Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pensi��" dins totes les àrees temàtiques

pensió completa pensió completa

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  pensió completa, n f
  • es  pensión completa, n f
  • fr  pension complète, n f
  • en  American plan, n
  • en  bed and board, n
  • en  full American plan, n
  • en  full board, n
  • en  full pension, n
  • de  Vollpension, n f

<Turisme > Allotjament>

Definició
Règim d'allotjament que comprèn l'habitació i els tres àpats del dia.
pensió contributiva pensió contributiva

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  pensió contributiva, n f
  • es  pensión contributiva

<Serveis socials > Serveis i prestacions>

Definició
Pensió que percep una persona que ha efectuat les aportacions econòmiques obligatòries de cotització a la Seguretat Social durant la seva vida laboral.
pensió contributiva pensió contributiva

<Dret laboral i de la seguretat social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pensió contributiva, n f
  • es  pensión contributiva, n f

<Dret laboral i de la seguretat social>

pensió contributiva pensió contributiva

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  pensió contributiva, n f
  • es  pensión contributiva
  • fr  pension contributive
  • en  contributory pension

<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>

Definició
Pensió que percep una persona que ha efectuat les aportacions econòmiques obligatòries i suficients de cotització a la seguretat social i que compleix determinats requisits establerts legalment.
pensió d'invalidesa pensió d'invalidesa

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pensió d'invalidesa, n f
  • ca  prestació d'invalidesa sin. compl.
  • es  pensión de invalidez
  • es  prestación de invalidez

