Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "peregrinar" dins totes les àrees temàtiques

carrasca de Sant Joan carrasca de Sant Joan

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carrasca de Sant Joan, n f
  • ca  cotonet de mar, n m alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de Bona, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de renegat, n f alt. sin.
  • ca  herba de ronya, n f alt. sin.
  • ca  herba de Trucadors, n f alt. sin.
  • ca  herba del renegat, n f alt. sin.
  • ca  perlerina de mar, n f alt. sin.
  • ca  perlina, n f alt. sin.
  • ca  perlina blanca, n f alt. sin.
  • ca  perlina marina, n f alt. sin.
  • nc  Otanthus maritimus (L.) Hoffmanns. et Link
  • nc  Diotis candidissima Desf. var. ling.
  • nc  Diotis maritima (L.) Desf. ex Cass. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

cerebrina cerebrina

<Bioquímica i biologia molecular>, <Neurologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cerebrina, n f
  • ca  estearina cerebral, n f sin. compl.
  • ca  substància blanca adiposa del cervell, n f sin. compl.

<Bioquímica i biologia molecular>, <Neurologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Substància nitrogenada que hom obté del teixit nerviós bullint-lo amb un àlcali de composició no ben definida però afí a la dels fosfàtids, estearina cerebral.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cohoba, n f
  • ca  yopo, n m sin. compl.
  • en  cohoba
  • en  cojoba
  • en  yopo
  • nc  Piptadenia peregrina

<Botànica>

Definició
Arbre propi de l'Amèrica tropical les llavors del qual tenen propietats al·lucinògenes.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  comptònia, n f
  • es  helecho dulce, n m
  • es  perifollo oloroso, n m
  • es  regaliz de América, n f
  • fr  bois de savane, n m
  • fr  bois-chaud, n m
  • fr  comptonie, n f
  • fr  comptonie à feuilles d'asplénie, n f
  • fr  comptonie voyageuse, n f
  • fr  fougère odorante, n f
  • en  fern gale, n
  • en  meadow fern, n
  • en  shrubby fern, n
  • en  spleenwort, n
  • en  sweet fern, n
  • en  sweet-fern, n
  • en  sweetfern, n
  • nc  Comptonia peregrina

<Botànica>

Definició
Planta de la família de les miricàcies.
deficiència de perforina deficiència de perforina

<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

  • ca  deficiència de perforina, n f
  • es  deficiencia de perforina, n f
  • fr  déficit de perforine, n m
  • en  perforin deficiency, n

<Malalties minoritàries > Immunodeficiències primàries>

drets peregrins drets peregrins

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  drets peregrins, n m pl
  • es  derechos peregrinos, n m pl

<Història del dret>

endrapallengües endrapallengües

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  endrapallengües, n m/f
  • ca  grejolera, n f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  llengüetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pega, n f alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapallengua, n f alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta de sis fulles, n f alt. sin.
  • ca  roja, n f alt. sin.
  • ca  rúbia tintòria, n f alt. sin.
  • ca  rubiatet (arrel), n m alt. sin.
  • ca  tintorera, n f alt. sin.
  • ca  greixolera, n f var. ling.
  • ca  greixonera, n f var. ling.
  • ca  rúbia tintòrea, n f var. ling.
  • nc  Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poir.) O. Bolòs

<Botànica > rubiàcies>

endrapallengües endrapallengües

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  endrapallengües, n m/f
  • ca  grejolera, n f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  llengüetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pega, n f alt. sin.
  • ca  rapa, n f alt. sin.
  • ca  rapallengua, n f alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  rogeta de sis fulles, n f alt. sin.
  • ca  roja, n f alt. sin.
  • ca  rúbia tintòria, n f alt. sin.
  • ca  rubiatet (arrel), n m alt. sin.
  • ca  tintorera, n f alt. sin.
  • ca  greixolera, n f var. ling.
  • ca  greixonera, n f var. ling.
  • ca  rúbia tintòrea, n f var. ling.
  • nc  Rubia peregrina L. subsp. longifolia (Poir.) O. Bolòs

<Botànica > rubiàcies>

escrofulària escrofulària

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escrofulària, n f
  • ca  escrofulària peregrina, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  ortiga pudent, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  ortiga pudenta, n f var. ling.
  • nc  Scrophularia peregrina L.

<Botànica > escrofulariàcies>

escrofulària escrofulària

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escrofulària, n f
  • ca  escrofulària peregrina, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  ortiga pudent, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  ortiga pudenta, n f var. ling.
  • nc  Scrophularia peregrina L.

<Botànica > escrofulariàcies>