Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "pinyo" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI aleví, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal o salmó postfresa? 0 CRITERI aleví, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal o salmó postfresa?

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI aleví, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal o salmó postfresa?
  • es  (aleví) alevín, n m
  • es  (esmolt) esguín, n m
  • es  (esmolt) murgón, n m
  • es  (esmolt) smolt, n m
  • es  (salmó barrat) parr, n m
  • es  (salmó barrat) pinto, n m
  • es  (salmó barrat) preesguín, n m
  • es  (salmó barrat) salmón joven, n m
  • es  (salmó barrat) salmonillo, n m
  • es  (salmó postfresa) kelt, n m
  • es  (salmó postfresa) salmón zancado, n m
  • es  (salmó postfresa) zancado, n m
  • es  (salmó unihivernal) añal, n m
  • es  (salmó unihivernal) grilse, n m
  • fr  (aleví) alevin, n m
  • fr  (esmolt) saumoneau, n m
  • fr  (esmolt) smolt, n m
  • fr  (salmó barrat) tacon, n m
  • fr  (salmó postfresa) bécard, n m
  • fr  (salmó postfresa) charognard, n m
  • fr  (salmó postfresa) saumon vide, n m
  • fr  (salmó unihivernal) castillon, n m
  • fr  (salmó unihivernal) gerbillot, n m
  • fr  (salmó unihivernal) grilse, n m
  • fr  (salmó unihivernal) madeleineau, n m
  • fr  (salmó unihivernal) unibermarin, n m
  • en  (aleví) alevin, n
  • en  (aleví) fry, n
  • en  (esmolt) smolt, n
  • en  (salmó barrat) fingerling, n
  • en  (salmó barrat) parr, n
  • en  (salmó postfresa) kelt, n
  • en  (salmó unihivernal) grilse, n

<Zoologia > Peixos>

Definició
Tant aleví com salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal i salmó postfresa (tots cinc, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats lleument diferents, corresponents a les diverses fases de vida dels salmons. Ordenats cronològicament, aquestes fases són les següents:

- Un aleví (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid en estat larvari.
. Dintre la fase de vida dels alevins, es distingeix entre els alevins vesiculats (les larves encara s'alimenten de vitel i es desplacen poc; l'equivalent anglès és yolk-sac fry) i els alevins postvesiculats (les larves ja han absorbit el vitel, es comencen a alimentar de petits organismes i es desplacen amb facilitat; els equivalents anglesos són advanced fry i free-swimming fry).
. L'equivalent castellà és alevín; el francès, alevin, i els anglesos, alevin i fry.

- Un salmó barrat (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid jove que ha superat l'estadi d'aleví però encara no està preparat per a migrar al mar; es caracteritza per la presència d'unes franges verticals de color negre als laterals del cos.
. Els equivalents castellans són parr, pinto, preesguín, salmón joven i salmonillo; el francès, tacon, i els anglesos, fingerling i parr.

- Un esmolt (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT, com a adaptació del manlleu anglès smolt) és un salmònid jove que ha superat el procés d'adaptació per a poder migrar per primera vegada al mar.
. Els equivalents castellans són esguín, murgón i smolt; els francesos, saumoneau i smolt, i els anglesos, smolt.

- Un salmó unihivernal (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid que ha madurat sexualment després d'un únic hivern al mar i torna al riu per reproduir-se.
. Els equivalents castellans són añal i grilse; els francesos, castillon, gerbillot, grilse, madeleineau i unibermarin, i l'anglès, grilse.

- Un salmó postfresa (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid que acaba de fresar (és a dir, de pondre els ous) i es troba físicament molt dèbil.
. Els equivalents castellans són kelt, salmón zancado i zancado; els francesos, bécard, charognard i saumon vide, i l'anglès, kelt.

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat esmoltificació (nom femení, adaptació del manlleu anglès smoltification) per fer referència a la transformació física, fisiològica i de comportament que experimenten els salmons barrats per a convertir-se en esmolts i poder fer la migració al mar.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de aleví, aleví vesiculat, aleví postvesiculat, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal i salmó postfresa al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La complexa vida dels salmons, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-complexa-vida-dels-salmons).
0 CRITERI pin, piu, patilla, disposició de pins o patillatge? 0 CRITERI pin, piu, patilla, disposició de pins o patillatge?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI pin, piu, patilla, disposició de pins o patillatge?
  • es  (disposició de pins [manera, descripció]) disposición de patillas, n f
  • es  (disposició de pins [manera, descripció]) disposición de pines, n f
  • es  (disposició de pins [manera, descripció]) patillaje, n m
  • es  (pin) patilla, n f
  • es  (pin) pin, n m
  • fr  (disposició de pins [manera, descripció]) brochage, n m
  • fr  (disposició de pins [manera, descripció]) configuration des broches, n f
  • fr  (disposició de pins [manera, descripció]) disposition des broches, n f
  • fr  (pin) broche, n f
  • fr  (pin) patte, n f
  • it  (pin) piedino, n m
  • it  (pin) pin, n m
  • pt  (pin) pino, n m
  • en  (disposició de pins [descrpció]) pinout diagram, n
  • en  (disposició de pins [manera, descripció]) pinout, n
  • en  (disposició de pins [manera]) pin configuration, n
  • en  (pin) lead, n
  • en  (pin) pin, n