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Definició
Prestació que es reconeix als qui pateixen una incapacitat permanent a causa d'una malaltia o d'un accident.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • En les prestacions d'invalidesa permanent hi ha un tipus contributiu i un tipus no contributiu o assistencial. Per als treballadors i treballadores, les prestacions són de caràcter contributiu quan han estat afiliats a la Seguretat Social, han cobert prèviament un període de cotització i es troben en situació d'alta o assimilada a l'alta. Tenen dret a percebre una pensió si les lesions que pateixen són previsiblement definitives i incapacitants, en major a menor grau, per al treball, d'acord amb el que recullen els articles del 194 al 203 del Reial decret legislatiu 8/2015, del 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social (LGSS).
    Les persones afectades per una discapacitat o per una malaltia crònica o accident, que no tinguin rendes o ingressos suficients, que resideixin legalment a l'Estat espanyol durant un període predeterminat i siguin majors de divuit anys i menors de seixanta-cinc anys (art. 363 LGSS) i no tinguin dret a una pensió d'invalidesa contributiva poden percebre la pensió d'invalidesa no contributiva.
    L'article 41 de la Constitució espanyola (CE) és el marc a partir del qual es regulen les prestacions contributives i les no contributives, ja que obliga a mantenir un règim públic de seguretat social per a les persones treballadores i a la vegada a fer realitat la universalització de la protecció social davant les situacions de necessitat, en què s'inclou la invalidesa, sens perjudici que la percepció estigui subjecta al compliment de determinats requisits. A partir de la CE del 1978, a més del sistema contributiu pur s'avança cap a un sistema en part universal a partir de la Llei 26/1990, del 20 de desembre, per la qual s'estableixen les prestacions no contributives a la Seguretat Social en què les persones, malgrat no haver contribuït, puguin rebre prestacions d'invalidesa a través del sistema no contributiu i, en darrer terme, de nivell assistencial.
    Pel que fa a la invalidesa contributiva derivada de contingències comunes (malaltia comuna i accident no laboral), cal que s'hagi estat d'alta i haver cotitzat prèviament segons un escalat en funció de l'edat en què s'origina la pensió d'invalidesa. En cas d'accident laboral o de malaltia professional, no s'exigeix el requisit previ d'alta, ja que es reconeix la pensió malgrat que l'empresa hagi incomplert l'obligació d'afiliació i alta.
    En les incapacitats contributives, a part dels requisits generals esmentats anteriorment, cal haver estat sotmesos a tractament i donats d'alta mèdica, i patir reduccions anatòmiques o funcionals previsiblement definitives que disminueixin o anul·lin la capacitat laboral de les persones.
    Les prestacions d'invalidesa permanent contributives són revisables abans de complir l'edat de jubilació i, a partir d'aquesta data, sense variar la qualificació i la quantia, passen a anomenar-se pensions de jubilació.
    Els graus de la pensió d'invalidesa permanent són: aa) la incapacitat permanent i parcial per a la professió habitual quan es pateixen reduccions anatòmiques o funcionals que produeixen una pèrdua no inferior al 33 % del rendiment laboral normal i no impossibilitin les tasques fonamentals de la professió habitual; bb) la incapacitat permanent i total, que impedeix la realització de totes les tasques o de les tasques fonamentals de la professió habitual, i cc) la incapacitat permanent i absoluta, que impedeix completament al treballador o treballadora la realització de qualsevol professió o ofici. En un nivell superior hi ha la gran invalidesa, que és la prestació que es reconeix als treballadors que, a banda de patir una incapacitat permanent i absoluta, necessiten l'ajuda d'una tercera persona per a realitzar les activitats més elementals de la vida diària (vestir-se, desplaçar-se, menjar o rentar-se). Sense arribar a constituir una incapacitat permanent, en cas d'accident o de malaltia professional, es reconeixen lesions permanents no invalidants, quan hi ha seqüeles no invalidants però definitives. En aquest cas, s'indemnitzen a partir d'un barem que en fixa la quantia.
    A partir de la Llei 27/2011, de l'1 d'agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social, es produeix una reducció generalitzada en l'import de les pensions contributives d'incapacitat permanent, especialment per mitjà de la determinació de la base reguladora i en funció dels anys que es prenen per a fixar el percentatge de la pensió. A més, hi ha una reducció en l'import de la pensió de gran invalidesa, que en la forma anterior era del 50 % sobre la base reguladora i que passa a ser inferior.
    L'import de la prestació varia en funció del grau d'incapacitat, de la base reguladora i del percentatge que s'aplica a aquesta en funció dels anys cotitzats en el cas de les derivades de contingències comunes, incapacitat permanent total per a la professió habitual, incapacitat permanent i absoluta i gran invalidesa.
    El càlcul de la base reguladora és diferent segons la causa que origini la incapacitat permanent. En el cas de les prestacions d'incapacitat derivades de contingències comunes, cal atendre, en primer lloc, l'edat del beneficiari en el moment del fet causant.
    Per al treballador o treballadora major de cinquanta-dos anys i menor de seixanta-cinc en la data del fet causant, la base reguladora s'obté del quocient que resulti de dividir per cent dotze les bases de cotització de l'interessat durant els noranta-sis mesos immediatament anteriors al mes previ al del fet causant. Les bases dels setanta-dos mesos més antics s'actualitzen segons l'índex de preus al consum. Les bases dels vint-i-quatre mesos immediatament anteriors al mes previ al del fet causant es computen en el seu valor nominal.
    En el cas d'una persona treballadora menor de cinquanta-dos anys en la data del fet causant -als quals s'exigeix un període de cotització inferior a vuit anys-, la base reguladora s'obté de manera anàloga al supòsit anterior. En aquest supòsit s'obté de dividir la suma de les bases mensuals de cotització en nombre igual al de mesos de què consta el període mínim de cotització exigible, sense tenir en compte les fraccions de mes, pel nombre de mesos a què les esmentades bases es refereixin, i es multiplica aquest divisor pel quocient 1,1666. Les bases corresponents als vint-i-quatre mesos immediatament anteriors al mes previ a aquell en què es produeixi el fet causant no s'actualitzen.
    En el supòsit d'un treballador o treballadora amb seixanta-cinc anys o més, sempre que no tingui dret a jubilar-se, la base reguladora és el quocient que resulti de dividir per cent dotze les bases de cotització actualitzada de l'interessat durant els noranta-sis mesos immediatament anteriors al mes previ al del fet causant, tenint present que els vint-i-quatre mesos anteriors al fet causant no s'actualitzen.
    A partir de l'1 de gener de 2013, en el règim general de la Seguretat Social, si en el període que s'ha de prendre per al càlcul de la base reguladora hi ha mesos durant els quals no ha existit l'obligació de cotitzar, en les primeres quaranta-vuit mensualitats s'integren les llacunes de cotització amb la base mínima d'entre totes les existents en cada moment i la resta de mensualitats amb el 50 % de l'esmentada base mínima. En el règim dels treballadors i treballadores per compte propi no hi ha integració de llacunes.
    D'acord amb l'article 197.1.b) i l'article 210 de la (LGSS), la quantia de la pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna es determina aplicant a la base reguladora els percentatges següents: a) pels primers quinze anys cotitzats, el 50 % per cent; b) a partir de l'any setzè, per cada mes addicional de cotització comprès entre els mesos 1 i 248, s'hi ha d'afegir el 0,19 %, i per cadascun dels que excedeixin el 248, s'hi ha d'afegir el 0,18 %, i el percentatge aplicable a la base reguladora no pot superar el 100 %.
