Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca prestació compensatòria, n f
ca pensió compensatòria, n f sin. compl.
ca prestació alimentària, n f sin. compl.
es prestación alimenticia
es prestación compensatoria

Definició

Mesura econòmica, derivada de la crisi matrimonial, que pretén pal·liar la situació econòmica del cònjuge més perjudicat per la ruptura de la convivència per separació, divorci o nul·litat, amb el límit del nivell de vida de què gaudia durant el matrimoni i el que pugui mantenir el cònjuge obligat al pagament, tenint en compte el dret d'aliments dels fills, que és prioritari.

Nota

Àmbit: Catalunya
En cas de nul·litat, només hi té dret el cònjuge de bona fe. La regulació de la prestació compensatòria es troba en els articles del 233-14 al 233-19 del Codi civil de Catalunya (CCCat).
Atès que es tracta d'un dret de crèdit personalíssim i voluntari, la prestació només la pot sol·licitar el cònjuge que provi ser-ne creditor en el primer procés matrimonial. En conseqüència, el dret s'ha de sol·licitar en el procés que extingeix el règim, de manera que si primer se sol·licita la separació i després s'insta el divorci, només es pot sol·licitar en el primer procediment de separació. Si la parella estava separada de fet i un dels cònjuges mor abans que transcorri un any de la separació de fet, l'altre pot reclamar la prestació als hereus en el termini de tres mesos des de la mort. Aquesta regla també opera en cas d'extinció del procediment matrimonial per mort del cònjuge deutor.
Els criteris per a determinar la quantia i la durada de la prestació que l'autoritat judicial ha de valorar especialment són la posició econòmica dels cònjuges, per la qual cosa cal tenir en compte la compensació i els altres drets econòmics que pugui ostentar el creditor; la realització de tasques familiars o la presa de decisions en interès de la família, si això ha minvat la capacitat d'un dels cònjuges d'obtenir ingressos; les perspectives econòmiques previsibles dels cònjuges, en atenció a la seva edat, estat de salut i manera com s'atribueix la guarda dels fills comuns; la durada de la convivència, que no necessàriament ha de ser conjugal, per la qual cosa també cal tenir en compte, si és el cas, els anys de convivència prèvia al matrimoni, i les noves despeses del deutor, si s'escau, com per exemple les derivades de la possibilitat que aquest, després de la separació, hagi format una nova família o hagi hagut d'adquirir un nou habitatge.
La prestació es pot pagar en forma de capital (en béns o en diners) o en forma de pensió (en diners i per mensualitats avançades). En aquest darrer cas, la regla general és la temporalitat, llevat que circumstàncies excepcionals n'aconsellin la fixació per temps indefinit (art. 233-17.4). Si les parts no es posen d'acord sobre la modalitat de pagament, resol l'autoritat judicial d'acord amb les circumstàncies del cas. El reconeixement de la possibilitat de pagar-la en forma de capital justifica la preferència del llibre II del CCCat pel terme prestació, en lloc del terme pensió, utilitzat en el Codi de família del 1998. Fomentant el pagament en forma de capital i la temporalitat de la pensió, l'òrgan legislador ha volgut evitar que dos excònjuges es trobin vinculats de per vida, així com les relacions de dependència del cònjuge més dèbil econòmicament respecte del més fort i els desincentius que podria comportar per al cònjuge dèbil l'atribució de pensions indefinides a l'hora de cercar alternatives per tal de millorar la seva situació econòmica.
