Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pinyo" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ceba marina autumnal, n f
- ca escil·la autumnal, n f alt. sin.
- ca escil·la tardoral, n f alt. sin.
- ca pinya lila autumnal, n f alt. sin.
- nc Scilla autumnalis L.
<Botànica > liliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cocoter, n m
- ca coco (fruit), n m sin. compl.
- ca coco (pinyol), n m sin. compl.
- ca coco, n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- nc Cocos nucifera L.
<Botànica > palmes / arecàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cocoter, n m
- ca coco (fruit), n m sin. compl.
- ca coco (pinyol), n m sin. compl.
- ca coco, n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- nc Cocos nucifera L.
<Botànica > palmes / arecàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coliflor, n f
- ca bròcul blanc, n m sin. compl.
- ca bròquil blanc, n m sin. compl.
- ca colflori, n f sin. compl.
- ca floricol, n f sin. compl.
- ca bròquil, n m alt. sin.
- ca pinya, n f alt. sin.
- ca pinya de col, n f alt. sin.
- ca col flori, n f var. ling.
- ca col-a-fiori, n f var. ling.
- ca col-a-flors, n f var. ling.
- ca col-flor, n f var. ling.
- ca col-i-flor, n f var. ling.
- ca colflor, n f var. ling.
- nc Brassica oleracea L. var. botrytis L. subvar. cauliflora DC.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
-
1. D'acord amb NEOL, les denominacions bròquil blanc i coliflor tenen una distribució geogràfica diferent: bròquil blanc s'utilitza en les zones del domini lingüístic en què la denominació simple bròquil tant pot fer referència a la varietat blanca com a la varietat verda (bròquil verd) de Brassica oleracea var. botryitis, mentre que coliflor s'utilitza en les zones en què la denominació bròquil no té aquest sentit genèric.
2. El nom bròcul 'bròquil', usat a l'Alguer i en part del català nord-occidental i valencià septentrional, prové de l'italià broccoli. Per a més informació consulteu Veny, J. "Italianismes en el Diccionari mallorquí-castellà (1840) de Pere Antoni Figuera". A: Veny, J. Per una història diatòpica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009, p. 49-52.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coliflor, n f
- ca bròcul blanc, n m sin. compl.
- ca bròquil blanc, n m sin. compl.
- ca colflori, n f sin. compl.
- ca floricol, n f sin. compl.
- ca bròquil, n m alt. sin.
- ca pinya, n f alt. sin.
- ca pinya de col, n f alt. sin.
- ca col flori, n f var. ling.
- ca col-a-fiori, n f var. ling.
- ca col-a-flors, n f var. ling.
- ca col-flor, n f var. ling.
- ca col-i-flor, n f var. ling.
- ca colflor, n f var. ling.
- nc Brassica oleracea L. var. botrytis L. subvar. cauliflora DC.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
Nota
-
1. D'acord amb NEOL, les denominacions bròquil blanc i coliflor tenen una distribució geogràfica diferent: bròquil blanc s'utilitza en les zones del domini lingüístic en què la denominació simple bròquil tant pot fer referència a la varietat blanca com a la varietat verda (bròquil verd) de Brassica oleracea var. botryitis, mentre que coliflor s'utilitza en les zones en què la denominació bròquil no té aquest sentit genèric.
2. El nom bròcul 'bròquil', usat a l'Alguer i en part del català nord-occidental i valencià septentrional, prové de l'italià broccoli. Per a més informació consulteu Veny, J. "Italianismes en el Diccionari mallorquí-castellà (1840) de Pere Antoni Figuera". A: Veny, J. Per una història diatòpica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009, p. 49-52.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca consolva, n f
- ca maimorrà, n m sin. compl.
- ca matafoc, n m sin. compl.
- ca nualós, n m sin. compl.
- ca apagafoc, n m alt. sin.
- ca apagafocs, n m alt. sin.
- ca barba de Júpiter, n f alt. sin.
- ca cebes, n f pl alt. sin.
- ca consolda, n f alt. sin.
- ca consolda de teulada, n f alt. sin.
- ca consolda major, n f alt. sin.
- ca consolda petita, n f alt. sin.
- ca consolva d'arbre, n f alt. sin.
