Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "picarol" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boixerola, n f
  • ca  barruixa, n f sin. compl.
  • ca  faringola, n f sin. compl.
  • ca  gallufa, n f sin. compl.
  • ca  muixa, n f sin. compl.
  • ca  barruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  boixerola vera, n f alt. sin.
  • ca  boixeroler, n m alt. sin.
  • ca  boixeroler mascle, n m alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  farigoler, n m alt. sin.
  • ca  farigolera, n f alt. sin.
  • ca  farinell, n m alt. sin.
  • ca  faringoler, n m alt. sin.
  • ca  faringolera, n f alt. sin.
  • ca  faringoles, n f pl alt. sin.
  • ca  farinola, n f alt. sin.
  • ca  farinoler, n m alt. sin.
  • ca  farnerola, n f alt. sin.
  • ca  farnola, n f alt. sin.
  • ca  farnolàs, n m alt. sin.
  • ca  farnolasos, n m pl alt. sin.
  • ca  farnoles, n f pl alt. sin.
  • ca  gallufera, n f alt. sin.
  • ca  herba pixadora, n f alt. sin.
  • ca  muixeroler, n m alt. sin.
  • ca  muixes, n f pl alt. sin.
  • ca  picarol, n m alt. sin.
  • ca  pometes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  raïm d'os, n m alt. sin.
  • ca  raïm d'ossa, n m alt. sin.
  • ca  barinxes, n f pl var. ling.
  • ca  bayubera, n f var. ling.
  • ca  boixeiola, n f var. ling.
  • ca  boixereta, n f var. ling.
  • ca  boixerida, n f var. ling.
  • ca  boixerina, n f var. ling.
  • ca  boixeringa, n f var. ling.
  • ca  boixerol, n m var. ling.
  • ca  boixiriga, n f var. ling.
  • ca  boixirigues, n f pl var. ling.
  • ca  bosquerola, n f var. ling.
  • ca  buixarola, n f var. ling.
  • ca  buixerola, n f var. ling.
  • ca  carallufa, n f var. ling.
  • ca  farinjoler, n m var. ling.
  • ca  gaiubasa, n f var. ling.
  • ca  gallofera, n f var. ling.
  • ca  gallova, n f var. ling.
  • ca  gallubera, n f var. ling.
  • ca  garallufa, n f var. ling.
  • ca  garrallufa, n f var. ling.
  • ca  garxallufa, n f var. ling.
  • ca  gaulla, n f var. ling.
  • ca  gayuva, n f var. ling.
  • ca  muserola, n f var. ling.
  • ca  raïm d'orso, n m var. ling.
  • nc  Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng.
  • nc  Arbutus uva-ursi L. sin. compl.
  • nc  Arctostaphylos officinalis Wimm. et Grab. var. ling.

<Botànica > ericàcies>

cascavell cascavell

<Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  cascavell, n m
  • ca  picarol, n m
  • es  cascabel
  • fr  grelot
  • en  bell

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals>

cascavell cascavell

<Arts > Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari il·lustrat d'instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/206/>
Aquesta obra forma part del projecte Viccionari, impulsat per l'associació Amical Wikimedia.

  • ca  cascavell, n m
  • ca  picarol, n m
  • es  cascabel
  • fr  grelot
  • en  bell

<Instruments musicals > Instruments idiòfons>

herba vergera herba vergera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba vergera, n f
  • ca  herba de verger, n f alt. sin.
  • ca  margalideta, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  picarol, n m alt. sin.
  • nc  Bellium bellidioides L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  margalideta, n f
  • ca  margalidetes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margarideta, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia anual, n f alt. sin.
  • ca  picarol, n m alt. sin.
  • ca  primavera, n f alt. sin.
  • nc  Bellis annua L. subsp. annua

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  margaridoia, n f
  • ca  margarideta, n f sin. compl.
  • ca  pasqüeta, n f sin. compl.
  • ca  picarol, n m sin. compl.
  • ca  margarida, n f alt. sin.
  • ca  margaridetes, n f pl alt. sin.
  • ca  margaridoies, n f pl alt. sin.
  • nc  Bellis sp. pl.

<Botànica > compostes / asteràcies>