Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pinta" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulles de pastor, n f pl
- ca agulletes, n f pl sin. compl.
- ca agullots, n m pl sin. compl.
- ca filabarba, n f sin. compl.
- ca forquilla, n f sin. compl.
- ca herba d'agulles, n f sin. compl.
- ca pinta de Venus, n f sin. compl.
- ca agulla de pastor, n f alt. sin.
- ca agulles, n f pl alt. sin.
- ca agullot, n m alt. sin.
- ca dits de bruixa, n m pl alt. sin.
- ca forquilles, n f pl alt. sin.
- ca herba forqueta, n f alt. sin.
- ca mà de bruixa, n f alt. sin.
- ca pinta, n f alt. sin.
- ca pinte de pastor, n m alt. sin.
- ca pintes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca pinter de pastor, n m var. ling.
- nc Scandix pecten-veneris L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulles de pastor, n f pl
- ca agulletes, n f pl sin. compl.
- ca agullots, n m pl sin. compl.
- ca filabarba, n f sin. compl.
- ca forquilla, n f sin. compl.
- ca herba d'agulles, n f sin. compl.
- ca pinta de Venus, n f sin. compl.
- ca agulla de pastor, n f alt. sin.
- ca agulles, n f pl alt. sin.
- ca agullot, n m alt. sin.
- ca dits de bruixa, n m pl alt. sin.
- ca forquilles, n f pl alt. sin.
- ca herba forqueta, n f alt. sin.
- ca mà de bruixa, n f alt. sin.
- ca pinta, n f alt. sin.
- ca pinte de pastor, n m alt. sin.
- ca pintes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca pinter de pastor, n m var. ling.
- nc Scandix pecten-veneris L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardó, n m
- ca card blanc, n m sin. compl.
- ca carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
- ca cardet, n m sin. compl.
- ca cardinxa, n f sin. compl.
- ca cardot, n m sin. compl.
- ca cardús, n m sin. compl.
- ca pinta, n f sin. compl.
- ca pinta de moro, n f sin. compl.
- ca pinya de cardar borda, n f sin. compl.
- ca assotacristos, n m alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca card, n m alt. sin.
- ca carda, n f alt. sin.
- ca cardanxa, n f alt. sin.
- ca cardassa, n f alt. sin.
- ca cardatxa, n f alt. sin.
- ca cardigàs, n m alt. sin.
- ca cardigassos, n m pl alt. sin.
- ca cardó bord, n m alt. sin.
- ca cardons, n m pl alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca catí-catacs, n m pl alt. sin.
- ca cristos, n m pl alt. sin.
- ca escardassó, n m alt. sin.
- ca escardó, n m alt. sin.
- ca escardot, n m alt. sin.
- ca escardot de raspall, n m alt. sin.
- ca escardots, n m pl alt. sin.
- ca escardots de raspall, n m pl alt. sin.
- ca guitarra, n f alt. sin.
- ca paperines, n f pl alt. sin.
- ca rierenca, n f alt. sin.
- ca romerill, n m alt. sin.
- ca tracalets, n m pl alt. sin.
- ca cardus, n m pl var. ling.
- nc Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
- nc Dipsacus silvestris Mill. var. ling.
<Botànica > dipsacàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardó, n m
- ca card blanc, n m sin. compl.
- ca carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
- ca cardet, n m sin. compl.
- ca cardinxa, n f sin. compl.
- ca cardot, n m sin. compl.
- ca cardús, n m sin. compl.
- ca pinta, n f sin. compl.
- ca pinta de moro, n f sin. compl.
- ca pinya de cardar borda, n f sin. compl.
- ca assotacristos, n m alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca card, n m alt. sin.
- ca carda, n f alt. sin.
- ca cardanxa, n f alt. sin.
- ca cardassa, n f alt. sin.
- ca cardatxa, n f alt. sin.
- ca cardigàs, n m alt. sin.
- ca cardigassos, n m pl alt. sin.
- ca cardó bord, n m alt. sin.
- ca cardons, n m pl alt. sin.
- ca cards, n m pl alt. sin.
- ca catí-catacs, n m pl alt. sin.
- ca cristos, n m pl alt. sin.
- ca escardassó, n m alt. sin.
- ca escardó, n m alt. sin.
- ca escardot, n m alt. sin.
- ca escardot de raspall, n m alt. sin.
- ca escardots, n m pl alt. sin.
- ca escardots de raspall, n m pl alt. sin.
- ca guitarra, n f alt. sin.
- ca paperines, n f pl alt. sin.
- ca rierenca, n f alt. sin.
- ca romerill, n m alt. sin.
- ca tracalets, n m pl alt. sin.
- ca cardus, n m pl var. ling.
- nc Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
- nc Dipsacus silvestris Mill. var. ling.
<Botànica > dipsacàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardó de paraire, n m
- ca card de paraire, n m alt. sin.
- ca carda de paraire, n f alt. sin.
- ca cardigassa, n f alt. sin.
- ca cardinxa, n f alt. sin.
- ca cardó, n m alt. sin.
- ca cardot, n m alt. sin.
- ca cardot de paraire, n m alt. sin.
- ca cardús, n m alt. sin.
- ca escardot, n m alt. sin.
- ca pinta, n f alt. sin.
- ca pinya de cardar, n f alt. sin.
- ca rierenca, n f alt. sin.
- nc Dipsacus fullonum L. subsp. sativus (L.) P. Fourn.
- nc Dipsacus sativus (L.) Honck. sin. compl.
- nc Dipsacus fullonum sensu Mill., non L. var. ling.
<Botànica > dipsacàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cardó de paraire, n m
- ca card de paraire, n m alt. sin.
- ca carda de paraire, n f alt. sin.
- ca cardigassa, n f alt. sin.
- ca cardinxa, n f alt. sin.
- ca cardó, n m alt. sin.
- ca cardot, n m alt. sin.
- ca cardot de paraire, n m alt. sin.
- ca cardús, n m alt. sin.
- ca escardot, n m alt. sin.
- ca pinta, n f alt. sin.
- ca pinya de cardar, n f alt. sin.
- ca rierenca, n f alt. sin.
- nc Dipsacus fullonum L. subsp. sativus (L.) P. Fourn.
- nc Dipsacus sativus (L.) Honck. sin. compl.
- nc Dipsacus fullonum sensu Mill., non L. var. ling.
<Botànica > dipsacàcies>
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca clapa, n f
- es pinta
- fr tache
- en patch
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca clapa, n f
- es pinta
- fr tache
- en patch
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>
Definició
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca cresta, n f
- ca pinta, n f sin. compl.
- es borde
- es cresta
- fr bord
- fr crête
- en crest
- en ridge
- la crista
- la pecten
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
Definició
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca esparrall, n m
- ca pinta, n f sin. compl.
- es raspallón
- es raspallón anillado
- fr sargue annulaire
- fr sparaillon
- fr sparaillon commun
- en annular seabream
- nc Diplodus annularis
<Peixos>