Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "picaflors" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI flop o flops: Singular i plural (decaflops, hectoflops, kiloflops, megaflops, gigaflops, teraflops, petaflops, exaflops, zetaflops, yottaflops)
<Criteris lingüístics > Pronúncia o grafia de casos singulars>
Definició
- Escriure les formes amb -s final en singular (el flops, el decaflops, l'hectoflops, el kiloflops, el megaflops, el gigaflops, el teraflops, el petaflops, l'exaflops, el zetaflops, el yottaflops).
- Mantenir exactament la mateixa forma en plural, de manera que sigui el context el que indiqui que es tracta d'un plural (els flops, els decaflops, els hectoflops, els kiloflops, els megaflops, els gigaflops, els teraflops, els petaflops, els zetaflops, els yottaflops).
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) La denominació flops, que designa una unitat de mesura, s'ha creat a partir de la sigla FLOPS (corresponent a floating-point operations per second, en català 'operacions de coma flotant per segon'), de manera que la -s final no és una marca de plural sinó la lletra inicial de second.
(2) El singular *flop, per tant (que també es documenta), correspon a una interpretació errònia de flops com a forma plural.
(3) Ja hi ha un bon nombre de paraules catalanes que són iguals en singular i plural perquè en singular acaben en -s i són planes o esdrúixoles.
Ex.: (l'/els) anus, (el/els) cactus, (el/els) globus, (el/els) virus; (l'/els) absis, (el/els) cutis, (la/les) glotis, (l'/les) artritis; (el/ els) bíceps, (el/els) quàdriceps; (l'/els) albatros; (l'/els,les) àries, (el/els) bòrees
(4) És la forma més utilitzada internacionalment, encara que també es documentin usos en singular de *flop.
(5) El símbol utilitzat internacionalment (tot i no estar recollit encara en cap norma) manté la -s final.
Ex.: flops [flops], daflops [decaflops], hflops [hectoflops], kflops [kiloflops], Mflops [megaflops], Gflops [gigaflops], Tflops [teraflops], Pflops [petaflops], Eflops [exaflops], Zflops [zetaflops], Yflops [yottaflops]
El flops, amb el plural flops, és la unitat de mesura de la potència de càlcul d'un ordinador que correspon a una operació de coma flotant per segon.
Els múltiples del flops són el decaflops (correspon a 10 flops), l'hectoflops (102 flops), el kiloflops (també es pot escriure quiloflops, correspon a 103 flops) , el megaflops (106 flops), el gigaflops (109 flops), el teraflops (1012 flops), el petaflops (1015 flops), l'exaflops (1018 flops), el zetaflops (1021 flops) i el yottaflops (1024 flops).
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de flops, decaflops, hectoflops, kiloflops, megaflops, gigaflops, teraflops, petaflops, exaflops, zetaflops i yottaflops al Cercaterm i la Neoloteca.
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI flop o flops: Singular i plural (decaflops, hectoflops, kiloflops, megaflops, gigaflops, teraflops, petaflops, exaflops, zetaflops, yottaflops)
<Tecnologies de la informació i la comunicació > Informàtica>
Definició
- Escriure les formes amb -s final en singular (el flops, el decaflops, l'hectoflops, el kiloflops, el megaflops, el gigaflops, el teraflops, el petaflops, l'exaflops, el zetaflops, el yottaflops).
- Mantenir exactament la mateixa forma en plural, de manera que sigui el context el que indiqui que es tracta d'un plural (els flops, els decaflops, els hectoflops, els kiloflops, els megaflops, els gigaflops, els teraflops, els petaflops, els zetaflops, els yottaflops).
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) La denominació flops, que designa una unitat de mesura, s'ha creat a partir de la sigla FLOPS (corresponent a floating-point operations per second, en català 'operacions de coma flotant per segon'), de manera que la -s final no és una marca de plural sinó la lletra inicial de second.
(2) El singular *flop, per tant (que també es documenta), correspon a una interpretació errònia de flops com a forma plural.
(3) Ja hi ha un bon nombre de paraules catalanes que són iguals en singular i plural perquè en singular acaben en -s i són planes o esdrúixoles.
Ex.: (l'/els) anus, (el/els) cactus, (el/els) globus, (el/els) virus; (l'/els) absis, (el/els) cutis, (la/les) glotis, (l'/les) artritis; (el/ els) bíceps, (el/els) quàdriceps; (l'/els) albatros; (l'/els,les) àries, (el/els) bòrees
(4) És la forma més utilitzada internacionalment, encara que també es documentin usos en singular de *flop.
(5) El símbol utilitzat internacionalment (tot i no estar recollit encara en cap norma) manté la -s final.
Ex.: flops [flops], daflops [decaflops], hflops [hectoflops], kflops [kiloflops], Mflops [megaflops], Gflops [gigaflops], Tflops [teraflops], Pflops [petaflops], Eflops [exaflops], Zflops [zetaflops], Yflops [yottaflops]
El flops, amb el plural flops, és la unitat de mesura de la potència de càlcul d'un ordinador que correspon a una operació de coma flotant per segon.
Els múltiples del flops són el decaflops (correspon a 10 flops), l'hectoflops (102 flops), el kiloflops (també es pot escriure quiloflops, correspon a 103 flops) , el megaflops (106 flops), el gigaflops (109 flops), el teraflops (1012 flops), el petaflops (1015 flops), l'exaflops (1018 flops), el zetaflops (1021 flops) i el yottaflops (1024 flops).
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de flops, decaflops, hectoflops, kiloflops, megaflops, gigaflops, teraflops, petaflops, exaflops, zetaflops i yottaflops al Cercaterm i la Neoloteca.
herbari micològic? 0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
herbari micològic?
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
-
ca
0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
herbari micològic? - es (funga) flora fúngica, n f
- es (funga) flora micológica, n f
- es (funga) funga, n f
- es (funga) micobiota, n f
- es (funga) micoflora, n f
- es (micoteca) herbario de hongos, n m
- es (micoteca) micetoteca, n f
- es (micoteca) micoteca, n f
- fr (funga) flore fongique, n f
- fr (funga) flore mycologique, n f
- fr (funga) mycoflore, n f
- fr (micoteca) collection mycologique, n f
- fr (micoteca) herbier de champignons, n m
- fr (micoteca) mycothèque, n f
- it (funga) flora micologica, n f
- it (funga) funga, n f
- it (funga) micoflora, n f
- en (funga) funga, n
- en (funga) fungus flora, n
- en (funga) fungus population, n
- en (funga) mycobiota, n
- en (funga) mycoflora, n
- en (funga) mycology, n
- en (micoteca) fungus culture collection, n
- en (micoteca) mycological collection, n
- en (micoteca) mycotheca, n
- de (funga) Pilzflora, n f
<Ciències de la vida > Biologia>
Definició
- La funga, o la micobiota o el sinònim complementari micoflora (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és el conjunt dels diferents fongs que creixen espontàniament en una regió o en un ambient determinats.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Funga és una forma semànticament transparent, ja que remet a fong (fungus, en llatí) i és paral·lela a flora i fauna. (Tot i això, flora i fauna són noms existents en llatí, mentre que funga és una creació posterior analògica.) Es documenta en català i en les llengües veïnes.
(2) Micobiota (a partir dels formants grecs mico- 'fong' i biota 'vida') és una proposta dels especialistes, creada a partir de microbiota ('flora'). Es documenta en català i en altres llengües.
(3) Micoflora, amb les variants flora micològica o flora fúngica, té l'inconvenient de la inadequació semàntica, ja que actualment els fongs no es classifiquen taxonòmicament dins el regne de les plantes (Flora), sinó dins un regne propi (el regne Fungi). El manteniment es deu només a la tradició i l'àmplia difusió d'aquesta forma i també al fet que en altres casos flora s'utilitza amb un sentit no restringit a 'planta' (per exemple, en flora intestinal o flora vaginal).
. Els equivalents castellans són flora fúngica, flora micológica, funga, micobiota i micoflora; els francesos, flore fongique, flore mycologique i mycoflore; els italians, flora micologica, funga i micoflora; els anglesos, funga, fungus flora, fungus population, mycobiota, mycoflora i mycology, i l'alemany, Pilzflora.
- Una micoteca (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una col·lecció de fongs, sovint ordenats de manera sistemàtica, que generalment s'utilitza per a la recerca o l'ensenyament.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És lingüísticament adequada i transparent, ja que està formada a partir de la forma prefixada mico- (del grec mýkes, 'fong' o 'bolet') i la forma sufixada -teca (del grec théke, 'dipòsit').
(2) És anàloga a altres denominacions del mateix àmbit de la biologia, com ara brioteca o genoteca.
(3) És la forma utilitzada actualment i té el vistiplau dels especialistes.
(4) Es documenta en obres lexicogràfiques catalanes i molts contextos d'especialitat.
(5) És anàloga a les formes d'altres llengües.
. En canvi, la forma *herbari micològic, que havia tingut un cert ús, ara tendeix a ser substituïda per la forma micoteca, semànticament més precisa.
. Els equivalents castellans són herbario de hongos, micetoteca i micoteca; els francesos, collection mycologique, herbier de champignons i mycothèque, i els anglesos, fungus culture collection, mycological collection i mycotheca.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de funga i micoteca al Cercaterm i la Neoloteca i també el document de criteri original, Precisions terminològiques sobre els fongs, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/precisions-terminologiques-els-fongs).
herbari micològic? 0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
herbari micològic?
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
-
ca
0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
herbari micològic? - es (funga) flora fúngica, n f
- es (funga) flora micológica, n f
- es (funga) funga, n f
- es (funga) micobiota, n f
- es (funga) micoflora, n f
- es (micoteca) herbario de hongos, n m
- es (micoteca) micetoteca, n f
- es (micoteca) micoteca, n f
- fr (funga) flore fongique, n f
- fr (funga) flore mycologique, n f
- fr (funga) mycoflore, n f
- fr (micoteca) collection mycologique, n f
- fr (micoteca) herbier de champignons, n m
- fr (micoteca) mycothèque, n f
- it (funga) flora micologica, n f
- it (funga) funga, n f
- it (funga) micoflora, n f
- en (funga) funga, n
- en (funga) fungus flora, n
- en (funga) fungus population, n
- en (funga) mycobiota, n
- en (funga) mycoflora, n
- en (funga) mycology, n
- en (micoteca) fungus culture collection, n
- en (micoteca) mycological collection, n
- en (micoteca) mycotheca, n
- de (funga) Pilzflora, n f
<Botànica>
Definició
- La funga, o la micobiota o el sinònim complementari micoflora (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és el conjunt dels diferents fongs que creixen espontàniament en una regió o en un ambient determinats.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Funga és una forma semànticament transparent, ja que remet a fong (fungus, en llatí) i és paral·lela a flora i fauna. (Tot i això, flora i fauna són noms existents en llatí, mentre que funga és una creació posterior analògica.) Es documenta en català i en les llengües veïnes.
(2) Micobiota (a partir dels formants grecs mico- 'fong' i biota 'vida') és una proposta dels especialistes, creada a partir de microbiota ('flora'). Es documenta en català i en altres llengües.
(3) Micoflora, amb les variants flora micològica o flora fúngica, té l'inconvenient de la inadequació semàntica, ja que actualment els fongs no es classifiquen taxonòmicament dins el regne de les plantes (Flora), sinó dins un regne propi (el regne Fungi). El manteniment es deu només a la tradició i l'àmplia difusió d'aquesta forma i també al fet que en altres casos flora s'utilitza amb un sentit no restringit a 'planta' (per exemple, en flora intestinal o flora vaginal).
. Els equivalents castellans són flora fúngica, flora micológica, funga, micobiota i micoflora; els francesos, flore fongique, flore mycologique i mycoflore; els italians, flora micologica, funga i micoflora; els anglesos, funga, fungus flora, fungus population, mycobiota, mycoflora i mycology, i l'alemany, Pilzflora.
- Una micoteca (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una col·lecció de fongs, sovint ordenats de manera sistemàtica, que generalment s'utilitza per a la recerca o l'ensenyament.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És lingüísticament adequada i transparent, ja que està formada a partir de la forma prefixada mico- (del grec mýkes, 'fong' o 'bolet') i la forma sufixada -teca (del grec théke, 'dipòsit').
(2) És anàloga a altres denominacions del mateix àmbit de la biologia, com ara brioteca o genoteca.
(3) És la forma utilitzada actualment i té el vistiplau dels especialistes.
(4) Es documenta en obres lexicogràfiques catalanes i molts contextos d'especialitat.
(5) És anàloga a les formes d'altres llengües.
. En canvi, la forma *herbari micològic, que havia tingut un cert ús, ara tendeix a ser substituïda per la forma micoteca, semànticament més precisa.
. Els equivalents castellans són herbario de hongos, micetoteca i micoteca; els francesos, collection mycologique, herbier de champignons i mycothèque, i els anglesos, fungus culture collection, mycological collection i mycotheca.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de funga i micoteca al Cercaterm i la Neoloteca i també el document de criteri original, Precisions terminològiques sobre els fongs, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/precisions-terminologiques-els-fongs).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coliflor, n f
- ca bròcul blanc, n m sin. compl.
- ca bròquil blanc, n m sin. compl.
- ca colflori, n f sin. compl.
- ca floricol, n f sin. compl.
- ca bròquil, n m alt. sin.
- ca pinya, n f alt. sin.
- ca pinya de col, n f alt. sin.
- ca col flori, n f var. ling.
- ca col-a-fiori, n f var. ling.
- ca col-a-flors, n f var. ling.
- ca col-flor, n f var. ling.
- ca col-i-flor, n f var. ling.
- ca colflor, n f var. ling.
- nc Brassica oleracea L. var. botrytis L. subvar. cauliflora DC.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
-
1. D'acord amb NEOL, les denominacions bròquil blanc i coliflor tenen una distribució geogràfica diferent: bròquil blanc s'utilitza en les zones del domini lingüístic en què la denominació simple bròquil tant pot fer referència a la varietat blanca com a la varietat verda (bròquil verd) de Brassica oleracea var. botryitis, mentre que coliflor s'utilitza en les zones en què la denominació bròquil no té aquest sentit genèric.
2. El nom bròcul 'bròquil', usat a l'Alguer i en part del català nord-occidental i valencià septentrional, prové de l'italià broccoli. Per a més informació consulteu Veny, J. "Italianismes en el Diccionari mallorquí-castellà (1840) de Pere Antoni Figuera". A: Veny, J. Per una història diatòpica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009, p. 49-52.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coliflor, n f
- ca bròcul blanc, n m sin. compl.
- ca bròquil blanc, n m sin. compl.
- ca colflori, n f sin. compl.
- ca floricol, n f sin. compl.
- ca bròquil, n m alt. sin.
- ca pinya, n f alt. sin.
- ca pinya de col, n f alt. sin.
- ca col flori, n f var. ling.
- ca col-a-fiori, n f var. ling.
- ca col-a-flors, n f var. ling.
- ca col-flor, n f var. ling.
- ca col-i-flor, n f var. ling.
- ca colflor, n f var. ling.
- nc Brassica oleracea L. var. botrytis L. subvar. cauliflora DC.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
-
1. D'acord amb NEOL, les denominacions bròquil blanc i coliflor tenen una distribució geogràfica diferent: bròquil blanc s'utilitza en les zones del domini lingüístic en què la denominació simple bròquil tant pot fer referència a la varietat blanca com a la varietat verda (bròquil verd) de Brassica oleracea var. botryitis, mentre que coliflor s'utilitza en les zones en què la denominació bròquil no té aquest sentit genèric.
2. El nom bròcul 'bròquil', usat a l'Alguer i en part del català nord-occidental i valencià septentrional, prové de l'italià broccoli. Per a més informació consulteu Veny, J. "Italianismes en el Diccionari mallorquí-castellà (1840) de Pere Antoni Figuera". A: Veny, J. Per una història diatòpica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009, p. 49-52.
<Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca decaflops, n m
- es decaflop, n m
- es decaflops, n m
- fr décaflop, n m
- fr décaflops, n m
- en decaflop, n
- en decaflops, n
- sbl daflops
<Informàtica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca funga, n f
- ca micobiota, n f
- ca micoflora, n f sin. compl.
- es flora fúngica, n f
- es flora micológica, n f
- es funga, n f
- es micobiota, n f
- es micoflora, n f
- fr flore fongique, n f
- fr flore mycologique, n f
- fr mycoflore, n f
- it flora micologica, n f
- it funga, n f
- it micoflora, n f
- en funga, n
- en fungus flora, n
- en fungus population, n
- en mycobiota, n
- en mycoflora, n
- en mycology, n
- de Pilzflora, n f
<Botànica>
Definició
<Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca gigaflops, n m
- es gigaflop, n m
- es gigaflops, n m
- fr gigaflop, n m
- fr gigaflops, n m
- en gigaflop, n
- en gigaflops, n
- sbl Gflops
<Informàtica>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca micoflora, n f
- es micoflora, n f
- fr microflore, n f
- en mycoflora, n
<Enginyeria forestal>