Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pesseter" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca múscul masseter, n m
- es músculo masetero
- fr muscle masséter
- en masseter muscle
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca múscul masseter, n m
- es músculo masetero
- en masseter muscle
- TA musculus masseter
<Anatomia>
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca múscul masseter, n m
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>
Definició
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca masseter, n m
- es masetero
- en masseter
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>
Definició
Nota
- La denominació masseter prové del grec masetér 'mastegador'.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pebrotera, n f
- ca bitxera, n f sin. compl.
- ca bitxo, n m sin. compl.
- ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
- ca coralera, n f sin. compl.
- ca pebrer, n m sin. compl.
- ca pebrera, n f sin. compl.
- ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
- ca pebrerera, n f sin. compl.
- ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
- ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
- ca pebroter, n m sin. compl.
- ca bajoca, n f alt. sin.
- ca bajoquera, n f alt. sin.
- ca banyeta, n f alt. sin.
- ca bitxeta, n f alt. sin.
- ca bitxo coent, n m alt. sin.
- ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
- ca coral, n m alt. sin.
- ca coral de jardins, n m alt. sin.
- ca coraler, n m alt. sin.
- ca coralet, n m alt. sin.
- ca coraleta, n f alt. sin.
- ca pebràs, n m alt. sin.
- ca pebre, n m alt. sin.
- ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
- ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
- ca pebre vermell, n m alt. sin.
- ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
- ca pebrina, n f alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca pebrot picant, n m alt. sin.
- ca pebrots, n m pl alt. sin.
- ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
- ca pimentera, n f alt. sin.
- ca pimentonera, n f alt. sin.
- ca pimentons, n m pl alt. sin.
- ca bitxero, n m var. ling.
- ca pebre de Canyena, n m var. ling.
- ca pebreres coentes, n f pl var. ling.
- ca pestetes coentes, n f pl var. ling.
- ca primentonera, n f var. ling.
- nc Capsicum annuum L.
<Botànica > solanàcies>
Nota
-
Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pebrotera, n f
- ca bitxera, n f sin. compl.
- ca bitxo, n m sin. compl.
- ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
- ca coralera, n f sin. compl.
- ca pebrer, n m sin. compl.
- ca pebrera, n f sin. compl.
- ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
- ca pebrerera, n f sin. compl.
- ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
- ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
- ca pebroter, n m sin. compl.
- ca bajoca, n f alt. sin.
- ca bajoquera, n f alt. sin.
- ca banyeta, n f alt. sin.
- ca bitxeta, n f alt. sin.
- ca bitxo coent, n m alt. sin.
- ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
- ca coral, n m alt. sin.
- ca coral de jardins, n m alt. sin.
- ca coraler, n m alt. sin.
- ca coralet, n m alt. sin.
- ca coraleta, n f alt. sin.
- ca pebràs, n m alt. sin.
- ca pebre, n m alt. sin.
- ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
- ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
- ca pebre vermell, n m alt. sin.
- ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
- ca pebrina, n f alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca pebrot picant, n m alt. sin.
- ca pebrots, n m pl alt. sin.
- ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
- ca pimentera, n f alt. sin.
- ca pimentonera, n f alt. sin.
- ca pimentons, n m pl alt. sin.
- ca bitxero, n m var. ling.
- ca pebre de Canyena, n m var. ling.
- ca pebreres coentes, n f pl var. ling.
- ca pestetes coentes, n f pl var. ling.
- ca primentonera, n f var. ling.
- nc Capsicum annuum L.
<Botànica > solanàcies>
Nota
-
Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.
<Alimentació. Gastronomia > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca peixater | peixatera, n m, f
- ca pescater | pescatera, n m, f sin. compl.
- es pescadero
- fr poissonnier
- en fish monger
- en fishmonger
<Alimentació. Gastronomia > Ocupacions>
Definició
<Indústria de la pell>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca pelleter | pelletera, n m, f
- es peletero
- fr fourreur
- fr pelletier
- en furrier
<Indústria > Indústria de la pell>
<Indústria. Energia > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca pelleter | pelletera, n m, f
- es peletero
- fr fourreur
- fr pelletier
- en furrier
<Indústria. Energia > Ocupacions>
Definició
<Economia > Finances> Sistemes monetaris > Monedes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Monedes del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/243/>
- ca pesseta, n f
- es peseta, n f
- fr peseta, n f
- en peseta, n
- cod ESP
<Monedes>