Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "persona" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI contraban d'éssers humans, contraban de persones, tràfic d'éssers humans o tràfic de persones? 0 CRITERI contraban d'éssers humans, contraban de persones, tràfic d'éssers humans o tràfic de persones?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI contraban d'éssers humans, contraban de persones, tràfic d'éssers humans o tràfic de persones?
  • es  (contraban d'éssers humans) tráfico de personas, n m
  • es  (tràfic d'éssers humans) trata de personas, n f
  • es  (tràfic d'éssers humans) trata de seres humanos, n f
  • fr  (contraban d'éssers humans) trafic d'êtres humains, n m
  • fr  (contraban d'éssers humans) trafic de personnes, n m
  • fr  (tràfic d'éssers humans) traite de personnes, n f
  • fr  (tràfic d'éssers humans) traite des êtres humains, n f
  • en  (contraban d'éssers humans) human smuggling, n
  • en  (contraban d'éssers humans) people smuggling, n
  • en  (tràfic d'éssers humans) human trafficking, n
  • en  (tràfic d'éssers humans) trafficking in human beings, n
  • en  (tràfic d'éssers humans) trafficking in persons, n

<Ciències socials > Sociologia>

Definició
Tant contraban d'éssers humans i contraban de persones com tràfic d'éssers humans i tràfic de persones (tots, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- El contraban d'éssers humans, o contraban de persones, és l'acció de facilitar l'entrada il·legal de persones a un estat del qual no tenen la nacionalitat ni el permís de residència, amb la finalitat de treure'n un benefici econòmic; sovint, el contraban inclou també el transport dels afectats.
. L'equivalent castellà és tráfico de personas; els francesos, trafic d'êtres humains i trafic de personnes, i els anglesos, human smuggling i people smuggling.

- El tràfic d'éssers humans, o tràfic de persones, és l'acció de captar, transportar o acollir persones, sovint aprofitant-se d'una situació de vulnerabilitat, per mitjà de l'amenaça, l'engany, l'ús de la força o el pagament a algú amb autoritat sobre les víctimes, amb la finalitat d'explotar-les; aquesta explotació pot ser de tipus sexual o laboral, pot consistir en l'obligació de delinquir o contreure matrimoni, pot comportar sotmetre'ls a l'extracció d'òrgans, etc.
. Els equivalents castellans són trata de personas i trata de seres humanos; els francesos, traite de personnes i traite des êtres humains, i els anglesos, human trafficking, trafficking in human beings i trafficking in persons.

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa a les bases (contraban i tràfic), són calcs de les formes angleses (respectivament, human smuggling i human trafficking), a diferència del que fan el castellà (tráfico i trata de personas), el francès (trafic i traite de personnes) i també l'italià (traffico i tratta di persone). Això es deu al significat habitual de tràfic en català ("Transport de mercaderies") i a la inexistència d'una forma anàloga a trata-traite-tratta, per a les quals en català se sol recórrer també a tràfic.
(2) Pel que fa a la doble possibilitat dels complements en cada cas (d'éssers humans i de persones), es deuen a la documentació abundant de tots dos, amb la particularitat que éssers humans s'utilitza sobretot en àmbits especialitzats, i persones, en àmbits divulgatius.

Nota

àmbit personal àmbit personal

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  àmbit personal, n m
  • es  ámbito personal
  • fr  champ d'application personnel
  • en  persons covered

<Negociació col·lectiva > Conceptes generals>

Definició
Àmbit d'aplicació que defineix els tipus de treballadors destinataris d'un conveni col·lectiu.
accepció de persones accepció de persones

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  accepció de persones, n f
  • es  acepción de personas, n f
  • fr  acception de personnes, n f

<Dret>

Definició
Personalisme en l'aplicació de la llei com a conseqüència d'un sentiment cap a unes altres persones, sovint de benevolència o d'odi.
acolliment de persones grans acolliment de persones grans

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  acolliment de persones grans, n m
  • es  acogida de personas mayores
  • es  acogimiento de personas mayores

<Dret civil > Dret de família>

Definició
Pacte en virtut del qual una persona o una parella casada o unida de manera estable es compromet a tenir cura d'una persona o una parella casada o unida de manera estable, o una família monoparental, de més edat o amb una discapacitat, a conviure-hi i a prestar-li assistència en sentit ampli, en condicions semblants a les relacions de parentiu, a canvi d'una contraprestació econòmica.
acolliment de persones grans acolliment de persones grans

<Ciències socials > Serveis socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

  • ca  acolliment de persones grans, n m
  • es  acogida de personas mayores

<Serveis socials > Serveis i prestacions>

Definició
Vinculació d'una persona o una parella a una altra persona o parella més jove, la qual es compromet a tenir-ne cura, a conviure-hi i a prestar-li assistència en sentit ampli, en condicions semblants a les relacions de parentiu.