Un cop atorgada, la prestació es pot modificar, només a la baixa, si millora la situació econòmica del perceptor o empitjora la del deutor, per la qual cosa cal tenir en compte que les seves despeses familiars i els aliments de tots els seus fills són prioritaris. Per al cas que la prestació s'atorgui en forma de pensió, s'haurà de veure extingida: si millora la situació econòmica del creditor o empitjora la del deutor, sempre que aquesta millora justifiqui l'extinció del dret; si el creditor contreu matrimoni o inicia la convivència marital amb una altra persona; en cas de mort del creditor, i en cas de venciment del termini màxim per al qual es va fixar. L'obligació no s'extingeix a la mort del deutor perquè el deute es transmet als seus hereus, encara que aquests o el creditor poden sol·licitar a l'autoritat judicial pagar-la en forma de capital i saldar-la definitivament.
Si bé la prestació compensatòria no és un dret d'aliments, ja que no es fonamenta en l'estat de necessitat, sinó el perjudici en la situació econòmica de qui té dret a percebre-la, en el cas de les parelles estables aquesta prestació té un cert component alimentari, al qual obeeix la denominació prestació alimentària dels articles 234-10 al 234-13. Encara que els seus fonaments i finalitats són molt similars als de la prestació compensatòria, la prestació alimentària té un abast més restringit, al qual al·ludeix l'article 234-10.1 («si la necessita per a atendre adequadament la seva sustentació»), que determina que només operi respecte del convivent més perjudicat després de la ruptura «si la convivència o l'atribució de la guarda dels fills comuns ha minvat la seva capacitat per obtenir ingressos». En aquest cas, el dret s'ha de sol·licitar en el termini d'un any des de l'extinció de la parella estable, en el mateix procediment en què es determinen els altres efectes de l'extinció de la parella, així com les mesures en relació amb els fills menors o l'habitatge familiar. Pel que fa a les modalitats de pagament, com la prestació compensatòria, l'alimentària també es pot pagar en forma de capital o de pensió. Ara bé, la diferència principal és que, en aquest darrer cas, la pensió sempre ha de ser temporal, sense que hi hagi cap excepció, d'una durada màxima de tres anys; llevat que la pensió s'atorgui a conseqüència de la guarda de fills comuns, cas en què podrà durar fins a la fi de la guarda dels fills quan assoleixin la majoria d'edat. En el cas de les parelles estables, la prestació es modifica i s'extingeix en les mateixes condicions que la prestació compensatòria per als matrimonis.
Tant en el cas dels cònjuges com en el de les parelles estables, la prestació pot ser objecte de renúncia i de pacte. Les parts en poden pactar, en previsió de ruptura del matrimoni o de la convivència, la modalitat, la quantia, la durada i l'extinció, quant a les garanties que imposa l'article 231-20 per als pactes en previsió de ruptura en general. Ara bé, a diferència del que succeeix en el cas de la compensació econòmica per raó de treball, en el cas de renúncia a la prestació, l'òrgan legislador ha fixat un mínim indisponible, corresponent a les necessitats bàsiques del creditor, és a dir, als aliments en sentit estricte. Excepcionalment, els pactes de renúncia incorporats a una proposta de conveni regulador (art. 233-2), que les parelles estables també poden celebrar (art. 234-6.2), pel fet de ser simultanis al procés, poden no respectar aquest mínim indisponible i ser igualment vàlids.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca prestació no contributiva, n f
ca pensió no contributiva, n f sin. compl.
ca prestació assistencial, n f sin. compl.
es pensión no contributiva
es prestación asistencial
es prestación no contributiva