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Electrònica>

Definició
Tant pin com disposició de pins es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *piu, *patilla i *patillatge.

- Un pin (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és cadascun dels terminals en forma de llengüeta o de fil rígid d'un dispositiu electrònic, especialment d'un connector o d'un circuit integrat.
. Els equivalents castellans són patilla i pin; els francesos, broche i patte; els itailans, piedino i pin; el portuguès, pino, i els anglesos, lead i pin.

- Disposició de pins (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT), de la seva banda, pot fer referència a dos significats diferents:
(a) Manera com estan col·locats els pins d'un dispositiu electrònic.
. Els equivalents castellans són disposición de patillas, disposición de pines i patillaje; els francesos, brochage, configuration des broches i disposition des broches, i els anglesos, pin configuration i pinout.
(b) Descripció, sovint en forma de diagrama, de la manera com estan col·locats els pins d'un dispositiu electrònic i de la funció que té cadascun.
. Els equivalents castellans són igualment disposición de patillas, disposición de pines i patillaje; els francesos, també brochage, configuration des broches i disposition des broches, i els anglesos, també pinout i, a més, pinout diagram.

Els motius de la tria de pin com a base de les formes normalitzades són els següents:
(1) És la forma utilitzada habitualment pels especialistes.
(2) Es documenta en molts textos d'especialitat i en algunes obres lexicogràfiques.
(3) Els especialistes consideren que, per la seva implantació, és difícilment substituïble.

En canvi, *piu (tot i ser una forma motivada i haver tingut una certa difusió) té l'inconvenient que en algunes zones del domini lingüístic té altres sentits que el fan poc aconsellable (especialment al País Valencià, on la forma piu s'associa a 'penis').

Nota

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ananàs, n m
  • ca  pinya americana (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  pinya tropical (infructescència), n f sin. compl.
  • ca  pinya (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  pinya americana, n f alt. sin.
  • ca  pinya d'Amèrica (infructescència), n f alt. sin.
  • ca  pinya d'Índies, n f alt. sin.
  • ca  ananà, n m var. ling.
  • ca  ananas, n m var. ling.
  • nc  Ananas comosus (L.) Merr.
  • nc  Ananas sativus Schult. var. ling.
  • nc  Ananassa sativa Lindl. var. ling.

<Botànica > bromeliàcies>

anona pinya anona pinya

<Alimentació > Fruita>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  anona pinya, n f
  • ca  ata, n f sin. compl.
  • ca  xirimoia blanca, n f sin. compl.
  • es  anón, n m
  • es  anona, n f
  • es  anona blanca, n f
  • es  anona de Castilla, n f
  • es  poshte, n f
  • es  riñón, n m
  • es  saramuyo, n m
  • fr  anone écailleuse, n f
  • fr  atte, n f
  • fr  pomme canelle, n f
  • fr  pomme-cannelle, n f var. ling.
  • ptBR  fruta-de-conde, n f
  • en  custard apple, n
  • en  sugar apple, n
  • en  sweetsop, n

<Alimentació > Fruita>

Definició
Fruit comestible de l'anoner pinya (Annona squamosa), de 6 a 10 cm de diàmetre, de forma rodona o ovoide, recobert d'esquames verdes molt pronunciades, amb una polpa blanca, dolça i molt nutritiva, que conté llavors marrons i molt llises.
anoner pinya anoner pinya

