Cercaterm

Nota

• Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
• Aquesta figura va ser establerta per la Llei del Parlament de Catalunya del 10 de març de 1934 quan es va crear el Tribunal de Cassació de Catalunya, encara que no va ser definida fins a la Llei del 19 de juliol de 1936. El procurador tenia la missió essencial de vetllar per l'observança de les lleis catalanes, especialment de «les referents a l'organització dels jutges i tribunals en la part que l'Estatut ha reservat a Catalunya» (art. 1 Llei del 19 de juliol de 1936). El procurador tenia la doble finalitat de «representar i defensar la Generalitat davant del Tribunal de Cassació i Superior de la República», segons s'exposa el preàmbul, i en una altra llei relativa al Servei de Presons per a la investigació de les detencions arbitràries.
  Els deures i les atribucions del Procurador, pel que fa al Tribunal de Cassació, quedaven establertes de la manera següent: a) exercir la defensa de les sales de cassació de Catalunya i interposar els recursos corresponents davant del Tribunal de Garanties Constitucionals, quan «la jurisprudència del Tribunal Suprem envaeixi de manera notòria la competència del Tribunal de Cassació de Catalunya»; b) representar la Generalitat davant del Tribunal Suprem de l'Estat i defensar la competència del Tribunal de Cassació; c) representar i defensar l'Administració de la regió autònoma, així com els ajuntaments catalans i els establiments o les institucions públiques de Catalunya, davant del Tribunal de Cassació i de qualsevol altre tribunal quan li sigui encomanat; d) exercitar qualsevol acció judicial que correspongui al Govern de la Generalitat; e) portar les altres representacions i defenses que li pertoquin legalment; f) posar en coneixement del Tribunal de Cassació qualsevol anomalia o irregularitat que observi en l'Administració de justícia de Catalunya i tenir cura del compliment de les lleis orgàniques i processals que siguin competència de la Generalitat de Catalunya; g) vetllar per la Procuradoria i llurs funcionaris; h) dictar als subordinats instruccions generals o especials sobre qualsevol aspecte relatiu al compliment de llurs deures; i) interposar recursos en matèria civil o contenciosa administrativa que, en interès de la llei o de l'Administració, regulen les respectives disposicions orgàniques i processals; j) informar quan sigui requerit el Parlament de Catalunya, el Govern de la Generalitat i el Tribunal de Cassació sobre qüestions de la seva competència; k) suggerir, si ho considera procedent, al Consell Executiu de la Generalitat la conveniència de demanar un informe al Tribunal de Cassació sobre les matèries relatives a l'Administració de la regió catalana; l) investigar, com més aviat millor, les detencions arbitràries i promoure'n el càstig, d'acord amb les lleis; m) vetllar pel compliment de les sentències en tots els plets i les qüestions en què ha estat part; n) demanar als jutjats i tribunals de Catalunya, si escau, i per mitjà del president del Tribunal de Cassació, informació sobre qualsevol plet de la competència de l'esmentat tribunal, per a exercir la vigilància sobre l'Administració de justícia i promoure la correcció dels abusos que hi hagi observat, i o) les altres que la llei li atribueixi (art. 34, 38 i s. i addicional de la Llei). Aquesta figura va desaparèixer quan va ser suprimit el Tribunal de Cassació l'any 1938.