- ca consolva de roca, n f alt. sin.
- ca consolva de teulada, n f alt. sin.
- ca consolva petita, n f alt. sin.
- ca consolves, n f pl alt. sin.
- ca foc, n m alt. sin.
- ca herba de foc, n f alt. sin.
- ca herba de les cremades, n f alt. sin.
- ca herba puntera, n f alt. sin.
- ca herba sempreviva, n f alt. sin.
- ca matafoc comú, n m alt. sin.
- ca matafoc de teulada, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca orellana, n f alt. sin.
- ca orellana de paret, n f alt. sin.
- ca orellina, n f alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca pinya de foc, n f alt. sin.
- ca pinyes de foc, n f pl alt. sin.
- ca puntera, n f alt. sin.
- ca sempreviva, n f alt. sin.
- ca semprevives, n f pl alt. sin.
- ca aurellana, n f var. ling.
- ca aurellana de paret, n f var. ling.
- ca consolta, n f var. ling.
- ca matifoc, n m var. ling.
- ca raïms de sapo, n m pl var. ling.
- nc Sempervivum tectorum L.
- nc Sempervivum arvernense Lecoq et Lamotte sin. compl.
- nc Sempervivum erubescens Jord. sin. compl.
<Botànica > crassulàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïms de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca consolva, n f
- ca maimorrà, n m sin. compl.
- ca matafoc, n m sin. compl.
- ca nualós, n m sin. compl.
- ca apagafoc, n m alt. sin.
- ca apagafocs, n m alt. sin.
- ca barba de Júpiter, n f alt. sin.
- ca cebes, n f pl alt. sin.
- ca consolda, n f alt. sin.
- ca consolda de teulada, n f alt. sin.
- ca consolda major, n f alt. sin.
- ca consolda petita, n f alt. sin.
- ca consolva d'arbre, n f alt. sin.
- ca consolva de roca, n f alt. sin.
- ca consolva de teulada, n f alt. sin.
- ca consolva petita, n f alt. sin.
- ca consolves, n f pl alt. sin.
- ca foc, n m alt. sin.
- ca herba de foc, n f alt. sin.
- ca herba de les cremades, n f alt. sin.
- ca herba puntera, n f alt. sin.
- ca herba sempreviva, n f alt. sin.
- ca matafoc comú, n m alt. sin.
- ca matafoc de teulada, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca orellana, n f alt. sin.
- ca orellana de paret, n f alt. sin.
- ca orellina, n f alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca pinya de foc, n f alt. sin.
- ca pinyes de foc, n f pl alt. sin.
- ca puntera, n f alt. sin.
- ca sempreviva, n f alt. sin.
- ca semprevives, n f pl alt. sin.
- ca aurellana, n f var. ling.
- ca aurellana de paret, n f var. ling.
- ca consolta, n f var. ling.
- ca matifoc, n m var. ling.
- ca raïms de sapo, n m pl var. ling.
- nc Sempervivum tectorum L.
- nc Sempervivum arvernense Lecoq et Lamotte sin. compl.
- nc Sempervivum erubescens Jord. sin. compl.
<Botànica > crassulàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïms de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca crema de pinya tropical
- es crema de piña
- fr crème d'ananas
- it crema all'ananas
- en pineapple cream
- de Ananascreme
<Plats a la carta. Postres>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cuaespinós de Pinto, n m
- es pijuí de Pinto
- fr synallaxe de Pinto
- en Pinto's spinetail
- de Dunkelbauch-Dickichtschlüpfer
- nc Synallaxis infuscata
<36.013 Ocells > Passeriformes > Furnàrids>
Nota
- El nom específic de Pinto fa referència a Olivério Mário de Oliveiro Pinto (1896-1981), ornitòleg i metge brasiler.
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cuaespinós de Pinto, n m
- es pijuí de Pinto
- fr synallaxe de Pinto
- en Pinto's spinetail
- de Dunkelbauch-Dickichtschlüpfer
- nc Synallaxis infuscata
<36.013 Ocells > Passeriformes > Furnàrids>
Nota
- El nom específic de Pinto fa referència a Olivério Mário de Oliveiro Pinto (1896-1981), ornitòleg i metge brasiler.
