Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pinya" dins totes les àrees temàtiques
<Neteja > Equip de neteja>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca agulla d'estendre, n f
- ca pinça, n f
- es alfiler de la ropa
- es pinza
- es pinza de la ropa
- fr épingle à linge
- fr pince à linge
- en clothes peg
- en clothespin
- en peg
<Neteja > Equip de neteja>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulles de pastor, n f pl
- ca agulletes, n f pl sin. compl.
- ca agullots, n m pl sin. compl.
- ca filabarba, n f sin. compl.
- ca forquilla, n f sin. compl.
- ca herba d'agulles, n f sin. compl.
- ca pinta de Venus, n f sin. compl.
- ca agulla de pastor, n f alt. sin.
- ca agulles, n f pl alt. sin.
- ca agullot, n m alt. sin.
- ca dits de bruixa, n m pl alt. sin.
- ca forquilles, n f pl alt. sin.
- ca herba forqueta, n f alt. sin.
- ca mà de bruixa, n f alt. sin.
- ca pinta, n f alt. sin.
- ca pinte de pastor, n m alt. sin.
- ca pintes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca pinter de pastor, n m var. ling.
- nc Scandix pecten-veneris L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulles de pastor, n f pl
- ca agulletes, n f pl sin. compl.
- ca agullots, n m pl sin. compl.
- ca filabarba, n f sin. compl.
- ca forquilla, n f sin. compl.
- ca herba d'agulles, n f sin. compl.
- ca pinta de Venus, n f sin. compl.
- ca agulla de pastor, n f alt. sin.
- ca agulles, n f pl alt. sin.
- ca agullot, n m alt. sin.
- ca dits de bruixa, n m pl alt. sin.
- ca forquilles, n f pl alt. sin.
- ca herba forqueta, n f alt. sin.
- ca mà de bruixa, n f alt. sin.
- ca pinta, n f alt. sin.
- ca pinte de pastor, n m alt. sin.
- ca pintes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca pinter de pastor, n m var. ling.
- nc Scandix pecten-veneris L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca ala del nas, n f
- ca pinna, n f sin. compl.
- es ala de la nariz
- fr aile du nez
- en wing of the nose
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Otorrinolaringologia>
Definició
Nota
- La denominació pinna prové del llatí pinna o penna 'ploma, ala'.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anagall, n m
- ca herba de caderneres, n f sin. compl.
- ca herba de canari, n f sin. compl.
- ca herba sabonera, n f sin. compl.
- ca morró blau, n m sin. compl.
- ca morró vermell, n m sin. compl.
- ca pic de gallina, n m sin. compl.
- ca tinya, n f sin. compl.
- ca alfàbrega borda, n f alt. sin.
- ca anagall blau, n m alt. sin.
- ca anagall de camp, n m alt. sin.
- ca anagall vermell, n m alt. sin.
- ca anagalls, n m pl alt. sin.
- ca borrissol, n m alt. sin.
- ca estrellada, n f alt. sin.
- ca gallinassa, n f alt. sin.
- ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
- ca marietes, n f pl alt. sin.
- ca mataconills, n m/f alt. sin.
- ca moragons, n m pl alt. sin.
- ca moragues, n f pl alt. sin.
- ca morró, n m alt. sin.
- ca morronets, n m pl alt. sin.
- ca morrons, n m pl alt. sin.
- ca morrons blaus, n m pl alt. sin.
- ca morrons vermells, n m pl alt. sin.
- ca morruts, n m pl alt. sin.
- ca pelosa blava, n f alt. sin.
- ca picapoll, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca tinya borda, n f alt. sin.
- ca borró, n m var. ling.
- ca borrons, n m pl var. ling.
- ca morage, n f var. ling.
- ca murró, n m var. ling.
- ca murrons, n m pl var. ling.
- ca murrons blaus, n m pl var. ling.
- ca murrons vermells, n m pl var. ling.
- nc Anagallis arvensis L.
<Botànica > primulàcies>
Nota
- Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anagall, n m
- ca herba de caderneres, n f sin. compl.
- ca herba de canari, n f sin. compl.
- ca herba sabonera, n f sin. compl.
- ca morró blau, n m sin. compl.
- ca morró vermell, n m sin. compl.
- ca pic de gallina, n m sin. compl.
- ca tinya, n f sin. compl.
- ca alfàbrega borda, n f alt. sin.
- ca anagall blau, n m alt. sin.
- ca anagall de camp, n m alt. sin.
- ca anagall vermell, n m alt. sin.
- ca anagalls, n m pl alt. sin.
- ca borrissol, n m alt. sin.
- ca estrellada, n f alt. sin.
- ca gallinassa, n f alt. sin.
- ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
- ca marietes, n f pl alt. sin.
- ca mataconills, n m/f alt. sin.
- ca moragons, n m pl alt. sin.
- ca moragues, n f pl alt. sin.
- ca morró, n m alt. sin.
- ca morronets, n m pl alt. sin.
- ca morrons, n m pl alt. sin.
- ca morrons blaus, n m pl alt. sin.
- ca morrons vermells, n m pl alt. sin.
- ca morruts, n m pl alt. sin.
- ca pelosa blava, n f alt. sin.
- ca picapoll, n m alt. sin.
- ca sabonera, n f alt. sin.
- ca tinya borda, n f alt. sin.
- ca borró, n m var. ling.
- ca borrons, n m pl var. ling.
- ca morage, n f var. ling.
- ca murró, n m var. ling.
- ca murrons, n m pl var. ling.
- ca murrons blaus, n m pl var. ling.
- ca murrons vermells, n m pl var. ling.
- nc Anagallis arvensis L.
<Botànica > primulàcies>
Nota
- Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.
<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>
- ca aplàsia del pavelló de l'orella, n f
- ca anòtia, n f sin. compl.
- es anotia
- es aplasia del pabellón auricular
- en anotia
- en aplasia of pinna
<Otorinolaringologia > Otologia > Patologia>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranya blanca, n f
- ca aranya, n f sin. compl.
- ca aranya capçuda, n f sin. compl.
- ca aranya de cap negre, n f sin. compl.
- ca aranya de fang, n f sin. compl.
- ca aranya fragata, n f sin. compl.
- ca aranya monja, n f sin. compl.
- ca aranya negra, n f sin. compl.
- ca aranya sardinera, n f sin. compl.
- ca aranya vera, n f sin. compl.
- ca aranyeta, n f sin. compl.
- ca aranyol, n m sin. compl.
- ca aranyot, n m sin. compl.
- ca dragó, n m sin. compl.
- ca dragons, n m pl sin. compl.
- ca espasenc, n m sin. compl.
- ca espasenca, n f sin. compl.
- ca espasencs, n m pl sin. compl.
- ca pinça, n f sin. compl.
- ca pinxa, n f sin. compl.
- ca salamó, n m sin. compl.
- ca aranéola, n f var. ling.
- ca aranya vera, n f var. ling.
- ca arañya-blanca, n f var. ling.
- ca arañya-monja, n f var. ling.
- ca arañyol, n m var. ling.
- ca drago, n m var. ling.
- ca escorpión, n m var. ling.
- ca nadela, n f var. ling.
- ca peje aranya, n m var. ling.
- ca salomó, n m var. ling.
- nc Trachinus draco
- es araña
- es araña blanca
- es dragón
- es escorpión
- fr grand vive
- fr grande vive
- fr petite vive
- it tracina vipera
- en greater weever
- en grow-foot
- de Hahnepoot
<Peixos > Traquínids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València
- aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona
- aranya (INVPESQ6): Castelló
- aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca
- aranya blanca (DELC): Balears
- aranya blanca (EMMDENIA): Dénia
- aranya blanca (FAUNAICT): Menorca
- aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca
- aranya fragata (DELC): Balears
- aranya monja (DCVB-E): Mallorca
- aranya monja (DELC): Balears
- aranya negra (DELC): Balears
- aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell
- aranya vera (DCVB-E): València
- aranya vera (DELC): Balears
- aranya vera (EMMDENIA): Dénia
- arañya-blanca (RPCE3): Eivissa
- arañya-monja (RPCE3): Mallorca
- aranyeta (EMMDENIA): Dénia
- aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca
- arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca
- aranyot (EMMDENIA): Dénia
- dragó (AGUILO): Menorca
- dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona
- dragó (FAUNAICT): Menorca
- dragó (RPCE3): Menorca
- dragons (RANDA11): Menorca
- espasencs (DCVB-E): Blanes
- pinça (JLLE): Pollença
- pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells
- salamó (DELC): Balear
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranya blanca, n f
- ca aranya, n f sin. compl.
- ca aranya capçuda, n f sin. compl.
- ca aranya de cap negre, n f sin. compl.
- ca aranya de fang, n f sin. compl.
- ca aranya fragata, n f sin. compl.
- ca aranya monja, n f sin. compl.
- ca aranya negra, n f sin. compl.
- ca aranya sardinera, n f sin. compl.
- ca aranya vera, n f sin. compl.
- ca aranyeta, n f sin. compl.
- ca aranyol, n m sin. compl.
- ca aranyot, n m sin. compl.
- ca dragó, n m sin. compl.
- ca dragons, n m pl sin. compl.
- ca espasenc, n m sin. compl.
- ca espasenca, n f sin. compl.
- ca espasencs, n m pl sin. compl.
- ca pinça, n f sin. compl.
- ca pinxa, n f sin. compl.
- ca salamó, n m sin. compl.
- ca aranéola, n f var. ling.
- ca aranya vera, n f var. ling.
- ca arañya-blanca, n f var. ling.
- ca arañya-monja, n f var. ling.
- ca arañyol, n m var. ling.
- ca drago, n m var. ling.
- ca escorpión, n m var. ling.
- ca nadela, n f var. ling.
- ca peje aranya, n m var. ling.
- ca salomó, n m var. ling.
- nc Trachinus draco
- es araña
- es araña blanca
- es dragón
- es escorpión
- fr grand vive
- fr grande vive
- fr petite vive
- it tracina vipera
- en greater weever
- en grow-foot
- de Hahnepoot
<Peixos > Traquínids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València
- aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona
- aranya (INVPESQ6): Castelló
- aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca
- aranya blanca (DELC): Balears
- aranya blanca (EMMDENIA): Dénia
- aranya blanca (FAUNAICT): Menorca
- aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca
- aranya fragata (DELC): Balears
- aranya monja (DCVB-E): Mallorca
- aranya monja (DELC): Balears
- aranya negra (DELC): Balears
- aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell
- aranya vera (DCVB-E): València
- aranya vera (DELC): Balears
- aranya vera (EMMDENIA): Dénia
- arañya-blanca (RPCE3): Eivissa
- arañya-monja (RPCE3): Mallorca
- aranyeta (EMMDENIA): Dénia
- aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca
- arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca
- aranyot (EMMDENIA): Dénia
- dragó (AGUILO): Menorca
- dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona
- dragó (FAUNAICT): Menorca
- dragó (RPCE3): Menorca
- dragons (RANDA11): Menorca
- espasencs (DCVB-E): Blanes
- pinça (JLLE): Pollença
- pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells
- salamó (DELC): Balear
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barbes, n f pl
- ca barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
- ca cabell, n m alt. sin.
- ca cabellera, n f alt. sin.
- ca cabells, n m pl alt. sin.
- ca cabells d'àngel, n m pl alt. sin.
- ca cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca cabells de Venus, n m pl alt. sin.
- ca pèls, n m pl alt. sin.
- ca tinya, n f alt. sin.
- nc Cuscuta europaea L.
- nc Cuscuta major DC. var. ling.
<Botànica > convolvulàcies>