Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "picapoll" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anagall, n m
  • ca  herba de caderneres, n f sin. compl.
  • ca  herba de canari, n f sin. compl.
  • ca  herba sabonera, n f sin. compl.
  • ca  morró blau, n m sin. compl.
  • ca  morró vermell, n m sin. compl.
  • ca  pic de gallina, n m sin. compl.
  • ca  tinya, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega borda, n f alt. sin.
  • ca  anagall blau, n m alt. sin.
  • ca  anagall de camp, n m alt. sin.
  • ca  anagall vermell, n m alt. sin.
  • ca  anagalls, n m pl alt. sin.
  • ca  borrissol, n m alt. sin.
  • ca  estrellada, n f alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pulmonia, n f alt. sin.
  • ca  marietes, n f pl alt. sin.
  • ca  mataconills, n m/f alt. sin.
  • ca  moragons, n m pl alt. sin.
  • ca  moragues, n f pl alt. sin.
  • ca  morró, n m alt. sin.
  • ca  morronets, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons vermells, n m pl alt. sin.
  • ca  morruts, n m pl alt. sin.
  • ca  pelosa blava, n f alt. sin.
  • ca  picapoll, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  tinya borda, n f alt. sin.
  • ca  borró, n m var. ling.
  • ca  borrons, n m pl var. ling.
  • ca  morage, n f var. ling.
  • ca  murró, n m var. ling.
  • ca  murrons, n m pl var. ling.
  • ca  murrons blaus, n m pl var. ling.
  • ca  murrons vermells, n m pl var. ling.
  • nc  Anagallis arvensis L.

<Botànica > primulàcies>

Nota

  • Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.
estafisàgria estafisàgria

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estafisàgria, n f
  • ca  herba matapolls, n f sin. compl.
  • ca  herba pollera, n f sin. compl.
  • ca  herba pollosa, n f sin. compl.
  • ca  caparra, n f alt. sin.
  • ca  caparràs, n m alt. sin.
  • ca  caparrós, n m alt. sin.
  • ca  esperons, n m pl alt. sin.
  • ca  fabarràs, n m alt. sin.
  • ca  herba de matar polls, n f alt. sin.
  • ca  herba de polls, n f alt. sin.
  • ca  matapoll, n m alt. sin.
  • ca  matapolls, n m pl alt. sin.
  • ca  paparra, n f alt. sin.
  • ca  pelicans, n m pl alt. sin.
  • ca  picapoll, n m alt. sin.
  • ca  espuela de cavaller, n f var. ling.
  • ca  estafisagra, n f var. ling.
  • ca  matapoi, n m var. ling.
  • nc  Delphinium staphisagria L.

<Botànica > ranunculàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lliri blau, n m
  • ca  garitjol blau, n m sin. compl.
  • ca  gínjol, n m sin. compl.
  • ca  grejol, n m sin. compl.
  • ca  lliri morat, n m sin. compl.
  • ca  sort, n m sin. compl.
  • ca  assutzena, n f alt. sin.
  • ca  burjol, n m alt. sin.
  • ca  camisoles, n f pl alt. sin.
  • ca  canturell, n m alt. sin.
  • ca  coltell, n m alt. sin.
  • ca  espases de Sant Josep, n f pl alt. sin.
  • ca  flor de burro, n f alt. sin.
  • ca  gatjol, n m alt. sin.
  • ca  gínjol blau, n m alt. sin.
  • ca  lliri, n m alt. sin.
  • ca  lliri comú, n m alt. sin.
  • ca  lliri de Florència, n m alt. sin.
  • ca  lliris, n m pl alt. sin.
  • ca  lliris blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  lliris dels marges, n m pl alt. sin.
  • ca  matapoll, n m alt. sin.
  • ca  picapoll, n m alt. sin.
  • ca  ull de poll, n m alt. sin.
  • ca  contell, n m var. ling.
  • ca  ganjol, n m var. ling.
  • ca  ganjol blau, n m var. ling.
  • ca  ganjolera, n f var. ling.
  • ca  garitxol blau, n m var. ling.
  • ca  garritxol blau, n m var. ling.
  • ca  ginjol, n m var. ling.
  • ca  ginjol blau, n m var. ling.
  • ca  girablau, n m var. ling.
  • ca  giri blau, n m var. ling.
  • ca  giriblau, n m var. ling.
  • ca  greixol, n m var. ling.
  • ca  greixul, n m var. ling.
  • ca  grèjol, n m var. ling.
  • ca  gresol, n m var. ling.
  • ca  grèsol, n m var. ling.
  • ca  guardiola, n f var. ling.
  • ca  guardiolo, n f var. ling.
  • ca  sords, n m pl var. ling.
  • ca  xili blau, n m var. ling.
  • ca  xoli blau, n m var. ling.
  • nc  Iris germanica L.
  • nc  Iris vulgaris Pohl var. ling.

<Botànica > iridàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  matapoll, n m
  • ca  baladre bord, n m sin. compl.
  • ca  herba pollera, n f sin. compl.
  • ca  herba pollosa, n f sin. compl.
  • ca  matagallina, n f sin. compl.
  • ca  paparra, n f sin. compl.
  • ca  picapoll, n m sin. compl.
  • ca  tei, n m sin. compl.
  • ca  tell, n m sin. compl.
  • ca  astruc, n m alt. sin.
  • ca  baladre, n m alt. sin.
  • ca  farot, n m alt. sin.
  • ca  herba de poll, n f alt. sin.
  • ca  herba de polls, n f alt. sin.
  • ca  mata, n f alt. sin.
  • ca  matapeix, n m alt. sin.
  • ca  matapeixos, n m pl alt. sin.
  • ca  matapoll verd, n m alt. sin.
  • ca  matapollera, n f alt. sin.
  • ca  tei de mata, n m alt. sin.
  • ca  tília, n f alt. sin.
  • ca  tintorell, n m alt. sin.
  • ca  mata i pell, n f var. ling.
  • ca  matipoll, n m var. ling.
  • nc  Daphne gnidium L.

<Botànica > timeleàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  morró, n m
  • ca  borrissol, n m sin. compl.
  • ca  herba cloquera, n f sin. compl.
  • ca  herba d'ocell, n f sin. compl.
  • ca  herba de caderneres, n f sin. compl.
  • ca  herba de canari, n f sin. compl.
  • ca  llapó, n m sin. compl.
  • ca  moralló, n m sin. compl.
  • ca  morro de canari, n m sin. compl.
  • ca  morró de canari, n m sin. compl.
  • ca  picapoll, n m sin. compl.
  • ca  tinya, n f sin. compl.
  • ca  borrissols, n m pl alt. sin.
  • ca  canariera, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba gallinera, n f alt. sin.
  • ca  herba ponedora, n f alt. sin.
  • ca  herba saginera, n f alt. sin.
  • ca  llentia d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  morró blanc, n m alt. sin.
  • ca  morró ver, n m alt. sin.
  • ca  morrons, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons de canaris, n m pl alt. sin.
  • ca  morrut, n m alt. sin.
  • ca  morruts, n m pl alt. sin.
  • ca  mos de gallina, n m alt. sin.
  • ca  mossegada de gallina, n f alt. sin.
  • ca  ocellera, n f alt. sin.
  • ca  pardalera, n f alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  pic de gallina, n m alt. sin.
  • ca  picagallina, n m/f alt. sin.
  • ca  rabiosa, n f alt. sin.
  • ca  saginera, n f alt. sin.
  • ca  tinyarra de mur, n f alt. sin.
  • ca  zitzània, n f alt. sin.
  • ca  borrossol, n m var. ling.
  • ca  burrissol, n m var. ling.
  • ca  herba pudína, n f var. ling.
  • ca  llentia d'aigüia, n f var. ling.
  • ca  morro, n m var. ling.
  • ca  murrons, n m pl var. ling.
  • ca  murrons blancs, n m pl var. ling.
  • ca  murrons de canaris, n m pl var. ling.
  • nc  Stellaria media (L.) Vill.

<Botànica > cariofil·làcies>

picapoll picapoll

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  picapoll, n m
  • ca  picapolla, n f
  • es  abuela
  • es  albillo
  • es  hogazuela
  • es  picapol
  • es  picapollo
  • fr  folle blanche
  • fr  picpoul
  • fr  piquepoul

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició
Varietat de cep blanca cultivada sobretot a Catalunya i a Occitània.
picapoll blanc picapoll blanc

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  picapoll blanc, n m
  • ca  picapoll, n m sin. compl.
  • es  picapoll blanco, n m
  • fr  picpoul blanc, n m
  • fr  piquepoul blanc, n m

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició
Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Bages, i a Occitània, poc productiu.

Nota

  • 1. En català també es documenta la forma picapolla (nom masculí o femení), variant lingüística de picapoll.
picapoll blanc picapoll blanc

<Alimentació > Begudes > Vins. Caves>, <Vinificació. Enologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  picapoll blanc, n m
  • ca  picapoll, n m sin. compl.
  • es  picapoll blanco, n m
  • fr  picpoul blanc, n m
  • fr  piquepoul blanc, n m

<Alimentació > Begudes > Vins. Caves>, <Vinificació. Enologia>

Definició
Vi elaborat amb raïm picapoll blanc, lleuger, molt àcid, de color groc brillant, amb un grau alcohòlic mitjà i una aroma poc intensa de cítrics i flors.

Nota

  • 1. En català també es documenta la forma picapolla (nom masculí o femení), variant lingüística de picapoll.
picapoll blanc picapoll blanc

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  picapoll blanc, n m
  • ca  picapoll, n m sin. compl.
  • es  picapoll blanco, n m
  • fr  picpoul blanc, n m
  • fr  piquepoul blanc, n m

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició
Raïm blanc produït pel cep picapoll blanc, de maduració tardana, molt compacte i amb els grans molt petits, esfèrics, saborosos i amb la pell molt prima i tendra.

Nota

  • 1. En català també es documenta la forma picapolla (nom masculí o femení), variant lingüística de picapoll.
picapoll blanc picapoll blanc

<Vinificació. Enologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  picapoll blanc, n m
  • ca  picapoll, n m sin. compl.
  • es  picapoll blanco, n m
  • fr  picpoul blanc, n m
  • fr  piquepoul blanc, n m

<Vinificació. Enologia>

Definició
Raïm blanc produït pel cep picapoll blanc, de maduració tardana, molt compacte i amb els grans molt petits, esfèrics, saborosos i amb la pell molt prima i tendra.

Nota

  • 1. En català també es documenta la forma picapolla (nom masculí o femení), variant lingüística de picapoll.