Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àloe, n m
ca àloe maculat, n m alt. sin.
ca atzavara, n f alt. sin.
ca atzavara vera, n f alt. sin.
ca bàlsam, n m alt. sin.
ca bàlsam de canó, n m alt. sin.
ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
ca bàlsam de les cremades, n m alt. sin.
ca bàlsam de tall, n m alt. sin.
ca cactus, n m alt. sin.
ca pita, n f alt. sin.
ca pites de foc, n f pl alt. sin.
ca pop, n m alt. sin.
ca pop tacat, n m alt. sin.
ca sèver, n m alt. sin.
ca adsabara, n f var. ling.
ca aloe, n m var. ling.
ca asever, n m var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca bàlsam de canyó, n m var. ling.
ca cever, n m var. ling.
ca edsabara, n f var. ling.
ca etsabara vera, n f var. ling.
nc Aloe saponaria (Aiton) Haw.
nc Aloe maculata auct. var. ling.
nc Aloe umbellata DC. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àloe, n m
ca àloe maculat, n m alt. sin.
ca atzavara, n f alt. sin.
ca atzavara vera, n f alt. sin.
ca bàlsam, n m alt. sin.
ca bàlsam de canó, n m alt. sin.
ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
ca bàlsam de les cremades, n m alt. sin.
ca bàlsam de tall, n m alt. sin.
ca cactus, n m alt. sin.
ca pita, n f alt. sin.
ca pites de foc, n f pl alt. sin.
ca pop, n m alt. sin.
ca pop tacat, n m alt. sin.
ca sèver, n m alt. sin.
ca adsabara, n f var. ling.
ca aloe, n m var. ling.
ca asever, n m var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca bàlsam de canyó, n m var. ling.
ca cever, n m var. ling.
ca edsabara, n f var. ling.
ca etsabara vera, n f var. ling.
nc Aloe saponaria (Aiton) Haw.
nc Aloe maculata auct. var. ling.
nc Aloe umbellata DC. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àloe, n m
ca atzavara, n f alt. sin.
ca atzavara vera, n f alt. sin.
ca bàlsam, n m alt. sin.
ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
ca cactus, n m alt. sin.
ca figuerassa, n f alt. sin.
ca figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
ca herba sostal, n f alt. sin.
ca penques, n f pl alt. sin.
ca pita, n f alt. sin.
ca pites, n f pl alt. sin.
ca pop, n m alt. sin.
ca sèver, n m alt. sin.
ca sèver de cavall, n m alt. sin.
ca sèver socotrí, n m alt. sin.
ca acerve, n m var. ling.
ca adsabara, n f var. ling.
ca aloe, n m var. ling.
ca aloe vera, n m var. ling.
ca àloe vera, n m var. ling.
ca asever, n m var. ling.
ca asséver, n m var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca etsabara vera, n f var. ling.
ca güevera, n f var. ling.
ca sèver sucotrí, n m var. ling.
nc Aloe vera (L.) Burm. f.
nc Aloe barbadensis Mill. var. ling.
nc Aloe vulgaris Lam. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca àloe, n m
ca atzavara, n f alt. sin.
ca atzavara vera, n f alt. sin.
ca bàlsam, n m alt. sin.
ca bàlsam de jardí, n m alt. sin.
ca cactus, n m alt. sin.
ca figuerassa, n f alt. sin.
ca figuerasses de jardí, n f pl alt. sin.
ca herba sostal, n f alt. sin.
ca penques, n f pl alt. sin.
ca pita, n f alt. sin.
ca pites, n f pl alt. sin.
ca pop, n m alt. sin.
ca sèver, n m alt. sin.
ca sèver de cavall, n m alt. sin.
ca sèver socotrí, n m alt. sin.
ca acerve, n m var. ling.
ca adsabara, n f var. ling.
ca aloe, n m var. ling.
ca aloe vera, n m var. ling.
ca àloe vera, n m var. ling.
ca asever, n m var. ling.
ca asséver, n m var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca etsabara vera, n f var. ling.
ca güevera, n f var. ling.
ca sèver sucotrí, n m var. ling.
nc Aloe vera (L.) Burm. f.
nc Aloe barbadensis Mill. var. ling.
nc Aloe vulgaris Lam. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

