Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca pensió de jubilació, n f
ca jubilació, n f sin. compl.
es jubilación
es pensión de jubilación

Definició

Prestació econòmica que té dret a percebre la persona que cessa en la seva vida laboral activa en complir una edat determinada després d'haver estat afiliat i en alta, i haver cobert un període de cotització predeterminat a la Seguretat Social, en supòsit de jubilació contributiva.

Nota

Àmbit: Espanya
Un treballador o treballadora té dret a percebre la jubilació no contributiva si no ha cotitzat a la Seguretat Social o bé no ha cobert un període mínim de cotització, si ha complert l'edat de seixanta-cinc anys i es troba en estat de necessitat sense recursos econòmics i resideix legalment en territori espanyol.
Els antecedents d'aquesta prestació en el nivell contributiu es troben en «Retir Obrer», aprovat pel Reial decret de l'11 de març de 1919 i pel Reglament del 21 de gener de 1921, que va establir el primer règim públic de cobertura social per a la vellesa a l'Estat espanyol. Les prestacions de vellesa que es van implantar amb posterioritat al «Retir Obrer» van ser establertes per la Llei de l'1 de setembre de 1939 i l'Ordre del 2 de febrer de 1940. Durant la Segona República, si bé es va preparar un projecte de llei que regulava les prestacions de vellesa, no es va poder materialitzar a causa de la rebel·lió militar del juliol del 1936 i la posterior guerra. El règim franquista va promulgar la Llei de l'1 de setembre de 1939 i l'Ordre del 2 de febrer de 1940 que establia el subsidi de vellesa. Va ser el Decret del 18 d'abril de 1947 el que va aprovar l'assegurança de vellesa i invalidesa coneguda popularment com a SOVI. Posteriorment, es va crear el règim del Mutualisme Laboral, promulgat per la Llei del 6 de desembre de 1941, que permetia la jubilació si s'havien cotitzat set-cents dies en aquest règim, i establia l'edat de la jubilació ordinària segons les diverses regulacions de cada mutualitat laboral, entenent que en general els treballadors del comerç i la indústria es podien jubilar als seixanta anys. Aquesta situació es va mantenir amb la Llei de la Seguretat Social del 1966, sempre que s'hagués cotitzat en aquest règim mutual.
L'actual sistema de la Seguretat Social, iniciat l'any 1966, amb caràcter transitori va mantenir en vigor les prestacions de vellesa regulades en les anteriors disposicions sobre vellesa fins a la seva extinció. Pel que fa al Mutualisme Laboral, va anar desapareixent a partir de la promulgació de la Llei 24/1972, del 21 de juny, de finançament, perfeccionament i millora de la Seguretat Social i amb el temps va quedar pràcticament liquidat, malgrat la supervivència temporal d'algunes mutualitats previstes pel Reial decret llei de 36/1978, del 16 de novembre, de gestió institucional de la Seguretat Social.
La jubilació contributiva està regulada pels articles 204 a 215 del Reial decret legislatiu 8/2015, del 15 al 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social (LGSS), i ha recollit les múltiples reformes sofertes, on s'han introduït diverses modificacions pel que fa al període de cotització mínim, a la forma de calcular aquesta prestació i a l'edat de jubilació, les darreres de les quals han estat la Llei 27/2011, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social; el Reial decret llei 5/2013, del 15 de març, de mesures per a afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de major edat i promoure l'envelliment actiu, i la Llei 23/2013, del 23 de desembre, reguladora del factor de sostenibilitat i de l'índex de revaloració del sistema de pensions de la Seguretat Social.
Quant a l'edat, la Llei 27/2011 estableix un règim dual segons els anys cotitzats: es manté el dret a la jubilació ordinària, establerta als seixanta-cinc anys sempre que s'hagin cotitzat un mínim de trenta-vuit anys i mig. Aquesta edat s'augmenta fins als seixanta-set anys entre l'any 2013 i l'any 2027 si no es tenen cotitzats trenta-vuit anys i mig. En cas que no s'hagi cotitzat aquest període de temps, però se superin els trenta-cinc anys, l'edat de jubilació, finalitzat el període transitori, serà de seixanta-set anys. En ambdós supòsits existeix la possibilitat de jubilar-se a les esmentades edats, però amb uns coeficients reductors en funció dels anys cotitzats.
També es regula la jubilació contributiva anticipada en diferents supòsits. Tenir la condició de mutualista abans de l'1 de gener de 1967, la jubilació als seixanta-quatre anys sempre que hi hagi contracte de substitució amb un altre treballador, els aturats majors de seixanta-un anys sempre que hagin cotitzat un mínim de trenta anys i provinguin d'un acomiadament involuntari, aquelles persones que hagin treballat en activitats penoses, tòxiques o perilloses, persones amb discapacitat segons el barem establert i aquelles persones que s'acullin a la jubilació parcial anticipada, amb contracte de relleu, majors de seixanta-un anys i tinguin més de trenta anys de cotització efectiva.
