Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pertot" dins totes les àrees temàtiques

condicional perfet condicional perfet

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  condicional perfet, n m
  • ca  condicional compost, n m sin. compl.
  • es  condicional compuesto
  • es  condicional perfecto
  • fr  conditionnel composé
  • en  conditional perfect

<Lingüística>

Definició
Temps verbal del mode indicatiu format pel verb auxiliar haver en condicional i el participi del verb conjugat.

Nota

  • Amb un valor temporal, s'utilitza per a referir-se a situacions que són anteriors a unes altres que, alhora, són posteriors a una situació passada, com ocorre amb hauríem acabat en Ens va assegurar que quan arribàrem ja hauríem acabat el treball. Amb un valor modal, s'utilitza també en les apòdosis de les oracions condicionals irreals de passat, o en contextos en què té un valor equivalent, com hauria fet en Si m'ho hagués demanat, ho hauria fet o Jo també ho hauria fet, però ningú no em va avisar.
contraporta contraporta

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  contraporta, n f
  • es  contrapuerta
  • es  portón

<Construcció > Enginyeria estructural>

Definició
Segona porta que es col·loca davant d'una porta ja existent, a l'entrada d'una casa o una habitació, perquè resguardi millor del fred exterior.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  corniol, n m
  • ca  campaneta blava, n f sin. compl.
  • ca  corn, n m sin. compl.
  • ca  ocellets, n m pl sin. compl.
  • ca  passerella, n f sin. compl.
  • ca  perfetamor, n m sin. compl.
  • ca  aguilera, n f alt. sin.
  • ca  aliguenya, n f alt. sin.
  • ca  alta-reina, n f alt. sin.
  • ca  amor perfet, n m alt. sin.
  • ca  amor perfeta, n f alt. sin.
  • ca  aquilègia vulgar, n f alt. sin.
  • ca  aucellets, n m pl alt. sin.
  • ca  badola, n f alt. sin.
  • ca  badoles, n f pl alt. sin.
  • ca  bonet blau, n m alt. sin.
  • ca  bonet de capellà, n m alt. sin.
  • ca  bonets blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  bonets de capellà, n m pl alt. sin.
  • ca  campanes, n f pl alt. sin.
  • ca  campaneta, n f alt. sin.
  • ca  campaneta doble, n f alt. sin.
  • ca  campanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  corniol vulgar, n m alt. sin.
  • ca  corns, n m pl alt. sin.
  • ca  corns blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  englantina, n f alt. sin.
  • ca  espenaller, n m alt. sin.
  • ca  guants de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  guants de perfet amor, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de la campana, n f alt. sin.
  • ca  mantell reial, n m alt. sin.
  • ca  ocellet, n m alt. sin.
  • ca  pelicans de camp, n m pl alt. sin.
  • ca  quepis de jana, n m alt. sin.
  • ca  viudes, n f pl alt. sin.
  • ca  ausellets, n m pl var. ling.
  • ca  campanilla de San Antón, n f var. ling.
  • ca  perfet amor, n m var. ling.
  • ca  quepi de jana, n m var. ling.
  • nc  Aquilegia vulgaris L.

<Botànica > ranunculàcies>

corniol corniol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  corniol, n m
  • ca  campaneta blava, n f sin. compl.
  • ca  corn, n m sin. compl.
  • ca  ocellets, n m pl sin. compl.
  • ca  passerella, n f sin. compl.
  • ca  perfetamor, n m sin. compl.
  • ca  aguilera, n f alt. sin.
  • ca  aliguenya, n f alt. sin.
  • ca  alta-reina, n f alt. sin.
  • ca  amor perfet, n m alt. sin.
  • ca  amor perfeta, n f alt. sin.
  • ca  aquilègia vulgar, n f alt. sin.
  • ca  aucellets, n m pl alt. sin.
  • ca  badola, n f alt. sin.
  • ca  badoles, n f pl alt. sin.
  • ca  bonet blau, n m alt. sin.
  • ca  bonet de capellà, n m alt. sin.
  • ca  bonets blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  bonets de capellà, n m pl alt. sin.
  • ca  campanes, n f pl alt. sin.
  • ca  campaneta, n f alt. sin.
  • ca  campaneta doble, n f alt. sin.
  • ca  campanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  corniol vulgar, n m alt. sin.
  • ca  corns, n m pl alt. sin.
  • ca  corns blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  englantina, n f alt. sin.
  • ca  espenaller, n m alt. sin.
  • ca  guants de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  guants de perfet amor, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de la campana, n f alt. sin.
  • ca  mantell reial, n m alt. sin.
  • ca  ocellet, n m alt. sin.
  • ca  pelicans de camp, n m pl alt. sin.
  • ca  quepis de jana, n m alt. sin.
  • ca  viudes, n f pl alt. sin.
  • ca  ausellets, n m pl var. ling.
  • ca  campanilla de San Antón, n f var. ling.
  • ca  perfet amor, n m var. ling.
  • ca  quepi de jana, n m var. ling.
  • nc  Aquilegia vulgaris L.

<Botànica > ranunculàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  corregiment, n m
  • ca  governació, n f sin. compl.
  • ca  partit, n m sin. compl.
  • es  corregimiento

<Dret>

Definició
Demarcació administrativa en què Felip V dividí el Regne de València, el Regne d'Aragó i el Principat de Catalunya arran dels decrets de Nova Planta, en substitució de les antigues governacions, juntes i vegueries.

Nota

  • El terme governació ja era tradicional al Regne de València i s'hi mantingué per designar el corregiment perquè al capdavant de gairebé tots hi havia un corregidor de capa i espasa que era, a la vegada, governador militar de la guarnició del cap de corregiment.
costat obert costat obert

<09 Esports de pilota > 06 Rugbi>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  costat obert, n m
  • es  lado abierto
  • fr  côté ouvert
  • fr  grand côté
  • it  lato aperto
  • en  open side

<Esport > 09 Esports de pilota > 06 Rugbi>

Definició
Zona d'un camp de joc compresa entre una melé ordenada, una melé espontània o un mol, i la línia de toc més allunyada.
cotxe amb porta posterior cotxe amb porta posterior

<Transports > Transport per carretera > Vehicles>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cotxe amb porta posterior, n m
  • es  coche con portón trasero, n m
  • es  hatchback, n m
  • fr  voiture à hayon, n f
  • en  hatchback, n

<Transports > Transport per carretera > Vehicles>

Definició
Cotxe que té una porta a la part posterior que s'obre cap amunt, per la qual s'accedeix al maleter.
detector de parts detector de parts

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  detector de parts, n m
  • es  detector de partos
  • fr  détecteur de parturition
  • it  rivelatore di parto
  • en  labour detector

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Aparell de forma semblant a un cinturó, que s'utilitza per a detectar el moment en què parirà la vaca.
diverticle de Pertik diverticle de Pertik

<Anatomia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  diverticle de Pertik, n m

<Anatomia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Fosseta de Rosenmüller anormalment profunda.
elani perlat elani perlat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  elani perlat, n m
  • es  elanio enano
  • fr  élanion perle
  • en  pearl kite
  • de  Perlaar
  • nc  Gampsonyx swainsonii

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

Nota

  • El nom específic perlat fa referència al color predominantment blanc del plomatge del pit i el ventre d'aquesta espècie.