El nom güevera és una variant lingüística formada a partir de àloe vera (àloe vera > la güevera).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca atzavara, n f
ca agave, n f sin. compl.
ca donarda, n f sin. compl.
ca escarxot (fulles i arrels), n m sin. compl.
ca espigot (tija florífera), n m sin. compl.
ca penquer (tija florífera), n m sin. compl.
ca pita, n f sin. compl.
ca pitalassa, n f sin. compl.
ca pitera, n f sin. compl.
ca àloe, n m alt. sin.
ca atzavara de tanques, n f alt. sin.
ca ballarí (flor), n m alt. sin.
ca ballaric (tija florífera), n m alt. sin.
ca donardera, n f alt. sin.
ca escarxot, n m alt. sin.
ca figuerassa, n f alt. sin.
ca figuerasses de marge, n f pl alt. sin.
ca figuerasses grosses, n f pl alt. sin.
ca fil i agulla, n m/f alt. sin.
ca guitarrer (tija florífera), n m alt. sin.
ca maguei, n m alt. sin.
ca pita americana, n f alt. sin.
ca pitera borda, n f alt. sin.
ca piterassa, n f alt. sin.
ca piteres, n f pl alt. sin.
ca pitó (tija florífera), n m alt. sin.
ca platanera borda, n f alt. sin.
ca punyalera, n f alt. sin.
ca adsabara, n f var. ling.
ca agabe, n f var. ling.
ca aloe, n m var. ling.
ca arxavara, n f var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca atzavera, n f var. ling.
ca edsabara, n f var. ling.
ca espada de foc, n f var. ling.
ca fil-i-agulla, n m/f var. ling.
ca filiagulla, n m/f var. ling.
ca pitrera, n f var. ling.
nc Agave americana L.

<Botànica > agavàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca atzavara, n f
ca agave, n f sin. compl.
ca donarda, n f sin. compl.
ca escarxot (fulles i arrels), n m sin. compl.
ca espigot (tija florífera), n m sin. compl.
ca penquer (tija florífera), n m sin. compl.
ca pita, n f sin. compl.
ca pitalassa, n f sin. compl.
ca pitera, n f sin. compl.
ca àloe, n m alt. sin.
ca atzavara de tanques, n f alt. sin.
ca ballarí (flor), n m alt. sin.
ca ballaric (tija florífera), n m alt. sin.
ca donardera, n f alt. sin.
ca escarxot, n m alt. sin.
ca figuerassa, n f alt. sin.
ca figuerasses de marge, n f pl alt. sin.
ca figuerasses grosses, n f pl alt. sin.
ca fil i agulla, n m/f alt. sin.
ca guitarrer (tija florífera), n m alt. sin.
ca maguei, n m alt. sin.
ca pita americana, n f alt. sin.
ca pitera borda, n f alt. sin.
ca piterassa, n f alt. sin.
ca piteres, n f pl alt. sin.
ca pitó (tija florífera), n m alt. sin.
ca platanera borda, n f alt. sin.
ca punyalera, n f alt. sin.
ca adsabara, n f var. ling.
ca agabe, n f var. ling.
ca aloe, n m var. ling.
ca arxavara, n f var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca atzavera, n f var. ling.
ca edsabara, n f var. ling.
ca espada de foc, n f var. ling.
ca fil-i-agulla, n m/f var. ling.
ca filiagulla, n m/f var. ling.
ca pitrera, n f var. ling.
nc Agave americana L.

<Botànica > agavàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca atzavara
ca pita, n f sin. compl.
es pita
fr aloès d'Amérique
en century plant
nc Agave americana

<Botànica>

Definició

Planta al·lòctona del gènere Agave, de la família de les agavàcies (A. americana), de grans fulles basals, rígides i carnoses, amb agullons marginals i un fort mucró terminal.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca atzavara, n f
ca agave, n m sin. compl.
ca maguei, n m sin. compl.
ca pita, n f sin. compl.
ca pitera, n f sin. compl.
es pita, n f
fr agave, n m
en agave, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca estesa, n f
es boquilla, n f
es inglete, n m
fr ravancement d'onglet, n m
fr ravancement de moulure, n m
en mitre, n
eu pita, n

<Fusteria > Construccions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca pa de pita, n m
ca pita, n f
es pan de pita
es pita
fr pain pita
fr pita
fr pitta
it pane pitta
it pita
en pita
en pita bread
en pitta
en pitta bread
en pocket bread

<Alimentació>

Definició

Pa de forma rodona o ovalada, molt prim i buit, que s'obre com una butxaca i pot omplir-se amb ingredients diversos, típic de la Mediterrània oriental i del Pròxim Orient.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "pita" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota

Definició

Definició