Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pensar" dins totes les àrees temàtiques
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca censal, n m
- es censal
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: País Valencià
-
La documentació dels segles XII i XIII atribueix el nom de censal a qualsevol tipus de pensió dinerària anual, de caràcter emfitèutic o feudal. Arcadi Garcia Sanz el considerava una institució arribada als territoris de la Corona d'Aragó en la primera meitat del segle XIV, un dret garantit amb hipoteca a percebre una pensió dinerària anual, adquirit per compra amb pacte de retrovenda. És un contracte sense antecedents en el dret romà que apareix com a resultat de l'evolució del mercat del crèdit durant la baixa edat mitjana.
El censal es constituïa per mitjà d'un document de compravenda, el carregament de censal, que tenia quatre elements necessaris: una part compradora (l'adquirent de la pensió), una part venedora (la deutora d'aquesta pensió), una cosa venuda (la pensió) i un preu (el capital pagat).
La part venedora podia tornar el preu rebut quan volgués, i amb aquest acte s'extingia l'obligació de pagar la pensió. En canvi, la part compradora no podia exigir a la part venedora la restitució del capital, raó per la qual es parlava de censal mort. La retrovenda també s'anomenava quitament de censal, redempció i lluïció.
El capital del censal i la pensió es pagaven en diners, i el pacte era sotmès a un interès que variava molt segons l'època. La pensió es fixava per anys, però moltes vegades es pagava en dues meitats, aproximadament cada mig any.
La hipoteca que garantia el censal es podia constituir amb caràcter general sobre tots els béns de la part deutora o bé sobre alguns de concrets, però en tots dos casos només es garantia l'import de la pensió que s'havia de pagar i no el del capital. Això feia que, en cas d'execució de la hipoteca per impagament de la pensió, la hipoteca subsistís per a garantir els venciments futurs de la pensió.
Una modalitat del censal era el violari, que es diferenciava del censal mort en la durada del dret a percebre la pensió, que no era indefinida com en el primer, sinó limitada a la vida d'una persona o de dues, la mort de les quals comportava l'extinció del violari. Això va fer que l'interès pel violari fos sempre molt superior al del censal mort, perquè es considerava que la meitat de la pensió es referia a l'interès i l'altra meitat, a la quota d'amortització.
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca censal, n m
- es censal
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
A mitjan segle XIII ja es coneix l'existència d'un contracte conegut com a censal, una institució típicament catalana utilitzada al llarg dels segles com un instrument de crèdit. El censal, com altres institucions que es veuran tot seguit, era de fet un contracte creditici creat per a evitar la prohibició canònica de concertar préstecs a interès. La licitud d'aquest contracte va ser molt discutida pels canonistes, però finalment el papa Martí V el va aprovar per butlla del 1420. El censal (préstec) era un contracte en virtut del qual una persona venia a una altra el dret a percebre perpètuament una pensió o «cens» anual (interessos) a canvi d'un preu. Aquest preu era una suma de diners que es destinava a cobrir necessitats econòmiques del censaler o per a poder adquirir un immoble (una casa o una heretat); en tots dos casos, el censatari rebia el preu fixat en diner, i s'obligava perpètuament fins al seu reintegrament, a abonar la pensió anual o cens que era de valor proporcional al del censal (normalment era d'un sou per lliura, però podia arribar a ser d'un 3,5 %, un 5 % o un 7,5 %, com succeïa a Tortosa) amb la fórmula «vench y per causa de venda concedeix».
Les classes de censals que es practicaven eren a) l'anomenat mort sense lluïsme, en què no es pagava el dret al censaler si el censatari alienava la seva obligació, i b) el conegut com de nuda propietat, pel qual el dret a percebre una pensió anual i la liquidació del censal quedaven garantits amb la hipoteca d'un immoble i concedia al censaler la firma i la fadiga (dret de tanteig i retracte) sobre aquesta hipoteca. El pagament de la pensió es garantia normalment amb penyora de tots els béns mobles i immobles, drets o accions; és a dir, s'atorgava una garantia general per a respondre del pagament de la pensió sobre tot el patrimoni del censatari. Però sovint aquesta garantia es constituïa per mitjà d'una hipoteca sobre un bé immoble determinat, de fet, era així si més no en la segona classe de censal. A més, s'hi solia afegir la referida escriptura de terç i, en alguns casos, la clàusula penal.
En el cas del censal constituït per a atendre la compra d'un immoble determinat, podia existir una doble relació contractual entre el censaler i el censatari. El primer, a més de censaler, era el venedor de la finca en qüestió, i el censatari, com a tal també era el comprador d'aquell immoble. Per aquesta raó, el diner objecte del censal restava en poder del venedor i censaler, i s'obligava el comprador a abonar una pensió anual o cens, fins que l'import prestat no fos restituït. Òbviament, en aquest tipus de censal, la finca objecte del censal restava gravada o afectada en garantia del compliment de les prestacions referides i de la restitució final del censal («carregada»), amb el pacte de retornar-lo al venedor si en un termini determinat no s'havia «quitat» o per l'impagament de la pensió en un període prefixat. Era potser l'únic cas en què se solia limitar temporalment la restitució del censal.
En qualsevol cas, atenent el caràcter generalment perpetu del censal, el censaler no en podia exigir la restitució total o parcial. En el contracte de constitució es pactava generalment la manera com s'havia de restituir («quitar»), però no els terminis en què s'havia de fer; si de cas, es podia recollir la voluntat o el compromís genèric que seria al més aviat possible, i mai no es fixava un termini concret, però sí que es podia disposar que la restitució fos fraccionada. El censatari podia transmetre el seu crèdit a tercers, amb les obligacions inherents. De la mateixa manera també ho podia fer el censaler, fins i tot a «carta de gràcia», o cedir-lo compensant deutes, donar-lo o disposar-ne per causa de mort.
Quant a la «quitació» o extinció del censal, es produïa quan es restituïa, totalment o parcialment, el capital rebut, i era necessari que el censaler lliurés al censatari l'escriptura de constitució perquè, amb aquesta, s'anul·lés o s'actualitzés amb un altre document públic.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca censal, n m
- es censal
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Històricament, el dret civil català ha regulat diverses institucions jurídiques que comportaven el pagament de pensions periòdiques amb diners. Són el cens emfitèutic, el cens vitalici, el censal i el violari o pensió vitalícia.
El censal té una naturalesa obligacional, l'article 626-1 i següents del llibre sisè del Codi civil de Catalunya (CCCat) regulen el contracte i el règim jurídic corresponent, un contracte en virtut del qual una persona transmet a una altra la propietat de béns concrets o d'una quantitat determinada de diners a canvi de l'obligació de pagar a una persona i a les seves successores una prestació periòdica en diners per un temps indefinit.
El contracte del censal ha de constar en una escriptura pública, en què s'indica el capital rebut, l'import de la prestació i la forma de pagament. També hi poden constar la quantitat convinguda a l'efecte de la redempció, si el capital és en béns; les garanties que s'estableixin per a assegurar el pagament de la prestació; la clàusula d'estabilització del valor de la prestació; el pacte de millora, i el pacte d'irredimibilitat.
El censal només pot consistir en diners i, tret de pacte en contra, es paga per anualitats vençudes. També es pot subjectar a una clàusula d'estabilització del valor i el pagament es pot assegurar amb una garantia personal o real, o per mitjà d'un pacte de millora. En cas que es constitueixi amb un pacte de millora, el censalista no pot exigir, durant el temps estipulat o fins després de transcorreguts cinc anys, la garantia, personal o real, o el millorament de la que s'hagi establert. Si la persona pagadora de la pensió incompleix el pacte de millora, se li pot reclamar que restitueixi el capital del censal.
Pel que fa a la resolució del contracte de censal, la persona que la percep la pot exigir, així com una indemnització pels danys i perjudicis, si no es fa el pagament de la prestació, sempre que l'hagi requerida fefaentment, o si manca la constitució de les garanties pactades, en el termini de tres mesos comptats des que les ha exigides fefaentment. La resolució del contracte no implica, en cap cas, la devolució de les pensions percebudes i no perjudica terceres persones emparades per la legislació hipotecària.
La persona pagadora de la prestació pot exigir el censal per mitjà de la redempció si està al corrent del pagament de les pensions vençudes i la restitució es farà a la constituent o a les seves successores, si no s'ha pactat una altra cosa. La redempció del censal s'ha de formalitzar en escriptura pública i s'ha de pagar en diners l'import total del capital rebut; si no consta la valoració del capital, aquest s'ha de determinar a partir de la capitalització de la pensió inicial a l'interès legal dels diners en el moment en què es va constituir. - V. t.: cens n m
- V. t.: pensió vitalícia n f
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca censar, v tr
- es censar
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: La regidoria de Sanitat i Seguretat Pública ha iniciat una campanya perquè els ciutadans censin els animals de companyia.
- Ex.: Un ajuntament ha de censar tota la població que acrediti que viu al municipi.
<Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca censar, v intr
- es censar
<Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: L'ajuntament del nostre municipi censa cada tres anys.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca censat | censada, adj
- es censado | censada
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El nombre d'immigrants censats va augmentar durant l'any 2010.
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca censor, n m
- es censor
<Història>
Definició
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la censor, n m
- ca censor, n m
- es censor, n m
- fr censeur, n m
- it censore, n m
<Dret romà>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca censor, n m
- es censor | censora
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Salut mental > Psicologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca censor, n m
- es censor
- fr censeur
- en censor
<Salut mental > Psicologia>
