alt. sin.
  • ca  cardinxes, n f pl alt. sin.
  • ca  cardot petit, n m alt. sin.
  • ca  centcaps, n m alt. sin.
  • ca  espinacals, n m pl alt. sin.
  • ca  espinacard, n m alt. sin.
  • ca  obriülls, n m alt. sin.
  • ca  panical comú, n m alt. sin.
  • ca  panical de camp, n m alt. sin.
  • ca  panical femella, n m alt. sin.
  • ca  panical punxent, n m alt. sin.
  • ca  panical ver, n m alt. sin.
  • ca  paniquera, n f alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  abreüll, n m var. ling.
  • ca  carc girgoler, n m var. ling.
  • ca  carc panical, n m var. ling.
  • ca  carcanical, n m var. ling.
  • ca  card de setes, n m var. ling.
  • ca  card parnical, n m var. ling.
  • ca  card perical, n m var. ling.
  • ca  card pernical, n m var. ling.
  • ca  card pinacal, n m var. ling.
  • ca  card seter, n m var. ling.
  • ca  cardo, n m var. ling.
  • ca  cardo panical, n m var. ling.
  • ca  cardo perical, n m var. ling.
  • ca  cent caps, n m var. ling.
  • ca  espanical, n m var. ling.
  • ca  espinacalça, n f var. ling.
  • ca  espinacan, n m var. ling.
  • ca  espinacau, n m var. ling.
  • ca  espinacaut, n m var. ling.
  • ca  espinical, n m var. ling.
  • ca  herba de la parrella, n f var. ling.
  • ca  panecal, n m var. ling.
  • ca  panecol, n m var. ling.
  • ca  panical de setes, n m var. ling.
  • ca  panicar, n m var. ling.
  • ca  panicard, n m var. ling.
  • ca  panicaut, n m var. ling.
  • ca  panival, n m var. ling.
  • ca  penical, n m var. ling.
  • ca  perical, n m var. ling.
  • ca  pericol, n m var. ling.
  • ca  punical, n m var. ling.
  • nc  Eryngium campestre L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Nota

  • Tal com explica MASCLANS, aquesta planta es troba sovint parasitada pel bolet radicícola Pleurotus eryngii, anomenat precisament gírgola de panical. D'aquí el nom card girgoler o els noms recollits per NPLAG (que inclouen el castellanisme seta) card de setes, card seter i panical de setes.
pellar pellar

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Dermatologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  pellar, v intr

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Dermatologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició
Créixer la pell sobre una ferida, una nafra.
penar penar

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  penar, v tr
  • es  penar
  • en  punish

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Assenyalar, la llei, una pena per un delicte o una falta.