Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la vitivinicultura [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/219>

ca garnatxa tintorera, n m/f
ca tintorera, n m/f sin. compl.
es alicante bouschet, n m
es garnacha tintorera, n f
es negral, n m
fr alicante bouschet, n m
fr teinturier, n m
en Alicante Bouschet, n

<Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra>

Definició

1. Cep resultat d'un encreuament de garnatxa negra i petit bouschet.
2. Raïm negre produït pel cep garnatxa tintorera, de maduració primerenca, menut i amb els grans mitjans, esfèrics, de color negre intens i amb la polpa també negra.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa tintorera, amb molt de cos i de color molt intens.

Nota

1. La denominació catalana tintorera, reducció de garnatxa tintorera, se sol utilitzar en contextos poc especialitzats.
2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
Criteris aplicats:

S'aproven la denominació garnatxa tintorera i el sinònim complementari tintorera pels motius següents:

·garnatxa tintorera és la forma que s'utilitza en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i, segons els especialistes, és la denominació més freqüent d'aquesta varietat;

·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

·la forma tintorera, reducció del nom complet garnatxa tintorera, també es documenta en obres de referència;

·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

Es descarten les formes alacant i alicant, procedents, segurament, de alicante bouschet, denominació d'aquesta varietat en altres llengües, perquè, segons mostren les obres consultades i segons asseguren també els especialistes, no tenen gaire ús en català; es consideren, per tant, formes innecessàries.

Tampoc té ús ni es documenta enlloc la forma lledoner tintorer, que es podria deduir del nom d'altres garnatxes (lledoner blanc, lledoner negre, lledoner pelut, etc.), i per aquest motiu no s'ha recollit com a sinònim de garnatxa tintorera.

[Acta 607, 17 de juny de 2016]

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gat, n m
ca gat de mar, n m sin. compl.
ca gat marí, n m sin. compl.
ca gat ver, n m sin. compl.
ca gatet, n m sin. compl.
ca gató, n m sin. compl.
ca gatvaire, n m sin. compl.
ca mussola, n f sin. compl.
ca peix gat, n m sin. compl.
ca pinta, n f sin. compl.
ca pinta-roja, n f sin. compl.
ca pintada, n f sin. compl.
ca gal-vaire, n m var. ling.
ca gat baire, n m var. ling.
ca gatò, n m var. ling.
ca pinta rotja, n f var. ling.
ca pintarosa, n f var. ling.
ca pintarossa, n f var. ling.
ca pintarroja, n f var. ling.
nc Scyliorhinus canicula
nc Sciliorhinus canicula var. ling.
nc Scylliorhinus canicula var. ling.
nc Scyllium canicula var. ling.
nc Scyllium canícula var. ling.
nc Scyllum canicula var. ling.
nc Squalus canicula var. ling.
es lija, n f
es pintarroja, n m
es tollo, n m
fr petite roussette
en smallspotted catshark

<Taurons > Esciliorínids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gat, n m
ca gat de mar, n m sin. compl.
ca gat marí, n m sin. compl.
ca gat ver, n m sin. compl.
ca gatet, n m sin. compl.
ca gató, n m sin. compl.
ca gatvaire, n m sin. compl.
ca mussola, n f sin. compl.
ca peix gat, n m sin. compl.
ca pinta, n f sin. compl.
ca pinta-roja, n f sin. compl.
ca pintada, n f sin. compl.
ca gal-vaire, n m var. ling.
ca gat baire, n m var. ling.
ca gatò, n m var. ling.
ca pinta rotja, n f var. ling.
ca pintarosa, n f var. ling.
ca pintarossa, n f var. ling.
ca pintarroja, n f var. ling.
nc Scyliorhinus canicula
nc Sciliorhinus canicula var. ling.
nc Scylliorhinus canicula var. ling.
nc Scyllium canicula var. ling.
nc Scyllium canícula var. ling.
nc Scyllum canicula var. ling.
nc Squalus canicula var. ling.
es lija, n f
es pintarroja, n m
es tollo, n m
fr petite roussette
en smallspotted catshark

<Taurons > Esciliorínids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca ginestola, n f
ca ginesta, n f alt. sin.
ca ginesta de tintorers, n f alt. sin.
ca ginestola de tintorers, n f alt. sin.
ca ginestola tintòria, n f alt. sin.
ca ginestola vera, n f alt. sin.
ca ginestota, n f alt. sin.
ca genesta de tintorers, n f var. ling.
ca genestra de tintorers, n f var. ling.
ca ginestrola, n f var. ling.
ca retama de marjal, n f var. ling.
nc Genista tinctoria L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca ginestola, n f
ca ginesta, n f alt. sin.
ca ginesta de tintorers, n f alt. sin.
ca ginestola de tintorers, n f alt. sin.
ca ginestola tintòria, n f alt. sin.
ca ginestola vera, n f alt. sin.
ca ginestota, n f alt. sin.
ca genesta de tintorers, n f var. ling.
ca genestra de tintorers, n f var. ling.
ca ginestrola, n f var. ling.
ca retama de marjal, n f var. ling.
nc Genista tinctoria L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca glast, n m
ca herba de Sant Felip, n f sin. compl.
ca herba del pastell, n f sin. compl.
ca pastell, n m sin. compl.
ca anyil, n m alt. sin.
ca herba pastell, n f alt. sin.
ca isàtide, n f alt. sin.
ca pastell de tintorers, n m alt. sin.
ca pastel, n m var. ling.
nc Isatis tinctoria L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca glast, n m
ca herba de Sant Felip, n f sin. compl.
ca herba del pastell, n f sin. compl.
ca pastell, n m sin. compl.
ca anyil, n m alt. sin.
ca herba pastell, n f alt. sin.
ca isàtide, n f alt. sin.
ca pastell de tintorers, n m alt. sin.
ca pastel, n m var. ling.
nc Isatis tinctoria L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca matapoll, n m
ca baladre bord, n m sin. compl.
ca herba pollera, n f sin. compl.
ca herba pollosa, n f sin. compl.
ca matagallina, n f sin. compl.
ca paparra, n f sin. compl.
ca picapoll, n m sin. compl.
ca tei, n m sin. compl.
ca tell, n m sin. compl.
ca astruc, n m alt. sin.
ca baladre, n m alt. sin.
ca farot, n m alt. sin.
ca herba de poll, n f alt. sin.
ca herba de polls, n f alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca matapeix, n m alt. sin.
ca matapeixos, n m pl alt. sin.
ca matapoll verd, n m alt. sin.
ca matapollera, n f alt. sin.
ca tei de mata, n m alt. sin.
ca tília, n f alt. sin.
ca tintorell, n m alt. sin.
ca mata i pell, n f var. ling.
ca matipoll, n m var. ling.
nc Daphne gnidium L.

<Botànica > timeleàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca matapoll, n m
ca baladre bord, n m sin. compl.
ca herba pollera, n f sin. compl.
ca herba pollosa, n f sin. compl.
ca matagallina, n f sin. compl.
ca paparra, n f sin. compl.
ca picapoll, n m sin. compl.
ca tei, n m sin. compl.
ca tell, n m sin. compl.
ca astruc, n m alt. sin.
ca baladre, n m alt. sin.
ca farot, n m alt. sin.
ca herba de poll, n f alt. sin.
ca herba de polls, n f alt. sin.
ca mata, n f alt. sin.
ca matapeix, n m alt. sin.
ca matapeixos, n m pl alt. sin.
ca matapoll verd, n m alt. sin.
ca matapollera, n f alt. sin.
ca tei de mata, n m alt. sin.
ca tília, n f alt. sin.
ca tintorell, n m alt. sin.
ca mata i pell, n f var. ling.
ca matipoll, n m var. ling.
nc Daphne gnidium L.

<Botànica > timeleàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca matapoll, n m
ca astruc, n m sin. compl.
ca mata, n f sin. compl.
ca matagallina, n f sin. compl.
ca tell, n m sin. compl.
ca tintorell, n m sin. compl.

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Arbust (Daphne gnidium), de la família de les timeleàcies, l'escorça del qual té propietats vesicants. També és anomenat bonet, estafisàgria.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "pintoresc" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició