Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "percebre" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació acabada amb preposició 0 CRITERI Denominació acabada amb preposició

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació acabada amb preposició
  • ca  Nom o adjectiu: accés (EXEMPLE), n m
  • ca  Preposició: a la manera de (EXEMPLE), prep
  • ca  Verb: funcionar [amb] (EXEMPLE), v prep
  • ca  Verb: permetre l'ús [de] (EXEMPLE), v prep
  • en  Verb: dress up, to (EXEMPLE), v intr
  • en  Verb: head [for/to], to (EXEMPLE), v prep
  • en  Verb: look after, to (EXEMPLE), v prep
  • en  Verb: take course [for/to], to (EXEMPLE), v prep
  • en  Verb: take on, to(EXEMPLE), v tr

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>

Definició
Hi ha denominacions i equivalents que poden tenir una preposició final en la representació en un diccionari per raons sintàctiques, com a indicació que sovint introdueixen un complement per mitjà d'aquesta preposició. A continuació presentem una proposta de representació d'aquestes denominacions preposicionals:

- En verbs (excepte en anglès): Es fan constar les preposicions a continuació de la denominació o equivalent, en cursiva i entre claudàtors. La categoria lèxica és verb preposicional. Les notes poden recollir exemples d'ús.
Ex.: admetre v tr; sin. compl. funcionar [amb] v prep; sin. compl. permetre l'ús [de] v prep | Permetre, un dispositiu, un programa o un sistema informàtic, que dins el seu marc operatiu pugui funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic, o pugui efectuar-se una determinada acció.

- En verbs anglesos: Convé establir si la preposició (o adverbi) es pot considerar integrada en l'equivalent.
. Preposicions no integrades en l'equivalent: Es fan constar les preposicions a continuació de l'equivalent, en cursiva i entre claudàtors. [La preposició no es considera integrada quan el significat del conjunt és deduïble dels significats del verb i la preposició; sovint no hi ha una sola preposició possible i els diccionaris anglesos no solen recollir la preposició com a part de la forma.]
Ex.: en head [for/to], to v prep; take course [for/to], to v prep | VELA Dirigir-se cap a un punt determinat o una direcció determinada.
. Preposicions o adverbis integrats en l'equivalent (phrasal verbs): Es fa constar la preposició o adverbi a continuació de l'equivalent, sense cap marca gràfica. La categoria lèxica és verb preposicional en un verb acabat amb preposició (prepositional verb, necessiten un complement situat darrere la preposició) i verb transitiu o verb intransitiu en un verb acabat amb adverbi (particle verb, en cas de ser un verb transitiu, el complement es pot situar davant l'adverbi).[La preposició o adverbi es consideren integrats quan el significat del conjunt no és deduïble dels significats del verb i la preposició o adverbi i hi ha una sola preposició o adverbi possibles; els diccionaris anglesos solen recollir aquestes partícules com a part de la forma.]
Ex. 1: (verb preposicional) look after, to v prep | Context: «He stays at home to look after the children.» - *He stays at home to look the children after.
Ex. 2: (verb adverbial transitiu) take on, to v tr | Context: «I'm sorry, we can't take on any more sales personnel at the moment.» - We can't take them on.
Ex. 3: (verb adverbial intransitiu) dress up, to v intr | Context: «He dressed up as a gorilla.»

- En noms i adjectius: No es fa constar la preposició en la denominació o equivalent. La categoria lèxica no reflecteix l'ús preposicional. La nota indica que se sol construir amb unes preposicions determinades i en pot donar exemples d'ús (sobretot si la necessitat de complement és forta).
- Ex.: accés n m | Acció d'introduir-se en un lloc web i disposar de les dades o els recursos que conté. | Nota: El nom accés regeix habitualment la preposició a. Per exemple, accés a un recurs.

- En preposicions: Es fa constar la preposició final en la denominació o equivalent .
Ex.: a la manera de prep | Preposició que serveix per a introduir el nom d'un autor pres com a model o referència en la concepció d'una obra.

- En adverbis, interjeccions i locucions llatines: No es fa constar cap preposició final en la denominació o equivalent, ja que els adverbis són elements no subordinants i les interjeccions i les locucions llatines tenen valor d'oració completa.

Nota

aplicador de pírcings | aplicadora de pírcings aplicador de pírcings | aplicadora de pírcings

<Imatge personal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  aplicador de pírcings | aplicadora de pírcings, n m, f
  • es  anillador
  • fr  perceur
  • fr  piercer
  • en  piercer

<Imatge personal>

Definició
Persona que coneix i duu a terme la tècnica de subjectar al cos joies o altres objectes travessant la pell, mucoses i altres teixits corporals.
aplicador de pírcings | aplicadora de pírcings aplicador de pírcings | aplicadora de pírcings

<Imatge personal > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aplicador de pírcings | aplicadora de pírcings, n m, f
  • es  anillador
  • fr  perceur
  • fr  piercer
  • en  piercer

<Imatge personal > Ocupacions>

Definició
Persona que aplica tècniques de subjecció al cos de joies o altres objectes travessant la pell, mucoses o altres teixits corporals.
barrobí barrobí

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  barrobí, n m
  • ca  triba, n f
  • es  barreno, n m
  • fr  foret (perceuse), n m
  • en  auger, n
  • eu  daratulu, n
  • eu  taratulu, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  basseta, n f
  • ca  gibrellera, n f sin. compl.
  • es  silla con orinal
  • fr  chaise d'aisances
  • fr  chaise percée
  • fr  siège de commodité
  • fr  siège percé
  • en  commode

<Indústria > Indústria de la fusta > Mobles>

basseta basseta

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  basseta, n f
  • ca  gibrellera, n f sin. compl.
  • es  silla con orinal, n f
  • es  silla horadada, n f
  • es  silla servidora, n f
  • fr  chaise d'aisances, n f
  • fr  chaise percée, n f
  • fr  siège de commodité, n f
  • fr  siège percé, n f
  • en  commode, n
  • eu  aulki zulodun, n
  • eu  pixontzi-aulki, n

<Fusteria > Mobles>

bye [en] bye [en]

<Esport > Esports de pilota > Criquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic del criquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/138/>

  • ca  bye [en], n m
  • es  bye
  • fr  percée
  • en  bye

<Esport > Esports de pilota > Criquet>

Definició
Correguda marcada pel batedor quan no toca la pilota amb el bat i el receptor tampoc no aconsegueix agafar-la.
bye [en] bye [en]

<Esport > Esports de pilota > Criquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  bye [en], n m
  • es  bye
  • fr  percée
  • en  bye

<Esport > Esports de pilota > Criquet>

Definició
Correguda marcada pel batedor quan no toca la pilota amb el bat i el receptor tampoc no aconsegueix agafar-la.
bye [en] bye [en]

<09 Esports de pilota > Criquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bye [en], n m
  • es  bye, n m
  • fr  percée, n f
  • en  bye, n

<Esport > 09 Esports de pilota > Criquet>

Definició
Correguda marcada per un batedor que no toca la pilota amb el bat si el receptor tampoc aconsegueix agafar-la.
contraforadar contraforadar

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  contraforadar, v tr
  • es  contrataladrar, v tr
  • fr  contre-percer, v tr
  • en  counterdrill, to, v tr
  • de  gegenbohren, v tr

<Enginyeria>