    La base reguladora en cas d'accident no laboral és el quocient que resulti de dividir per vint-i-vuit la suma de les bases de cotització de l'interessat durant un període ininterromput de vint-i-quatre mesos. L'esmentat període el pot elegir l'interessat dins els set anys immediatament anteriors a la data del fet causant de la pensió. Si en la data del fet causant l'interessat no ha completat el període de vint-i-quatre mensualitats ininterrompudes de cotització, la base reguladora es determina utilitzant la fórmula més beneficiosa de les dues següents: el quocient que resulta de dividir per vint-i-vuit la suma de les bases de cotització de l'interessat durant un període ininterromput de vint-i-quatre mesos, podent triar la més beneficiosa en els set anys immediatament anteriors al fet causant o la que resulti de dividir entre vint-i-vuit la suma de les bases mínimes de cotització vigents en els vint-i-quatre mesos immediatament anteriors al fet causant de la incapacitat, preses en la quantia corresponent a la jornada laboral contractada en darrer terme pel causant. El percentatge és el que s'aplica a la resta de contingències comunes.
    Quan la incapacitat permanent deriva d'un accident de treball o d'una malaltia professional, la base reguladora es calcula sobre salaris reals, tenint en compte que no poden ultrapassar el límit màxim de cotització ni ser inferiors al límit mínim, vigents en sobrevenir la incapacitat. És el quocient que resulta de dividir per dotze els conceptes retributius següents: sou i antiguitat diaris del treballador o treballadora en la data de l'accident o de la baixa per malaltia per 365 dies. Pagues extraordinàries, beneficis o participació, pel seu import total l'any anterior a l'accident. El quocient de dividir els plusos, les retribucions complementàries i les hores extraordinàries percebudes l'any anterior a l'accident, pel nombre de dies efectivament treballats en l'esmentat període. El resultat es multiplica per 273, llevat que el nombre de dies laborals efectius en l'activitat de què es tracti sigui menor, i en aquest cas, s'aplicarà el multiplicador que correspongui. La quantia computable en concepte d'hores extraordinàries no pot ultrapassar l'import que resulta de multiplicar la mitjana per la qual s'hagi remunerat cada hora extraordinària, pel límit màxim laboral anual d'hores extraordinàries, fixat per l'article 35.2 de l'Estatut dels treballadors (ET). En el cas de treballadors inclosos al Sistema Especial per a Empleats de la Llar, la base reguladora és l'equivalent a la base de cotització de l'empleat de la llar en la data del fet causant de la prestació.
    Quan s'acreditin cotitzacions a diversos règims de la Seguretat Social i no es tingui dret a pensió, un d'aquests, les bases de cotització efectiva en el darrer règim cotitzat en concepte de pluriactivitat, es pot acumular a les del règim en què s'obtingui la pensió, exclusivament per a determinar la base reguladora, sense que la suma de les bases pugui ultrapassar el límit màxim de cotització vigent en cada moment.
    Per a determinar l'import de la pensió cal tenir en compte els percentatges que li corresponen, en funció dos paràmetres: els anys cotitzats i el grau d'incapacitat permanent total per a la professió habitual, absoluta per a tot treball o gran invalidesa. Pel que fa als anys de cotització, s'aplica el mateix percentatge que en les pensions de jubilació en funció dels anys cotitzats, prenent com a anys cotitzats tant els efectivament realitzats en el moment del fet causant com els que manquin al treballador o treballadora des de la data del fet causant fins a la data en la qual compliria l'edat ordinària de jubilació. Si no s'arriba als quinze anys de cotització, el percentatge aplicable és del 50 %.
    El percentatge sobre la base reguladora per a la incapacitat permanent total, és del 55 %; si es tracta d'una invalidesa permanent total qualificada, per ser més gran de cinquanta-cinc anys i trobar-se inscrit a l'atur, aquesta prestació s'incrementa fins al 75 % de la base reguladora; per a la invalidesa permanent i absoluta és el 100 % de la base reguladora i per a la gran invalidesa l'import de la pensió s'incrementa com a màxim fins al 150 % de la base reguladora. La quantia de la pensió per gran invalidesa està formada per l'import de la pensió que correspongui per incapacitat permanent, incrementada amb un complement destinat a remunerar la persona que atengui el beneficiari. L'import del complement és el resultat de sumar el 45 % de la base mínima de cotització vigent en el règim general en el moment del fet causant, qualsevol que sigui el règim en el qual es reconeix la pensió, i el 30 % de l'última base de cotització del treballador o treballadora corresponent a la contingència de la qual derivi la situació d'incapacitat permanent. En cap cas, aquest complement pot tenir un import inferior al 45 % de la pensió percebuda - sense el complement- pel treballador o treballadora.
    En cas d'incapacitat permanent i parcial, la base reguladora és igual a la base de cotització de la persona treballadora en el mes anterior al de la data d'iniciació de la incapacitat temporal.
    Els requisits específics de la pensió d'invalidesa en la modalitat no contributiva són: patir deficiències previsiblement permanents de caràcter físic o psíquic, congènites o no, quan anul·lin o modifiquin la capacitat física, psíquica o sensorial dels qui la pateixen (art. 363 LGSS). Pel que fa a la residència a l'Estat espanyol, cal haver-hi residit durant cinc anys, dos dels quals han de ser immediatament anteriors a la data de sol·licitud de la pensió; estar afectat per una discapacitat o per una malaltia crònica en un grau igual o superior al 65 % per cent, i estar en un estat de necessitat pel fet de no tenir rendes o ingressos propis. Quant al darrer requisit, la llei considera que les rendes són insuficients quan la suma dels ingressos percebuts per la persona beneficiària, en un còmput anual, és inferior a l'import d'aquest tipus de prestació fixat en els pressupostos generals.
    Una vegada constatada la manca o la insuficiència d'ingressos, la llei condiciona la percepció a la inexistència d'ingressos en la unitat econòmica. El còmput d'ingressos, doncs, s'ha de contextualitzar en el marc d'aquesta unitat i, per tant, si la persona conviu amb altres persones en una mateixa unitat econòmica, es considera que es compleix el requisit de manca de rendes o d'ingressos suficients quan la suma dels ingressos dels integrants de la unitat econòmica és inferior a una quantitat determinada. Aquesta quantitat es fixa en l'equivalent a la quantia, en un còmput anual, de la pensió més el resultat de multiplicar el 70 % per cent d'aquesta quantia pel nombre de persones que conviuen en la unitat menys una; el càlcul varia si la unitat econòmica està constituïda per familiars que són descendents o ascendents de la persona beneficiària i segons el grau en què siguin dependents.
    Pel que fa als ingressos o rendes computables, la llei considera que ho són els béns i els drets derivats del treball i del capital, i també els de naturalesa prestacional (prestacions i pensions). En aquest sentit, la llei concreta al màxim els aspectes relacionats amb la manca de rendes, atès que aquest requisit és un dels més polèmics.
    La quantia de la prestació (art. 364 LGSS) és fixada anualment per les lleis de pressupostos generals de l'Estat. Quant a la percepció total, depèn dels membres de la unitat econòmica que també siguin beneficiaris d'una prestació de la mateixa naturalesa. Si en la unitat de convivència no hi ha altres persones beneficiàries, també cal tenir en compte el total d'ingressos o de rendes anuals de la unitat econòmica; a més, segons l'acumulació de recursos, la pensió es redueix per tal de no sobrepassar el límit establert legalment. Els ingressos computables són els de l'any immediatament anterior que fan referència a la unitat econòmica de convivència. La pensió es pot incrementar un 50 % per cent quan el grau d'incapacitat supera el 75 % per cent i la persona beneficiària necessita l'ajuda d'altres persones per a dur a terme els actes més essencials de la vida.
    La compatibilitat de la prestació està regulada per l'article 147 de la LGSS, que fixa que és compatible amb l'exercici d'activitats, siguin lucratives o no, conciliables amb l'estat d'invalidesa i amb la capacitat de treball de la persona.
    La qualificació de beneficiari o beneficiària està fixada per l'article 367 de la LGSS. Per a valorar el grau d'invalidesa s'ha de tenir en compte l'estat de salut segons un barem en què són objecte de valoració els factors físics, psíquics i sensorials de la persona, i també els factors socials complementaris que determina el Govern de l'Estat.
    Finalment, les causes d'extinció de la prestació són les següents: quan es deixa de complir algun dels requisits exigits per a ser beneficiari o beneficiària de la prestació, com ara la millora de l'estat de salut o la disposició de rendes o d'ingressos suficients individualment o en la unitat de convivència, i per mort de la persona beneficiària, atès que és una prestació que s'adquireix a títol individual i és intransferible.
pensió d'orfandat pensió d'orfandat

<Dret laboral i de la seguretat social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pensió d'orfandat, n f
  • ca  pensió d'orfenesa, n f sin. compl.
  • es  pensión de orfandad, n f

<Dret laboral i de la seguretat social>

pensió d'orfandat pensió d'orfandat

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pensió d'orfandat, n f
  • ca  orfandat, n f sin. compl.
  • ca  pensió d'orfenesa, n f sin. compl.
  • es  orfandad
  • es  pensión de orfandad

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Definició
Pensió del sistema de la Seguretat Social destinada a subvenir a la situació de necessitat de l'orfe, generalment menor d'edat, que ha perdut el pare, la mare o tots dos, independentment de la naturalesa legal de la filiació.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • La pensió d'orfandat s'inclou entre les prestacions per mort i supervivència, regulades pels articles del 216 al 234 de la Llei general de la Seguretat Social (LGSS), aprovada pel Reial decret legislatiu 8/2015, del 30 d'octubre, adreçades a cobrir les situacions de necessitat de les persones filles del causant quan aquest mor. Aquestes situacions de necessitat protegides per la Seguretat Social deriven, en primer lloc, de les despeses de sepeli (per a les quals s'ha establert l'auxili de defunció) i, en segon lloc, de la situació en què es troben les persones orfes de la persona difunta, per a les quals hi ha regulades diverses prestacions, incloent-hi la pensió d'orfandat (art. 224 LGSS), dirigida a protegir els fills de la persona causant de la pensió, sempre que es compleixin els requisits legalment exigits. L'estudi de la pensió d'orfenesa fa necessària l'anàlisi dels elements que configuren aquesta prestació.
    1. Fet causant. La pensió d'orfandat es genera sempre que es compleixin les condicions legalment establertes en la data en què tingui lloc la mort de la persona causant.
    2. Subjectes causants. Tenen la condició de subjectes causants de la pensió d'orfandat les persones següents: a) els treballadors afiliats i en alta a la Seguretat Social o situació assimilada a l'alta (art. 224.1.a LGSS), si bé també causen dret a la pensió les persones que no estan en situació d'alta o alta assimilada però hagin complert un període mínim de cotització de quinze anys (art. 224.1 paràgraf segon i 219.1 paràgraf segon, LGSS); b) els perceptors del subsidi de recuperació; c) els pensionistes d'invalidesa permanent i de jubilació en la modalitat contributiva, i d) els treballadors que hagin cessat en llur feina amb dret a pensió de jubilació i que morin sense haver-la sol·licitat.
    3. Període de carència. Si la causa de la mort és un accident, laboral o no, o una malaltia professional, no s'exigeix cap període previ de cotització. Si la mort deriva d'una malaltia comuna, la persona causant ha d'haver completat abans de la mort un període de cotització d'un mínim de cinc-cents dies dins els cinc anys immediatament anteriors a la data del fet causant.
    Hi ha, però, diversos casos especials: a) es consideren morts a conseqüència d'un accident de treball o una malaltia professional els qui tinguin reconeguda per a aquestes contingències una invalidesa permanent absoluta o la gran invalidesa; b) dona lloc a la pensió d'orfandat la desaparició a causa d'un accident, laboral o no, en circumstàncies que facin presumir la mort de la persona i sense que se n'hagin tingut notícies durant els noranta dies naturals següents a l'accident; c) la desaparició no derivada d'accident, que s'ha de regir d'acord amb el que estableix el Codi civil espanyol, i d) dona lloc al reconeixement de la pensió d'orfandat la mort produïda per actes de terrorisme (Reial decret 1576/1990, del 7 de desembre).
    4. Beneficiaris. Tenen dret a rebre una pensió d'orfandat les persones següents: a) els fills de la persona causant, amb independència de la naturalesa de la filiació. Amb caràcter general, els menors de vint-i-un anys o més grans que tinguin reduïda la seva capacitat de treball en un percentatge valorat en un grau d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa. Igualment els que en la data de la mort del causant fossin menors de vint-i-cinc anys, que no portin a terme un treball lucratiu per compte d'altri o propi, o quan l'efectuïn però els ingressos que n'obtinguin siguin inferiors, en còmput anual, a la quantia vigent per al salari mínim interprofessional, també en còmput anual. Si l'orfe està cursant estudis i compleix els vint-i-cinc anys durant el transcurs del curs escolar, la percepció de la pensió d'orfandat es manté fins al dia primer del mes immediatament posterior al de l'inici del curs acadèmic següent. També hi tenen dret els menors de vint-i-cinc anys, si es produeix una orfenesa absoluta en què no sobreviu cap dels progenitors. Els fills del cònjuge supervivent, amb independència de la filiació, sempre que el matrimoni s'hagi celebrat un mínim de dos anys abans de la mort, que es demostri que els fills vivien amb la persona causant i que en depenien econòmicament i que no tinguin dret a una altra pensió de la Seguretat Social, ni familiars amb l'obligació i la possibilitat de prestar aliments, segons la legislació civil (art. 9 Reial decret 1647/1997, del 31 d'octubre, pel qual es desenvolupen determinats aspectes de la Llei 24/1997, del 15 de juliol, de consolidació i racionalització del sistema de la Seguretat Social, de l'Estat).
    Així mateix, d'acord amb la Llei 3/2019, de l'1 de març, tenen dret a la prestació d'orfandat, en règim d'igualtat, cadascun dels fills i filles de la persona causant morta, qualsevol quina sigui la naturalesa de la seva filiació, quan la mort s'hagi produït per violència contra la dona, en els termes en què es defineixi per la llei o pels instruments internacionals ratificats per l'Estat espanyol, sempre que es trobin en circumstàncies equiparables a una orfenesa absoluta i no reuneixin els requisits necessaris per a causar una pensió d'orfenesa. La quantia d'aquesta prestació serà el 70 % de la seva base reguladora, sempre que els rendiments de la unitat familiar de convivència, incloses les persones òrfenes, dividit pel nombre de membres que la componen, no superin en còmput anual el 75 % del salari mínim interprofessional vigent en cada moment, excloent-ne la part proporcional de les pagues extraordinàries. En el cas que hi hagués més d'una persona beneficiària d'aquesta prestació, l'import conjunt de les mateixes podrà situar-se al 118 % de la base reguladora, i mai no pot ser inferior al mínim equivalent a la pensió de viduïtat amb càrregues familiars. També podrà ser beneficiari de la pensió d'orfandat o de la prestació d'orfandat, sempre que en la data de la defunció del causant fos menor de vint-i-cinc anys, el fill del causant que no efectuï un treball lucratiu per compte d'altri o propi o quan els ingressos que obtingui siguin inferiors, en còmput anual, a la quantia vigent per al salari mínim interprofessional, també en còmput anual. Si l'orfe cursa estudis i compleix els vint anys durant el transcurs del curs escolar, la percepció de la pensió i la prestació d'orfandat es mantindrà fins al dia primer del mes immediatament posterior al d'inici del següent al curs acadèmic.
    5. Quantia de la pensió. La pensió d'orfandat consisteix en una quantia equivalent al 20 % de la base reguladora corresponent. En cas d'orfenesa absoluta, la pensió s'ha d'incrementar amb el percentatge de la pensió de viduïtat (sentències del Tribunal Suprem del 23.2.1994 i del 2.12.1994), i la distribució de l'increment s'ha de fer a parts iguals entre tots els orfes amb dret a pensió. El límit de la quantia de la pensió d'orfandat es fixa en el 100 % de la base reguladora de la pensió (art. 179.4 LGSS).
    6. Dinàmica de la prestació. a) Naixement: el fet causant es produeix, amb caràcter general, el dia de la defunció de la persona causant, amb les úniques excepcions del dia en què es produeix la desaparició (si es tracta de treballadors desapareguts a causa d'un accident) i del dia del naixement (quan es tracta de fills pòstums); per tant, el dret a la pensió d'orfandat és efectiu des d'aquestes dates (sempre que s'hagi sol·licitat dins els tres mesos següents a la data del fet) o, alternativament, en la data de la sol·licitud, tret del cas dels treballadors desapareguts en un accident, en què el dret és efectiu a partir de la data de l'accident. b) Extinció: les causes que motiven l'extinció del dret a la pensió d'orfenesa són el compliment de l'edat màxima fixada per a cada cas, el cessament de la incapacitat que donava dret a la pensió, la contracció de noves núpcies o el fet de prendre l'hàbit religiós, la mort de la persona beneficiària i l'aparició del treballador o la treballadora presumptament mort en un accident.
    7. Compatibilitat. La pensió d'orfandat és compatible amb qualsevol renda de treball de qui sigui o hagi estat cònjuge del causant, o del mateix orfe, així com, si s'escau, amb la pensió de viduïtat que aquell percebi. Els orfes incapacitats per al treball amb dret a pensió d'orfandat, quan percebin una altra pensió de la Seguretat Social en virtut de la mateixa incapacitat, poden optar entre l'una o l'altra. Quan l'orfe hagi estat declarat incapacitat per al treball abans de complir l'edat de divuit anys, la pensió d'orfandat que estava percebent és compatible amb la d'incapacitat permanent que pugui causar, després dels divuit anys, a conseqüència d'unes lesions diferents de les que van donar lloc a la pensió d'orfandat, o si s'escau, amb la pensió de jubilació que pugui causar en virtut del treball que porti a terme per compte propi o d'altri.
    8. Abonament de la pensió. En cas que els beneficiaris siguin menors de divuit anys o siguin majors d'edat però declarats incapaços judicialment, la pensió s'ha d'abonar als qui els tinguin a càrrec, sempre que compleixin amb l'obligació de mantenir-los i d'educar-los. Si els beneficiaris són majors de divuit anys, han de rebre la pensió directament (art. 11 Reial decret 1647/1997).
pensió de jubilació pensió de jubilació

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  pensió de jubilació, n f
  • ca  jubilació, n f sin. compl.
  • es  jubilación
  • es  pensión de jubilación

<Serveis socials > Serveis i prestacions>

Definició
Pensió vitalícia i imprescriptible que es concedeix a un treballador en jubilar-se sempre que hagi assolit els mínims de cotització previstos a la legislació vigent.
pensió de jubilació pensió de jubilació

<Dret laboral i de la seguretat social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pensió de jubilació, n f
  • es  pensión de jubilación, n f

<Dret laboral i de la seguretat social>

pensió de jubilació pensió de jubilació

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  pensió de jubilació, n f
  • ca  jubilació, n f sin. compl.
  • es  jubilación
  • es  pensión de jubilación
  • fr  pension d'ancienneté
  • fr  pension de retraite
  • fr  pension de vieillesse
  • en  old-age pension
  • en  retirement pension

<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>

Definició
Pensió que un treballador percep de manera vitalícia i imprescriptible en jubilar-se.