Definició

Compensació econòmica o tècnica que rep una persona en situació de necessitat quan es produeix una contingència prèviament establerta, amb independència de l'existència d'un període de cotització previ i de la pèrdua o la disminució dels ingressos professionals.

Nota

Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic | Àmbit: Catalunya
Com assenyala José Francisco Blasco Lahoz, «la protecció assistencial o no contributiva es pot definir com un mecanisme de solidaritat col·lectiva, la protecció que s'atorga independentment de l'existència d'una cotització prèvia i de la pèrdua o la reducció dels ingressos professionals i es destina als individus, les famílies i els grups que es troben en situació de necessitat i que tenen recursos (materials, culturals i socials) que són tan dèbils que queden exclosos del tipus de vida mínim acceptable en l'Estat en què resideixen».
El principi de solidaritat col·lectiva, que és el principi bàsic de la Seguretat Social, es manifesta clarament en el marc de les prestacions, ja que quan es constata l'existència d'una situació de necessitat que s'esdevé sobre un individu que no té ingressos per a fer-hi front, el sistema de protecció social atorga a favor seu unes rendes que li permeten la subsistència. Desapareix, per tant, la relació cotització-prestació, una relació típica de les prestacions contributives, i, en contraposició, s'estructura el pilar del sistema sobre l'eix triple de la situació de necessitat, de manca d'ingressos suficients i de prestacions no contributives, que configura la Seguretat Social assistencial.
Les prestacions no contributives tenen l'origen en les teories de William Beveridge, qui defensava la necessitat de crear un braç assistencial en els sistemes de seguretat social, encara que no van rebre un impuls important fins a la dècada dels anys vuitanta del segle XX. En el cas de l'ordenament jurídic espanyol, en el preàmbul de la Llei 26/1985, del 31 de juliol, de mesures urgents per a la racionalització de l'estructura i de l'acció protectora de la Seguretat Social, ja es destacava la necessitat de procedir a «una regulació unitària de les diverses accions dels poders públics per a integrar-les en un nivell no contributiu de pensions a favor dels ciutadans que, tot i trobar-se en situació de necessitat protegible, manquen de recursos econòmics propis suficients per a subsistir».
A diferència del que s'establia en la Llei 45/1960, del 21 de juliol, en virtut de la qual es va crear el Fons Nacional d'Assistència Social, les prestacions no contributives no es consideren una qüestió discrecional subjecta a les disponibilitats del sistema, sinó que es configuren com un dret subjectiu de caràcter universalista, encara que amb moltes limitacions. Abans de l'establiment dins la Seguretat Social de les prestacions no contributives com a tals, l'establiment d'una protecció no contributiva, és a dir, no subjecta a cotització prèvia, es va fixar, bàsicament, en dues grans direccions: l'extensió de la prestació d'assistència sanitària a les persones sense recursos econòmics suficients (Reial decret [RD] 1088/1989, del 8 de setembre) i la protecció assistencial adreçada als minusvàlids (Llei 13/1982, del 7 d'abril, d'integració social del minusvàlid i RD 383/1984, de l'1 de febrer, desenvolupat per l'Ordre del 8 de març de 1984).
La Llei 26/1990, del 20 de desembre, de prestacions no contributives -integrada en la Llei general de la Seguretat Social (LGSS) del 1994, tot i que restringida a determinades prestacions- va ampliar el camp d'aplicació dels subjectes protegits pel sistema de la Seguretat Social pel fet de considerar inclosos dins el sistema -pel que fa a les prestacions no contributives d'invalidesa, jubilació i prestacions familiars per fill a càrrec- tots els espanyols residents en territori nacional.
En el cas d'aquestes prestacions, el títol jurídic, en virtut del qual se n'estableix la inclusió, no és el desenvolupament d'una activitat professional com en el cas de la modalitat contributiva, sinó que és la mancança de rendes o d'ingressos suficients. D'acord amb el que disposa la Llei 24/1997, del 15 de juliol, de consolidació i racionalització del sistema de Seguretat Social, és previst separar les fonts de finançament, de manera que l'acció protectora de la Seguretat Social, en la modalitat no contributiva i universal, s'ha de finançar mitjançant les aportacions de l'Estat al pressupost de la Seguretat Social.
La Llei 26/1990, del 20 de desembre té com a objectiu principal l'establiment i la regulació d'un nivell no contributiu de prestacions econòmiques en desenvolupament de l'article 41 de la Constitució espanyola, en què s'estableix la necessitat de mantenir un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans. Formen part del nivell no contributiu, bàsicament, les prestacions següents: assistència sanitària, invalidesa (art. 144 al 149 LGSS), jubilació (art. 167 al 170), prestacions familiars per fill a càrrec (art. 182 al 189) i subsidi d'atur (art. 215 al 219).
Les prestacions d'invalidesa, jubilació i per fill a càrrec són introduïdes per la Llei 26/1990, del 20 de desembre, i s'ofereixen en la doble modalitat, contributiva i no contributiva, de manera que la pensió no contributiva s'esdevé, només, quan no es té dret a la modalitat contributiva, perquè no es compleixen els requisits exigits, però s'acredita l'existència d'una situació de necessitat i la mancança de rendes o ingressos suficients. La prestació econòmica per fill a càrrec només té caràcter no contributiu, i la resta de prestacions tècniques per fill a càrrec o menor acollit tenen caràcter contributiu.
El requisit determinant per a tenir dret a les prestacions no contributives és la mancança de rendes o ingressos suficients, qüestió que es determina mitjançant l'establiment d'un límit d'acumulació de recursos. No solament es consideren els ingressos del subjecte beneficiari, sinó que també es tenen en compte els ingressos de la unitat econòmica familiar en què es troba inserit el subjecte beneficiari, entenent que «com a regla general s'han de considerar membres de la unitat econòmica de convivència totes les persones que conviuen efectivament amb la persona sol·licitant de la pensió no contributiva, sigui quina sigui la causa de la convivència» (Sentència del Tribunal Suprem del 17.3.1997, Repertorio de jurisprudencia Aranzadi 1997\2562).
Si la part interessada no pertany a cap unitat familiar i vol accedir a una pensió no contributiva, s'exigeix que no disposi de rendes o ingressos, siguin de la naturalesa que siguin, en còmput anual, superiors a la quantia també anual de les pensions no contributives de la Seguretat Social fixades cada any en la llei general de pressupostos. Si, per contra, la part interessada està inserida dins una unitat econòmica familiar i vol accedir a una pensió no contributiva, només hi pot accedir quan la suma dels ingressos de tots els integrants de la unitat familiar sigui inferior al límit d'acumulació de recursos fixat en la llei (art. 144.2 i 144.3 LGSS) i que és diferent segons si la convivència es produeix o no entre la part sol·licitant i els seus descendents o ascendents en primer grau.
La quantia de les prestacions no contributives es fixa anualment en la llei de pressupostos corresponent, si bé aquesta es modula atenent als ingressos de la part beneficiària, de manera que només rep la pensió íntegra quan manca totalment de rendes. Si en una mateixa unitat familiar conviu més d'un beneficiari, s'han de tenir en compte les dues regles següents: a) que a l'import anual fixat en la llei de pressupostos s'ha de sumar el 70 % d'aquesta mateixa quantia, tants cops com nombre de beneficiaris menys un hi hagi en la unitat familiar, i b) que la quantia de la pensió per a cadascun dels beneficiaris és igual al quocient de dividir el resultat anterior pel nombre de beneficiaris amb dret a pensió.
Els efectes econòmics del reconeixement del dret a les prestacions no contributives es produeixen a partir del primer dia del mes següent del dia en què es presenta la sol·licitud, tenint en compte que un cop reconegut el dret a una pensió no contributiva els perceptors estan obligats a comunicar a l'entitat que aboni a la prestació qualsevol modificació de la seva situació de convivència, estat civil, residència, entre d'altres; i, en tot cas, ha de presentar en el primer trimestre de cada any una declaració dels ingressos de la unitat econòmica respectiva de l'any immediatament anterior, de la qual forma part.
Tot i que, en principi, la gestió de la pensió es va atribuir a l'Institut Nacional de Serveis Socials (actualment, Institut de Migracions i Serveis Socials) aquestes s'han transferit a les comunitats autònomes, i, en el cas de Catalunya, la gestió de les prestacions ja s'ha transferit a la Generalitat de Catalunya.
V. t.: prestació contributiva n f

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca pupil·latge, n m
es pupilaje
fr pension
en horse keeping

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Definició

Servei, generalment d'un centre hípic, que inclou l'allotjament, la manutenció i la cura d'un cavall per un preu convingut.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca pupil·latge, n m
es pupilaje
fr pension
en horse keeping

<Esport > 12 Esports eqüestres>

Definició

Servei, generalment d'un centre hípic, que inclou l'allotjament, la manutenció i la cura d'un cavall per un preu convingut.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

ca sistema de pensions, n m
es sistema de pensiones, n m
en pension system, n

<Polítiques socials i estat del benestar > Estat del benestar>

Definició

Manera d'organitzar les prestacions que l'Estat atorga en determinades contingències, i que bàsicament cobreixen les situacions en què no es treballa.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "pensi��" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició