Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pintar" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agullat, n m
  • ca  agulladell, n m sin. compl.
  • ca  agulladol, n m sin. compl.
  • ca  agullat jove, n m sin. compl.
  • ca  agullat ver, n m sin. compl.
  • ca  caçó, n m sin. compl.
  • ca  ferró, n m sin. compl.
  • ca  peix de tall, n m sin. compl.
  • ca  pinta-roja, n f sin. compl.
  • ca  quelve, n m sin. compl.
  • ca  quissona, n f sin. compl.
  • ca  quissona de barra, n f sin. compl.
  • ca  quissona de fora, n f sin. compl.
  • ca  quissona vera, n f sin. compl.
  • ca  agullats, n m pl var. ling.
  • ca  ahullat, n m var. ling.
  • ca  aüllat, n m var. ling.
  • ca  casfo, n m var. ling.
  • ca  cassó, n m var. ling.
  • ca  guissona, n f var. ling.
  • ca  gullat, n m var. ling.
  • ca  pintarroja, n f var. ling.
  • ca  taburó, n m var. ling.
  • ca  tiburó, n m var. ling.
  • ca  ullat, n m var. ling.
  • nc  Squalus acanthias
  • nc  Acanthias vulgaris var. ling.
  • nc  Galeus acanthias var. ling.
  • es  crabudo, n m
  • es  mielga, n f
  • es  pinta roxa
  • es  pintarroja, n m
  • fr  aiguillat commun
  • en  picked dog-fish
  • en  picked dogfish
  • en  spiny dogfish
  • en  spurdog

<Taurons > Esquàlids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agulladol (AGUILO): València

    - agullat (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

    - agullat (FAUNAICT): Tarragona

    - ahullát (TMDM): Llevant

    - aüllat (EMMDENIA): Dénia

    - cassó (LVPB): Eivissa

    - cassó (RPCE3): Balears

    - guissona (RPCE3): Mallorca

    - parró (carta Cullell): Blanes

    - quissona (FAUNAICT): Menorca

    - ullat (DCVB): Vinaròs
agullat agullat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agullat, n m
  • ca  agulladell, n m sin. compl.
  • ca  agulladol, n m sin. compl.
  • ca  agullat jove, n m sin. compl.
  • ca  agullat ver, n m sin. compl.
  • ca  caçó, n m sin. compl.
  • ca  ferró, n m sin. compl.
  • ca  peix de tall, n m sin. compl.
  • ca  pinta-roja, n f sin. compl.
  • ca  quelve, n m sin. compl.
  • ca  quissona, n f sin. compl.
  • ca  quissona de barra, n f sin. compl.
  • ca  quissona de fora, n f sin. compl.
  • ca  quissona vera, n f sin. compl.
  • ca  agullats, n m pl var. ling.
  • ca  ahullat, n m var. ling.
  • ca  aüllat, n m var. ling.
  • ca  casfo, n m var. ling.
  • ca  cassó, n m var. ling.
  • ca  guissona, n f var. ling.
  • ca  gullat, n m var. ling.
  • ca  pintarroja, n f var. ling.
  • ca  taburó, n m var. ling.
  • ca  tiburó, n m var. ling.
  • ca  ullat, n m var. ling.
  • nc  Squalus acanthias
  • nc  Acanthias vulgaris var. ling.
  • nc  Galeus acanthias var. ling.
  • es  crabudo, n m
  • es  mielga, n f
  • es  pinta roxa
  • es  pintarroja, n m
  • fr  aiguillat commun
  • en  picked dog-fish
  • en  picked dogfish
  • en  spiny dogfish
  • en  spurdog

<Taurons > Esquàlids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agulladol (AGUILO): València

    - agullat (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

    - agullat (FAUNAICT): Tarragona

    - ahullát (TMDM): Llevant

    - aüllat (EMMDENIA): Dénia

    - cassó (LVPB): Eivissa

    - cassó (RPCE3): Balears

    - guissona (RPCE3): Mallorca

    - parró (carta Cullell): Blanes

    - quissona (FAUNAICT): Menorca

    - ullat (DCVB): Vinaròs
agulles de pastor agulles de pastor

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles de pastor, n f pl
  • ca  agulletes, n f pl sin. compl.
  • ca  agullots, n m pl sin. compl.
  • ca  filabarba, n f sin. compl.
  • ca  forquilla, n f sin. compl.
  • ca  herba d'agulles, n f sin. compl.
  • ca  pinta de Venus, n f sin. compl.
  • ca  agulla de pastor, n f alt. sin.
  • ca  agulles, n f pl alt. sin.
  • ca  agullot, n m alt. sin.
  • ca  dits de bruixa, n m pl alt. sin.
  • ca  forquilles, n f pl alt. sin.
  • ca  herba forqueta, n f alt. sin.
  • ca  mà de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  pinta, n f alt. sin.
  • ca  pinte de pastor, n m alt. sin.
  • ca  pintes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  pinter de pastor, n m var. ling.
  • nc  Scandix pecten-veneris L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

agulles de pastor agulles de pastor

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles de pastor, n f pl
  • ca  agulletes, n f pl sin. compl.
  • ca  agullots, n m pl sin. compl.
  • ca  filabarba, n f sin. compl.
  • ca  forquilla, n f sin. compl.
  • ca  herba d'agulles, n f sin. compl.
  • ca  pinta de Venus, n f sin. compl.
  • ca  agulla de pastor, n f alt. sin.
  • ca  agulles, n f pl alt. sin.
  • ca  agullot, n m alt. sin.
  • ca  dits de bruixa, n m pl alt. sin.
  • ca  forquilles, n f pl alt. sin.
  • ca  herba forqueta, n f alt. sin.
  • ca  mà de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  pinta, n f alt. sin.
  • ca  pinte de pastor, n m alt. sin.
  • ca  pintes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  pinter de pastor, n m var. ling.
  • nc  Scandix pecten-veneris L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

agulletes de bruixa agulletes de bruixa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulletes de bruixa, n f pl
  • ca  banya de bou, n f sin. compl.
  • ca  forquilla, n f sin. compl.
  • ca  agullers, n m pl alt. sin.
  • ca  agulles, n f pl alt. sin.
  • ca  agulletes, n f pl alt. sin.
  • ca  agulloles, n f pl alt. sin.
  • ca  cargola cicutària, n f alt. sin.
  • ca  cobrepeus, n m alt. sin.
  • ca  cobripeus, n m alt. sin.
  • ca  curripeus, n m alt. sin.
  • ca  forquilles, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilles de rellotge, n f pl alt. sin.
  • ca  herba d'agulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de rellotge, n f alt. sin.
  • ca  pinta de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  cubripeu, n m var. ling.
  • ca  cubripeus, n m var. ling.
  • nc  Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Aiton

<Botànica > geraniàcies>

agulletes de bruixa agulletes de bruixa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulletes de bruixa, n f pl
  • ca  banya de bou, n f sin. compl.
  • ca  forquilla, n f sin. compl.
  • ca  agullers, n m pl alt. sin.
  • ca  agulles, n f pl alt. sin.
  • ca  agulletes, n f pl alt. sin.
  • ca  agulloles, n f pl alt. sin.
  • ca  cargola cicutària, n f alt. sin.
  • ca  cobrepeus, n m alt. sin.
  • ca  cobripeus, n m alt. sin.
  • ca  curripeus, n m alt. sin.
  • ca  forquilles, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilles de rellotge, n f pl alt. sin.
  • ca  herba d'agulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de rellotge, n f alt. sin.
  • ca  pinta de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  cubripeu, n m var. ling.
  • ca  cubripeus, n m var. ling.
  • nc  Erodium cicutarium (L.) L'Hér. in Aiton

<Botànica > geraniàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulloles, n f pl
  • ca  pinta d'infant, n f alt. sin.
  • ca  pinte, n m alt. sin.
  • nc  Scandix australis L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

agulloles agulloles

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulloles, n f pl
  • ca  pinta d'infant, n f alt. sin.
  • ca  pinte, n m alt. sin.
  • nc  Scandix australis L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

alopècia de pinta calenta alopècia de pinta calenta

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  alopècia de pinta calenta, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Definició
Alopècia observada en dones negres que s'estiren els cabells amb pintes de ferro calentes i petrolat, materials que produeixen una lesió tèrmica dels fol·licles pilosos que pot ésser irreversible. Apareix característicament a la coroneta i s'estén perifèricament.
anfós de taques grogues anfós de taques grogues

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  anfós de taques grogues, n m
  • ca  anfós de Timor, n m
  • es  mero de pintas amarillas
  • fr  mérou taches jaunes
  • en  yellowspotted grouper
  • nc  Epinephelus timorensis

<Zoologia > Peixos>