Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "perfecte" dins totes les àrees temàtiques
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca a l'efecte corresponent, adv
- ca a l'efecte que pertoca, adv sin. compl.
- es a los efectos pertinentes
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: I perquè així consti i a l'efecte corresponent, signo aquest escrit.
-
Ex.: S'atorga aquest document a totes les parts a l'efecte corresponent.
Ex.: S'acorda la notificació d'aquesta multa als interessats a l'efecte que pertoca.
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca aplica el valor per defecte
- en apply default
<Localització > Fraseologia>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranya, n f
- ca estel, n m sin. compl.
- ca estrella de camp, n f sin. compl.
- ca llanterna, n f sin. compl.
- ca niella lluent, n f sin. compl.
- ca amor perfeta, n f alt. sin.
- ca aranya de camp, n f alt. sin.
- ca aranyes, n f pl alt. sin.
- ca aranyola, n f alt. sin.
- ca barba d'ermità, n f alt. sin.
- ca barbes d'ermità, n f pl alt. sin.
- ca ermità, n m alt. sin.
- ca estel de camp, n m alt. sin.
- ca estela mare, n f alt. sin.
- ca esteles, n f pl alt. sin.
- ca estrella mare, n f alt. sin.
- ca estrelleta de camp, n f alt. sin.
- ca estrelleta del camp, n f alt. sin.
- ca flor d'aranya, n f alt. sin.
- ca herba de capseta, n f alt. sin.
- ca llanternes, n f pl alt. sin.
- ca lluenta, n f alt. sin.
- ca niella, n f alt. sin.
- ca pebreta, n f alt. sin.
- ca unflabou, n m alt. sin.
- ca niella lluenta, n f var. ling.
- nc Nigella damascena L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca arester, n m
- es boquera
- fr perlèche
- en perleche
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aspecte perfectiu, n m
- es aspecto perfectivo
- fr aspect perfectif
- en perfect aspect
- en perfective aspect
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca aspecte perfectiu, n m
- es aspecto perfectivo
- fr aspect perfectif
- en perfective aspect
<Lingüística>
Definició
Nota
- En la tradició gramatical, es considera que l'aspecte perfectiu i el perfet són sinònims. Hi ha autors, però, que reserven el primer per a l'aspecte que presenta una situació verbal com un tot i el segon per a l'aspecte que indica que una situació que és anterior a un moment de referència té alguna repercussió o es vincula d'alguna manera amb aquest moment. Des d'aquesta perspectiva, uns temps com el passat simple o el perifràstic (cantà o va cantar) tindrien un aspecte perfectiu i un temps com el perfet (ha cantat), un aspecte perfet. Per exemple, en Es va trencar el braç, el temps verbal té un aspecte perfectiu, perquè presenta l'acció de trencar-se el braç com un fet passat i desvinculat del present, mentre que en S'ha trencat el braç, el temps té un aspecte perfet, perquè indica que l'acció passada provoca un resultat present (el fet de tenir el braç trencat).
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca aspecte perfet, n m
- ca aspecte anterior, n m sin. compl.
- es aspecto anterior
- es aspecto perfecto
- fr aspect anterieur
- fr aspect perfect
- en anterior aspect
- en perfect aspect
<Lingüística>
Definició
Nota
- Tenen aspecte perfet els temps i les formes no personals del verb formades amb l'auxiliar haver i el participi del verb conjugat. Per exemple, el perfet d'indicatiu (ha cantat) té aquest aspecte, i per això en una oració com S'ha trencat el braç s'indica, d'una banda, que l'acció de trencar-se el braç és anterior al moment de l'acte de parla, i, d'una altra, que aquesta acció ha provocat un resultat que es manté en aquest moment (el fet de tenir el braç trencat).
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca bocatge, n m
- es boquera
- fr perlèche
- fr pourlèche
- en perleche
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
Definició
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca boqueres
- en perlèche
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de la pell i el teixit subcutani>
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca boqueres, n f pl
- ca quilitis angular, n f
- es boqueras
- es queilitis angular
- fr chéilite commissurale
- fr perlèche
- en angular cheilitis
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
