Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pertot" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  mill perlat, n m
  • es  maíz negro
  • es  mijo candela
  • es  mijo perla
  • es  panizo negro
  • fr  maïs noir
  • fr  mil à chandelles
  • fr  millet perle
  • fr  penniset glauque
  • en  african millet
  • en  pale pigeon millet
  • en  pearl millet
  • nc  Pennisetum americanum
  • nc  Pennisetum glaucum
  • nc  Pennisetum typhoides

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  miosotis, n f
  • ca  nomoblidis, n m sin. compl.
  • ca  perfetamor, n m sin. compl.
  • ca  ulls de l'Infant Jesús, n m pl sin. compl.
  • ca  ulls de Maria, n m pl sin. compl.
  • ca  enganyafadrins, n m alt. sin.
  • ca  perfet amor, n m var. ling.
  • nc  Myosotis L.

<Botànica > boraginàcies>

miosotis miosotis

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  miosotis, n f
  • ca  nomoblidis, n m sin. compl.
  • ca  perfetamor, n m sin. compl.
  • ca  ulls de l'Infant Jesús, n m pl sin. compl.
  • ca  ulls de Maria, n m pl sin. compl.
  • ca  enganyafadrins, n m alt. sin.
  • ca  perfet amor, n m var. ling.
  • nc  Myosotis L.

<Botànica > boraginàcies>

muntatge per clavilles muntatge per clavilles

<Transports > Manipulació de materials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 830:2008 Contenidors per al transport de mercaderies: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 830:1999).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 117 Contenidors i Caixes Mòbils per al Transport de Mercaderies, la secretaria del qual és a càrrec de la Fundació ICIL. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de la Fundació ICIL. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.

  • ca  muntatge per clavilles, n m
  • es  montaje por pernos
  • fr  fixation par broches
  • en  pin mounting
  • cod  7.2.6

<Contenidors>

Definició
Sistema de muntatge que utilitza dues clavilles verticals, acoblades a sòcols de fixació emplaçats als travessers curts superiors, de manera que els travessers curts superiors suporten la massa completa de l'equip desmuntable.
mussolet perlat mussolet perlat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  mussolet perlat, n m
  • es  mochuelo perlado
  • fr  chevêchette perlée
  • en  pearl-spotted owlet
  • de  Perlkauz
  • nc  Glaucidium perlatum

<24.02 Ocells > Estrigiformes > Estrígids>

mussolet perlat mussolet perlat

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  mussolet perlat, n m
  • es  mochuelo perlado
  • fr  chevêchette perlée
  • en  pearl-spotted owlet
  • de  Perlkauz
  • nc  Glaucidium perlatum

<24.02 Ocells > Estrigiformes > Estrígids>

obert-a obert-a

<Història > Genealogia. Heràldica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  obert-a, adj
  • es  abierto
  • es  rajado
  • fr  ouvert
  • it  aperto
  • en  overt

<Història > Genealogia. Heràldica>

Definició
Dit de la magrana amb el tall vertical mostrant els grans.
olivina olivina

<Joieria i bijuteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  olivina, n f
  • ca  crisòlit, n m sin. compl.
  • ca  peridot, n m sin. compl.
  • es  crisolita
  • es  crisólito
  • es  olivino
  • es  peridoto
  • fr  chrysolite
  • fr  olivine
  • fr  péridot
  • en  chrysolite
  • en  olivine
  • en  peridot

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Joieria i bijuteria>

Nota

  • La denominació crisòlit és obsoleta.
olivina olivina

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  olivina, n f
  • ca  crisòlit, n m sin. compl.
  • ca  peridot, n m sin. compl.
  • es  crisolita
  • es  crisolito
  • es  olivino
  • es  peridoto
  • fr  chrysolite
  • fr  olivine
  • fr  péridot
  • it  crisolito
  • it  olivina
  • it  peridoto
  • en  chrysolite
  • en  olivine
  • en  peridot
  • de  Chrysolith
  • de  Olivin
  • de  Peridot

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Silicats>

Definició
Silicat de magnesi i ferro, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic i que estructuralment és un nesosilicat.

Nota

  • Denominació obsoleta. El nom prové dels mots grecs khrysós, 'daurat', i lithos, 'pedra'.
  • És molt birefringent i presenta un espectre d'absorció característic. És una gemma molt utilitzada. La denominació sinònima crisòlit es considera obsoleta. El nom respon al color verd del mineral i va ser fixat pel mineralogista A. G. Werner (1750-1817).
  • Peridot té una etimologia incerta, però sembla que procedeix del francès.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ordi, n m
  • ca  ordi (gra), n m sin. compl.
  • ca  civada, n f alt. sin.
  • ca  ordi cerveser, n m alt. sin.
  • ca  ordi comú, n m alt. sin.
  • ca  ordi de cervesa, n m alt. sin.
  • ca  ordi de sis restos, n m alt. sin.
  • ca  ordi negre, n m alt. sin.
  • ca  ordi perlat, n m alt. sin.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  hordi, n m var. ling.
  • ca  sebà, n f var. ling.
  • ca  sevà, n f var. ling.
  • nc  Hordeum vulgare L.
  • nc  Hordeum hexastichum L. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • MASCLANS apunta que existeixen nombroses races de conreu (cultivars) d'Hordeum vulgare: ordi blat, ordi cabot, ordi cairat, ordi d'àngel, ordi de cua de cavall, ordi de ventall, ordi del miracle, ordi escuat, ordi marçal, ordi marcenc, ordi mular i ordi ramós.