Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "perjuri" dins totes les àrees temàtiques

fals testimoni fals testimoni

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  fals testimoni, n m
  • ca  perjuri, n m sin. compl.
  • es  falso testimonio, n m
  • es  perjurio, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Definició
Delicte consistent a violar el deure de veracitat que tenen l'obligació d'observar els testimonis, els perits i els intèrprets en una causa judicial.
fals testimoni fals testimoni

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fals testimoni, n m
  • ca  perjuri, n m sin. compl.
  • es  falso testimonio

<Dret penal>

Definició
Delicte que consisteix a violar el deure de veracitat que tenen l'obligació d'observar els testimonis, els perits i els intèrprets davant els jutges i dels tribunals.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El capítol VI del títol XX del llibre II del Codi penal (CP) del 1995 regula el fals testimoni, la falsa perícia i la presentació en un judici de testimonis, perits, intèrprets o elements documentals falsos o falsiosos, és a dir, el que la doctrina anomena falsedats personals en un judici (art. 458 al 462). La regulació d'aquests delictes, que constitueixen una perversió dels elements probatoris a partir dels quals el tribunal ha de prendre una decisió sobre els fets i que són greument atemptatoris a les finalitats del procés judicial, va patir una remodelació important en el CP del 1995, que va posar fi a la pervivència anacrònica en els textos penals anteriors d'una estructuració determinada de les figures de fals testimoni. Aquesta estructuració, que ja recollia el CP del 1822, és tributària del sistema de prova taxada, que feia difícil l'aplicació de les figures en un sistema penal basat en el principi de lliure valoració de la prova.
    Tots els tipus de fals testimoni o de falsa perícia (art. 458, 459 i 460 CP), la punició dels quals es basa en el perill que comporten per a les finalitats del procés i no en la violació del jurament (perjuri), tenen en comú diversos punts.
    1. Són delictes especials propis que requereixen la realització personal de la conducta, atès que només els poden cometre subjectes que tenen una posició processal concreta i una actuació en el procés definida normativament; els subjectes són els testimonis, els perits i els intèrprets (Sentència del Tribunal Suprem del 3.4.1998). Aquesta posició processal s'adquireix una vegada complerts els requisits dels articles 433, 434, 440 i 474 de la Llei d'enjudiciament criminal (LECr), i el comportament típic únicament té lloc en la conducta processal concreta que se'ls exigeix: quan deposen testimoniatge, quan emeten l'informe pericial i quan tradueixen l'actuació processal (art. 436, 437, 440, 441, 477, 478 i 701 i s. LECr).
    2. L'àmbit de realització de les conductes punibles és un procés judicial de qualsevol naturalesa, és a dir, un procediment judicial contradictori. Aquest fet comporta l'exclusió de l'àmbit típic de les conductes falsàries portades a terme en el marc de procediments judicialitzats, com ara els expedients de jurisdicció voluntària. El CP vigent estén correctament la punició als testimonis que deposin testimoniatge falsament davant de tribunals internacionals que, en virtut de tractats ratificats, exerceixin competències derivades de la Constitució espanyola, o als qui deposin testimoniatge a l'Estat espanyol en virtut d'una comissió rogatòria enviada per un tribunal estranger (art. 458.3 CP).
    3. Les conductes descrites es configuren com tipus de perill, de manera que es consumen en el moment en què els testimonis deposen el testimoniatge falsament, els perits emeten l'informe pericial falsament o els intèrprets distorsionen essencialment l'essència del que es diu en la traducció. L'òrgan legislador únicament dona rellevància, amb agreujament de la pena, a les conseqüències reals que té per al procés el fals testimoni, en cas que tingui lloc en una causa penal amb sentència condemnatòria fonamentada en el fals testimoniatge (art. 458.2 CP).
    4. Són conductes doloses. La definició legal de la conducta típica de fals testimoni, faltar a la veritat en el testimoniatge, permet la realització de la conducta amb dol eventual. Aquest fet és qüestionable en el cas de la falsa perícia o la falsa traducció, per a les quals s'exigeix que es falti a la veritat maliciosament; aquesta expressió obliga a l'exclusió dogmàtica, almenys, del dol eventual (art. 459 CP).
    La conducta prohibida consisteix a faltar a la veritat en la narració dels fets (testimonis), a falsejar el contingut d'un informe (perits) o a traduir de manera contrària al que es diu i s'escolta (intèrprets). Aquesta falsedat, que s'ha d'entendre com una falsedat objectiva, pot ser essencial (art. 458 i 459, en relació amb l'article 460 del CP) o es pot traduir en una alteració parcial amb reticències, inexactituds o el silenci de fets rellevants (art. 460 CP), que es castiga amb una pena de gravetat inferior. L'atenuació de la pena si se silencien fets o dades rellevants és criticable, atès que el silenci, si es produeix en punts essencials, pot generar una conformació errònia dels fets i, per tant, pot crear un perill del mateix abast que l'expressió verbal o activa d'un fet que no és cert.
    Finalment, l'article 461 del CP estableix les penes per l'aportació en un judici de proves personals o documentals falses, que són equivalents a les penes fixades per al fals testimoni o la falsa perícia; aquestes penes, a més, s'agreugen si els autors són advocats, procuradors, graduats socials o representants del ministeri fiscal, i se'ls ha d'imposar la pena addicional d'inhabilitació especial. Amb tot, l'article 462 del CP recull una excusa absolutòria (regulada anteriorment en l'article 715 de la LECr) per als testimonis que, havent prestat fals testimoni en una causa criminal, es retracten i diuen la veritat abans que es dicti la sentència; si, com a conseqüència del fals testimoni, ha tingut lloc la privació de llibertat d'una persona, la retractació únicament té efectes atenuants.