Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pia" dins totes les àrees temàtiques

àcid fosfotúngstic àcid fosfotúngstic

<Anatomia > Histologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  àcid fosfotúngstic, n m
  • ca  colorant PTA, n m sin. compl.
  • ca  PTA, n m sigla

<Anatomia > Histologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Mescla dels àcids fosfòric i túngstic, que precipita les proteïnes i és emprada com a colorant histològic i en microscòpia electrònica i com a reactiu de les ptomaïnes i és selectiu per a components extracel·lulars com l'elastina, el col·lagen, etc.
Àrea Preferencial de Comerç a l'Àfrica del Sud i de l'Est Àrea Preferencial de Comerç a l'Àfrica del Sud i de l'Est

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Àrea Preferencial de Comerç a l'Àfrica del Sud i de l'Est, n f
  • ca  PTA, n f sigla
  • es  Área Preferencial de Comercio en el África del Sur y del Este
  • es  PTA sigla
  • fr  Zone d'échanges préférentielle pour l'Afrique orientale et australe
  • fr  ZEP sigla
  • en  Eastern and Southern Africa Preferential Trade Area
  • en  ESAPTA sigla
  • en  PTA sigla

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definició
Organització internacional d'àmbit regional, creada el 1981, que té per objecte l'establiment d'un mercat comú i una comunitat econòmica en la zona compresa pels estats del sud i de l'est d'Àfrica.
índex d'inflamació de la geniva papil·lar marginal adherent índex d'inflamació de la geniva papil·lar marginal adherent

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  índex d'inflamació de la geniva papil·lar marginal adherent, n m
  • ca  índex PMA, n m sigla
  • es  índice de la inflamación de la encía papilar marginal adherida
  • es  PMA sigla
  • fr  indice de l'inflammation de la gencive papillaire marginale adhérente
  • fr  PMA sigla
  • en  attached gingiva marginal index of inflammation of the papillary
  • en  PMA sigla

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

acceleració pic acceleració pic

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  acceleració pic, n f
  • ca  PGA, n f sigla
  • es  aceleración pico
  • es  PGA sigla
  • en  peak ground acceleration
  • en  PGA sigla

<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>

Definició
Màxima acceleració horitzontal del sòl produïda per un terratrèmol i enregistrada en un ^accelerograma^.

És un paràmetre que quantifica la grandària d'un terratrèmol intens.

Nota

  • PGA és la sigla corresponent al terme anglès peak ground acceleration.
acord comercial preferencial acord comercial preferencial

<Economia > Comerç > Comerç internacional > Barreres al comerç internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ACCIÓ - AGÈNCIA PER A LA COMPETITIVITAT DE L'EMPRESA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les barreres al comerç internacional [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/324/>

  • ca  acord comercial preferencial, n m
  • ca  acord preferencial, n m
  • es  acuerdo comercial preferencial, n m
  • es  acuerdo preferencial, n m
  • fr  accord commercial préférentiel, n m
  • fr  accord préférentiel, n m
  • en  preferential agreement, n
  • en  preferential trade agreement, n
  • en  preferential trade arrangement, n
  • en  PTA, n sigla

<Barreres al comerç internacional > 04 Política comercial>

Definició
Acord comercial entre països pel qual les parts signatàries es concedeixen mútuament condicions favorables en matèria comercial, duanera, financera o qualsevol altre àmbit de l'intercanvi de béns i serveis.

Nota

  • 1. Les exportacions subjectes als acords preferencials poden accedir als mercats dels països desenvolupats a un cost baix, o bé a cost zero, mitjançant rebaixes aranzelàries.
  • 2. Són acords preferencials els acords d'associació econòmica i els acords de cooperació comercial.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ACP, n f
  • ca  anàlisi de components principals, n f sin. compl.
  • es  ACP
  • es  análisis de componentes principales sin. compl.
  • en  PCA
  • en  principal component analysis sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>

Definició
Tècnica de tractament estadístic que permet, a partir d'un conjunt d'individus (per exemple, els píxels d'una imatge) dels quals es disposa d'un nombre més o menys elevat de variables (cas d'observacions multiespectrals i/o multitemporals en teledetecció) que presenten una certa correlació entre si, obtenir un conjunt més petit de noves variables (noves imatges en el cas de la teledetecció), anomenades CP (component principal), que retenen una part molt important de la informació de les variables originals.

La reducció del nombre de variables és útil per a posteriorment poder realitzar altres tractaments que seran executats més ràpidament i que idealment tindran resultats similars. El procés de concentració de la informació en un nombre relativament petit de CP només és possible si les variables que es volen tractar presenten una correlació elevada, cas habitual en teledetecció. El nombre de CP que hom pot arribar a obtenir-ne és com a molt el mateix que el nombre de variables del conjunt original.

L'ACP presenta les següents característiques:
1. Cada CP s'obté per combinació lineal de totes les variables originals:
CP1 = a1,1X1 + a1,2X2 + ... + a1,pXp
CP2 = a2,1X1 + a2,2X2 + ... + a2,pXp
:
CPp = ap,1X1 + ap,2X2 + ... + ap,pXp.
2. Cada CP està altament descorrelacionada amb l'anterior.
3. Cada CP explica una quantitat menor (o igual) de la variació original total (si les variables en joc estan molt poc o gens correlacionades, doncs, l'ACP no és útil com a tècnica de reducció del volum de les dades que s'han de tractar).
4. La suma de les variàncies de totes les CP és igual a la suma de les variàncies de totes les variables originals (X), si bé generalment no s'obtenen totes les components principals precisament perquè, si les variables tenien una correlació alta, renunciant a les darreres CP pràcticament no es perd informació.
5. Les CP perden les seves unitats i el sentit físic (per exemple, en el cas de bandes de teledetecció, les noves bandes ja no tenen el sentit radiomètric que tenien). En el procés es calculen els vectors2 a1, a2, ..., ap, que reben el nom de vectors propis i contenen els coeficients de cada CP, així com uns valors l1, l2, ..., lp, que reben el nom de valors propis i que són la variància de cada CP. El càlcul dels vectors propis es pot fer a partir de la matriu de correlacions o a partir de la matriu de variàncies/covariàncies, segons si es desitja que totes les variables tinguin un pes inicial semblant o si la seva variació natural ha d'influir en l'anàlisi.

L'ACP és un procés reversible, i gràcies a aquesta propietat també s'utilitza com a tècnica d'eliminació de soroll, ja que en recompondre les imatges originals a partir de les primeres CP hom descarta el soroll que habitualment ha quedat relegat a les darreres CP. L'ACP també ha estat usada com a tècnica de detecció de fenòmens com incendis forestals, que queden sovint clarament delimitats en les CP intermèdies, per tal com no representen ni informació general de la imatge ni són soroll aleatori.

Vegeu també anàlisi discriminant.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ACP ACP

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ACP, n f
  • ca  anàlisi de components principals, n f sin. compl.
  • es  ACP
  • es  análisis de componentes principales sin. compl.
  • en  PCA
  • en  principal component analysis sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>

Definició
Tècnica de tractament estadístic que permet, a partir d'un conjunt d'individus (per exemple, els píxels d'una imatge) dels quals es disposa d'un nombre més o menys elevat de variables (cas d'observacions multiespectrals i/o multitemporals en teledetecció) que presenten una certa correlació entre si, obtenir un conjunt més petit de noves variables (noves imatges en el cas de la teledetecció), anomenades CP (component principal), que retenen una part molt important de la informació de les variables originals.

La reducció del nombre de variables és útil per a posteriorment poder realitzar altres tractaments que seran executats més ràpidament i que idealment tindran resultats similars. El procés de concentració de la informació en un nombre relativament petit de CP només és possible si les variables que es volen tractar presenten una correlació elevada, cas habitual en teledetecció. El nombre de CP que hom pot arribar a obtenir-ne és com a molt el mateix que el nombre de variables del conjunt original.

L'ACP presenta les següents característiques:
1. Cada CP s'obté per combinació lineal de totes les variables originals:
CP1 = a1,1X1 + a1,2X2 + ... + a1,pXp
CP2 = a2,1X1 + a2,2X2 + ... + a2,pXp
:
CPp = ap,1X1 + ap,2X2 + ... + ap,pXp.
2. Cada CP està altament descorrelacionada amb l'anterior.
3. Cada CP explica una quantitat menor (o igual) de la variació original total (si les variables en joc estan molt poc o gens correlacionades, doncs, l'ACP no és útil com a tècnica de reducció del volum de les dades que s'han de tractar).
4. La suma de les variàncies de totes les CP és igual a la suma de les variàncies de totes les variables originals (X), si bé generalment no s'obtenen totes les components principals precisament perquè, si les variables tenien una correlació alta, renunciant a les darreres CP pràcticament no es perd informació.
5. Les CP perden les seves unitats i el sentit físic (per exemple, en el cas de bandes de teledetecció, les noves bandes ja no tenen el sentit radiomètric que tenien). En el procés es calculen els vectors2 a1, a2, ..., ap, que reben el nom de vectors propis i contenen els coeficients de cada CP, així com uns valors l1, l2, ..., lp, que reben el nom de valors propis i que són la variància de cada CP. El càlcul dels vectors propis es pot fer a partir de la matriu de correlacions o a partir de la matriu de variàncies/covariàncies, segons si es desitja que totes les variables tinguin un pes inicial semblant o si la seva variació natural ha d'influir en l'anàlisi.

L'ACP és un procés reversible, i gràcies a aquesta propietat també s'utilitza com a tècnica d'eliminació de soroll, ja que en recompondre les imatges originals a partir de les primeres CP hom descarta el soroll que habitualment ha quedat relegat a les darreres CP. L'ACP també ha estat usada com a tècnica de detecció de fenòmens com incendis forestals, que queden sovint clarament delimitats en les CP intermèdies, per tal com no representen ni informació general de la imatge ni són soroll aleatori.

Vegeu també anàlisi discriminant.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ACP ACP

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ACP, n f
  • ca  anàlisi de components principals, n f sin. compl.
  • es  ACP
  • es  análisis de componentes principales sin. compl.
  • en  PCA
  • en  principal component analysis sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>

Definició
Tècnica de tractament estadístic que permet, a partir d'un conjunt d'individus (per exemple, els píxels d'una imatge) dels quals es disposa d'un nombre més o menys elevat de variables (cas d'observacions multiespectrals i/o multitemporals en teledetecció) que presenten una certa correlació entre si, obtenir un conjunt més petit de noves variables (noves imatges en el cas de la teledetecció), anomenades CP (component principal), que retenen una part molt important de la informació de les variables originals.

La reducció del nombre de variables és útil per a posteriorment poder realitzar altres tractaments que seran executats més ràpidament i que idealment tindran resultats similars. El procés de concentració de la informació en un nombre relativament petit de CP només és possible si les variables que es volen tractar presenten una correlació elevada, cas habitual en teledetecció. El nombre de CP que hom pot arribar a obtenir-ne és com a molt el mateix que el nombre de variables del conjunt original.

L'ACP presenta les següents característiques:
1. Cada CP s'obté per combinació lineal de totes les variables originals:
CP1 = a1,1X1 + a1,2X2 + ... + a1,pXp
CP2 = a2,1X1 + a2,2X2 + ... + a2,pXp
:
CPp = ap,1X1 + ap,2X2 + ... + ap,pXp.
2. Cada CP està altament descorrelacionada amb l'anterior.
3. Cada CP explica una quantitat menor (o igual) de la variació original total (si les variables en joc estan molt poc o gens correlacionades, doncs, l'ACP no és útil com a tècnica de reducció del volum de les dades que s'han de tractar).
4. La suma de les variàncies de totes les CP és igual a la suma de les variàncies de totes les variables originals (X), si bé generalment no s'obtenen totes les components principals precisament perquè, si les variables tenien una correlació alta, renunciant a les darreres CP pràcticament no es perd informació.
5. Les CP perden les seves unitats i el sentit físic (per exemple, en el cas de bandes de teledetecció, les noves bandes ja no tenen el sentit radiomètric que tenien). En el procés es calculen els vectors2 a1, a2, ..., ap, que reben el nom de vectors propis i contenen els coeficients de cada CP, així com uns valors l1, l2, ..., lp, que reben el nom de valors propis i que són la variància de cada CP. El càlcul dels vectors propis es pot fer a partir de la matriu de correlacions o a partir de la matriu de variàncies/covariàncies, segons si es desitja que totes les variables tinguin un pes inicial semblant o si la seva variació natural ha d'influir en l'anàlisi.

L'ACP és un procés reversible, i gràcies a aquesta propietat també s'utilitza com a tècnica d'eliminació de soroll, ja que en recompondre les imatges originals a partir de les primeres CP hom descarta el soroll que habitualment ha quedat relegat a les darreres CP. L'ACP també ha estat usada com a tècnica de detecció de fenòmens com incendis forestals, que queden sovint clarament delimitats en les CP intermèdies, per tal com no representen ni informació general de la imatge ni són soroll aleatori.

Vegeu també anàlisi discriminant.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
alt pima alt pima

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alt pima
  • ca  nevome sin. compl.
  • ca  o'odham sin. compl.
  • ca  pima-papago sin. compl.
  • ca  tohono o'odham sin. compl.
  • cod  o'odham
  • de  Pima Alto
  • de  O'odham sin. compl.
  • de  Oberes Pima sin. compl.
  • en  Alt pima
  • en  Nevome sin. compl.
  • en  O'odham sin. compl.
  • en  Pima-papago sin. compl.
  • en  Tohono o'odham sin. compl.
  • es  alt pima
  • es  nevome sin. compl.
  • es  o'odham sin. compl.
  • es  pima-papago sin. compl.
  • es  tohono o'odham sin. compl.
  • eu  alt pima
  • eu  nevome sin. compl.
  • eu  o'odham sin. compl.
  • eu  pima-papago sin. compl.
  • eu  tohono o'odham sin. compl.
  • fr  haut-Piman
  • fr  o'odham sin. compl.
  • fr  papago sin. compl.
  • gl  alt pima
  • gl  nevome sin. compl.
  • gl  o'odham sin. compl.
  • gl  pima-papago sin. compl.
  • gl  tohono o'odham sin. compl.
  • it  alt pima
  • it  nevome sin. compl.
  • it  o'odham sin. compl.
  • it  pima-papago sin. compl.
  • it  tohono o'odham sin. compl.
  • nl  Pima
  • nl  O'odham sin. compl.
  • nl  Papago sin. compl.
  • pt  alt pima
  • pt  nevome sin. compl.
  • pt  o'odham sin. compl.
  • pt  pima-papago sin. compl.
  • pt  tohono o'odham sin. compl.

<Utoasteca > Utoasteca del sud>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>, <Amèrica > Mèxic>

Definició
La família utoasteca és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, i Oklahoma, a l'est. La classificació interna d'aquesta família és força complexa, a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.

De la branca utoasteca meridional, només hi ha dues llengües que es parlin en territori dels Estats Units, la resta se situen al sud de la frontera Arizona-Mèxic. Aquestes dues llengües són l'alt pima i el cahita.

La llengua alt pima consta dels dialectes següents: el pima o akimel o'odham (subdividit en les varietats del riu Salt, riu Gila oriental, riu Gila occidental i Kohadt) i el papago o tohono o'odham (amb força variació interna). Les diferències entre les varietats són escasses i no impedeixen la intercomprensió.

La comunitat alt pima va entrar en contacte amb els colonitzadors europeus vers el 1700. Hi van mantenir relacions pacífiques. El 1850, l'establiment de la frontera Estats Units-Mèxic va dividir el territori propi dels indígenes. Ben aviat es van constituir les reserves.

Actualment els akimels viuen a les reserves Gila River, Salt River i Ak Chin, i als territoris adjacents de Casa Grande, Chandler, Coolidge i Phoenix. Els tohonos viuen a les reserves Papago, San Xavier, Ak Chin i Gila Bend, i als territoris adjacents d'Ajo, Marana, Gila Bend, Florence, Tucson, Phoenix, Los Àngeles, San José i Sonora.

La designació akimel o'odham significa 'la gent del riu'. D'altra banda, tohono o'odham significa 'la gent del desert'.

A diferència d'altres llengües utoasteques, l'alt pima encara es transmet -tot i que parcialment- a les noves generacions, de manera que hi ha infants que la parlen com a primera llengua. A les comunitats dels Estats Units, la llengua s'ensenya a les escoles.
anàlisi d'impacte de negoci anàlisi d'impacte de negoci

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>

  • ca  anàlisi d'impacte de negoci, n f
  • ca  BIA, n f sigla
  • es  análisis de impacto de negocio, n m
  • es  BIA, n m sigla
  • fr  analyse d'impact sur les activités, n f
  • fr  analyse des répercussions sur les activités, n f
  • fr  BIA, n f sigla
  • en  business impact analysis, n
  • en  BIA, n sigla

<Ciberseguretat > Mitjans tècnics de seguretat>

Definició
Anàlisi que determina l'impacte de les incidències en una organització i identifica i prioritza els serveis i els processos de negoci crítics que cal mantenir i recuperar.

Nota

  • La sigla BIA prové de l'anglès business impact analysis.