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  anoner pinya, n m
  • ca  ata, n m sin. compl.
  • ca  xirimoier pinya, n m sin. compl.
  • es  anón, n m
  • es  anona, n f
  • es  anona azucarada, n f
  • es  anona blanca, n f
  • es  anona de Castilla, n f
  • es  anonillo, n m
  • es  anono, n m
  • es  atá, n m
  • es  até, n m
  • es  atemoya, n f
  • es  ates, n m
  • es  cachimán, n m
  • es  candón, n m
  • es  candongo, n m
  • es  chirimoya, n f
  • es  chirimoyo, n m
  • es  corazón cimarrón, n m
  • es  fruta de condesa, n f
  • es  fruta del conde, n f
  • es  mocuyo, n m
  • es  poshte, n m
  • es  riñón, n m
  • es  samaralla, n f
  • es  saramollo, n m
  • es  saramuyo, n m var. ling.
  • fr  annone écailleuse, n f
  • fr  atte, n f
  • fr  attier, n m
  • fr  cachiman canelle, n m
  • fr  cachiment canelle, n m
  • fr  corossol, n m
  • fr  corossolier écailleux, n m
  • fr  pomme canelle, n f
  • fr  pommier canelle, n m
  • fr  pomme-cannelle, n f var. ling.
  • pt  fruta-pinha, n f
  • ptBR  ata, n f
  • ptBR  fruta-de-conde, n f
  • ptBR  fruta-do-conde, n f
  • ptBR  pinha, n f
  • ptBR  pinha-ata, n f
  • ptBR  pinheira, n f
  • en  apple bush, n
  • en  caneel apple, n
  • en  custard apple, n
  • en  scaly custard apple, n
  • en  sugar apple, n
  • en  sweetsop, n
  • de  Rahmapfel, n m
  • de  Süßsack, n m
  • de  Zimtapfel, n m
  • nc  Annona squamosa

<Botànica>

Definició
Arbre petit de la família de les annonàcies, originari de les Antilles, de 6 a 8 metres d'alçària, fulles alternes i simples, oblongolanceolades, flors en raïm, trímeres, de color groc verdós i taques porpra a la base, i fruits comestibles.

Nota

  • El fruit de l'anoner pinya és l'anona pinya.
aratinga sulfúria aratinga sulfúria

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  aratinga sulfúria, n f
  • es  aratinga pechisulfúrea
  • fr  conure de Pinto
  • en  sulphur-breasted parakeet
  • de  Schwefelbrustsittich
  • nc  Aratinga maculata

<35.03 Ocells > Psitaciformes > Psitàcids>

Arecastrum romanzoffianum Arecastrum romanzoffianum

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Arecastrum romanzoffianum
  • es  palmera pindó
  • fr  cocotier du comte Romanzow
  • en  queen palm
  • nc  Arecastrum romanzoffianum
  • nc  Syagrus romanzoffianum

<Botànica>

Nota

  • Per a aquest terme no hi ha proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
avet de Douglas avet de Douglas

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  avet de Douglas, n m
  • ca  douglas, n m sin. compl.
  • ca  oregon, n m sin. compl.
  • ca  pi d'Oregon, n m sin. compl.
  • es  abeto de Douglas, n m
  • es  abeto Douglas, n m
  • es  Douglas, n m
  • es  pino de Oregón, n m
  • es  pino Oregón, n m
  • fr  Douglas, n m
  • fr  douglas vert, n m
  • fr  sapin d'Oregon, n m
  • fr  sapin Douglas, n m
  • en  British Columbian pine, n
  • en  Douglas fir, n
  • en  Oregon pine, n
  • de  Douglasie, n f

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Definició
Fusta procedent de l'Amèrica del Nord, principalment de la Colúmbia Britànica i de la costa del Pacífic dels Estats Units, que s'obté de l'avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii, família de les pinàcies), semipesant, semidura, de fibra generalment recta o de vegades ondulada o en espiral, amb el duramen d'un color entre groc i vermell ataronjat o vermell i l'albeca d'un color entre blanc o blanc crema i blanc vermellós, rica en resina i emprada en fusteria de qualitat.
bacallà amb mongetes vermelles i confitura de nyores bacallà amb mongetes vermelles i confitura de nyores

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  bacallà amb mongetes vermelles i confitura de nyores
  • es  bacalao con alubias pintas y confitura de ñoras
  • fr  morue aux haricots et à la confiture de piments piquants
  • it  baccalà con fagioli borlotti e confettura di peperoni piccanti
  • en  cod with pinto beans and chilli peppers jam
  • de  Stockfisch mit roten Bohnen und spanischer Pfeffermarmelade

<Plats a la carta. Peix i marisc>

barrejadora de pinso barrejadora de pinso

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  barrejadora de pinso, n f
  • es  mezcladora de piensos
  • fr  mélangeur d'aliments
  • en  feed mixer

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Màquina que s'utilitza per a mesclar diferents classes de pinsos o aliments, generalment farinosos.