Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "percebre" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  trepar, v tr
  • es  taladrar, v tr
  • fr  percer, v tr
  • en  trepan, to, v tr
  • de  bohren, v tr

<Enginyeria>

trepar trepar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  trepar, v tr
  • es  taladrar
  • fr  percer
  • en  bore, to
  • en  drill, to

<Fusteria > Tècniques i processos > Manipulació de la fusta obrada i els taulers>

Definició
Foradar, especialment amb un trepant.
tunelar tunelar

<Construcció > Execució de l'obra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  tunelar, v intr
  • es  tunelar
  • fr  percer un tunnel
  • en  tunnel, to

<Construcció > Execució de l'obra>

Definició
Fer un túnel.
vèrtebra vèrtebra

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  vèrtebra, n f
  • es  vértebra, n f
  • fr  vertèbre, n f
  • en  vertebra, n

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició
Cadascuna de les peces òssies en forma d'anell irregular que formen la columna vertebral que tenen la funció de protegir la medul·la espinal i de servir de punt d'unió de musculatura.

Nota

  • En l'ésser humà la columna es compon de 7 vèrtebres cervicals, 12 vèrtebres toràciques, 5 vèrtebres lumbars i 9 o 10 vèrtebres a la regió pelviana, entre les quals hi ha les vèrtebres sacres i el còccix.

    La denominació vèrtebra prové del llatí vertebra 'articulació, vèrtebra', que prové de verto 'girar'.
vèrtebra cervical vèrtebra cervical

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  vèrtebra cervical, n f
  • es  vértebra cervical, n f
  • fr  vertèbre cervicale, n f
  • en  cervical vertebra, n

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició
Cadascuna de les set vèrtebres de la regió cervical.

Nota

  • Les vèrtebres cervicals es numeren de C1 a C7.

    Les dues primeres vèrtebres cervicals s'anomenen atles i axis.
vèrtebra lumbar vèrtebra lumbar

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  vèrtebra lumbar, n f
  • es  vértebra lumbar, n f
  • fr  vertèbre lombaire, n f
  • en  lumbar vertebra, n

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició
Cadascuna de les cinc vèrtebres de la columna vertebral lumbar, situades entre les dorsals i el sacre.

Nota

  • Les vèrtebres lumbars es numeren de L1 a L5.
vèrtebra sacra vèrtebra sacra

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  vèrtebra sacra, n f
  • es  vértebra sacra, n f
  • fr  vertèbre sacrée, n f
  • en  sacral vertebra, n

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició
Cadascun dels cinc segments vertebrals, normalment soldats entre ells, que formen l'os sacre.
vèrtebra toràcica vèrtebra toràcica

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  vèrtebra toràcica, n f
  • ca  vèrtebra dorsal, n f sin. compl.
  • es  vértebra dorsal, n f
  • es  vértebra torácia, n f
  • fr  vertèbre dorsale, n f
  • fr  vertèbre thoracique, n f
  • en  dorsal vertebra, n
  • en  thoracic vertebra, n

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició
Cadascuna de les dotze vèrtebres de la columna vertebral dorsal, situades entre les cervicals i les lumbars, que s'articulen amb les costelles i contribueixen a la formació de la caixa toràcica.

Nota

  • Les vèrtebres toràciques es numeren de T1 a T12.
valor percebut valor percebut

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  valor percebut, n m
  • es  valor percibido
  • en  perceived value

<Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Màrqueting > Producte>

Definició
Avaluació global que fa el consumidor de la utilitat d'un producte o servei a partir de la percepció de què és el que rep i què és el que en dona a canvi.