La possibilitat d'extingir forçosament el contracte per part de l'empresari en arribar l'edat de jubilació ha estat objecte de moltes modificacions. La disposició final primera del Reial decret llei 28/2018, del 29 de desembre, modifica la disposició final desena del text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors (LET), aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2015, del 23 d'octubre, en el sentit que els convenis col·lectius poden establir clàusules que possibilitin l'extinció del contracte de treball quan el treballador compleix l'edat legal de jubilació que fixa la normativa de la Seguretat Social, sempre que es compleixin els requisits següents: a) El treballador afectat per extinció del contracte de treball ha de complir els requisits que exigeix la normativa de la Seguretat Social per tenir dret al 100 % de la pensió ordinària de jubilació en la modalitat contributiva. b) La mesura s'ha de vincular a objectius coherents de política d'ocupació expressats en el conveni col·lectiu, com ara la millora de l'estabilitat en l'ocupació per a la transformació de contractes temporals en indefinits, la contractació de nous treballadors, el relleu generacional o qualssevol altres dirigides a afavorir la qualitat de l'ocupació.
Es pot postergar la jubilació més enllà de l'edat ordinària, i en aquest cas, si es continua treballant, hi ha una exoneració de quotes per contingències comunes i en el moment de jubilar-se efectivament el temps que s'ha continuat treballant computa com a cotitzat, cosa que fa la pensió de jubilació augmenti.
Poden accedir a la jubilació parcial, amb seixanta anys o més, les persones treballadores que mantinguin de forma simultània un contracte de treball a temps parcial i vinculat o no amb un contracte de relleu subscrit amb un treballador o treballadora en situació de desocupació o que tingui concertat amb l'empresa un contracte de durada determinada. El contracte de treball de la persona que es jubila s'ha de formalitzar per escrit i en model oficial. S'ha de fer constar la jornada anterior a la jubilació i la nova jornada a temps parcial. El lloc de treball del treballador rellevista podrà ser el mateix que el del treballador substituït. En tot cas, haurà d'existir una correspondència entre les bases de cotització del rellevista i del jubilat parcial, de manera que la corresponent al treballador rellevista no podrà ser inferior al 65 % de la mitjana de les bases de cotització corresponents als sis últims mesos del període de base reguladora de la pensió de jubilació parcial. Pel Reial decret llei (RDL) 20/2018, del 7 de desembre, de mesures urgents per a l'impuls de la competitivitat econòmica en el sector de la indústria i el comerç a Espanya, els requisits per accedir a la jubilació parcial es van endurir per l'exigència de garantir la sostenibilitat financera del sistema de la Seguretat Social. El RDL aconsella que aquesta sigui una reforma transitòria i limitada de la modalitat de jubilació parcial, que es manté de forma transitòria i limitada en el temps, orientada particularment a sectors professionals industrials i, dins d'aquests, als col·lectius de treballadors que presten serveis que comporten esforços físics rellevants i, a més, han assolit certes cotes d'edat, antiguitat i cotització mínima.
La jubilació flexible permet compatibilitzar la jubilació amb el treball i redueix proporcionalment la pensió en funció del nombre d'hores treballades. En aquest cas es pot incrementar la pensió de jubilació quan finalitza el període de feina en funció del temps treballat. La base reguladora de la pensió de jubilació s'obté en funció de les cotitzacions efectivament realitzades durant un període de referència, que fins a l'any 2012 era de quinze anys i que augmentarà progressivament fins a l'any 2027 a vint-i-cinc anys. Aquestes bases cotitzades s'incrementen amb l'índex de preus al consum (IPC), llevat dels dos darrers anys que no tenen increment.
La quantia de la pensió de jubilació varia en funció de l'edat i també en funció dels anys cotitzats. Es té dret a cobrar el 100 % de la base reguladora de la pensió de jubilació si s'ha cobert un període mínim de cotització de trenta-cinc anys (que augmentarà progressivament a trenta-vuit anys i mig cotitzats a 1 de gener de 2027). En les jubilacions anticipades també hi ha un coeficient reductor per edat, que oscil·la entre el 0,8 % i un 0,6 % en funció dels anys cotitzats.
Malgrat la previsió d'increment de la pensió de jubilació amb l'IPC des de l'any 1984, d'acord amb la Llei 23/2013, del 23 de desembre, que regula la revaloració de les pensions de la Seguretat Social basant-se en una fórmula matemàtica, l'increment anual habitual passa a ser del 0,25 % de l'import de la pensió. Novament, la revaloració automàtica es torna a introduir partir de l'any 2018 i figura en els Acords del Pacte de Toledo.
En relació amb el factor de sostenibilitat regulat per la Llei 23/2013, es preveia que a partir de l'any 2019 s'apliqués de tal manera que de forma automàtica es vinculés l'import de la prestació de jubilació a l'evolució de l'esperança de vida, amb la finalitat de mantenir la proporcionalitat entre les contribucions i les prestacions previstes. No obstant això, la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos generals de l'Estat va ajornar l'aplicació del factor de sostenibilitat fins a l'any 2023.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca pensió de la Seguretat Social, n f
ca prestació de la Seguretat Social, n f sin. compl.
es pensión de la Seguridad Social
es prestación de la Seguridad Social

Definició

Prestació econòmica de caràcter vitalici o de durada predefinida destinada a protegir de determinades contingències les persones que estan incloses en l'àmbit d'aplicació de la Seguretat Social quan es produeix el fet causant.

Nota

Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
L'acció protectora del sistema de la Seguretat Social es concreta en un conjunt de prestacions que el sistema ofereix als qui queden inclosos dins l'àmbit d'aplicació de la Seguretat Social, amb l'objectiu de solucionar o pal·liar determinades situacions de necessitat, tant si són produïdes a conseqüència d'un augment de les despeses, d'una disminució dels ingressos o de totes dues coses. Si bé, teòricament, les prestacions de la Seguretat Social poden tenir un caràcter preventiu o reparador, les pensions tenen sempre un caràcter reparador. Les prestacions poden ser econòmiques, és a dir, consistents en el pagament d'una quantitat dinerària, o bé poden ser tècniques, consistents en l'oferiment d'un servei o el pagament en espècies; les pensions sempre són econòmiques.
L'acció protectora del sistema de la Seguretat Social es desplega en tots els àmbits en què s'estructura el sistema: a) Quant a l'àmbit contributiu, en aquesta àrea s'ofereixen un conjunt de prestacions adreçades a substituir les rendes de treball percebudes amb anterioritat pels beneficiaris i condicionades al compliment de determinats requisits de cotització prèvia, una cotització que pot condicionar la quantitat i la qualitat de la prestació reconeguda. b) Quant a l'àmbit no contributiu, que té la finalitat d'oferir prestacions a tota persona que no tingui un cert nivell de renda personal, l'atorgament no està condicionat pel compliment de requisits de cotització prèvia, però sí per la prova de l'estat de necessitat establert per a tenir dret a la prestació. Dins aquest conjunt de prestacions que componen l'acció protectora de la Seguretat Social hi ha la pensió, que en termes generals és tota prestació econòmica de tracte successiu i de caràcter vitalici o de llarga durada.
Els antecedents de les pensions actuals es troben en les primeres dècades del segle xx, amb un conjunt d'assegurances socials que inicialment cobrien situacions molt concretes, però que progressivament es van anar ampliant i reorganitzant fins a la Llei 193/1963, del 28 de desembre, sobre bases de la Seguretat Social, de l'Estat, que posteriorment es va concretar en la Llei general de la Seguretat Social (LGSS) del 1966 i en el text refós de la LGSS del 1974, que són els antecedents més propers de l'actual normativa reguladora del sistema de la Seguretat Social.
L'acció protectora del sistema de la Seguretat Social està recollit a l'article 42 de la LGSS i comprèn: a) l'assistència sanitària en els casos de maternitat, de malaltia comuna o professional i d'accident, sigui o no de treball; b) la recuperació professional; c) les prestacions econòmiques en les situacions d'incapacitat temporal, maternitat, paternitat, risc durant l'embaràs, risc durant la lactància natural; d) la cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu; e) incapacitat permanent contributiva i invalidesa no contributiva; f) jubilació, en les modalitats contributiva i no contributiva; g) desocupació, en els àmbits contributiu i assistencial; h) protecció per cessament d'activitat; i) mort i supervivència; així com les que s'atorguin en les contingències i situacions especials que es determinin de manera reglamentària per reial decret, a proposta del titular del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social; j) les prestacions familiars de la Seguretat Social, en les modalitats contributiva i no contributiva, i k) les prestacions de serveis socials que es puguin establir en matèria de formació i rehabilitació de persones amb discapacitat i d'assistència a les persones grans, així com en les altres matèries en què es consideri convenient.
D'acord amb l'article 58 de la LGSS, les pensions contributives de la Seguretat Social, incloent-hi l'import de la pensió mínima, s'han d'incrementar al començament de cada any en funció de l'índex de revaloració que estableixi la Llei de pressupostos generals de l'Estat corresponent a cada exercici, amb un increment mínim del 0,25 % i no superior a la variació percentual de l'índex de preus de consum en el període anual anterior, més el 0,50 %. Malgrat això, en els darrers anys les pensions s'han revalorat d'acord amb l'índex de preus al consum establert per l'Institut Nacional d'Estadística i que han recollit el Reial decret llei 28/2018, del 28 de desembre, el Reial decret llei 1/2020, del 14 de gener i el Reial decret 46/2021, del 26 de gener, per a la revaloració de les pensions públiques.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca pensió de vellesa, n f
es pensión de vejez
en old age pension

<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de persones > Assegurança de vida>, <Assegurances > Assegurança privada > Plans de pensions>

Definició

Pensió que percep el beneficiari d'una assegurança de vida des de l'edat convinguda, tant si és jubilat com si no.

Nota

Pròpia de les mutualitats de previsió social.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca pensió de viduïtat, n f
es pensión de viudedad, n f

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca pensió de viduïtat, n f
es pensión de viudedad

Definició

Pensió del sistema de la Seguretat Social destinada a subvenir a la situació de necessitat del cònjuge o la cònjuge, o la parella de fet o l'antic cònjuge, en cas de nul·litat matrimonial, en aquests dos darrers casos sempre que depenguin econòmicament de la persona finada.

Nota

Àmbit: Espanya
En cas de mort, sigui quina sigui la causa, quan concorrin els requisits exigibles s'han de reconèixer, segons els supòsits, alguna o algunes de les prestacions següents: a) un auxili per defunció; b) una pensió vitalícia de viduïtat; c) una prestació temporal de viduïtat; d) una pensió d'orfandat; e) una pensió vitalícia o, si s'escau, un subsidi temporal a favor de familiars; f) en cas de mort causada per accident de treball o malaltia professional s'ha de reconèixer, a més, una indemnització a preu fet.
Els antecedents d'aquesta prestació se situen en el Decret llei del 2 de setembre de 1955, que reconeix el dret a la pensió de viduïtat a les dones supervivents sempre que hi hagi matrimoni previ, període de convivència, cotització al règim de l'assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa, i ser major de seixanta-cinc anys.
La pensió de viduïtat forma part de les prestacions derivades de la mort de la persona causant i la conseqüent supervivència dels seus beneficiaris. Aquests prestacions estan previstes als articles 216 a 234 del Reial decret legislatiu 8/2015, del 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social (LGSS).
1. Accident de treball i malaltia professional. Tenen la consideració de morts a conseqüència d'accident de treball o de malaltia professional els qui tinguin reconeguda per aquestes contingències una incapacitat permanent absoluta o la condició de gran invàlid. Si no es dona aquesta circumstància, s'ha de provar que la mort s'ha degut a l'accident de treball o a la malaltia professional. En cas d'accident de treball, aquesta prova només s'admet si la mort ha ocorregut dins dels cinc anys següents a la data de l'accident. En cas de malaltia professional, la prova s'admet sigui quin sigui el temps transcorregut. Les persones treballadores que hagin desaparegut en ocasió d'un accident, sigui o no de treball, en circumstàncies que facin presumible la seva mort i sense que s'hagin tingut notícies seves durant els noranta dies naturals següents al de l'accident, poden causar les prestacions per mort i supervivència, llevat de l'auxili per defunció. Els efectes econòmics de les prestacions es retrotreuen a la data de l'accident, en les condicions que es determinin reglamentàriament.
L'article 164 de la LGSS estableix que totes les prestacions econòmiques de la Seguretat Social que tinguin la seva causa en un accident de treball o malaltia professional, s'incrementaran, segons la gravetat de la falta, d'un 30 a un 50 %, quan la lesió del treballador es produeixi per equips de treball o en instal·lacions, centres o llocs de treball que no disposin dels mitjans de protecció reglamentaris, els tinguin inutilitzats o en males condicions o, també, quan no s'hagin observat les mesures generals o particulars de seguretat i salut en el treball, o les d'adequació personal a cada treball, tenint en compte les seves característiques i l'edat, el sexe i altres condicions de la persona treballadora. Hi han de concórrer, per tant, dos elements perquè es declari el recàrrec de prestacions: a) la lesió produïda al treballador en l'accident de treball o malaltia professional ha d'anar precedida per l'incompliment d'alguna obligació en matèria de seguretat i salut en el treball; b) ha d'existir una relació de causalitat entre la infracció comesa i la lesió soferta per la persona treballadora.
2. Subjectes causants. Les persones causants de la pensió de viduïtat han d'estar afiliades i en alta, o en situació assimilada a la d'alta, en esdevenir-se la contingència o situació protegida. Cal que reuneixin el període de cotització establert en cas de defunció per malaltia comuna, requisit que no s'exigeix en cas d'accident, sigui laboral o no, i tampoc s'exigeix en cas de malaltia professional. Són computables les cotitzacions fetes efectivament o les assimilades. Computen les quotes corresponents a la situació d'incapacitat temporal, de maternitat, de paternitat, de risc durant l'embaràs o de risc durant la lactància natural, així com les cotitzacions anteriors a aquestes contingències. També es té en consideració el període de suspensió amb reserva del lloc de treball, que estableix l'article 48.10 del Reial decret legislatiu 2/2015, del 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors per a supòsits de violència de gènere. En el mateix sentit, el període per maternitat o paternitat que subsisteixi en la data d'extinció del contracte de treball, o que s'iniciï durant la percepció de la prestació per desocupació, es considera període de cotització efectiva. També poden causar dret a la pensió de viduïtat els perceptors dels subsidis d'incapacitat temporal, risc durant l'embaràs, maternitat, paternitat o risc durant la lactància natural que compleixin el període de cotització que estigui establert i els titulars de pensions contributives de jubilació i incapacitat permanent.
3. Beneficiaris. Té dret a la pensió de viduïtat, amb caràcter vitalici, el cònjuge supervivent sempre que la persona causant estigui en situació d'alta o assimilada i hagi completat un període de cotització de cinc-cents dies, dins dels cinc anys immediatament anteriors a la data del fet causant de la pensió. Si la persona causant es troba en situació d'assimilada a l'alta els cinc-cents dies de cotització s'han d'acreditar en els darrers cinc anys. També té dret a la pensió de viduïtat el cònjuge supervivent encara que el causant, en la data de la mort, no estigués en situació d'alta o en una situació assimilada a la d'alta, sempre que aquest hagi completat un període mínim de cotització de quinze anys. En els supòsits excepcionals en què la mort del causant derivi de malaltia comuna, no sobrevinguda després del vincle conjugal, cal, a més, que el matrimoni s'hagi celebrat amb un any d'antelació com a mínim a la data de la mort o, alternativament, que hi hagi fills comuns. No s'exigeix aquesta durada del vincle matrimonial quan en la data de celebració d'aquest s'acrediti un període de convivència amb el causant, en els termes que estableix l'article 221.2 de la LGSS que, sumat al de durada del matrimoni, hagi superat els dos anys.
4. Separació, divorci i nul·litat matrimonial. En els casos de separació o divorci, el dret a la pensió de viduïtat correspon si compleix els requisits establerts per aquesta prestació sigui o hagi estat cònjuge legítim, en aquest últim cas sempre que no hagi contret noves núpcies o hagi constituït una parella de fet. Així mateix, cal que les persones divorciades o separades judicialment siguin creditores de la pensió compensatòria a què es refereix l'article 97 del Codi civil i que aquesta s'hagi extingit en morir el causant. En el supòsit que la quantia de la pensió de viduïtat sigui superior a la pensió compensatòria, s'ha de reduir la primera fins que arribi a la quantia de la segona. En tot cas, tenen dret a la pensió de viduïtat les dones que, fins i tot sense ser creditores de pensió compensatòria, puguin acreditar que eren víctimes de violència de gènere en el moment de la separació judicial o el divorci mitjançant sentència ferma, o arxivament de la causa per extinció de la responsabilitat penal per mort; en defecte de sentència, a través de l'ordre de protecció dictada a favor seu o d'un informe del Ministeri Fiscal que indiqui l'existència d'indicis de ser víctima de violència de gènere, així com per qualsevol altre mitjà de prova admès en dret. Si hi ha hagut divorci i es produeix una concurrència de beneficiaris amb dret a pensió, aquesta s'ha de reconèixer en una quantia proporcional al temps viscut per cadascun d'ells amb el causant, i s'ha de garantir, en tot cas, el 40 % a favor del cònjuge supervivent o, si s'escau, de qui, sense ser cònjuge, convisqués amb el causant en el moment de la mort. En cas de nul·litat matrimonial, el dret a la pensió de viduïtat correspon al supervivent al qual s'hagi reconegut el dret a la indemnització a què es refereix l'article 98 del Codi civil, sempre que no hagi contret noves núpcies o hagi constituït una parella de fet. Aquesta pensió s'ha de reconèixer en una quantia proporcional al temps viscut amb el causant.
5. Parelles de fet. També té dret a la pensió de viduïtat, si compleix els requisits esmentats, qui estigui unit o unida a la persona causant en el moment de la seva mort, com a parella de fet, i acrediti que els seus ingressos durant l'any natural anterior no van arribar al 50 % de la suma dels propis i dels del causant obtinguts en el mateix període. Aquest percentatge és del 25 % en el cas d'inexistència de fills comuns amb dret a pensió d'orfandat. No obstant això, també es reconeix el dret a pensió de viduïtat quan els ingressos del supervivent siguin inferiors a 1,5 vegades l'import del salari mínim interprofessional vigent en el moment del fet causant, requisit que ha de concórrer tant en el moment del fet causant de la prestació com durant el període de la percepció. El límit indicat s'ha d'incrementar en 0,5 vegades la quantia del salari mínim interprofessional vigent per cada fill comú amb dret a la pensió d'orfandat que convisqui amb el supervivent. Es consideren ingressos els rendiments de treball i de capital, així com els de caràcter patrimonial. Es considera parella de fet la constituïda, amb relació d'afectivitat anàloga a la conjugal, pels qui, sense estar impedits per contreure matrimoni, no tinguin vincle matrimonial amb una altra persona i acreditin, mitjançant el certificat d'empadronament corresponent, una convivència estable i notòria amb caràcter immediat a la mort del causant i amb una durada ininterrompuda no inferior a cinc anys. L'existència de parella de fet s'ha d'acreditar mitjançant una certificació de la inscripció en algun dels registres específics existents a les comunitats autònomes o ajuntaments del lloc de residència, o mitjançant un document públic en què consti la constitució de la parella esmentada. Tant aquesta inscripció com la formalització del document públic corresponent s'han d'haver produït amb una antelació mínima de dos anys respecte a la data de la mort del causant.
6. Prestació temporal de viduïtat. Quan el cònjuge supervivent no pugui accedir al dret a la pensió de viduïtat perquè no pot acreditar que el seu matrimoni amb el causant ha tingut una durada d'un any o, alternativament, per la inexistència de fills comuns, té dret a una prestació temporal en quantia igual a la de la pensió de viduïtat que li hagués correspost i amb una durada de dos anys.
7. Indemnització especial a preu fet. En el cas de mort per accident de treball o malaltia professional, el cònjuge supervivent, el supervivent d'una parella de fet en els termes que regula l'article 221 i els orfes tenen dret a una indemnització a preu fet, la quantia uniforme de la qual es determina a les normes que despleguen aquesta llei. En els supòsits de separació, divorci o nul·litat és aplicable, si s'escau, el que fixa l'article 220.2. Quan no hi hagi altres familiars amb dret a pensió per mort i supervivència, el pare o la mare que visquessin a costa del treballador mort, sempre que no tinguin, amb motiu de la mort d'aquest, dret a les prestacions a què es refereix l'article anterior, han de percebre la indemnització que estableix l'apartat 1 d'aquest article.
8. Compatibilitat i extinció de les prestacions de viduïtat. La pensió vitalícia o temporal de viduïtat és compatible amb qualsevol renda de treball. En el cas de parelles de fet, els ingressos de la persona pensionista han de ser inferiors a 1,5 vegades l'import del salari mínim interprofessional vigent en el moment del fet causant. El límit indicat s'incrementa en 0,5 vegades la quantia del salari mínim interprofessional vigent per cada fill comú amb dret a la pensió d'orfandat que convisqui amb el supervivent. La pensió de viduïtat és incompatible amb el reconeixement d'una altra pensió de viduïtat, en qualsevol dels règims de la Seguretat Social, llevat que les cotitzacions acreditades en cadascun dels règims se superposin, almenys, durant quinze anys. El dret a pensió de viduïtat s'extingeix, per mort del beneficiari, quan contregui matrimoni o constitueixi una parella de fet.
9. Base reguladora de les prestacions per mort i supervivència. La base reguladora varia segons la causa de la defunció de la persona causant, llevat que en el moment del decés fos pensionista. En aquest cas, la base reguladora és la mateixa que la utilitzada per a determinar la pensió de jubilació o incapacitat permanent de la persona difunta.
En cas de defunció per malaltia comuna i accident no laboral, la base reguladora és el quocient que resulti de dividir per vint-i-vuit la suma de les bases de cotització del causant durant un període ininterromput de vint-i-quatre mesos. Aquest termini l'escolliran els beneficiaris dins dels quinze anys immediatament anteriors al mes previ al del fet causant de la pensió.
La base reguladora per accident de treball o malaltia professional de la pensió de viduïtat quan la persona causant, en el moment de la seva defunció, es trobi en situació d'alta es determina de la següent forma: cal dividir entre dotze les sumes dels tres conceptes següents: a) Salari diari i antiguitat del treballador en la data d'accident o baixa per malaltia multiplicat per 365 dies. b) Retribucions extraordinàries, prestacions o participació, pel seu import total l'any anterior a l'accident o a la baixa mèdica. c) El quocient de dividir els plusos, les retribucions complementàries i hores extraordinàries percebudes l'any anterior a l'accident, pel nombre de dies efectivament treballats en aquest període. El resultat es multiplicarà per 273, llevat que el nombre de dies hàbils efectivament treballats sigui menor, en aquest cas s'aplicarà pel nombre de dies efectivament treballats.
10. Quantia de la pensió. D'acord amb el que estableix el Reial decret 900/2018, del 20 de juliol, sobre actualització adequació i modernització del sistema de Seguretat Social, a partir de l'1 de gener de 2019 la pensió que es percep és del 60 % de la base reguladora, si hi concorren les següents circumstàncies: a) ser major de seixanta-cinc anys; b) no tenir dret a cap altra pensió espanyola o estrangera; c) no percebre ingressos per la realització de treballs per compte propi o aliena, i d) no disposar de rendes de capital mobiliari o immobiliari, guanys patrimonials, o rendes per activitats econòmiques superiors a la quantitat que es fixa a la Llei de pressupostos. L'import de la pensió és del 70 % de la base reguladora quan la persona pensionista tingui: a) càrregues familiars; b) que els rendiments econòmics de la unitat familiar, inclòs el o la pensionista, dividits pel nombre de membres que la componen, no superin en còmput anual el 75 % del salari mínim interprofessional vigent en cada moment, excloent-ne les pagues extraordinàries; c) que la pensió de viduïtat constitueixi la principal o única font d'ingressos, entenent-se satisfet aquest requisit quan l'import anual de la pensió superi el 50 % dels ingressos totals del pensionista, i d) que els rendiments anuals de la persona pensionista, per tots conceptes, no superin la quantia de la pensió mínima de viduïtat amb càrregues familiars, fixada per cada exercici econòmic. La pensió de viduïtat, en còmput anual, més els rendiments de la persona pensionista no poden excedir l'esmentat límit d'ingressos. Si els supera, la quantia de la pensió serà reduïda per tal que no superi la referida quantitat. El no compliment dels quatre requisits comporta que el percentatge sobre la base reguladora passi a ser del 52 %. La suma de les quanties de les pensions per mort i supervivència no pot excedir l'import de la base reguladora de la pensió. Aquesta limitació s'aplica a la determinació inicial de les quanties expressades, però no afecta les revaloracions periòdiques de les pensions que siguin procedents.
11. Imprescriptibilitat. El dret al reconeixement de les prestacions per mort i supervivència, a excepció de l'auxili per defunció, és imprescriptible, sense perjudici que els efectes d'aquest reconeixement es produeixin a partir dels tres mesos anteriors a la data en què es presenti la sol·licitud corresponent.
12. Impediment per ser beneficiari de les prestacions per mort i supervivència. No pot tenir la condició de beneficiari de les prestacions de mort i supervivència que li hagin pogut correspondre qui hagi estat condemnat mitjançant sentència ferma per la comissió d'un delicte dolós d'homicidi en qualsevol de les seves formes, quan la víctima sigui el subjecte causant de la prestació.
13. Bretxa de gènere. El Reial decret llei 3/2021, del 2 de febrer, pel qual s'adopten mesures per a la reducció de la bretxa de gènere en l'àmbit de la Seguretat Social, s'estableix que les dones que hagin tingut un o més fills o filles i que siguin beneficiàries d'una pensió contributiva de viduïtat tenen dret a un complement per cada fill o filla, a causa de la incidència que, amb caràcter general, té la bretxa de gènere en l'import de les pensions contributives de la Seguretat Social de les dones. El dret al complement per cada fill o filla s'ha de reconèixer o mantenir a la dona sempre que no hi hagi una sol·licitud i un reconeixement del complement a favor de l'altre progenitor, i si aquest altre també és dona, s'ha de reconèixer a aquella que percebi pensions públiques la suma de les quals sigui d'una quantia inferior. Perquè els homes puguin tenir dret al reconeixement del complement s'ha de donar algun dels requisits següents: a) causar una pensió de viduïtat per la defunció de l'altre progenitor pels fills o filles en comú, sempre que algun d'ells tingui dret a percebre una pensió d'orfandat; b) causar una pensió contributiva de jubilació o d'incapacitat permanent i haver interromput, o haver vist afectada la seva carrera professional amb ocasió del naixement d'un fill o adopció d'un menor en els termes previstos en aquesta norma.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

ca pensió no contributiva, n f
ca pensió assistencial, n f sin. compl.
es pensión asistencial
es pensión no contributiva

<Serveis socials > Serveis i prestacions>

Definició

Pensió de jubilació o d'incapacitat permanent a què té dret una persona sense els recursos econòmics necessaris per tenir garantits uns ingressos mínims de subsistència, i que no ha cotitzat mai a la Seguretat Social o no hi ha cotitzat prou temps per tenir dret a una pensió contributiva.

Nota

Les pensions assistencials es van derogar amb l'entrada en vigor de la Llei 26/1990, de 20 de desembre, per la qual s'estableixen les pensions no contributives del sistema de la Seguretat Social.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

ca pensió no contributiva, n f
es pensión no contributiva
fr pension d'assistance
fr pension non contributive
en non-contributory pension

<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>

Definició

Pensió que percep una persona que no disposa dels recursos econòmics necessaris per a tenir garantits uns ingressos mínims de subsistència, i que no ha cotitzat mai a la seguretat social o no hi ha cotitzat prou temps per a tenir dret a una pensió contributiva.

Nota

Les pensions assistencials es van derogar amb l'entrada en vigor de la Llei 26/1990, per la qual s'estableixen les pensions no contributives del sistema de la Seguretat Social.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

ca pensió no contributiva per invalidesa, n f
es pensión no contributiva por invalidez

<Serveis socials > Serveis i prestacions>

Definició

Prestació econòmica individualitzada, de caràcter periòdic a favor de persones entre 18 i 65 anys afectades per una discapacitat permanent igual o superior al 65%, de caràcter físic, psíquic o sensorial, sense recursos econòmics suficients i que no puguin acollir-se al sistema contributiu de pensions.

Nota

La pensió no contributiva per invalidesa ha substituït la pensió assistencial per malaltia amb l'entrada en vigor de la Llei 26/1990, de 20 de desembre, per la qual s'estableixen les pensions no contributives del sistema de la Seguretat Social.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

ca pensió no contributiva per jubilació, n f
es pensión no contributiva por jubilación

<Serveis socials > Serveis i prestacions>

Definició

Prestació econòmica individualitzada, de caràcter periòdic, a favor de persones majors de 65 anys sense recursos econòmics suficients i que no puguin acollir-se al sistema contributiu de pensions.

Nota

La pensió no contributiva per jubilació ha substituït la pensió assistencial per vellesa amb l'entrada en vigor de la Llei 26/1990, de 20 de desembre, per la qual s'estableixen les pensions no contributives del sistema de la Seguretat Social.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

ca pensió periòdica, n f
es pensión periódica

<Dret civil > Dret civil general>

Definició

Quantitat de diners que una persona ha de pagar regularment a una altra durant un temps indefinit o vitalici.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "pensi��" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició