Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "peripècia" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca paràlisi perifèrica, n f
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>
Definició
<Catolicisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca penitència, n f
<Religions > Cristianisme > Catolicisme>
Definició
<Catolicisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca penitència, n f
<Religions > Cristianisme > Catolicisme>
Definició
<Catolicisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca penitència, n f
<Religions > Cristianisme > Catolicisme>
Definició
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca penitència, n f
- es penitencia, n f
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca penitència, n f
- es penitencia
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Dins l'ordenament jurídic de l'Església catòlica, hom anomena penitència tant el sagrament per a obtenir el perdó de les culpes rere el baptisme, com un tipus de parasanció propi del dret penal canònic.
El cànon 959 del Codi de dret canònic del 1983 defineix el sagrament de la penitència, sovint també anomenat de reconciliació. Hom pot distingir el subjecte que sol·licita el perdó espiritual (un batejat catòlic), la matèria examinada (les faltes i els pecats comesos), i el subjecte que administra el sagrament i dona l'absolució (un sacerdot catòlic amb llicència canònica). Històricament, hom passà de la penitència pública de l'Església primitiva, reservada als pecats i delictes més greus (apostasia, homicidi, adulteri), a l'administració privada del sagrament, per confessió secreta davant el ministre (d'on deriva el nom popular del ritus). La forma privada s'imposà fins al punt de fer desaparèixer la pública o de relegar la celebració comunitària a circumstàncies excepcionals d'urgència o de necessitat (càn. 960 i 961).
Malgrat la finalitat espiritual que té, aquest sagrament sempre ha presentat alguns elements materials de forta implicació jurídica. En efecte, el nom del sagrament deriva de l'acció de restitució a què s'obliga el subjecte, que és pròpiament la penitència, i té per objectiu l'esforç espiritual de conversió. La penitència pública originària consistia en un temps d'apartament del penitent durant el qual no podia participar plenament en la vida eclesiàstica en comunitat, i que era més o menys llarg depenent de la gravetat del pecat o del delicte. La reconciliació pel pecat es tractava de manera similar a la comissió d'un delicte perquè implicava no només una ruptura amb Déu, sinó també una ofensa o una crisi amb la comunitat humana. Però quan es va introduir la penitència privada durant l'alta edat mitjana, la matèria també va incloure no només delictes i pecats greus, sinó també pecats menors, sense incidència delictiva. Per a aquests casos, l'obra penitencial ja no podia ser pública (ja que la confessió es feia en secret), ni de durada temporal notable, sinó que havia de consistir en actes penitencials privats i sobretot de caràcter espiritual, sovint simbòlics (com ara oració, almoina o privacions personals) El sagrament es començà, doncs, a separar de l'àmbit juridicopenal.
La separació es consumà cap al segle XIII, gràcies a la Summa de poenitentia de Ramon de Penyafort, en què distingeix entre tots dos àmbits, però alhora confirma el traspàs juridicodoctrinal de l'experiència religiosa de l'administració del sagrament a l'àmbit del dret penal canònic, i d'aquest al dret penal secular, fins i tot el contemporani. El procés criminal i l'aplicació de les penes es van humanitzar i es van enriquir gràcies a la consideració d'aspectes que els confessors tenien en compte: la preterintencionalitat del delinqüent (si el pecat havia de valorar la intenció del pecador, també calia advertir la intenció del delinqüent i diferenciar entre dol i culpa), l'estat de necessitat, les circumstàncies atenuants o agreujants, entre altres elements. El dret penal, doncs, va abandonar el caràcter vindicatiu privat antic per a esdevenir (a imitació del sagrament de la penitència) un sistema de protecció de la comunitat que tingués en compte una certa finalitat recuperadora de la sanció vers el sancionat.
En el dret canònic vigent, la penitència com a obra penitencial conserva una certa presència en l'àmbit juridicopenal per a ocasions determinades: el cànon 1340 estableix la penitència (juntament amb els remeis penals) com una forma de substitució de la pena (o, a vegades, d'agreujament) per a la comissió d'un delicte canònic, sobretot si aquesta comissió ha estat privada o no gaire notòria. D'altra banda, el cànon 1328, per exemple, estableix la imposició d'una penitència o d'un remei penal per al delicte frustrat, en comptes de la pena per al delicte consumat. Les penitències coincideixen materialment amb les obres penitencials imposades en l'administració del sagrament, per la qual cosa és freqüent que coincideixin el dos àmbits. Els remeis penals, per la seva banda, consisteixen en l'amonestació i en la reprensió formals (càn. 1339).
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca penitència, n f
- es penitencia
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Va haver de dir tres parenostres com a penitència.
- Ex.: El sacerdot no li va imposar cap penitència pel pecat que havia comès i el va absoldre.
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca penitència, n f
- es penitencia
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: L'assassí va morir sense penitència ni perdó.
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca penitència, n f
- es penitencia
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Els condemnats pel tribunal de la Inquisició van haver de complir la penitència immediatament.
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca penitència, n f
- es penitencia
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El sagrament de la penitència.
