Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "perfecte" dins totes les àrees temàtiques

cicle d'efecte simple cicle d'efecte simple

<Energia > Energia elèctrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cicle d'efecte simple, n m
  • es  ciclo de simple efecto
  • fr  cycle à simple effet
  • en  single effect operation

<Energia elèctrica>

Definició
Cicle per a la producció d'energia elèctrica en què l'energia potencial de l'aigua és utilitzada de manera que l'accionament de les turbines es produeixi en la fase de sortida d'aigua de l'embassament.
cicle d'efecte simple cicle d'efecte simple

<Energia hidroelèctrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  cicle d'efecte simple, n m
  • es  ciclo de simple efecto
  • fr  cycle à simple effet
  • en  single-effect operation

<Indústria > Indústria energètica > Energia elèctrica > Energia hidroelèctrica>

competència perfecta competència perfecta

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  competència perfecta, n f
  • ca  competència pura, n f sin. compl.
  • es  competencia perfecta
  • es  competencia pura
  • fr  concurrence parfaite
  • fr  concurrence pure
  • en  perfect competition
  • en  pure competition

<Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Màrqueting > Producte>

Definició
Situació de mercat de lliure concurrència caracteritzada fonamentalment per l'atomització del mercat per l'existència d'un gran nombre de compradors i venedors, l'homogeneïtat de l'oferta dels productes, l'absència de barreres d'entrada, i una informació transparent i a l'abast de tots els integrants del mercat.

Nota

  • És la situació ideal de mercat des d'un punt de vista competitiu.
competència perfecta competència perfecta

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  competència perfecta, n f
  • ca  competència pura, n f sin. compl.
  • es  competencia perfecta
  • es  competencia pura
  • en  perfect competition
  • en  pure competition

<Economia i empresa>

Definició
Situació de mercat de lliure concurrència caracteritzada fonamentalment per l'atomització del mercat per l'existència d'un gran nombre de compradors i venedors, l'homogeneïtat de l'oferta dels productes, l'absència de barreres d'entrada, i una informació transparent i a l'abast de tots els integrants del mercat.

Nota

  • És la situació ideal de mercat des d'un punt de vista competitiu.
competència perfecta competència perfecta

<Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  competència perfecta, n f
  • ca  competència pura, n f sin. compl.
  • es  competencia perfecta
  • es  competencia pura

<Dret mercantil>

Definició
Estructura de mercat de lliure concurrència caracteritzada fonamentalment per l'atomització del mercat, per l'existència d'un gran nombre de compradors i venedors, l'homogeneïtat de l'oferta dels productes, l'absència de barreres d'entrada i sortida, i una informació transparent i a l'abast de tots els integrants del mercat

Nota

  • La competència perfecta és l'estructura de mercat en què conflueixen un nombre molt gran d'oferents o venedors i també de demandants o compradors, els quals intercanvien productes idèntics, i a conseqüència d'això, cap d'ells no pot influir sobre la fixació del preu dels productes, i per tant, tant venedors com compradors són considerats preuacceptants, és a dir, no poden prendre cap decisió respecte del preu dels productes.
    D'aquesta manera s'aconsegueix l'equilibri de mercat i la maximització de beneficis, atès que l'única decisió o modificació que poden introduir els oferents és la quantitat de producte que poden oferir.
    Per a considerar que un mercat és perfectament competitiu s'han de tenir en compte dues característiques: la primera és que els béns han de ser els mateixos, i la segona és la incapacitat d'influència en el preu del producte. Un exemple d'aquest tipus d'estructura de mercat és el del blat, mercat en el qual conflueixen milers de venedors i milions de consumidors, i on cadascuna de les parts accepta un preu concret a causa d'aquesta incapacitat d'influència.
    A més, el mercat de competència perfecta té unes altres característiques: la primera és que es tracta d'un mercat atomitzat, és a dir, hi ha un gran nombre tant d'oferents com de compradors, i la producció d'una determinada empresa representa un percentatge molt petit de la producció total del mercat. A causa d'això, una variació en la producció d'aquesta empresa no repercutirà sobre el preu de venda en el mercat global.
    Una altra característica és l'homogeneïtat dels productes, per aquest motiu els compradors són incapaços d'identificar quina empresa ha fabricat el producte, i per tant, resulta indiferent comprar el producte a un venedor o a un altre, ja que es tracta de béns substituts els uns dels altres.
    En aquest tipus d'estructura de mercat la informació és perfecta, perquè tant oferents com compradors disposen de tota la informació sobre les característiques del producte, així com sobre la quantitat i el preu de venda. Això permet l'avaluació de costos i beneficis en relació amb el consum i la producció, respectivament.
    Finalment, una altra característica de la competència perfecta és la inexistència de barreres d'entrada i sortida del mercat, i per tant, qualsevol empresa pot entrar i sortir en qualsevol moment. Aquesta absència de barreres comporta que l'entrada d'un gran nombre d'empreses al mercat farà augmentar la quantitat produïda i, per tant, el preu es reduirà. Aquesta entrada durarà fins que el preu del producte caigui fins al nivell en què ja no s'obtenen beneficis, i, per tant, a llarg termini les empreses, en aquest punt d'equilibri, tinguin beneficis nuls
  • V. t.: competència monopolista, n f; monopoli, n m
competència perfecta competència perfecta

<Economia > Comerç > Comerç internacional > Barreres al comerç internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ACCIÓ - AGÈNCIA PER A LA COMPETITIVITAT DE L'EMPRESA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les barreres al comerç internacional [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/324/>

  • ca  competència perfecta, n f
  • ca  lliure competència, n f
  • ca  competència pura, n f sin. compl.
  • es  competencia perfecta, n f
  • es  competencia pura, n f
  • es  libre competencia, n f
  • fr  concurrence parfaite, n f
  • fr  concurrence pure, n f
  • fr  libre concurrence, n f
  • en  free competition, n
  • en  perfect competition, n
  • en  pure competition, n

<Barreres al comerç internacional > 04 Política comercial>

Definició
Situació de mercat condicionada per la llei de l'oferta i la demanda.

Nota

  • La competència perfecta es caracteritza per l'existència d'un gran nombre de productors i consumidors, l'homogeneïtat de l'oferta dels productes, l'absència de barreres comercials, i la disposició d'informació transparent i a l'abast de tots els integrants del mercat.
competència perfecta competència perfecta

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  competència perfecta, n f
  • ca  lliure competència, n f
  • ca  competència pura, n f sin. compl.
  • es  competencia perfecta
  • es  competencia pura
  • es  libre competencia
  • fr  concurrence parfaite
  • fr  concurrence pure
  • fr  libre concurrence
  • it  concorrenza perfetta
  • it  concorrenza pura
  • it  libera concorrenza
  • en  free competition
  • en  perfect competition
  • en  pure competition
  • ar  منافسة مثالية

<Àmbits de cooperació i conflicte > Comerç internacional>

Definició
Situació de mercat condicionada per la llei de l'oferta i la demanda.

Nota

  • La competència perfecta es caracteritza per l'existència d'un gran nombre de productors i consumidors, l'homogeneïtat de l'oferta dels productes, l'absència de barreres comercials, i la disposició d'informació transparent i a l'abast de tots els integrants del mercat.
comunicació interauricular comunicació interauricular

<Malalties i síndromes>, <Anatomia>, <Anatomia > Embriologia>, <Cardiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  comunicació interauricular, n f
  • ca  defecte atrioseptal, n m sin. compl.
  • ca  CIA, n f sigla

<Malalties i síndromes>, <Anatomia>, <Anatomia > Embriologia>, <Cardiologia>

Definició
Cardiopatia congènita caracteritzada per la presència d'un orifici interauricular, que comunica les dues aurícules. Hom en distingeix tres classes: forat secundari o ostium secundum, situat a la zona central del septe interauricular, que és l'anomalia més freqüent d'aquesta índole i pot associar-se amb un prolapse de la vàlvula mitral; forat primari o ostium primum, localitzat a l'àrea més inferior de l'envà, entre la vàlvula tricúspide i la vàlvula mitral, i el si venós, que resideix a la part alta del septe, al costat de la desembocadura de la vena cava superior i s'associa sovint amb un drenatge venós pulmonar anòmal incomplet. D'altres malformacions associades són l'estenosi valvular pulmonar moderada i l'estenosi mitral (síndrome de Lutembacher). També pot ésser un dels elements constituents de la síndrome del Holt-Oram. La sang de l'aurícula esquerra passa a l'aurícula dreta i causa sobrecàrrega del cor dret, car la paret del ventricle dret és més prima i distensible que la de l'esquerre. Les embòlies pulmonars o les sistèmiques (paradoxals) són poc freqüents. Una forma exagerada de comunicació interauricular és l'aurícula única.
comunicació interventriculoauricular comunicació interventriculoauricular

<Malalties i síndromes>, <Anatomia>, <Anatomia > Embriologia>, <Cardiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  comunicació interventriculoauricular, n f
  • ca  defecte de Gerbode, n m sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Anatomia>, <Anatomia > Embriologia>, <Cardiologia>

Definició
Cardiopatia congènita rara consistent en una comunicació entre el ventricle esquerre i l'aurícula dreta, de repercussió hemodinàmica semblant a la comunicació interventricular.
condicional perfet condicional perfet

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  condicional perfet, n m
  • ca  condicional compost, n m sin. compl.
  • es  condicional compuesto
  • es  condicional perfecto
  • fr  conditionnel composé
  • en  conditional perfect

<Lingüística>

Definició
Temps verbal del mode indicatiu format pel verb auxiliar haver en condicional i el participi del verb conjugat.

Nota

  • Amb un valor temporal, s'utilitza per a referir-se a situacions que són anteriors a unes altres que, alhora, són posteriors a una situació passada, com ocorre amb hauríem acabat en Ens va assegurar que quan arribàrem ja hauríem acabat el treball. Amb un valor modal, s'utilitza també en les apòdosis de les oracions condicionals irreals de passat, o en contextos en què té un valor equivalent, com hauria fet en Si m'ho hagués demanat, ho hauria fet o Jo també ho hauria fet, però ningú no em va avisar.