Nota

  • L'acolliment de persones grans es regula mitjançant un contracte civil que s'anomena pacte d'acolliment.
acolliment de persones grans acolliment de persones grans

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acolliment de persones grans, n m
  • es  acogimiento de personas mayores

<Dret civil>

Definició
Acolliment d'una parella casada o unida de manera estable, o una família monoparental, per raó de l'edat o bé d'una discapacitat, per part d'una persona o a una parella casada o unida de manera estable, que ha de ser més jove si l'acolliment és per raó de l'edat, que l'accepta en condicions semblants a les relacions de parentiu i a canvi d'una contraprestació consistent en la cessió de béns mobles o immobles, o en diners.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • La Llei 22/2000, del 29 de desembre, d'acolliment de persones grans (LAPG) regula l'acolliment de persones grans. El pacte d'acolliment només permet acollir una persona, llevat dels casos en què els acollits són una parella casada o estable, o bé quan entre acollidor o acollidors i acollit o acollits hi ha una relació de parentiu fins al segon grau de consanguinitat o adopció.
    L'acolliment comporta la convivència d'acollidors i acollits en un mateix habitatge habitual, que pot ser el dels primers o el dels segons, i que en qualsevol cas ha de tenir condicions d'habitabilitat i d'accessibilitat tant infraestructurals com de serveis. El deure de convivència en una mateixa llar té per objecte la cura dels acollits per part dels acollidors, que els procurin aliments, els prestin assistència i benestar general, i els atenguin en situacions de malaltia. No comporta, però, l'assumpció de l'administració legal de béns ni la representació legal dels acollits. El pacte comprèn l'obligació recíproca de prestar-se ajuda mútua i de compartir les despeses de la llar i del treball domèstic de la manera pactada, que ha de respondre a les possibilitats reals de cada part. En darrer terme, els acollidors sempre han d'actuar en benefici de l'acollit o acollits durant el temps que s'estableixi el pacte, que no pot ser inferior a tres anys i, si és el cas, tenen l'obligació de promoure la constitució de la tutela.
    Perquè es pugui perfeccionar l'acolliment, cal que entre els acollidors i els acollits no hi hagi relació de parentiu fins al segon grau, que tots siguin majors d'edat i tinguin plena capacitat d'obrar o que aquesta capacitat, pel que fa als acollits, sigui suplerta o complementada pel consentiment de llurs representants legals, de la persona que exerceix la curatela o de les persones designades en document de nomenament tutelar no testamentari. En aquest darrer cas, cal l'autorització judicial i s'ha d'escoltar la persona o parella acollida, si és que té prou discerniment. Pel que fa a l'edat, els acollits no poden ser menors de seixanta-cinc anys, i el de menys edat ha de tenir, com a mínim, quinze anys més que la persona acollidora de més edat. Aquest darrer requisit es pot dispensar si un dels acollits és discapacitat físic o psíquic o requereix atencions especials.
    Des del punt de vista formal, l'acolliment s'ha de constituir en escriptura pública, que s'ha d'inscriure en el Registre d'acolliment de persones grans, creat per la disposició addicional única de la LAPG i dependent del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. En l'escriptura, s'hi han de fer constar les contraprestacions, els drets i les obligacions de cada part com també, si és el cas, les donacions en vida o per causa de mort que hagin pogut fer els acollits als acollidors o a terceres persones en interès d'aquests. Aquestes donacions són revocables quan l'acollidor deixa de complir alguna de les condicions imposades per l'acollit.
    L'acolliment s'extingeix per les causes que s'enumeren en l'article 5 de la LAPG, que són les que es puguin pactar en l'escriptura de formalització; el comú acord d'acollidors i acollits, manifestat en escriptura pública; la voluntat d'una de les parts, manifestada en escriptura pública i prèvia notificació fefaent a l'altra part amb sis mesos d'antelació, per tal que abandoni l'habitatge en els tres mesos següents; la voluntat d'una de les parts, si l'altra incompleix les obligacions que li corresponen o li és imputable alguna causa que faci difícil la convivència, cas en què la notificació resolutòria en què s'han d'expressar les causes té efectes immediats i obliga els acollidors que no són titulars de l'habitatge a abandonar-lo en quinze dies, i els acollits que no en són titulars a fer-ho en dos mesos; la mort o declaració de defunció de la persona acollida única o dels dos membres de la parella acollida, i la mort o declaració de defunció de la persona acollidora única o dels dos membres si es tracta d'una parella. En el cas de mort d'un dels membres de la parella, es pot produir la revisió de la contraprestació establerta pel pacte d'acolliment o, fins i tot, l'extinció del pacte, si el supervivent justifica que no pot complir les obligacions assumides, i sempre que ho notifiqui a l'acollit amb tres mesos d'antelació. L'extinció del pacte comporta la revocació dels poders que s'hagin pogut atorgar entre les parts. Quan la causa d'extinció del pacte és la voluntat d'una de les parts i s'ha produït un enriquiment injust per raó del temps i les condicions de l'acolliment, la part perjudicada pot reclamar a l'altra la indemnització corresponent.
    El pacte pot ser modificat en cas de matrimoni o constitució de parella estable per part de l'acollit, a instància de qualsevol de les dues parts.
    L'extinció del pacte per mort desplega alguns efectes pel que fa a l'habitatge i a la successió. En el cas de mort de l'acollit o de l'últim dels acollits, com també en cas de mort de l'acollidor o acollidors, si aquests eren propietaris de l'habitatge, l'altra part té dret a viure-hi i a utilitzar el parament de la casa durant un any. En cas d'arrendament, s'haurà d'acollir al que disposa la legislació específica. A més, en cas de mort dels acollits, els articles 8 i 9 de la LAPG atorguen una sèrie de drets als acollidors en la successió testada i intestada, sempre que la convivència hagi durat un mínim de quatre anys.
actio in personam actio in personam

<Dret > Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  actio in personam, n f
  • ca  acció personal, n f
  • es  acción personal, n f
  • fr  action personnelle, n f
  • it  azione personale, n f

<Dret romà>

actio in personam [la] actio in personam [la]

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  actio in personam [la], n f
  • ca  acció personal, n f sin. compl.
  • es  acción personal

<Dret civil>

Definició
Acció exercida contra una persona concreta, el nom de la qual es fa constar a la intentio, per a reclamar el compliment d'una obligació.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • ('acció contra una persona')
  • En dret romà les actiones eren la manera d'introduir una acció legal i es dividien en dues categories: les actiones in rem i les actiones in personam.
    Les actiones in rem («accions sobre una cosa») són les accions dirigides a les coses o béns. Aquestes accions es poden dirigir quan allò que es pretén exigir és el dret de propietat, o algun altre dret, sobre la cosa, com ara el dret d'ús, usdefruit o servitud; per exemple, la reivindicació per part d'un propietari d'una cosa contra una altra persona que la posseeix o que exerceix algun altre dret sense ser-ne la titular.
    Aquestes accions són les que protegeixen els drets reals, que són els drets de caràcter patrimonial que exerceix una persona sobre una cosa, i que com a titular li permeten obtenir-ne certs avantatges econòmics i es fan valer erga omnes, és a dir, afecten a tothom. Això fa que la resta de persones no tinguin cap dret sobre la cosa i, en cas contrari, el propietari pot interposar aquesta acció.
    En canvi, les actiones in personam són les que van dirigides directament contra la persona concreta, anomenada deutora. Amb aquesta acció es pretén que la deutora respongui per allò a què se l'ha obligada en virtut d'un contracte amb l'altra part o bé perquè ha comès un delicte. Els drets d'obligació estan tutelats per aquesta acció i, a diferència de les actiones in rem, les quals es fan valer erga omnes, les actiones in personam només es poden exercitar contra la persona concreta a qui s'ha obligat mitjançant un pacte amb l'altra part o per la comissió d'un delicte.
    També són clares les diferències entre aquests dos tipus d'accions en el procediment formulari romà, atès que en les actiones in rem únicament es preguntava per la pertinença o propietat del dret de l'actor que havia interposat l'acció, però el nom del demandat (aquell que posseïa o estava exercint un dret sobre la cosa sense ser-ne titular) no apareixia a la part de la intentio (on es fixava la pretensió de l'actor), perquè amb aquesta acció es reivindicava la cosa concretament. En canvi, a la fórmula de les actiones in personam apareixien tant el nom de l'actor o creditor, en aquest cas, com el nom del demandat o deutor, pel fet que aquesta sí que anava dirigida contra una persona concreta per l'incompliment d'una obligació respecte al pacte establert amb la part demandant.
  • V. t.: actio in rem, n f
ad personam ad personam

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  ad personam, adj
  • ca  a títol personal, adj
  • es  a título personal, adj
  • es  ad personam, adj

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: A la persona.

Nota

  • Expressió que s'aplica a un encàrrec o adjudicació fets exclusivament a una persona determinada.
    Exemple: Els treballadors eventuals que passin a ésser fixos rebran un plus ad personam per tal d'igualar llurs retribucions amb les de la resta de la plantilla.
ad personam [la] ad personam [la]

<Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ad personam [la], adv

<Dret romà>

Definició
A títol personal.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Les parts han d'intervenir ad personam.
  • ('a la persona' o 'per a la persona')